Socio Flashcards

Question

Qui diu "L’estat modern té el monopoli de la violència legitima en un territori determinat"?

Answer 1

Món tradicional: La comunitat i el parentiu, la vida rural i en els pobles, el treball en el camp o en petits tallers, els interessos de la terra, la monarquia, Absolutisme, reforma protestant i il·lustració. (Revolució industrial i política). Món modern: Família inmediata i individual, la vida urbana i densitat demogràfica, treball en fàbriques, divisió social del treball, burocratització, la democràcia, la raó i la ciència.

Answer 2

La sociologia només és possible en societats modernes, plurals i tolerants que relativitzen els valors i ho fan de manera permanent. La història i l’antropologia ens fan adonar del caràcter relatiu i de la fragilitat de la vida social.

Answer 3

Zigmun Bauman

Answer 4

Peter Berger

Answer 5

La sociologia és una forma de comprensió típica de les societats plurals i avançades i neix en un context de crisi i de profunda mutació històrica. Malgrat la situació d’incertesa característica del món actual, la sociologia és una disciplina especialment adequada per donar resposta als nous reptes. La sociologia com a disciplina científica neix com un intent de resposta a la crisis de la societat occidental moderna.

Answer 6

August Comte, Herbert Spencer, Karl Marx, Emile Durkheim, Max Weber

Answer 7

Filòsof francès 1. Va crear les bases del positivisme científic 2. Va inventar el mot “sociologia”. Considera que la sociologia és la “reina de les ciències” 3. Crea la llei dels tres estadis. Estado teològic / Estadis metàfísic / Estadi positiu 4. La sociologia és un mitjà de predicció i de control social Ordre, progrés i benestar social

Answer 8

Sociòleg britànic 1. Proposa una teoria organicista. Basada en la biologia 2. Aplica les teories de Darwin per explicar l’evolució social. Darwinisme social 3. Preocupat per l’ordre i el canvi social

Answer 9

Filòsof i economista alemany 1. Fa atenció en el sorgiment del capitalisme com un sistema econòmic que determina les relacions de producció. 2. El seu instrument d’anàlisi és el materialisme històric. La clau del canvi social són les transformacions que se succeeixen en els sistemes econòmica. 3. Visió conflictivista. La lluita de classes és el motor de la història. 4. Ideologia. La Infraestructura econòmica determina la supraestructura ideològica. 5. El capitalisme porta a l’alienació i a la falsa consciència.

Answer 10

Sociòleg francès. Pioner 1. La societat moderna es basa en la divisió del treball i l’especialització, fruit de lessocietats massificades(canvi demogràfic), urbanitzades i industrialitzades. 2. Proposa l’estudi del fets social i un enfocament metodològic de caire positivista. 3. Sorgiment de noves formes d’interdependència: de la solidaritat mecànica a la solidaritat orgànica. 4. Incorpora el concepte de «consciència col·lectiva». La modernitat implica més individualisme i menys consciència col·lectiva = pèrdua de compromís amb unes normes morals comunes. 5. L’anomia és una patologia social moderna.

Answer 11

Sociòleg alemany. Pioner 1.La modernitat es caracteritza pel procés racionalització. La vida moderna implica introduir el càlcul racional en mols àmbits de la vida social. Cal calcular l’eficàcia de les accions individuals, la cientificitat, la reglamentació i la delimitació competencial. Sorgeix el sistema burocràtic. 2. Precursor d’una sociologia comprensiva. Weber dóna molta importància a la dimensió subjectiva de l’experiencia. 3. Weber estudia diferents tipus de racionalitat. Per a Weber una acció és racional quan l’obtenció d’una finalitat es fonamenta en l’elecció del mitjà més adequat (racionalitat instrumental). 3. El pas de la tradició a la modernitat desplaça les velles creences: desencantament del món (Entzauberung der Welt). 5. Els sistema de valors és important. Adiferencia de Marx, Weber considera que la superestructura (la religió) pot condicionar la infraestructura (l’economia).

Answer 12

Karl Popper

Answer 13

Entenem la ciència com un tipus de coneixement, estructurat de manera sistemàtica, que es basa en l’argumentació racional i la constatació empírica. El caràcter incert, dinàmic i canviant de les societats avançades obliga a revisar i a posar en qüestió contínuament la pertinença de les teories.

