Bio T5 Flashcards
La teoría cel·lular:
- La cèl·lula és la untat morfológica dels éssers vius, es a dir tots els éssers vius estan constituïts per una o més cél·lules.
- La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes ja que es capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida.
- Les cel·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres existens.
- La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels èssers vius.
La forma de les cèl·lules
- Cèl·lules lliures: son èssers unicèlulars, tenen la membrana plasmàtica fàcilment deformable, i constantment canvien de forma perquè emet pseudòpes, prolongacions citoplasmàtiques per desplaçar-se i per fagocitar partícules.
- Cèlul·les que estan unides a d’altres formant teixits: tenen una forma que depèn de les tensions que hi generen les unions contigües.
- Cèl·lules proveïdes de paret de secreció rígida: són els bacteris i la majoria de cèl·lules vegetals.Presenten una forma molt estable.
Fixació
consisteix en tractar la mostra bioloògica amb uns líquids anomenats conservants o fixadors que preserven la morfologia de les cèl·lules, la seva organització interna i la seva cmposició química. Els fixadors més utiliztats son l’achol etílic al 70%, el formaldehid, el glutaraldehid, el líquid de Bouin i el de Carnoy.
Inclusió
Aquest procés es fa per a les mostres amb teixits tendres. Per a poder dur a terme aquest procés incloem les mostres en una substància que els proporcioni una consistencia adequada per evitar-ne la deformaciò durant el tall. La substància que utilitzem per a fer-ho es diu parafina.
Tall
la mostra s’ha de tallar en capes molt fines per a que la llum pugi traspassar-la. Els aparells utilitzats per a tallar les mostres s’anomenen micròtoms. Aquests poden efectuar talls extremadamnt fins, generalment entre 6 i 12 µm de gruix.
Tinició:
després de haver tallat la mostra i haver-la fixat en el portaobjectes es fa la tinició. Consiteix en tenyir les parts que volem destacar de la mostra. Per fer-ho utilitzem colorants, com per exemple el blau de metilè.
Muntatge
consisteix en cobrir la mostra tenyida, col·locada sobre el portaobjectes, amb un medi de muntatge viscós i molt transparent, com per exemple la glicerina, i després col·locar-hi al damunt un cobreobjectes de vidre que protegeixi la mostra.
La teoria endosimbiont
La teoria endosimbiòtica postula que alguns orgànuls propis de les cèl·lules eucariotes, especialment els mitocondris i els cloroplasts (en les cèl·lules vegetals), haurien tingut el seu origen en organismes procariotes de vida lliure que desprès de ser endocitats per un altre microorganisme haurien establert una relació endosimbiòtica. Aquest microorganisme amb el temps és convertiria en una cèl·lula eucariota. Aquesta teoria la va postular Lynn Marqulis l’any 1967.
Evidències de que el mitocondri era un ésser de vida lliure:
- Té ADN
- Dona energia (necessària per als essers vius per fer les “funcions vitals”)
- Presenta ribosomes
- La síntesis proteica dels mitocondris i els cloroplasts és autònoma
- Es reprodueix.
Evidències de que el mitocondri era un ésser procariota
La seva mida es aproximadament la d’un bacteri actual “1µm”
No té nucli
Conte ADN bactèria (haploide i circular covalentment tancat)
La forma de la membrana interna del mitocondri recorda als mesosomes
La funció del mitocondri és donar energia per processos metabòlics que és la mateixa funció del mesosomes
El tipus de reproducció és el mateix de les bactèries, la fissió binaria.
Els ribosomes que conté són iguals que els de les cèl·lules procariotes perquè pesen menys, tenen 70S, en comptes de 80S (pes de les eucariotes).
La membrana interna del mitocondri no té colesterol però l’exterior sí, això explica l’endocitosi (bactèria que està en una altre), per tant té dos membranes, l’exterior té colesterol perquè es la de la cèl·lula eucariota i l’interior del mitocondri no en té perquè és una cèl·lula procariota.
Endocitat:
aquests orgànuls presenten doble membrana.
SIMBIONT:
Les mitocondires i les procariotes tenen alguns gens en coúm, pero no tots ja que moltes de les funcions que fan les procariotes les fa la cel·lula on esta la mitocondria
