L'oposició al franquisme Flashcards
(3 cards)
L’oposició política
Molts líders polítics van marxar a l’exili, i els que van quedar van ser reprimits. Als anys 60, el Partit Comunista va liderar l’oposició clandestina, especialment entre obrers i estudiants. A Euskadi va sorgir ETA, i els monàrquics exigien el retorn de Joan de Borbó. El règim va respondre amb repressió, creant el Tribunal d’Ordre Públic (1963) per castigar la dissidència.
L’oposició social
A partir del 1962, les vagues i protestes laborals es van estendre, especialment a les zones industrials. Es van formar les Comissions Obreres (CCOO), dominades pels comunistes. També hi va haver mobilitzacions d’estudiants i professors, repressió policial i una efervescència cultural amb la cançó protesta. Als barris obrers, les associacions de veïns exigien millores urbanes i serveis bàsics.
L’oposició feminista
A l’exili i, més tard, dins d’Espanya, es va denunciar la situació de les dones sota el règim. Als anys 50 i 60, el moviment feminista es va vincular al món obrer i veïnal, amb col·lectius com el Moviment Democràtic de Dones. Van començar a reclamar drets, denunciar desigualtats i crear consciència, establint les bases del feminisme que creixeria després de la dictadura.
