El llenguatge i l'origen de la filosofia. Flashcards Preview

Filosofía💭 > El llenguatge i l'origen de la filosofia. > Flashcards

Flashcards in El llenguatge i l'origen de la filosofia. Deck (30):
1

Què és la filosofia?

Té dos sentits:
Etimològicament significa "amor al saber" ( Aspirar a saber tenint en compte que no sabem) per tant es basa en qüestionar allò que ens envolta.
Acadèmicament és entesa com asignatura on s'estudia la realitat, idees i pensaments.

2

Cóm neix el sentit etimològic de la filosofia?

Pitàgores va posar aquest nom però ja des dels seus inicis els presocràtics van separar la "sophia" que era considerada única en els déus i la "Philosophia" que neix de la humilitat i modestia, ja que el saber és tan sols un desig i sempre aspirarem a saber més.

3

Cóm neix la filosfia?

Neix al segle VII I VI a.C amb el "pas del mite al logos" on s'elimina l'arbitrarietat d'asumir allò que es deia com a cert per pensar que les coses tenen un motiu (ja que hi ha unes lleis que fins i tot la naturalesa , la Physis, ha de respectar). Per tant, passam a comprobar i fer prediccions per asegurar la certeza de les coses controlant en part la natura.

4

Cóm neix el pas del mite al logos ?

Neix a Milet. Hem dit que aquest pas creia que les coses tenen un motiu, una matèria, doncs aquesta causa es tradueix com ARJÉ. Tales de Milet va ser el primer en dir què era l'arjé, posant en pràctica la l'ògica i obviant allò que es deia com a cert abans.

5

Quina era la idea principal d’Ernst Cassier?

La seva idea principal és representar a l’home com a animal simbòlic, ja que és capaç de crear i comprendre símbols.

6

Concepciónreferencialista del llenguatge.

Es tracta de utilitzar les paraules directament per representar coses. Per la qual cosa fa falta saber els codis i tener un domini del diccionari.

7

Concepció logicista

El que importa de les frases és la seva coherència ja que és dificil decidir què correspon a la realitat i què no, el que importa es la lógica.

8

Símbol lingüístic

Element clau per a la cultura que ens permet reflectir el pensament i per tant raonar. Es tracta del llenguatge el qual es trova organtizt en codis i està basat en unes regles d'ús.

9

Llenguatge

Símbol que ens dona la capacitat comunicativa que és el principal diferencial de la nostra espècie que com hem dit abans es basa en codis i ab aquest comença la descentralització i iniciació cultural.

10

Consciència

Factor que es desenvolupa gràcies al llenguatge i que ens permet dialogar i raonar amb noltros mateixos de manera que ens du a la cosificació de la natura ja que ens aporta la capacitat de parlar d'aquesta.

11

Intencionalitat comunicativa

Part de la comunicación on el signes tenen molta importancia aportant la capacitat per representar uns elements a partir d'uns altres i la progressiva convencionalitat per elegir dits elements.

12

Símbol

Signe convencional i arbitrari que serveix per evocar elements a partir d'uns altres ja que fora aquests només estariem limitats a aquelles coses que són presents i per tant ens donen la capacitat d'anar més enllà.

13

Diferència entre comunicació animal i humana

Mentre que els animals empren una comunicació totalment innata i necessària per la supervivència, els humans emprem un llenguatge articulat i abstracte gràcies als símbols, que ens doten d'una excepcionalitat a l'hora de parlar d'allò estrictament necessari i visualment present.

14

Etapa crítica d'aprenentatge

Segons uns estudis els humans naixem amb una capacitat intancional cap a l'aprenentatge de les llengües, malgrat això sigui vera, aquesta no dura per sempre, sinó que es dona únicament quan som infamts.

15

Gramàtica generativa

Segons en Chomsky ( etapa crítica d'aprenentatge) aquesta és possible gràcies a la gramàtica generativa que es basa en regles gramaticals iguales i innates a tots els éssers humans per a totes les llengües.

16

Primer Wittgenstein.

Tractatus logico-filosoficus, el qual té una idea principalment referencialista,ja que per ell el llenguatge es fa servir només per expresar la realitat , doncs els elements als que ens referim han de ser reals i per tant les afirmacions no poden ser contradictòries o il.lògiques.

17

Els fets i les coses.

Segons el primer tractatus, un fet és un estat de coses per tant les afirmacions depenen del conjunts de les coses (fets) i no de les coses en sí mateixes.

18

Proposicions elementals.

Segons el primer tractatus aquestes són les frases referides a un fet bàsic que afirmen o neguen alguna cosa.

19

Proposicions complexes.

Combinació de proposicions simples que seràn veritables o no, segons si les proposicions elementals es poden contrastar amb la realitat de manera que aquestes siguin vertaderes.

20

Tautologia.

Les tautologies són les proposicions complexes que sempre són veritables. Això es decideix en contrastar-les amb la realitat mitjançant la lógica de preposicions.

21

Funció de la filosofía segons el primer Wittgensetein.

Aquest diu que la filosofía es basa en l'analització de les propsicions per saver si són veritables.

22

Concepció pragmatista.

Defensa que el llenguatge depén de l'ús que se li doni a cada paraula, evitant la part de que siguin reals o no. És a dir, comprendre que mitjançant aquestpodem fer moltes més coses que descriure allò que veim.

23

Caixa d'eines.

Característica de tipus pragmatista que si li dona al llenguatge en el segon tractatus. No importa el que signifiquen els mots sinó com els feim servir.

24

Filosofia al segon tractaus.

Segons el segon tractatus la filosofía té ara com a tasca l'analització de els diferents usos del llenguatge.

25

Relativisme lingúístic.

Diferents maneres de veure el món segons l'idioma que es parli ja que cada llengua té paraules diferents.

26

Contadicció.

Les contradiccions són les propocions complexes que sempre són falses.

27

Paraula.

Conjunt de sons capaç de de crear una cadena expressiva.

28

Pensament de Plató.

Aquest diu que és impossible pensar fora paraules perquè el pensament és una conversa callada entre nosaltres mateixos impossible de fer fora l'utilització de sons.

29

Teoria dels conductistes.

Creuen que la forma ideal d'apredre un idioma és mitjançant l'ús de càstigs i recompenses.

30

Excepticisme.

Acció de dubtar sobre la capacitat de conéixer.