Creu i R Flashcards
Fitxa tècnica
Creu i R
Antoni Tàpies
1975
tècnica mixta sobre fusta
162 x 162 cm
Informalisme
Abstracte
MACBA, Barcelona
Context històric i cultural
Les primeres avantguardes van iniciar una ruptura amb l’art tradicional tal com s’havia entès fins el moment. Les Segones Avantguardes van continuar aquest camí. Així doncs, durant la segona meitat del segle XX van sorgir una gran quantitat d’artistes que crearen noves tendències.
Després de la 2a Guerra Mundial, amb una Europa devastada, EUA agafa l’hegemonia i l’art serà conseqüència de la nova tendència de consum. EUA serà “la meca” de l’art. És el model “American Way of life” traslladat a l’art. Els artistes que defensen aquest nivell de vida seran els que triomfaran (Dalí o Andy Warhol,per exemple) mentre que els marxistes seran denostats. Les tendències seran marcades en gran part per les galeries i els crítics d’art, tot fixant el preu de les obres més aviat per la possibilitat de venda que pel valor artístic. També es va potenciar la creació de museus d’art contemporani així com col·leccions privades i institucionals. D’aquesta manera, l’art es generalitzà i va ser possible que les obres es realitzessin en nous formats de grans dimensions.
- Paral·lelament a Europa, poc abans de la finalització de la Segona Guerra Mundial, s’hi desenvolupa el que s’anomena Informalisme. Aquest corrent rep el nom que li atorgà Michel Tapié l’any 1951 per fer referència a la pintura abstracta dels artistes europeus entre les dècades de 1940 i 1950. Aquesta pintura es caracteritzava per :
barrejar grans quantitats de pintura amb diversos materials per crear una obra amb relleu ( sorra, vidres trencats, carbó…)
L’obra sempre tenia d’alguna manera l’empremta de l’artista, ja fos amb la tècnica emprada ( assamblage,collage, dripping…) o bé per l’elecció dels materials.
Artistes que hi destaquen són : Hartung, Mathieu, el grup CoBrA ( Copenhaguen, Brusel·les, Amsterdam), així com Fontana i Dubuffet.
A Catalunya van sorgir dos grups:
A Barcelona, el grup Dau al Set, dirigit per Joan Brossa ( poeta i creador de poesia visual), amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats.
Lectura formal i anàlisi estilístic
Aquesta obra, com la majoria de quadres matèrics de Tàpies, està basada en línies contundents que formen composicions
complexes. En la construcció de l’obra podem observar dos nivells:
− el llenguatge matèric, en aquest cas marcat per la textura de la sorra, les pedres i la tela.
− el dibuix i la línia donats per la creu, les lletres (R, H) i els signes (+).
Utilitza colors terrosos, propis de la matèria,
ocre, marró, negre i vermell. Aquest és un traç distintiu en Tàpies, l’austeritat cromàtica, generalment es mou
en gammes de colors austers, freds, terrosos, com l’ocre, marró, gris, beix o negre. Dóna molta importància a la superfície de l’obra que adquireix valor de relleu: la textura de la sorra, de les pedres, de la tela enganxada que al mateix temps dibuixa una lletra (H) i crea efectes d’ombra, aporten una gran expressivitat.
En la seva obra més característica dins de l’informalisme matèric, Tàpies utilitza tècniques que barregen els pigments tradicionals de l’art amb materials com sorra, roba, palla, etc., amb predomini del collage i l’assemblatge, i una textura propera al baix-relleu. Tàpies defineix la seva tècnica com a “mixta”: pinta sobre tela, en formats mitjans, en posició horitzontal, disposant una capa homogènia de pintura
monocromàtica, sobre la que aplica la “mixtura”, barreja de pols de marbre triturat, aglutinant, pigment i oli, aplicat amb espàtula o amb les seves pròpies mans. Quan està quasi sec fa un grattage amb tela d’arpillera, aplicada sobre la superfície; quan està adherida, l’arrenca, creant una estructura de relleu, amb zones esquinçades, esgarrapades o foradades, que contrasten amb els cúmuls i densitats matèriques d’altres zones del quadre. A continuació, fa un nou grattage amb diversos estris (punxó, ganivet, estisores, pinzell). Finalment, afegeix signes (creus, llunes, asteriscs, lletres, números, etc), en composicions que recorden el graffiti, així com taques,
aplicades mitjançant el dripping. No afegeix elements de fixació, pel que les obres es degraden ràpidament –la mixtura
és bastant efímera–; amb tot, Tàpies defensa la descomposició, com a pèrdua de la idea de l‟eternitat de l’art, li agrada que les seves obres reflecteixin la sensació del pas del temps. A això contribueix també les seves pròpies empremtes a l’obra, les
incisions que practica, que per ell són un reflex de la naturalesa.
