Filum Nematoda Flashcards

(37 cards)

1
Q

Característiques generals:

A

Invertebrats de cos cilíndric i amb simetria bilateral, tenen dos sexes diferenciats. En els pseudocelomats s’hi troben òrgans i el tub digestiu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Paret corporal:

A

Formada per una coberta, que poden ser ales, hipodermis i capa muscular.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Sistema nerviós:

A

Papil·les sensorials de regió cefàlica i papil·les sensorals caudals

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Aparell digestiu:

A

Comença a la boca i acaba amb l’anus. La cavitat bucal és envoltada per més de 3 llavis. L’esofag està envoltat per glàndules esofàgiques.

Estrongiloide/claviforme: s’eixampla per la part posterior
- Oxiüriforme: forma un bulb esofàgic
- Rabditoide: presenta un istme i un bulb esofàgic
- Filariforme: cilíndric i allargat
- Arroseriat/monoliforme: format per esticosomes (conjunt de cèl·lules)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Aparell genital:

A

Masculí: tub cilíndric que comença amb un testicle, claveguera acaba a la zona de l’anus, alguns presenten espícules (ajuden a la fecundació), pot haver-hi un eixamplament al clavegueram anomenat governacle.

Femení: monohistèrides (1 tub ovàric-uterí) o dihistèrides (2 tubs ovàric-uterins, desemboquen i formen la vagina).
Ous: ovalats, no operculats. Coberta formada per diverses capes (lipoide, quitinosa, vitel·lina, externa). Dins de l’ou hi ha el zigot → mòrula → embrió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

El cicle biològic globalment es tracta de:

A

Formes adultes – posta d’ous – eclosió L1 …. - L4 – adults. S’incrementa la grandària i es donen canvis d’estructures morfològiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Cicle directe:

A

Oxiürs: infestació oral de l’ou embrionat fins que embriona a larva adulta Intestí
No hi ha fases de vida lliure

Ascaris : Ingesta oral de l’ou embrionat, eclosió de la larva → perquè evolucioni hi ha d’haver migració
No formes vida lliure

Anquilostomàtids: Sortida d’’ous al medi extern, la larva penetra a l’hoste per la pell, hi ha d’haver migració interna

Estrongiloides: Semblant a Anquilost. pot presentar formes adultes de vida lliure al medi extern. (cicle curt + cicle llarg).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Cicle indirecte:

A

Filàries: Hàbitat hemotissular, es dona entre 2 hostes: - HI invertebrat
- HD (per penetració mitjançant picada)

Triquinel·la: Autoheteroxè (L1-L2-L3-Adults). No tot el cicle complet es desenvolupa al mateix hoste.
L1: migració cap als músculs i s’hi queda. Humà → via morta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Strongyloides stercoralis:

A

-Paràsit intestinal (femelles partenogenètiques).
- boca puntiforme
- esòfag de tipus estrongiloide
- femelles dihistèrida
- vulva final → 2n terç corporal
Adultes de vida lliure, esòfag rabditoide
L1 i L2: esòfag rabditoide, L3 i L4: depenent del seu cicle serà estrongiloide o rabditoide.
L. estrongiloide → només les 3 i 4 que penetren a l’organisme, regió caudal que presenta 3 forquilles L. rabditoide → cavitat bucal curta, primordi genital gran
Ous embrionats → femelles ovovivípares

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Strongyloides stercoralis, pot fer un cicle curt o llarg. El cicle curt és:

A

CICLE CURT (HOMOGÒNIC): ous triploide
Posta d’ous embrionats a l’intestí → larva surt a l’intestí → amb la femta L1 rabditoide → al medi extern passa a L2 (r) → L3 (e) → penetració activa pell de l’hoste. Migració hematògena → L4 (pulmons a esòfag) → arriba a l’intestí i dona lloc a la femella partenogenètica (s’autofecunda).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

El cicle llarg és:

A

CICLE LLARG (HETEROGÒNIC): haploide i diploide
L1 (r) → L2 (r) → L3 (r) → L4 (r) → mascle i femella que es fecunden i donen lloc altre cop a L1 (r) Es completa al medi extern.

