Baixos i falacies Flashcards
(20 cards)
Que és una fal·làcia
Una fal·làcia és un raonament que té l’aparença de ser correcte, però que en realitat no ho és
pas. Per tant, si el que volem és raonar bé, és important que defugim les fal·làcies.
Fal·làcia de PETICIÓ DE PRINCIPI
La fal·làcia de petició de principis consisteix en utilitzar com a premissa una afirmació que és la mateixa que la conclusió que es vol demostrar, de manera que no s’està provant realment res. És a dir, es parteix d’una suposició que ja es vol demostrar.
Fal·làcia de FALSA CAUSA
-Desde que empecé a usar mi amuleto de la suerte, siempre saco buenas notas en los exámenes. Por lo tanto, el amuleto es la razón de mis buenas calificaciones.”
-La fal·làcia de falsa causa es dona quan s’assumeix que alguna cosa causa una altre només perquè l’altre a passat abans o perquè tenen algun tipus de connexió. Sense cap relació real entre elles.
-Aquesta consisteix en afirmar una relació de causa i efecte entre dos events només perquè coincideixen en el temps.
Fal·làcia de GENERALITZACIÓ amb dades insuficients
La generalització amb dades insuficients es una falacia que consisteix en donar per vàlida o verídica una conclusió general que es justifica amb poques dades i mostres. Pot portar a un raonament erroni, per tant també una conclusió equivocada.
Un altre cas on es doni aquesta generalització el trobem quan la mostra de població estudiada és o molt petita o parcial (no aleatoria o implicada amb l’estudi) en aquest cas tampoc es pot donar per bo, ja que, s’estaria posant tot el pes sobre unes probes insuficients i falses.
Fal·làcia AD POPULUM
La fal·làcia ad populum s’utilitza quan es vol defensar una idea amb raons no vinculades amb la conclusió per tal que siguin acceptades pel públic. Això s’aconsegueix despertant sentiments i emocions sovint amb una història personal inventada fent empatitzar a l’oient i aprovant la idea des d’un component emocional.
Fal·làcia AD VERECUMDIAM o d’autoritat
La fal·làcia de Ad Verecundiam o d’autoritat, consisteix en tenir una premisa que per provar la seva validesa, assenyala a un professional i expert en la materia.
Depèn de que si una persona que té algun tipus d’autoritat, prestigi o poder, considera que alguna cosa és vertadera, tu també has de pensar que ho és. És a dir, no és un argument que es basa en l’anàlisis lògic i raonat, si no que simplement es basa en la autoritat i credibilitat d’algú.
L’estructura d’aquesta fal·làcia és la següent:
A afirma P
Per tant, P
Fal·làcia AD HOMINEM
La fal·làcia ad hominem està quan, en lloc d’abordar l’argument que sosté l’afirmació que fa algú, directament ataquem aquesta persona, o algun aspecte o circumstància d’aquesta, amb l’objectiu de desacreditar-la, encara que no hi tingui res a veure amb el que plateja l’argument d’aquesta persona. Aquesta fal·làcia consisteix en restar credibilitat a l’altra persona creant una discussió sobre la seva credibilitat d’aquí ve el nom en llati (contra la persona)
Fal·làcia EX POPULUM
Una fal·làcia ex populum es produeix quan fem servir un “argumentum ex populum”, és a dir apel·lem al que la majoria de la gent pensa, agrada o creu, en lloc de justificar la nostra posició amb proves. Es tracta de respondre a un argument referint-se a la suposada opinió que en té la gent en general o recórrer al “sentit comú”, en lloc de l’argument en sí.
Fal·làcia D’ANALOGIA DÈBIL
És un tipus de raonament on es comparen dos conceptes que tenen alguna similitud però que les diferències entre ells són massa grans, el que es fa és generalitzar i dir que com A i B son semblants, i A té una característica C, B també la té. D’aquí es poden extreure conclusions poc fiables a causa de les grans diferències entre els dos conceptes a banda de les seves similituds.
Fal·làcia AD BACULUM
Ad Baculum és una fal·làcia lògica que es basa en les amenaces, la coacció o la por per persuadir algú d’acceptar una decisió, en lloc d’utilitzar arguments sòlids. Són recursos persuasius que tindran conseqüències negatives per a una persona si no està d’acord amb una posició.