Answer 14

La teoría del cisne negro o teoría de los sucesos del cisne negro es una metáfora que describe un suceso sorpresivo (para el observador), de gran impacto socioeconómico y que, una vez pasado el hecho, se racionaliza por retrospección (haciendo que parezca predecible o explicable, y dando impresión de que se esperaba que ocurriera).

Answer 15

Auguste Comte fou el “pare fundador” del positivisme i el padrí de la sociologia. Estudi de la societat. El pare del positivisme considerava que la ciència estava destinada a donar resposta a tots els problemes humans. Saber per a preveure, preveure per a poder. Es demana a la ciència la resposta a totes les qüestions i la solució a tots els problemes humans. Sovint s'afirma una fe i un temor reverencial a la Ciència. Cosa que ens fa caire en el cientisme. La ciència podria esdevenir una mena de succedani de les antigues religions. Els científics socials, fascinats per la precisió i el prestigi de les ciències naturals, van imitar els mètodes d'investigació propis de les «ciències experimentals». Cosa que em sembla un error atès que els fenòmens socials tenen la seva especificitat i demanen un apropament diferent.

Answer 16

L'investigador forma part de l'objecte d'estudi. No és fàcil aconseguir un nivell d'objectivitat plena. El científic ha de fer un esforç important per distanciar-se. El científic ha de fer un esforç important per distanciar-se. Una forta implicació personal, afectiva o ideològica en un tema concret pot alterar o distorsionar la visió de la realitat. De la mateixa manera, un excessiu allunyament de la realitat pot fer que algunes argumentacions no s'ajustin prou a la realitat estudiada i es pugui caure en obvietats, incerteses o equivocacions greus. No és fàcil aconseguir un nivell d'objectivitat plena.

Answer 17

La mera presència d'un observador extern pot condicionar el comportament dels individus observats i pot alterar i, fins i tot, distorsionar els resultats de la investigació.

Answer 18

Si las personas definen las situaciones como reales, éstas son reales en sus consecuencias. Mediante este teorema Thomas hizo ver la capacidad del grupo para convertir en reales situaciones que suponen como tales, al adecuar su conducta a esa situación. Así, resulta la llamada profecía autocumplida. En particular, Thomas enunció su teorema en el contexto de sus estudios sobre la desviación y la condena social. Un ejemplo del propio Thomas de situación que es "definida como real" es el de un país inmerso en una guerra civil en la que dos grupos se disputan el poder; un día termina la guerra, pero no es posible comunicárselo a los habitantes de determinada zona; en ella, los miembros de los dos grupos continuarían combatiendo, de conformidad con su "definición de realidad".

Answer 19

1. Dificultats per fer pronòstics de futur: El científic social no té una bola màgica per endevinar el futur Cal defugir la “temptació del profetisme” 2. Dificultats en el camp de l’experimentació. Problemes ètics i epistemològics. 3. Dificultats per establir instruments de mesura i indicadors precisos. No tot es pot mesurar.