Autoinfestació exògena: regió perianal L1-L2-L3r. Autoinfestació endògena: totes les mudes es fan a l’intestí.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Es transmet per penetració activa a la pell, transplantaments d’organs, transmissió sexual…

A

La població de risc son els nens malnodrits i persones immunodeprimides.
Els simptomes son la disseminació diarrees….

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Ancylostoma duodenale, tenen com a característica…

A

Presenten esòfag estrongiloide Tenen càpsula bucal i dos parells d’ullals
ous blastomats (sense embrions)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Es distingeixen dos sexes en Ancylostoma duodenale…

A

FEMELLES:
Curtes, dihistèrides, vulva ocupa 2⁄3 del cos, tenen espina caudal
MASCLES:
Ales caudals (expansions de la cutícula), costella dorsal bifurcada, 2 espícules llargues i separades, bossa copulatriu (lòbul simple)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Necator americanus, es caracterítza per…

A

Presenten càpsula bucal amb làmines.
Ous amb pocs blastòmers

Morfologia de les L3
L3r: amb cavitat bucal llarga i primordi genital petit L3e: envoltada per una beina i amb la cua punxeguda

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

En el Necator americanus es poden diferenciar 2 sexes..

A

FEMELLES:
Dihistèrides, vulva al mig del cos, no presenten espina caudal.
MASCLES:
Lòbul bilobulat, espícules fusionades, costella dorsal a l’interior.

17
Q

Ascaris lumbricoides:

A

Cuc gran del budell que parasita l’home. Les femelles són més grans que els mascles.

18
Q

Ascaris lumbricoides, la seva morfologia es distingeix segons el sexe..

A

Cutícula amb anul·lacions transversals, sense ales cefàliques, boca amb 3 llavis, esòfag estrongiloide.

Femella: més grans que els mascles, la vulva es troba a la cintura genital (fàcil fecundació), ovípares, dihistèrides, anus subterminal.

Mascle: dues espícules curtes de la mateixa mida, extrem caudal incurvat ventralment, sense ales caudals, papil·les caudals nombroses.

19
Q

Els ous…

A

Ous: mida mitjana, no embrionats amb un zigot, coberta externa mamellonada, color marronós (pigments biliars), ous infèrtils (les femelles no fecundades poden pondre ous, són de forma més amorfa)

20
Q

El cicle biològic dels Ascaris lumbricoides és…

A

Les femelles fecundades fan la posta d’ous, que surten al medi extern per la femta. Dins de l’ou es passa de la L1→L2, i es madura al terra (fases de vida lliure). Per ingesta passiva de la L2, aquesta fa eclosió de l’ou, viatja per circulació sanguínia, on muda a L3. Als alvèols pulmonars es muda a L4 i aquesta arribarà a l’intestí (paràsit hemotissular, intestinal).

21
Q

Ascaris lumbricoides, és cosmopolita, antroponosi, i infesta generalment…

A

A la població infantil per les condicions higièniques, pot desenvolupar-se a la fase polmonar i intestinal.

22
Q

Toxocara cati o cani, la seva morfologia és…

A

Presenten ales cefàliques, ou amb coberta externa amb petites depressions, ous no embrionats, localitzats al budell prim d’animals.

23
Q

El cicle biològic del toxocara cati o cani, és monoxè i…

A

Comença amb la ingesta d’ous i segueix el mateix cicle que A. lumbricoides. Presenta algunes diferències →
- Gran probabilitat de transmissió congènita
- Intervenció de rates
- L’home actua com a hoste accidental i anòmal (parasitisme extraviat) → les larves es localitzen a
les vísceres (larves migrants viscerals).

