Frases Llati Flashcards

1
Q

Natura inest inmentibus nostris in siatibilis quadeam cupitas verí Vidreres”,

A

Ciceró: la naturalesa ha posat en nosaltres un desig insaciable de veritat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Probitas laudator et alget”

A

Juvenal: la honradesa es lloada pero esta a la intempèrie

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

In ómnibus requiem quesivi, et nusquam inveni misi in angulo

A

es el començament de la salut e fet d’adonar-se de l’error

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Non damnatio, sed causa hominem turpem feit

A

No es la condena, sino el fet de mereicer-la el que es dolent

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Ex abundantia Cordis ox loquitor

A

St Mateu: de l’abundància del cor parla la boca

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Nuium ese librum tam maluc, tu non aliqua partin predesset”

A

Epístoles : no hi ha cap llibre tant dolent que no tingui una part bona

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Contra l’acceptabilitat

A

argument que te una gran força persuasives sobre l’Audiència.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

C. Acceptabilitat
Equivoc

A

paraula amb dos sentits diferents

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

C. Acceptabilitat
Anfibologia

A

construcció de la frase ambigua, no queda clar el que es diu i es pot interpretar de dos maneres

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

C. Acceptabilitat
Divisio

A

com que el tot té unes propietats, cadascuna d’aquestes parts també te les mateixes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

C. Acceptabilitat
Composicio

A

una cosa té una propietat, el seu conjunt també les te.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Fals dilama
C. Acceptabilitat

A

es parteix del fals dilema, en una situació concreta,només hi han dues opcions i possibilitats, quan de fet hi han més.->conseq. Forçades

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Falsa analogia
C.acceptabilitat

A

es comparen dues coses que son semblantes en aspe res superficiales, pero son diferentes en aspectes més profunds

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

C.acceptabilitat
Doble estandard

A

diversifica o separa coses que son semblants (valora de manera diferent realitats idèntiques).he aprovat mates, m’han suspès filo

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

C.acceptabilitat
Peticio de principi

A

dir a la conclusió el mateix que ja s’ha dit en alguna premisa, pero amb altres paraules. Log. Formal: correcte. Log. Informal: inacceptable

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Cercle vicios
C.acceptabilitat

A

dues preposicions que es reforcen mútuament, la conclusió es basa en la premisa, i le premisa en la conclusió

17
Q

Retorica

A

-Art de persuadir. Fer creure, convençer d’alguna cosa, de la veritat d’un pensament o idea

18
Q

3 maneres d retorica

A

Aristòtil deia que era la tècnica de persuasió.
Hi han 3 maneres:
a través de caràcter de l’orador:la fama o la reputació.
emocions de l’Auditori
raons del discurs: la via lògica o racional-

19
Q

Tipus de retorica

A

-persuasió retòrica: només busca l’èxit persuasiu. Farà servir tots els recursos possibles, manipulacions o falta IES.
-persuasió argumental: bona lògica, formal o no, i cerca convèncer l’audiència a través de raons i emocions vertaderes.

20
Q

Retorica
Invencio

A

trobar la millor manera de convencer a l’Audiència. Trobar els problemes i necessitats, temes adequats i raons, pors i debilitats del public..

21
Q

Retorica
Disposicio

A

preparar la forma del discurs: introducció (importancia del tema), narració (fets rellevants), confirmació (proves i arguments), conclusió

22
Q

Retorica
Elocucio

A

Manera d’expressar lingüísticament la materia preparada a la invenció. Estil ( metàfores, hipèrbole s, ironia..)

23
Q

Retorica
Memoria

A

capacitat de dominar el discurs, sense papers de cap mena. S’usa en mecanismes mnemotecnics

24
Q

Retorica
Pronunciacio

A

declaració correcta del discurs ( modulació de la veu, silencis, gestos, mirades..)

