Manual de mètrica i versificació catalanes

Question 1

Síl·laba

Answer 1

Unitat fonètica mínima que forma paraules
(En mètrica es compten segons el so, no l’ortografia)

Question 2

Elisió

Answer 2

Procés pel qual una vocal final d’una paraula despareix quant la següent comença per vocal

Question 3

Sinalefa

Answer 3

Unió de dues o més vocals en contacte entre paraules diferents en una sola síl·laba mètrica

Question 4

Dialefa

Answer 4

Contrari de la sinalefa: es respecta la separació de vocals entre paraules, trencant la sinalefa

Question 5

Dièresi

Answer 5

Procés pel qual es trenquen dos sons vocàlics que normalment formarien un diftong, sumant una síl·laba

Question 6

Sinèresi

Answer 6

Procés invers a la dièresi: unió de vocals dins una paraula que habitualment formarien dues síl·labes

Question 7

Hemistiqui

Answer 7

Cada meitat d’un vers llarg que és dividit per una cesura.

Question 8

Cesura

Answer 8

Pausa interna dins un vers (especialment en versos llargs), que divideix el vers en dos hemistiquis.

Question 9

Cobla (medieval)

Answer 9

Estrofa de la poesia trobadoresca, amb un esquema rígid i regular de rima i estructura. Sol tenir un nombre fix de versos amb rima consonant.

Question 10

Vers curt

Answer 10

Vers de fins a 8 síl·labes mètriques (art menor).

Question 11

Vers llarg

Answer 11

Vers de 9 o més síl·labes mètriques (art major).

Question 12

Vers estramp

Answer 12

Vers que no segueix una mètrica regular, ni en rima ni en nombre de síl·labes.

Question 13

Vers isosil·làbic

Answer 13

Vers en què tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes.
Iso=igual

Question 14

Vers anisosil·làbic

Answer 14

Vers en què els versos tenen diferent nombre de síl·labes.
Aniso=no igual

Question 15

Monosíl·lab

Answer 15

1

Question 16

Bisílab

Answer 16

2

Question 17

Trisíl·lab

Answer 17

3

Question 18

Tetrasíl·lab

Answer 18

4

Question 19

Pentasíl·lab

Answer 19

5

Question 20

Hexasíl·lab

Answer 20

6

Question 21

Heptasíl·lab

Answer 21

7

Question 22

Octosíl·lab

Answer 22

8 (pot ser censurat o no)

Question 23

Enneasíl·lab

Answer 23

9

Question 24

Decasíl·lab

Answer 24

10

Question 25

Decasíl·lab italià/no cesurat

Answer 25

10 síl·labes seguides, sense censura

Question 26

Decasíl·lab cesurat

Answer 26

10 síl·labes divides per cesures (5+5)

Question 27

Decasíl·lab cesurat a minore

Answer 27

Cesura després de la 4a síl·laba

Question 28

Decasíl·lab cesurat a maiore

Answer 28

Cesura després de la 6a síl·laba

Question 29

Hendecasílab

Answer 29

11

Question 30

Dodecasíl·lab

Answer 30

12

Question 31

Alexandrí

Answer 31

Vers de 12 síl·labes amb cesura central (6+6)

Question 32

Hendecasíl·lab cesurat

Answer 32

11 síl·labes amb cesura

Question 33

Dísitic

Answer 33

Estrofa de 2 versos

Question 34

Apariat

Answer 34

Rima en parelles

Question 35

Rodolí

Answer 35

Dos versos que rimen entre elles

Question 36

Dècima

Answer 36

Estrofa de 10 versos octosíl·labs, amb rima ABBAACCDDC

Question 37

Silva

Answer 37

Combinació de versos heptasíl·labs i hendecasíl·labs amb rima lliure

Question 38

Rima masculina/oxítona

Answer 38

Rima en què la darrera síl·laba tònica del vers és l'última

Question 39

Rima feminina/paroxítona

Answer 39

Rima en què la penúltima síl·laba del vers és la tònica

Question 40

Rima esdrúixola/proparoxítona

Answer 40

Rima en què l'antepenúltima síl·laba és la tònica.

Question 41

Rima consonant

Answer 41

Coincideixen tots els sons (vocals i consonants) a partir de la vocal tònica (casa – brasa / amor – dolor)

Question 42

Rima assonant

Answer 42

Coincideixen només les vocals a partir de la vocal tònica (vida – rima (i-a), sol – don (o))

Question 43

Rima externa

Answer 43

Rima que es dona entre els finals dels versos d'una estrofa

Question 44

Rima interna

Answer 44

Rima que es dona dins d'un mateix vers o entre vocables dins del vers i el final

Question 45

Rima creu-creuada

Answer 45

Esquema: ABAB El primer vers rima amb el tercer, i el segon amb el quart.

Question 46

Rima creu-encadenada

Answer 46

Esquema: ABA BCB CDC... Rima característica de la tercina dantesca (usada al sonet).

Question 47

Rima cadenoencadenada

Answer 47

Sinònim de rima encadenada, però el terme cadenoencadenada es pot fer servir per destacar la continuïtat entre estrofes o tercines, com en la tercina

Question 48

Estrofa

Answer 48

Conjunt organitzat de versos que formen una unitat dins un poema. Pot tenir estructura fixa o lliure

Question 49

Tercet

Answer 49

Estrofa de 3 versos, generalment endecasíl·labs, amb rima consonant. Pot ser ABA o variants.

Question 50

Quartet

Answer 50

Estrofa de 4 versos, endecasíl·labs i amb rima consonant creuada (ABBA). També pot anomenar-se quadrat.

Question 51

Quintet

Answer 51

Estrofa de 5 versos, generalment d’art major i amb diferents combinacions de rima.

Question 52

Lira

Answer 52

Estrofa de 5 versos, combinant heptasíl·labs i endecasíl·labs amb rima aBabB.

Question 53

Sextet

Answer 53

Estrofa de 6 versos, normalment d’art major, amb esquemes de rima variats.

Question 54

Cobla

Answer 54

En poesia trobadoresca: estrofa regular amb estructura fixa de rima i nombre de versos. En poesia popular: pot referir-se també a una estrofa breu amb contingut narratiu o líric.

Question 55

Composició poètica

Answer 55

Qualsevol text literari en vers, organitzat amb intenció estètica. Pot tenir estrofes, rimes, mètrica i estructura variada.

Question 56

Sonet

Answer 56

Composició de 14 versos endecasíl·labs dividits en 2 quartets + 2 tercets. Rima consonant: ABBA ABBA CDC DCD (o variants en els tercets).

Question 57

Tercina

Answer 57

Conjunt de tercets encadenats amb rima: ABA BCB CDC...

Question 58

Viadera

Answer 58

Composició lírica medieval catalana. Té funció de cançó popular o dansa. Estructura sovint en estrofes curtes amb tornada (refrany). Tema: amor, trobades, partides, camins, etc.