Answer 20

PER UNA SOCIOLOGIA COMPRENSIVA La sociologia és una disciplina de coneixement que intenta explicar i comprendre els fenòmens socials. La sociologia és un intent d’explicació i comprensió de la societat que es fa de forma disciplinada. Es basa en dades empíriques i dona una interpretació dins d’un marc de referència teòric. 1. És una disciplina teòrica El sociòleg ha d’intentar conèixer els “mecanismes” que actuen en la vida social i que permeten interpretar determinats fenòmens. Aquests fenòmens s’han d’explicar a partir d’un determinat “relat”. Les teories tenen valor, doncs, en la mesura que serveixen per a explicar determinats fenòmens. La mirada del científic és essencial: el punt de vista “crea l’objecte”. La teoria és important, atès que orienta el treball de recerca i permet interpretar els fenòmens observats. Sense una teoria no és possible ajustar cap eina metodològica a un problema concret, ni tampoc interpretar adequadament uns resultats obtinguts. El caràcter incert, dinàmic i canviant de les societats avançades obliga a revisar i a posar en qüestió contínuament la pertinença de les teories. 2. És una disciplina científica La sociologia comporta un intent d’explicació i comprensió de la realitat que es fa de manera disciplinada. Es preocupa per les qüestions metodològiques. Aprofundeix en els instruments metodològics que són considerats com un mitjà i no pas com una finalitat. Entrevista, enquesta, focus group, anàlisi documental. La sociologia actual disposa de gran diversitat de tècniques d’investigació (algunes de les quals provenen de disciplines com la història o l’antropologia). 3. És una disciplina empírica: El coneixement científic es basa en l’observació. La validesa de les suposicions i els enunciats teòrics depèn de la seva base empírica. Cal interpretar els fets i les dades empíriques dins d’un marc de referència teòric. 4. Es basa en la neutralitat valorativa. Segons Max Weber, el sociòleg ha de procurar mantenir una distància crítica respecte del seu objecte d’estudi. El científic ha de mantenir una actitud de vigilància epistemològica i “reprimir” els seus prejudicis. Ha d'esforçar-se per ser més objectiu, malgrat que l’objectivitat total no és possible. L’únic valor fonamental és el de la “integritat científica”. El científic social no pot renunciar a la recerca de la “veritat” i tot bon treball n’ha de ser sempre una recerca sincera. 5. Comporta una perspectiva parcial. Sempre observem la realitat des d’un determinat angle o perspectiva. El reconeixement de la parcialitat del propi punt de vista equival a una reivindicació de la necessitat d’una aproximació interdisciplinària als fenòmens estudiats.Segons Anthony Giddens, la sociologia pot jugar un paper cabdal dins del conjunt de les ciències socials en establir un pont de comunicació entre elles. 6. Es preocupa pel rigor terminològic La ciència manté una cura especial de les qüestions terminològiques. Els sociòlegs fem servir habitualment paraules --com família, colla, classe social-- que provenen del llenguatge corrent. Per massa imprecís no es pot utilitzar (irreflexivament) el llenguatge de cada dia. No cal, però, inventar un llenguatge nou. 7. És una perspectiva crítica i desemmascaradora El sociòleg s'interessa intensa i "descaradament" en l'acció dels homes i les dones. Manté una actitud de “sospita metòdica”. El sociòleg es pregunta quins interessos s'amaguen darrera de determinats comportaments. En aprofundir en el coneixement de la societat -- segons Berger-- constatem que les coses no sempre són el que semblen, o que les aparences enganyen. La sociologia és una disciplina de coneixement que entronca directament amb la tradició de l'art de la sospita (Marx, Nietzsche i Freud) i exigeix un esperit permanent de desconfiança. 8. La sociologia és una disciplina relativitzadora Totes les institucions són relatives en el temps i l’espai La coneixença d’altres societats diferents de la nostra (antropologia), i fins i tot la coneixença de la nostra pròpia societat en altres èpoques (història), ens fa adonar del caràcter fràgil de la realitat social. Una de les premisses de la sociologia és que les coses poden ser diferents. Efectivament la diversitat cultural posa de manifest aquests pluralitat. 9. La sociologia és una eina de coneixement La sociologia intenta explicar i comprendre els fenòmens social. La sociologia no és una pràctica, sinó que és una eina de comprensió del món social. Malgrat que alguns científics defensen el caràcter “distant” de la ciència, les ciències socials han de fer una reflexió critica del món actual i posar de manifest les seves incongruències. El coneixement que ens ofereixen les ciències socials pot tenir una gran rellevància per poder actuar sobre el món social. El problema de l'aplicació dels coneixements sociològics és una qüestió cabdal, però no és pas una qüestió sociològica sinó que és una qüestió ética o política.

Answer 21

Tenir una bona comprensió del món social és bàsic per a qualsevol professional de la comunicació.

Answer 22

La socialització és la fàbrica de la identitat. En temps líquids la identitat també és líquida. Mitjançant la socialització assimilem els rols de gènere. Els estereotips de gènere es transmeten mitjançant l’educació. En el procés educatiu també es necessiten models i referents.

Answer 23

Conjunt de trets propis, sentiments, interpretacions d’un mateix i del món que t’envolta, i que l’individu va definint en el temps a través de la seva relació amb els altres propers i amb la societat en general.

