Raó Teòrica i Bellesa Flashcards Preview

Filosofía💭 > Raó Teòrica i Bellesa > Flashcards

Flashcards in Raó Teòrica i Bellesa Deck (31):
1

Queè és la raó ?

La raó és el mitja per el qual podem inferir uns coneixements a través d’uns altres. Enraonant

2

Com va diferenciar Kant els tipus de raó?

Ell va diferenciar entre la raó teòrica que es basa en qué puc conèixer i la raó pràctica que tract de que hem de fer

3

Què és l’espistemologia?

És la branca de la filosofia que s’ocupe d’analitzar en què consisteix el coneixement.

4

Definició de coneixement.

Sinònim de saber. Té tres graus : La opinió, la creença i el saber.

5

Origen del coneixement.

Prové dels símbols, els quals formen conceptes que en relacionar-se creen judicis. Amb aquests podem enreonar per arribar al saber.

6

Parmènides i el coneixement.

Ell creia que no et pots fiar del sentits perquè són una mera il.lusió.

7

Plató i el coneixement.

Plató, creia que el coneixement era innat basant-se en la teoria de la reminiscència. Aquesta tracta d’un món ( el de les idees) que és el real , i el nostre mon. Segons ell ja hem viscut un pic i només hem de recordar però el que sabem es troba al món de les idees.

8

Aristòtil i el coneixement.

Ell creia que el coneixement és una taula rassa que anam escribint per mitjà de l’experiència.

9

René Descartes i el coneixement.

Racionalista.Segons ell, el coneixement s’ha de construir seguint el model de les ciències matemàtiques

10

David Hume

Representant de l’empirisme. Segons ell, el coneixement es fruit de l’hàbit i la repetició.

11

Kant i el coneixement.

Va realitzar una síntesis entre el racionalisme i l’empirisme. En la qual nosaltres aprenem dels nostres sentits però aquests no conéixen el fenòmen que és el mon real.

12

Metafísica.

Estudia tot allò que forma part de la trascendència.

13

La metafísica és una ciència?

Segons els racionalistes sí. Perquè creuen que el coneixement es construeix independentment de l’experiència però el empiristes no, ja que el coneixement per ells és la mateixa experiència i els elements trascendentals no estàn a l’abast dels seus sentits.

14

Veritat de correspondència.

Aquesta s’adona quan el que es descriu es correspon a la realitat. Així “si dius del que és que és i del que no és que no és, dius la veritat però si dius del que és que no és i del que no és que és, dius una mentida”

15

Veritat com a evidència.

Aquesta es troba quan arribam a una conclusió de la qual no es pot dubtar. Un axioma.

16

Veritat com a coherència.

Aquesta es dona quan l’enunciat no té cap contradicció.

17

Veritat com a éxit.

Aquesta es dona quan una cosa funciona. Per exemple, si tens una fórmula econòmica que dona bons resultats serà que la fórmula és la correcte

18

Veritat com a perspectiva.

Aquesta defensa que la veritat depén del subjecte i depén del punt de vista de cada un.

19

Escepticisme.

No fiarse de ma realitat i dubtar de tot. Això ho seguix el dubte metòdic.

20

Dogmatisme.

Creure que hi ha una veritat completa.

21

Relativisme.

No hi ha només una veritat sinó que hi ha moltes que depenen del subjecte.

22

Definició estètica.

Neologisme que prové de “aisthesis” que vol dir sensació.
Per tant és la branca de l’epistemologia que estudia les sensacions.

23

Diferència entre bellesa i algo bell.

Algo bell és una cosa que ens resulta agradable als sentits però la bellesa és la essència que comparteixen totes aquelles coses belles.

24

Actitud objectivista de la bellesa.

Creure que la bellesa es trova a l’objecta i el captes.

25

Actitud subjectivista de la bellesa.

Creure que la bellesa es troba en la forma de mirar l’objecte. Cada persona veurà bellesa en diferents elements perquè mentres uns només miren, altres veuen.

26

Actitud materialista de la bellesa.

No existeix cap bellesa. Només existeixen objectes bells però no hi ha cap essència.

27

Mímesi.

Capacitat de plasmar la bellesa natural dins de la bellesa artística.

28

Una cosa bella i una altra sublim.

Mentre allò que és bell encaixa perfectament amb la nostra forma de veure el món, una cosa sublim és aquella que et descoloca, que no ets capaç d’entendre i t’horrorifica però a la vegada et fascina.

29

Plató i la bellesa.

Ell creu que no ens podem fiar dels sentits perquè existeix el mon de les idees. El que es bell d’un objecte és la idea d’aquest però no l’objecte en sí ja que aquest seria una còpia de l’objecte.
Per tant prefereix la bellesa que sigui més com la música ja que per exemple una obra d’art seria fer una còpia del que ja era una còpia.

30

Bellesa natural.

Aquella que es troba en elements de la natura com una flor o una papallona.

31

Bellesa artística.

Aquella que es troba en elements creats per l’ésser humà com una pintura o una obra arquitectònica.