24
Q

El toxocara es pot transmetre per la seva ingesta accidental.. el sòl contaminat amb la femta dels gats o gossos…

A

El factor de risc son els nens, és cosmopolita i provoca reaccions inflamatòries del teixit.

25
L'Anasakidae pseudoterranova es caracteritza per...
Ventricle esofàgic, els adults són paràsits intestinals de mamífers aquàtics i peixos grans. A la regió cefàlica presenten un denticle, i a la posterior, un mucró. (forma larva) El gènere pseudoterranova presenta ventricle simple i cec intestinal paraesofàgic.
26
El cicle biològic de l'Anasakis pseudoterranova té dos hostes HD i HI...
Els crustacis (HI, paràsit estenoxè) ingereixen la larva L3, i aquests són ingerits per mamífers com dofins, foques i balenes (HD). Alguns crustacis poden ser ingerits per peixos i contenir la larva L3, i aquests ser ingerits per humans (hoste paratènic → via morta). Profilaxis Congelació i cocció correcta del peix, no ingerir peix cru.
27
Gènere Enterobius: morfologia
Femelles: Extrem punxegut, dihistèrida, amb la vulva al 1r terç. És ovovivípara (posta d’ous embrionats). Mascles: Extrem truncat i incurvat Presència d’una única espícula No té governacle Ales caudals reduïdes Ous: Són ovalats i asimètrics (1a cara plana, l’altra convexa). 3 cobertes fines. Conté embrió giniforme (L1) → forma de capgròs.
28
Gènere Enterobius: cicle biològic, cosmopolita i antroponosi, provoca transtorns nerviosos, vaginitis apendicitis....
(no té migració intraorgànica ni fases de vida lliure, localitzat al budell prim) Les femelles fan la posta d’ous i a la nit se situen als marges anals, es fixen amb els 3 llavis i expulsen els ous. A terra es forma la larva L2 (infestant). Aquesta arriba als humans per manca d’higiene, inhalació o ingesta passiva (ous trobats en objectes infestats). Llavors la larva 2 muda a L3→L4. Complicacions: Autoinfestació exògena bucal → s’infecten ells mateixos amb la larva 2 Autoinfestació endògena → L2→L3→L4 Retroinfestació (autoinfestació exògena anal) → els ous que queden als marges anals fan l’eclosió a larva 2 i tornen a infestar el budell prim. - Són molt contagiosos i resistents, gran difusió dels ous perquè són lleugers. Típic de zones fredes.
29
Família Onchocercidae:
- Paràsits hemotissulars d’aspecte filariforme - Esòfag cilíndric - Vulva a la regió esofàgica - Femelles ponen la posta de larves L1 microfilària - Mascles presenten 2 espícules desiguals, amb ales caudals o sense
30
Familía Onchocercidae, cicle biològic
HD: vertebrats (adults paràsits, hemotissulars) HI: artròpodes (vector cíclic evolutiu) Quan l’artròpode pica, ingereix la microfilària (L1), que muda a L2→L3. Quan pica inocula la larva 3. Aquestes larves es poden trobar als vasos sanguinis, limfàtics, etc. Ous: es desenvolupen i evolucionen dins de l’úter, tenen una coberta molt fina i les larves poden estar embeinades (beina envolta la larva, forma part de l’ou). Presenten taques, i nuclis a la regió caudal que permeten la classificació de les larves.
31
Familía Onchocercidae, existeixen 4 espècies segons l'extrem caudal...
32
Wuchereria Bancrofti:
Morfologia Els adults són filiformes, presenten la cutícula llisa, la femella és més gran que el mascle. Cicle biològic (indirecte, paràsit diheteroxè), té l’home com a HD. Les microfilàries es troben al sistema circulatori (vasos pulmonars i sanguinis), es troben en sang perifèrica amb periodicitat nocturna per tal de poder ser ingerides pels mosquits. Les femelles són vivípares, i l’HI poden ser diferents espècies de mosquits amb activitat nocturna. Epidemiologia Antroponosi, típica de zones tropicals i subtropicals. Simptomatologia En molts casos és asimptomàtica, la patologia la causen els adults, pot provocar obstrucció limfàtica. Profilaxis Control del vector (eliminar o reduir poblacions d’adults i larves), protecció personal amb repel·lents durant la nit, detecció i tractament dels malalts.