Interpretació conceptual
En la seva obra Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes de l’ésser humà: la malaltia, la mort, la soledat, el dolor o el sexe. Tàpies ens dóna una nova visió de la
realitat més senzilla i quotidiana, enaltint-la a cotes de veritable espiritualitat. La concepció vital de l’artista es nodreix de la filosofia existencialista, que remarca la condició
material i mortal de l’home, l’angúnia de l’existència de què parlava Sartre; la soledat, la malaltia, la pobresa que percebem en Tàpies la trobem també en l’obra de Samuel Beckett o Eugene Ionesco. L’existencialisme assenyala el destí tràgic de l’home, però també reivindica la seva llibertat, la importància de l’individu, la seva capacitat d’acció enfront a la vida; així,
Tàpies pretén amb el seu art fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència.
En Creu i R el motiu principal és la creu, un símbol que es
converteix en l’element definitori del seu estil. Tàpies va
començar a utilitzar la creu després de la Guerra Civil,
moment en que Espanya se li presentava com un gran
cementiri. Posteriorment la creu serà entesa per l’artista com
a símbol de les coordenades de l’espai. Però la creu també
estarà connectada amb la religió, el cristianisme i amb tota
una tradició que arrenca de l’art medieval i que Tàpies
recupera per donar-li un sentit de comporaneitat. Sembla ser
que la creu és també un record a Ramon Llull, pel qual l’artista
sempre ha manifestat la seva admiració. Segons el propi
Tàpies, a Llull l’estranyava que els artistes de la seva època no
pintessin creus i els hi deia:”…el més important que tenim són
les creus, (…) com és que s’entretenen pintant escenes de reis i
de nobles tenint aquest tema tan important de la creu? (…)
fixeu-vos en els temes essencials…”
L’obra, a més de la creu conté altres símbols presents en la
iconografia de l’autor: les lletres, R, H, amb alguna creu més
petita, les benes amb taques de color vermell que es
superposen a la part superior donant un efecte de volum.
Podem relacionar aquests símbols amb la inicial de Ramon
(Llull), o també podrien ser una referència a la seva malaltia?
Tanmateix, té una primordial significació en l’obra de Tàpies el caràcter iconogràfic que afegeix a les seves realitzacions a través de diversos signes com creus, llunes, asteriscs,
lletres, números, figures geomètriques, etc. Per Tàpies aquests elements tenen una significació al·legòrica relativa al món
interior de l’artista, evocant temes tan transcendentals com la vida i la mort, o com la soledat, la incomunicació o la sexualitat. Cada element té el seu significat concret: quant a les lletres, A i T són per les inicials del seu nom o per Antoni i Teresa –la seva dona–; la X com a misteri, incògnita, o com a
forma de tatxar quelcom; la M l’explica de la següent manera:
“Tots tenim una M dibuixada a les línies del palmell de la mà, el qual remet a la mort, i al peu hi ha unes arrugues en forma de S; tot combinat era Mort Segura”
Els principals exponents de la pintura matèrica foren, a més de Tàpies, els francesos Fautrier i Dubuffet i l’espanyol Manolo Millares. L’informalisme matèric serà des dels anys 1950 el principal mitjà d’expressió de Tàpies, en el que amb diverses peculiaritats encara treballa. Als anys 1970, influenciat pel pop-art, començà a fer servir objectes més sòlids en les seves
obres, com parts de mobles. Amb tot, la utilització d’elements quotidians en l’obra de Tàpies no té el mateix objectiu que en el pop-art, on són utilitzats per fer una banalització de la societat de consum i els mitjans de comunicació de masses; en canvi, en Tàpies sempre està present el substrat espiritual, la significació dels elements senzills com evocadors d’un major ordre universal.
