La Revolució Francesa Flashcards
(43 cards)
QUINES SÓN LES CAUSES SOCIALS DE LA REVOLUCIÓ/PRESA DE LA BASTILLA?
· Desigualtat social i injustícia: la societat estava dividida en estaments (noblesa, clergat, Tercer Estat), amb privilegis per als dos primers grups.
·Burgesia marginada: Tot i que la burgesia s’havia enriquit molt, no podien ser privilegiats i estaven marginants políticament i socialment.
·Els pagesos, que treballaven en les terres dels senyors feudals, nomes els hi servia per a pagar impostos i altres càrregues fiscals, lo qual els hi feia més dificil comprar aliments amb l’augment del preu dels productes.
QUINES SÓN LES CAUSES ECONÒMIQUES DE LA REVOLUCIÓ/PRESA DE LA BASTILLA?
BANCARROTA DE LA CORONA FRANCESA PER…
· Augment del preu dels productes bàscis (el pa) degut als episodis de males collites, provocant l’augment dels productes i fam en la població.
· Participació de França en la guerra americana (França estava en contra dels britànics). Això provoca la fallida de l’estat per la despesa econòmica gastada durant la guerra.
· Monarques viven rodejats de luxes
CAUSES POLÍTIQUES DE LA REVOLUCIÓ/PRESA DE LA BASTILLA?
El rei Lluís XVI, seguidor del despotisme il·lustrat (poder absolut amb reformes inspirades en la Il·lustració)va fer reformes que van ser criticades tant per la població del Tercer Estat (creien que les reformes eren insuficients) com pels privilegiats (deien que amb aquestes reformes perdien privilegis).
ALTRES CAUSESDE LA REVOLUCIÓ/PRESA DE LA BASTILLA?
·EXPANSIÓ DE LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ (moviment cultural del segle XVIII que defensava la raó, la ciència i els drets humans ).
· Ministres d’hisenda proposen la reforma de que tots els estaments paguin impostos per a solucionar la crisi econòmica, pero els privilegiats s’hi negen i el rei convoca els Estats Generals (unics d’aprovar impostos nous)
PERQUÈ ES CONVOCA ELS ESTATS GENERALS (1789)
· Degut a les causes de la revolució (nomenades anteriorment), el rei Lluís XVI, convoca els Estats Generals.
· Primera convocatòria en 175 anys: Lluís XVI convoca els Estats Generals per buscar solucions a la crisi, però el Tercer Estat exigeix més reformes.
QUÈ EREN ELS ESTATS GENERALS?
Parlament d’origen medieval on estaven representats els tres estaments. El seu sistema de votació era vot per estament i abans de reunir-se cada estament havia de redactar un memorial de gregues on explicaven les seves reivindicacions i problemes.
QUAN ES CREA L’ASSEMBLEA NACIONAL I PER QUÈ?
El Tercer Estat es declara Assemblea Nacional:
Un cop el rei suspèn la reunió, la població del Tercer Estat (juntament amb alguns clergues i nobles liberals) es proclamen representants del poble francès per escriure una constitució.
QUIN JURAMENT FAN DINS L’ASSEMBLEA NACIONAL?
Jurament del Joc de Pilota: compromís de no separar-se fins a establir una constitució per a França (reconèixer que el poder era del poble). Aquests representen a la Nació.
PER QUINS GRUPS ESTAVA FORMADA L’ASSEMBLEA NACIONAL?
Jacobins, girondins i reialistes.
QUI EREN ELS JACOBINS?
El formaven part la burgesia radical o progressita. Aquests eren els més radicals i volien eliminar completament la monarquia i crear una república on tots fossin iguals.
Defensaven canvis ràpids i fins i tot violents per ajudar els més pobres. Un dels lídrers que van tenir, va ser Robespierre. Van tenir molt poder durant el període del Terror, quan van castigar fortament els seus enemics.
També tenien el suport dels Sans-Culottes,la classe treballadora de París, que volien canvis radicals.
QUI EREN ELS GIRONDINS?
El formaven part la burgesia conservadora. Eren més moderats i pensaven que la república era una bona idea, però sense tanta violència.
Rebutjaven les idees extremistes dels jacobins i preferien un govern que donés més llibertat i fos més descentralitzat (amb més poder per les regions). Van acabar perseguint-los i molts van morir.
QUI EREN ELS REIALISTES?
Eren els que volien que tornés la monarquia i que França tornés a ser com era durant l’Antic Règim.