25
Q

Condicions coneixements

A

Condicio necessaria: imprescindible per obtenir una cosa. A<->B. (Creure, poder justificar, opinar )
Condicio suficient : condició amb la qual ja es pot obtenir alguna cosa A->B

26
Q

Teoria tripartida del coneixement

A

Plato
creure: per saber P fa falta creure P
Justificació de la creença: la creença injustificada no serà mai un raonament.
Veritat: quan saps una preposició, saps que la proposició es vertadera

27
Q

Inferencia inductiva

A

Premises particulars i conclusio generalitzada

28
Q

Inferencia deductiva

A

Premises generals i conclusio particular

29
Q

Democracia

A

-neix a Grècia, al s. V aC com a forma de govern associada a la participació política de ciutadans lliures i iguals.
- Els sofisten afirmen que les lleis de la polis son convencionals. Així com les lleis de la naturalesa son immutables i no depenen dels humans, les lleis de la ciutat canvien segons les tradicions i costums de cada poble.
-Pericles: polític que va portar a Atenes el seu màxim esplendor.
- Antifont d’Atenes: diu que les lleis civils no protegeixen prou no tenen efectivitat per solucionar les injustícies.
-Trasímic: afirma que la justicia es alló que el fort i el poderós aplica sobre el més dèbil.

30
Q

Societat plato

A

plató: afirma que les idees son l’autèntica realitat ( s’oposa als sofistes)
el coneixement humà és possible perquè la part racional de l’ànima ha contemplat les idees de l’altre mon abans d’incorporar-se a un cos material i oblidar-se’n
-parts de l’ànima predominants:
Filòsofs-> predomina la part racional, ells han de governar ( son els que recorden millor el coneixement de de la realitat de l’altre mon)
Guardians ( polis): vigilar i protegir la ciutat, es caracteritzen per la seva valentia
Artesans (polis): proporcionar recursos materials necessaris

31
Q

Societat aristotil

A

Aristòtil: classificava els règims polítics segons si responen o no a l’interès col·lectiu. 3 formes bàsiques i justes de bon govern:
monarquia: governa un sol home ( perversió tirana)
Aristocracia: govern dels millors i benefici de tothom. ( corrupció= oligarquia)
Democracia: govern dels ciutadans segons els principis legals acordats.( si el poder del poble no es respecta, es pot degenerar en demagogia)

32
Q

Models de demicracia

A

hi han dues grans concepcions del la democracia:
- la que l’assimilen a una certa forma de poder popular en que els ciutadans s’autogovernen i autoregulen
- la que la identifica amb el procediment de presa de decisions i d’atorgament de l’autoritat a les persones periòdicament escollides per ocupar càrrecs públics
-Democracia directa/ participativa: correspon al mon classic i només es factible per un nombre molt reduït de ciutadans
-democracia representativa/ liberal: els representants electes es comprometen a gestionar els interessos o les opcions volgudes pels ciutadans que els han escollit en un marc legal preestablert.
-> hi ha qui va presentar el comunisme com a model de democracia representativa unipartidista

33
Q

Legitimitat i legalitat

A

legitimitat: justifica èticament el poder i s’arrela a les creences de la gent
Legalitat: conjunt de lleis que aplica el poder

34
Q

Montesquieu

A

separació de poders:
legislatiu ( jutge), judicial i executiu ( govern)

35
Q

Realisme politic

A

el fi justifica els mitjans-> maquiavel
Estat: organització necessària pel funcionament del pais

36
Q

Ordre social

A

raó de l’estat: actuació del poder de l’Estat atenint-se exclusivament als seus interessos
Idees que caracteritzen la corresponent teoría filosófica: coacción, interés, costum, progres, contes de valors.

37
Q

Contracte social

A

hobbes: estat de natura-> homo homini lupus ( l’home és un llop per a l’home). El contracte dóna als súbdits la garantia de seguretat i l’ordre social a canvi de la renuncia als seus drets i de l’obediència incondicional.
Locke ( principal teòric de la democracia moderna)-> drets naturals: llibertat, propietat i vida.
l’estat neix de la necessitat de garantir els drets naturals-> democracia.
Fa un contracte entre governants i governats
Quan el govern no fa el que han e fer, tenim dret a desobeir-lo

38
Q

Desobediencia civil

A

desobediencia d’una norma i llei, es un acte ( no desacord), no es discriminada.