Que es un baix cognitiu
Entenem per biaix cognitiu el procés d’alteració de l’acte cognitiu (o processament d’informació) que pateix un subjecte degut fenòmens com els prejudicis, la perspectiva de l’observador, l’emotivitat etc. Sent honestos, mai podem estar 100% lliures del biaix cognitiu. Però tenir-ne consciència marcarà la diferència.
BIAIX DE GÈNERE
El biaix de gènere són les actituds, creences injustes que es donen a persones segons el seu gènere.
Normalment es manifesta a l’educació, a la feina o en general a les relacions socials i sovint hi ha la presència d’estereotips i discriminació, principalment cap a les dones o altres gèneres
BIAIX MODAL
-El biaix modal és la costum a assumir que la manera com una persona percep, pensa o experimenta el món és la mateixa de tothom. Això pot causar errors en la comunicació, el raonament i la presa de decisions quan no s’estan considerant altres perspectives o estils de pensament.
-Es dona quan es sobreposa que una manera de fer les coses és millor que les altres.
DESCOMPTE HIPERBÒLIC
Es tracta d’un impuls cognitiu on les persones prefereixen una recompensa immediata, encara que sigui menor, en lloc d’una recompensa més gran en el futur. Això passa perquè donem més valor a les recompenses que podem obtenir ara que a les que arribarien més tard, fins i tot si aquestes últimes són objectivament millors, ja que ens trobem en una societat on volem aconseguir les coses de la forma més ràpida possible.
EFECTE VON RESTORFF
L’efecte Von Restorff és quan les persones recorden millor un element que destaca entre d’altres. Quan una informació és diferent o única dins un grup, es torna més fàcil de recordar. Aquest efecte tracta en com el nostre cervell prioritza allò que capta més la nostra atenció, fent que els elements inusuals siguin més memorables.
EFECTE FORER
L’efecte Forer consisteix a fer una descripció que es podria aplicar a molta gent, és a dir, una descripció molt genèrica amb la qual és molt senzill que et sentis identificat. Aquest efecte és el que utilitzen els horòscops i els tests de personalitat per a que la gent se senti identificada i cregui en allò que diuen.
BIAIX DE CONFIRMACIÓ
El biaix de confirmació és un fenomen que afecta la manera com interpretem la informació i ens porta a buscar i acceptar evidència que recolzi les nostres creences preexistents, mentre que tendim a ignorar o descartar la informació que contradiu les nostres creences.
EFECTE HALO
El biaix d’efecte halo sorgeix quan, a partir de les característiques inicials o d’unes certes propietats concretes d’alguna persona, treball (o més), nosaltres fem una suposició, i llavors “completem” les seves característiques, atribuint-li unes de noves que ja tenim associades inconscientment a certs estereotips. Està relacionat amb les primeres impressions. Hi ha molts exemples en la nostra vida quotidiana, en àmbits molt diversos: des de la política fins l’àmbit laboral i el social. Posant un exemple: si algú és molt atractiu/va o guapo/a, solem atribuir-li algunes característiques positives sense haver comprovat si les té o no en realitat (pel fet de no conéixer a la persona del tot, és només una impressió que ens fa), com que sigui intel·ligent, amable i agradable. En el cas contrari, si algú ens sembla lleig, podriem pensar que serà una persona avorrida, o poc amigable. Això mostra que aquest biaix pot causar tant un efecte positiu com negatiu.
POLARITZACIÓ D’ACTITUD
-Aquest biaix té lloc quan una persona que té una opinió sobre un tema i té informació nova sobre aquest, en comptes de considerar-ho objectivament el que fa és només fixar-se en el que reforça el que pensa i ignora el que diu el contrari. Això fa que, en comptes de canviar d’opinió o veure els dos costats del tema, es torni encara més extrem el que pensava a l’inici.
-Les persones amb polarització de creences tendeixen a generalitzar i veure la realitat de manera extremista, utilitzant paraules absolutes com “sempre” o “mai”, sense reflexionar més enllà del seu punt de vista.
EFECTE BANDWAGON
És un biaix que porta les persones a actuar com la multitud, adoptant una idea o creença només perquè el grup ho ha fet i a fer eleccions i decisions segons la majoria, sense seguir cap criteri.