Eren principalment nobles, clergues i gent rica que no estava d’acord amb els canvis de la Revolució. Van perdre molt poder, i molts van fugir o van ser executats.
QUAN ES PRODUEIX LA PRESA DE LA BASTILLA?
El 14 DE JULIOL DE 1789.
EXPLICA LES PARTS DE LA PRESA DE LA BASTILLA:
- El poble surt al carrer a donar suport a aquestes propostes i el rei envia l’exèrcit per atemorir a la gent (la població s’ho agafa com una amenaça).
- Això va fer que el 14 de juliol hi ha l’inici de la Revolució: una manifestació de gent armada assalta i destrueix la Bastilla, una antiga presó coneguda com un símbol de l’absolutisme. També es van endur l’arsenal.
- El poble guanya i es marca el començament d’una nova era, amb el poble assumint el poder.
- Aquesta manifestació es difon com a una notícia per tota França i comencen a expandir-se les revoltes per tot el país. Aquestes revoltes es coneixen com la Gran Por.
QUI DOMINAVA LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL I QUÈ VOLIEN?
La dominaven la burgesia conservadora que volien acabar amb l’Antic Règim i imposar el liberalisme.
QUINES VAN SER LES PRINCIPALS REFORMES QUE VAN ESTABLIR LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL?
· S’estableix una constitució, on el poder polític es converteix en una monarquia parlamentària i limitada (monarquia limitada).
· Hi ha la separació de poders, on el rei governa (té el poder executiu), el parlament legisla (poder legislatiu) i els tribunals escollits jutgen (poder judicial que va a part).
· Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
QUÈ ERA LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ?
Declaració d’igualtat de drets davant la llei, llibertat i propietat per a tothom.
QUINES ALTRES REFORMES VA FER LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL?
· Abolició dels drets feudals: els senyors feudals ja no podien imposar impostos i parts de les collites als pagesos. (Com que els pagesos no podien comprar les terres, van continuar treballant en aquestes terres com a jornalers i cobrant un salari).
· Expropiació de béns a l’església: es redueix el poder de l’Església, que passa a ser controlada per l’Estat.
· Igualtat d’impostos (tots havien de pagar impostos).
· Llibertat econòmica: Es dissolen els gremis i es permet la lliure empresa.
QUÈ VA ABOLIR LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL?
· Absolutisme monàrquic: El rei ja no té tot el poder, i passa a estar controlat per la Constitució.
· Privilegis feudals: Eliminació dels privilegis de la noblesa i el clergat i tothom paga impostos.
· Feudalisme: S’aboleixen els drets feudals sobre els camperols (ja no han de pagar rendes als senyors).
Tot i així la major part de la població vivia en la misèria.
QUI EREN ELS SANS-CULOTTES?
Els sans-culottes eren obrers, artesans i pagesos que es van distingir per portar pantalons llargs, a diferència de les classes altes. Van tenir un paper clau en la Revolució Francesa, lluitant per ideals republicans i participant en esdeveniments importants com la presa de la Bastilla i la caiguda de la monarquia. A més, van defensar les reformes econòmiques per controlar els preus i garantir els béns bàsics. Més radicals, volien una societat més igualitària i van ser essencials durant el Regnat del Terror.
QUÈ VA SER LA REPÚBLICA BURGESA?
La República Burgesa va ser la primera fase de la Revolució Francesa, liderada per la burgesia moderada. Van abolir el feudalisme, van proclamar la Declaració dels Drets de l’Home i van establir una monarquia constitucional. Va acabar amb la caiguda de la monarquia el 1792, donant pas a una etapa més radical.
QUAN VA COMENÇAR LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA?
La República Democràtica de la Revolució Francesa va començar el 1792, quan la monarquia va ser abolida i França es va declarar una república. Aquest moment va marcar una nova etapa en la Revolució, caracteritzada per l’ascens dels jacobins, un grup polític radical que volia un canvi profund a la societat.
QUINES LLEIS ES VAN APROVAR DURANT LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA?
Durant la República Democràtica, es van aprovar lleis importants com la Llei del Màxim (per controlar els preus i garantir aliments a la població) i es van implementar reformes socials que buscaven una major igualtat.
QUINS VAN SER ELS PERSONATGES MÉS DESTACATS DE LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA?
Els personatges més destacats van ser Robespierre, Danton, Marat i Saint-Just, tots figures clau de la Convenció jacobina.
