Gascon Flashcards
(102 cards)
Gascon
→ entitat ling¨uistica originala dins l’ensem occitano-roman.
Edat-Mejana :
es un dej a lengatge estranh resp
ecte a la kon ei dels trobadors (tre una ep
oca anciana presenta una originalitat).
Espandi geografic, lo triangle aquitan :
sud : Los Pireneus o
est :L’Atlantic nord-
est : bocadura de Garona, Garona (daissant Tolosa al lengadocian), Ari`eja (riu).
Landas, Gers, Nauts-Piren
eus, Gironda (levat una franja orientala), meitat sud de Lot-e-Garona, meitat o
est de Nauta-Garona e Ari`eja,
meitat sud de Lot-e-Garona, meitat o
est de Nauta-Garona e Arieja, Piren
eus-Atlantics (levat Bascoat), pichota franja sud-o
est de Tarn-e-Garona + Val d’Aran (Es.)
Diferenciacion anciana que repausa
sus una especificitat etnica (Bec).
s. I avans JC :
En Gaula pres´encia de populacions celtas o celtizadas mas long dels Piren
eus es lo territ`ori dels Aquitans (desseparats per Garona).
La provincia aquitania tertia fogu`et
nomeda pu ei Vasconia (al cors del s. VI) a causa de las incursions dels Vascons (p
ople ispanic).
→ Aquitans, Vascons : p`obles que parlavan un proto-basco.
Aqueste substrat ling¨uistic a balhat al gascon un sistema fonetic original e un r
eire-fons lexical particular.
Vascon →
Bascoat, Basco mas tanben Gascon, Gasconha…
Per respondre a la fonetica especifica del gascon, la grafia normalizada deu emplegar
qualques signes particulars :
lo digraf -sh- per notar la consonanta p`ostalveolara [ʃ] aqu´ı onte los autres parlars emplegan s (ataca de mot o finala) o -ss- a l’intervocalica :
→ leishar [lej”Sa] (laissar, daissar), shens [Sens] (sens).
Quand n e h se seguisson e forman pas una nasala palatala nh [ñ] cal metre un punt entre las doas letras.Cal tanben metre tanben un punt entre s e h quora lo grop forma pas una consonata [S] (sh), mas que la h representa una [h] aspirada :
→ en.hurnar [enhur”na] (enfornar), des.huelhar [desh4e”La] (desfolhar, desfulhar).
Elements fonetics del gascon
Consonantisme
La F eissida del latin a evolu¨ıda cap a [h]
dins totes los parlars gascons.
L’origina d’aquel fenom`en es de cercar dins lo
basco del gascon.
(L’espanhol coneis lo meteis fenom
en,
mas la /h/ es venguda completament muda).
Aquel trait es l’element d’identificacion lo pus clar del gascon :
→ hilhs (filhs) [“hils], har (far) [ha], hemna (femna) [“hen.nO], cauhar (calfar) [kaw”ha], huec (fu` oc) “[h4ek].
Pausa pas un problema per l’intercomprenenson amb los autres dial
ectes.
Dins los varietats de gascon que realizan /f/ en [h], las formas que mantenon [f] `esser consideradas coma de formas manlevadas al franc´es o encara coma de formacions sabentas.
Pasmens las atacas complexas, valent a dire [h] + [r] o [l], p
odon presentar una dificultat (mai que mai a l’oral) de compreneson.
Generalament, la [h] s’esvan´ıs del grop quora segu´ıs una consonanta. Lo grop hl- p ot
estre modificat per l’apondon d’una vocala prostetica.
→ hred (fred) [“ret], hromatge (fromatge) [ru”matje], hlorir (florir) [lu”ri],
→hlor (flor) [eh”lu]/[ez”lu], hlama (flama) [eh”lamO]/[ez”lamO], →hred (fred) [he”ret], hraga (fraga, majofa) [ha”ragO], hrair (fraire) [ha”raj].
Casuda de la -n en posicion intervocalica.
Es un trait ancian qu’es atestat tre los s`egles XI e XII e que parteja amb lo portugu´es.
D’unas formas son de mal identificar que lo rescontre de doas vocalas e pot menar a una elision vocala segond
aria :
→ua (una) [yO], faria (farina) [fa”rjO], lua (luna) [lyO], emple ec (emplen
et) [emple”Ek], →gesta (gen
esta) [“ZEstO], g er (geni
er) [ZEr]
La l eissida d’una L simpla latina se vocaliza en [w] (u) en finala de sillaba (c`oda) o en finala de mot
→hiu (fil, FILU) [hiw], mau (mal, MALU) [maw], auba (alba, auba, ALBA) [“awbO].
La geminada LL del latin coneis una realizacion particulara e diferenta
segon sa posicion (finala o intervocalica) :