Answer 24

Són ambdues coses al mateix temps

Answer 25

No podem confondre socialització amb sociabilitat, ni amb el fet de compartir. Procés mitjançant el qual l'ésser humà interioritza les maneres de pensar, de sentir i d’actuar pròpies del medi sociocultural al qual pertany. L'individu assimila i incorpora els models culturals del món social que l'envolta i els percep com a propis. És mitjançant processos de transmissió que podem interioritzar els valors, les creences i les normes de comportament vigents en la seva cultura. La interiorització és el resultat del procés de socialització. Pierre Bourdieu ens parla de l’habitus que podem definir com la “cultura incorporada” (en la ment i en cos). És mitjançant l’educació que un llegat cultural es pot transmetre de generació en generació Etapes: Procés que dura tota la vida: del naixement fins a la mort (o fins que l’individu està en condicions d’aprendre). La infantesa té una importància cabdal en aquest procés que es perllonga al llarg de tota la vida. Estem sotmesos a un conjunt de socialitzacions subsegüents Socialització primària: Procés pel qual l’ésser humà interioritza durant la infantesa uns valors i uns esquemes de conducta que li permetran d’actuar d’acord amb les convencions i les normes del medi sociocultural al qual pertany. És als primers anys de la vida que arrelen amb tota la força: la primera infància és un camp abonat per a l’aprenentatge social del “nou membre”. Socialització secundària: Procés pel qual l’ésser humà interioritza els coneixements i les habilitats que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials. Els mecanismes d’interiorització de rols no són automàtics (hi intervé la decisió de l’individu). L'abast de la socialització secundària ve determinat pel grau de complexitat social i per la divisió social del treball. Socialització mediàtica: Procés pel qual el mitjans de comunicació actuen com a mecanismes educatius no formals. La socialització mediàtica té dues vessants: a. L’aprenentatge en l’ús dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. b. El coneixement del món a través dels mitjans de comunicació i les xarxes. L’individu és un subjecte actiu coprotagonista del procés d’aprenentatge i de creixement personal. El cervell no és com un full en blanc on la cultura imprimeix els seus caràcters. Hi ha limitacions.

Answer 26

Vull ser l’instrument de mí mateix i no dels actes de voluntat d’altres homes. Vull ser subjecte, no objecte, estar mogut per unes raons i uns propòsits que siguin els meus i no per causes que m’afecten des de fora. -Isaiah Berlin

Answer 27

Ortega i Gasset

Answer 28

L’aprenentatge i del domini del llenguatge i la possibilitat de comunicar-se és bàsic durant el procés de socialització. L’ésser humà es diferencia de la resta d’especies animals per la seva capacitat de comunicar-se mitjançant un llenguatge simbòlic molt sofisticat. L'ésser humà és un animal polític (zoon politicon). Fora d’un entorn social i cultural l’ésser humà no pot sobreviure, ni desenvolupar el seu potencial L’absència de vida social priva a l’ésser humà del domini del llenguatge, del desenvolupament mental i de les emocions superiors La sociabilitat és clau pel desenvolupament humà

Answer 29

Definició Institució que contribueix a la transmissió dels models culturals d’una generació a una altra i permet que els individus s'integrin a la societat. Els principals agents de socialització són la família, l'escola, l’empresa i, en menor mesura la colla d'amics (grup d’iguals). També s'ha de contemplar la influència dels mitjans de comunicació social i les xarxes socials, etc. L’església havia tingut un paper important en les societats tradicionals. La família és el primer i principal agent socialitzador El llenguatge s’aprèn a la llar (la llengua materna). L’educació formal a l’escola és molt important. Es tracta d’una formació reglada que es tradueix en un currículum d’assignatures. L’empresa. L’individu aprèn a interpretar diferents rols dins de diversos àmbits institucionals. La colla d’amics o el grup d’iguals. Hi ha la figura dels altres significatius* persones amb qui l’infant tindrà relacions de dependència vitals i emotives. Hi ha la figura dels altres generalitzats Personatges estereotipats amb les quals l’infant manté una distància afectiva.

Answer 30

El procés de socialització pot “fracassar”. Hi ha casos en què, tot i haver interioritzat un sistema de valors i unes normes socials, alguns individus no les segueixen. Anomenen conductes desviades a les que se separen de la manera de fer comuna de la major part de la gent. Anomenen conductes desviades a les que se separen de la manera de fer comuna de la major part de la gent. Són comportaments que contravenen les normes i convencions i que poden certes formes de desaprovació o càstig. La socialització, ens procura pautes i maneres d’actuar, de pensar i de sentir. Permet, també, construir coneixements crítics i possibilitats de canviar, etc. L’èxit de la socialització i de la interiorització d’elements socioculturals fa que sovint no ens adonem dels imperatius i les exigències que “imposa” el nostre medi social. No és un procés natural.

Answer 31

La (re)socialització és com una repetició del procés de socialització primària. Requereix molta ajuda del grup: de cara a provocar una (re)identificació afectiva amb uns altres significatius que són els guies i el suport. Socialización que tiene lugar cuando ciertas transformaciones o cambios en las experiencias de vida son percibidos como rupturas totales, de modo que el individuo siente la necesidad de construir una nueva de identidad y una nueva forma de interpretar la realidad sobre la base del mundo de la socialización primaria.

Answer 32

Lloc de residència o treball on interns comparteixen la mateixa situació, romanen aïllats de la societat i mantenen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada. Presons Psiquiàtrics Hospitals Residències Caserna militars Camps de presoners Naus militars Convents Erving Goffman (1922-1982) va estudiar aquest tipus d'institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s'organitza minuciosament la vida quotidiana dels interns. Erving Goffman presenta la noció d'institució total a Asylums (1961), un conegut assaig basat en un treball de camp realitzat entre 1955 i 1956 a l'hospital psiquiàtric St. Elizabeth (Washington) que tenia ingressats més de set mil interns. Goffman vol conèixer directament l'experiència subjectiva dels residents. Considera que qualsevol grup estable desenvolupa una conducta que esdevé significativa i raonable. Segons Goffman, les institucions totals impedeixen les relacions socials amb l'exterior mitjançant una barrera que sovint és física (com portes tancades, parets altes, filferros, penya-segats, aigua o boscos). Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i l'aïllament que comporten, obliguen els nous interns a passar un procés de (re) socialització i de (re) aprenentatge dels rols.

Answer 33

Viktor Frankl

Answer 34

Al ingresar en una institución total, probablemente se lo despoje de al interno de su acostumbrada apariencia, así como de los instrumentos y servicios con los que la mantiene, y que sufra así una desfiguración personal. La barrera que las instituciones totales levanta entre el interno y el exterior marca la primera mutilación del yo. Las personas pueden elegir voluntariamente su ingreso en una institución total, y perder en lo sucesivo, a pesar suyo, la probabilidad de tomar otras decisiones de igual importancia.

Answer 35

Goffman diferència entre cinc tipus d'institucions totals: 1. Institucions per tenir cura de les persones considerades incapaces i inofensives: llares per a cecs, gent gran, orfes, indigents. 2. Institució per a la cura de persones que es consideren incapaços i suposen una amenaça (encara que no sigui intencional): centres de tuberculosi, hospitals psiquiàtrics, centres per a leprosos. 3. Institucions per protegir la comunitat del que es considera un perill intencionat: presons, centres penitenciaris, camps de presoners de guerra, camps de concentració. 4. Institucions suposadament establertes per dur a terme una tasca semblant a la feina: casernes de l'exèrcit, vaixells, internats, camps de treball, complexos colonials, grans mansions (pels servents). 5. Espais aïllats del món i dissenyats com recessos, sovint com estacions d'entrenament religiós: abadies, monestirs, convents i altres claustres.

Answer 36

L’individu dins de la societat La societat com a realitat objectiva. La sociologia és una disciplina humanística que col·loca l’esser humà en el centre de la reflexió i preocupació. En aquest sentit l’individu és bàsic, però això no significa que es pugui ignorar la societat. Sovint s’estableix --com planteja Talcott Parsons-- una separació entre “individu” i “societat”.

Answer 37

Si entenem l’individu com a subjecte, aquest no es pot entendre separat de la societat. No podem entendre a l’individu com un ésser aïllat i solitari.** Vam veure l’exemple dels infants salvatges. També podem esmentar el cas de nens autistes. Sense un entorn social i cultural l’individu no pot créixer. L'absència de vida social impedeix a l'ésser humà una sèrie d'aprenentatges bàsics per a la vida en societat. L'ésser humà no és un nou Robinson Crusoe es pot crear una nova realitat social des del no res.

Answer 38

Aristòtil

Answer 39

Berger i Luckman

Answer 40

Individu és una paraula d’origen llatí que significa quelcom indivisible. Cada ésser, complet i separat, d’una espècie o gènere. Sóc un in-dividu, és a dir, tinc una essència única que no es pot dividir en parts. El meu jo autèntic és completament lliure. La paraula persona esta relacionada amb el món del teatre clàssic on els actors usaven màscares per fer-se sentir (personare).

