Nietzsche Flashcards
(10 cards)
Crítica a la metafísica
L’ontologia tradicional es basa en:
- La filosofia de l’Ésser: concep a l’ésser constituït per essències immutables, eternes i intel·ligibles que s’accedeixen mitjançant la raó. Nega l’esdevenir, el temps i el que és sensible.
- Duplicació de la realitat: es distingeix el món transcendent (etern, únic, immutable) i el món aparent (de l’esdevenir, espaciotemporal, transitori).
Nietzsche defensa:
- La filosofia de l’esdevenir: concep a l’ésser com a múltiple, canviant, transitori, experimentable a través dels sentits.
- El vitalisme: no hi ha més realitat que el temps i l’espai que se’ns mostra.
Crítica a la religió
La religió neix de la por i l’angoixa, causa el menyspreu cap a la vida a favor d’un món transcendent i fomenta valors dels dèbils (obediència, resignació, sacrifici…).
Crítica a la Teoria del Coneixement
El coneixement racional es basa en els conceptes, es limita a comprendre la vida, és útil per prevenir perills, però mai assoleix la felicitat.
El coneixement intuïtiu es relaciona amb la vida i l’experiència, proporciona alegria i plenitud, però causa més patiment.
Els conceptes són abstraccions que agrupen trets comuns i ignoren les diferències, adoptant una visió parcial de la realitat. El llenguatge és una convenció no una reflexió de la realitat.
La veritat és una convenció humana, una ficció. El coneixement és subjectiu i parcial.
El naixement de la tragèdia
Nietzsche defensa la tragèdia grega dels antics grecs que vivien en equilibri amb els dos principis vitals: l’apol·lini (ordre, mesura estabilitat, llum, raó…) i el dionisíac (caos, força, passió, nit, inestabilitat…).
Sòcrates és el gran corruptor, trenca l’equilibri i dona importància a l’apol·lini per sobre del dionisíac.
La genealogia de la moral
El mètode genealògic: trobar i exposar l’origen.
Nietzsche busca l’origen als conceptes morals. Ser bo era ser fort, orgullós, afirmar la vida i imposar-se, viure com els senyors (moral de la vida ascendent). Ser dolent era ser humil, compassiu, negar la vida i no poder imposar-se, viure com els esclaus (moral de la vida descendent).
Però, això canvia amb la rebel·lió dels esclaus, producte del ressentiment cap a l’home poderós. Van imposar la moral dels esclaus: sistema de valors per als quals no poden viure la vida i que consideren bo tot allò que els dona seguretat (compassió, resignació, humilitat, obediència, sacrifici…).
Es produeix la transvaloració definitiva a causa del judaisme i cristianisme (els grans culpables). Promulguen el món transcendent i la moral de vida descendent. Nietzsche critica sobretot als sacerdots i la seva moral ascètica, que nega el cos i la vida.
Com a conseqüència, s’esgota el poder creador de l’home (qui es diferencia de la resta dels éssers per la seva capacitat de crear valors).
Nietzsche proposa una segona transvaloració per retornar a les definicions originals dels conceptes morals.
La mort de Déu
Déu ha mort i l’hem matat nosaltres, és a dir, ha deixat de ser un punt moral per a la societat. Amb ell, moren els valors tradicionals. S’han de crear nous valors, però la majoria de persones continuen vivint com si estigués viu. L’home que s’adona que ha mort (l’últim home) es precipita a un nihilisme passiu: abandonat per la voluntat de no-res, la indiferència moral i l’ateisme superficial.
Nietzsche proposa el nihilisme actiu: l’home crea els seus propis valors amb la voluntat de poder.
Nihilisme
La incapacitat de creure ni valorar res.
Voluntat de poder
Fons vital primogènit que permet la capacitat de crear valors de manera activa.
El superhome
El superhome és aquell que crea els seus propis valors. Es basa en tres transformacions de l’esperit:
- Camell: carrega amb el pes de la moral tradicional, obeeix, se sacrifica, és compassiu…
- Lleó: lluita en contra dels valors tradicionals, s’oposa a elles, no és lliure completament, però és una etapa necessària.
- Nen: busca l’afirmació en si mateix, alliberat de les càrregues, crea els seus propis valors.
Etern retorn
La quantitat de matèria a l’univers és finita, el temps és infinit, per probabilitat, es tornarà a repetir el que vivim ara infinites vegades. Per tant, s’ha de viure la vida de forma que es vulgui que es repeteixi infinites vegades.
Amor fati: estimar tant el que és bo com el que és dolent de la vida.