33
Brugia Malayi:
Epidemiologia: es troba en zones asiàtiques, provoca elefantiasi (restringida a les extremitats inferiors) Cicle biològic És similar al de Wuchereria bancrofti, té reservoris (gat, primats, etc.). Les microfilàries són subperiòdiques, no tenen activitat nocturna (són diürnes). Tenen com a HI els mosquits culícids.
34
Loa Loa
Morfologia Adults → cutícula recoberta de petits tubercles Els mascles són més petits que les femelles Les microfilàries presenten beina i tenen nuclis al final Cicle biològic HI: tàbacs del gènere Chrysops spp. HD: home Els adults es localitzen al teixit conjuntiu subcutani. Es desplacen i migren per la conjuntiva ocular, parpelles, sac llagrimal. Les microfilàries es troben a la sang perifèrica durant el dia, i a la sang profunda durant la nit. Epidemiologia: tàbacs en zones de boscos, típic d’Àfrica central i occidental. Profilaxis Protecció de la picada diürna, ús de repel·lents, tractament als portadors sans i educació sanitària.
35
Onchocerca volvulus:
Morfologia Femelles molt llargues i mascles molt petits. S’agrupen en teixit subcutani en nòduls (cabdell). Paràsit exclusivament dèrmic. Les microfilàries no presenten beina. Cicle biològic Té l’home com a HD i la mosca negra (gènere simúlium) com a HI. Aquesta té activitat diürna i es troba en aigües molt oxigenades. Epidemiologia: Àfrica i Amèrica del sud. Simptomatologia: bonys anomenats oncocercomes, ceguesa. Profilaxis Lluita contra el vector (eliminació o reducció de formes larvals), protecció personal de la picada del vector, tractament dels malalts, educació sanitària. Les mosquiteres no són eficaces perquè el vector no pica a dins les cases.
36
Família Trichuridae, es ditingeixen...
Femelles: monohistèrides, ovípares, amb vulva postesofàgica. Mascles: bossa cuticular de paret espinosa, només presenten una espícula. Ous: no embrionats, amb taps polars i en forma de llimona.
37
Trichinella spiralis
Cicle biològic És autoheteroxè obligat→ totes les formes evolutives es formen en un hoste, però no pot desenvolupar-se en aquest únic hoste. Els adults es troben al budell prim, les femelles fecundades pels mascles fan la posta d’ous embrionats. Els ous i L1 travessen la mucosa intestinal i arriben als capil·lars limfàtics, fins a arribar a la musculatura estriada esquelètica (principalment a la llengua, diafragma, laringe, etc.). Un cop hi arriben s’enquisten i no continuen la seva evolució. Quan un altre hoste ingereixi la musculatura amb el quist, aquest en arribar a l’estómac seguirà l’evolució. Hostes - T.spiralis (cicle sinantròpic o domèstic): porc, rosegadors, gos, gat - T.britovi i spiralis (cicle fecal o silvestre): cavall, porc senglar, llops i guineus Triquinosi o triquinel·losi T.spiralis → distribució mundial, quists sensibles a la congelació T.britovi → prevalença en zones temperades Epidèmia: a Espanya, per consumir carn de porc o porc senglar no controlats. Simptomatologia: edemes, quadre diarreic, febre. Profilaxis Controlar que els porcs mengin en zones netes, control sanitari als escorxadors o en caceres, consum de carn a establiments autoritzats, congelació i cocció de la carn.