Answer 41

Instància social que procura els mecanismes i maneres de fer mitjançant les quals les persones poden seguir unes pautes de conducta modelades socialment. Les institucions organitzen, ordenen i fan possible la vida social. Les institucions socials: Un exemple clàssic d'institució és la família que tot i que ha canviat molt en els últims temps continua sent un element essencial de la vida social. Les accions, les pràctiques i els corrents socials que tendeixen a cristal·litzar en usos i costums. Cadascuna de les maneres de pensar, sentir i obrar que troba l'individu preestablertes en una societat determinada. La institució sorgeix per atendre o organitzar necessitats bàsiques de la societat i assoleix un caràcter més o menys orgànic i permanent. Tota institució pot crear, fins i tot, una reglamentació jurídica posterior.

Answer 42

1 Historicitat Les institucions tenen un origen i una gènesi història de la qual en són producte. Això vol dir que poden canviar i, fins i tot, desaparèixer. En la modernitat líquida les institucions estan exposades a crisis recurrents. 2 Rutinització Les institucions permeten «rutinitzar» l'experiència i procuren ordre i estabilitat a la vida. Els hàbits, les rutines i els costums són molt importants per a la vida humana. Com diu la saviesa popular: “els ésser humans som animals de costums” La nostra societat es basa en la innovació i és orientada al futur. Paradoxalment, la rutinització fa que sigui més fàcil innovar. 3 Jerarquia Totes les institucions pressuposen un ordre social jeràrquic i unes relacions de poder més o menys explícites que són a tot arreu. Els sistemes organitzatius i les formes d’autoritat són variades. Donde hay poder, hay resistencia. 4 Coactivitat Les institucions imposen unes normes o pautes de comportament als individus. Les institucions apliquen certs mecanismes de control. Poden aplicar sancions davant d’un comportament “desviat”. 5 Legitimitat Les institucions generalment intenten justificar o legitimar la seva existència. Tenen “autoritat moral”: indiquen el que és correcte i el que no ho és.

Answer 43

Homes i dones tendeixen a considerar que les institucions són com coses. Les realitats preexistents s’imposen com una cosa. La societat apareix com una empresa no humana. Homes i dones sovint abdiquen o dimiteixen de la seva responsabilitat. Entre el rol i la institució hi ha un lligam molt estret.

Answer 44

Apropament a l’estudi de la interacció social basada en l'ús de metàfores originaries del món del teatre. El theatrum mundi és un tòpic literari en el qual es compara la societat amb una obra teatral. Tots som actors, ocults darrera de diferents màscares que ens permeten interpretar diferents papers en funció de la situació. No és casual que la paraula persona prové del llatí personare que significa màscara. El model dramatúrgic: Goffman analitza la interacció social com si els qui participen en ella fossin actors damunt d’un escenari. Interacció social: Interacció social. Procés pel qual els individus, quan entren en contacte amb altres individus, actuen i reaccionen en relació els uns amb els altres segons unes convencions i unes pautes culturals preestablertes. Goffman distingeix entre les regions frontals (frontstage) i les regions posteriors (backstage) de la vida social. Les regions frontals són un àmbit d’activitat social en el qual les persones intenten representar per els altres una actuació definida. Les regions posteriors configuren una zona allunyada de les actuacions de la regió anterior on els individus poden relaxar-se i ser més informals. En resum. L'enfocament dramatúrgic va ser proposat pel sociòleg canadenc Erving Goffman. Goffman concep l'escenari comunicatiu dividit en dues zones, una zona anterior (frontstage) en contacte amb el públic, l'escenari on es desenvolupa l'actuació de l'individu, i una zona posterior, el bastidor (backstage), que constitueix l'espai privat, on l'individu pot treure's la màscara, abandonar el seu personatge.

Answer 45

Enfocament a l'estudi de la sociologia que considera que la major part d'accions diàries són representacions de rols definits i es proposa d'explicar quines forces fan que la gent compleixi les expectatives de rol. El rol és el conjunt de pautes de comportament que s’espera d’un individu en el desenvolupament d'un estatus social determinat. Segons la teoria dels rols, en la vida social dels individus «representem» diversos papers (familiars, professionals, etc.), sempre d'acord amb la pauta que marquen les normes socials. Hi ha cert marge de llibertat interpretativa. