La Plaça del Diamant Flashcards
(21 cards)
Natàlia
La Natàlia és la protagonista de l’obra. És òrfena de mare i té una relació freda amb el seu pare. Representa a la dona de l’època, sotmesa a la figura de l’home.
Al llarg de l’obra, té una evolució interior que es pot dividir en dues etapes. En primer lloc, durant els anys de la República i la Guerra Civil, és una noia bondadosa i innocent. Quan inicia la seva relació amb el Quimet, és sotmesa sota un procés de submissió que suposa la pèrdua de la seva identitat (passa d’anomenar-se Natàlia a dir-se Colometa). En aquesta etapa, viu una vida plena d’opressions: ha de suportar les rareses del seu marit, ocupar-se de la feina fora de casa i atendre els fills, mentre que es troba en un moment històric conflictiu. La culminació té lloc quan els coloms envaeixen el pis. Llavors, la Natàlia decideix rebel·lar-se i eliminar-les. En aquest moment, s’inicia la seva fase de maduresa i és alliberada quan mor el seu marit i l’últim colom.
A partir d’aquest punt, comença a recuperar la seva identitat. Es rebel·la contra el que l’oprimeix, es casa amb l’adroguer de les veces i torna a recuperar el seu nom, Natàlia. Encara que idealitza i embelleix els successos anteriors, aconsegueix la felicitat quan es desprèn del seu passat mitjançant el crit a l’últim capítol de la novel·la.
Quimet
El Quimet és el model de masculinitat dominadora. És un home actiu, vitalista, emprenedor i republicà. Però, alhora, és contradictori: està poc compromès a esforçar-se i construir la família que desitja i cuida i estima més als coloms que a la seva dona, a qui maltracta psicològicament. Per tant, és una amenaça per a la protagonista i la raó per la qual es troba empresonada (junt amb els coloms). La seva mort coincideix amb la mort de l’últim colom i simbolitza l’assoliment de la llibertat de Natàlia.
Antoni, l’adroguer
Antoni, l’adroguer de les veces, és la contrafigura d’en Quimet. És un home amb poc atractiu físic i sense capacitat sexual, però que és sensible i capaç de tractar a la dona amb igualtat. En un primer moment, és qui alimenta (indirectament) als coloms, mitjançant les seves veces. Després, és qui permet a la Natàlia i als fills sobreviure, proporcionant-los menjar, educació i una casa on poden viure.
Permet mostrar que és possible tenir una relació amorosa basada en el respecte.
Toni, fill
El Toni, fill de la Natàlia i el Quimet, té una maduresa traumàtica. La seva estada a la colònia durant la Guerra Civil, per poder sobreviure, li roba la seva infantesa. A més, en ell observem un procés de transició: passa de creure en els valors d’en Quimet (la violència, l’autoritat i el poder) a convertir-se com l’Antoni (sensible i considerat), ja que decideix continuar amb el negoci familiar de l’adrogueria.
Tema principal de l’obra
El tema principal de la novel·la és la condició de la dona que es mostra a través de la història de l’opressió i l’alliberament de la Natàlia. Es tracta d’una representació de la dona de l’època, oprimida i destinada a les tasques domèstiques. S’exposa la problemàtica de les relacions d’home-dona en un marc social masclista. Es tracta el tema de la pèrdua i la recuperació de la identitat femenina: predomina el sentiment d’alienació i de soledat durant el primer matrimoni de la protagonista, qui aconsegueix resistir i realitzar una reconstrucció personal per recuperar-se a ella mateixa durant el fi de la novel·la, quan es casa amb l’Antoni. Amb això, es demostra la possibilitat d’obtenir una relació amorosa basada en el respecte.
Temes secundaris
Respecte als temes secundaris, es tracta el tema de la conflictivitat politicosocial de l’època marcada per la Guerra Civil i la postguerra. A través de la novel·la apreciem els reptes que ha de superar la Natàlia a causa del context bèl·lic en el qual es troba: es queda sense feina perquè el seu marit és un milicià, cuida els fills i treballa fora de casa tota sola, pren decisions molt dures, ha de superar la mort d’en Quimet… Per tant, la novel·la reflecteix la mort, fam i desesperança que caracteritzen a les vides de tota una població.
Temps
L’obra s’inicia poc abans de la proclamació de la Segona República (1931). La protagonista viu la República (1931 - 1936), la Guerra Civil (1936 - 1939) i la postguerra.
Apareixen referències als bombardejos, els milicians, “els rojos”, el front d’Aragó, la mort, la fam i la misèria.
Espai
La història té lloc a la ciutat de Barcelona, específicament, al barri de Gràcia. S’anomenen espais reals com el Carrer Gran de Gràcia, la plaça del Diamant i el Parc Güell.
Estructura
L’estructura de l’obra és lineal i es pot dividir en tres parts internes seguint la mentalitat de la protagonista.
La primera part, del capítol 1 al 13, és la introducció que té lloc poc abans de la República. Se’ns presenta a una noia innocent i bondadosa que coneix al Quimet en la plaça del Diamant. A partir d’aquest succés, tenen lloc una sèrie d’esdeveniment: el casament, l’embaràs, el naixement dels fills… La més important sent el matrimoni, ja que suposa la submissió de la Natàlia a la voluntat del seu marit i la pèrdua de la seva identitat (passa a anomenar-se Colometa).
En la segona part, el nus, es presenten dues subparts. En primer lloc, del capítol 14 al 24, ens trobem en la República. Culmina el sentiment d’alienació de la protagonista, qui es troba en una vida plena d’opressions: el Quimet no treballa, ella fa feina fora de casa, cuida els fills… Comença la invasió dels coloms i té lloc la mort de la sogra. En segon lloc, del capítol 25 al 35, té lloc la Guerra Civil. En Quimet marxa a lluitar per al bàndol republicà i la Natàlia es rebel·la contra els coloms, iniciant la recuperació de la seva identitat. Mor el Quimet, coincidint amb la mort de l’últim colom, simbolitzant l’alliberament de la Natàlia. Malgrat això, és una època dura i la protagonista s’ha d’afrontar a la fam i la pobresa. Té pensaments envers la mort dels seus fills i el seu suïcidi per poder escapar de la realitat que li toca viure.
La tercera part, el desenllaç (del 36 al 49), té lloc durant la postguerra. És una etapa de reconstrucció i la Natàlia recupera definitivament la seva identitat quan es casa amb l’adroguer (Antoni), torna a dir-se Natàlia. Els fills es fan grans i ella comença a idealitzar el passat, el qual supera amb un crit alliberador a la plaça del Diamant. Això li permet iniciar una nova fase en la seva vida, deixar darrere el passat i ser realment feliç.
Simbolisme dels coloms
Els coloms són símbol de la vida de la Natàlia amb el Quimet. Hi ha un paral·lelisme entre la vida de la Natàlia i els coloms.
En primer lloc, representen la submissió, l’opressió i el pes de la masculinitat dominadora. Els coloms envaeixen el pis d’igual manera que Quimet entra a la vida de la protagonista i imposa la seva voluntat i canvia el nom de la seva parella (passa de Natàlia a Colometa, iniciant la pèrdua de la seva identitat).
En segon lloc, simbolitzen la pèrdua de llibertat, la renúncia als somnis i la sensació d’asfíxia. La Natàlia es sent empresonada en el rol de ser mare i esposa, mentre que els coloms es senten tancats i angoixats dins el colomar, a causa d’en Quimet.
En tercer lloc, permeten el renaixement i la llibertat de la protagonista. Quan la Natàlia es rebel·la contra els coloms i mor l’últim, coincidint amb la mort d’en Quimet, es marca un punt d’inflexió en l’obra, a partir del qual comença l’alliberament de Natàlia.
Una vegada es casa amb l’Antoni, comença a idealitzar els records amb els coloms, representant la seva reconciliació amb el passat.
Embut (estri)
L’embut s’introdueix a la història junt amb el primer colom que porta Quimet a casa. Representa la pitjor etapa en la vida de la Natàlia: plena de problemes cada vegada pitjors i més abundants, seguint la forma de l’estri.
Al final de la novel·la, quan es troba a la plaça del Diamant, les cases adopten la forma d’embut, donant a entendre que la Natàlia ha arribat a un punt de la seva vida on no pot empassar-se res més. Llavors, crida i allibera tota l’angoixa i la desesperació del seu passat.
Balances
Les balances representen equilibri i estabilitat. Es troben gravades al replà de les escales del pis que la protagonista tenia amb el Quimet. Cada vegada que baixava o pujava les escales, les tocava, simbolitzant l’enyorament de l’estabilitat en la seva vida.
Ganivet
El ganivet simbolitza la venjança. L’agafa quan decideix plantar cara al seu passat. Amb ella, grava el nom que li va donar el Quimet (Colometa) a la porta de l’antic pis que compartia amb ell. Això li permet superar les seves penúries i deixar la seva vida passada.
Cordó umbilical
El cordó umbilical representa l’ofegament i, paradoxalment, la vida. Té un significat negatiu durant tota l’obra, ja que el Toni quasi es va ofegar amb el cordó. Però, al final, una vegada la Natàlia supera el seu passat, aconsegueix assignar-li un significat positiu, quan se n’adona compta que estima a l’Antoni.
La plaça del Diamant
La plaça del Diamant és símbol de l’inici i el final de la relació entre el Quimet i la Natàlia. És el lloc on, durant el ball de la Festa Major, ambdós es coneixen i comença la seva relació i la pèrdua d’identitat de la protagonista. Per altra banda, és el lloc on la Natàlia crida com a forma d’alliberar-se de l’angoixa i l’opressió que va viure amb ell. Permetent-li començar una nova fase en la seva vida.
El mal de cama
El mal de cama representa un dels mètodes de maltractament psicològic d’en Quimet cap a la seva esposa. Li permetia redirigir l’atenció de la conversació o de la situació cap a ell sense tenir en compte la situació de la Natàlia. De forma que, la protagonista es va veure incapaç d’expressar les seves emocions i preocupacions.
Flors i el món vegetal
Pau, equilibri i harmonia
Nines
Les nines de l’aparador de la botiga d’hules representen la felicitat, la il·lusió i la infantesa. La Natàlia es parava a mirar-les per alliberar-se momentàniament de l’opressió l’angoixa que patia.
Caragol de mar
El caragol de mar representa la pau i l’harmonia. Sempre que la Natàlia es parava a escoltar-la, representava la seva necessitat de tenir tranquil·litat en la vida.
El crit alliberador
El crit allibera a la protagonista de l’angoixa i la desesperació del seu passat amb el Quimet. A partir, d’aquest crit, inicia una nova fase de la seva vida i deixa darrere el seu passat.
Cinta de goma
La cinta de goma, que es trenca després del ball, representa l’enyorament de la Natàlia cap a la seva mare, el sentiment de soledat i el descobriment de la sexualitat (ja que se sent atreta cap al Quimet), el qual li fa sentir vergonya.
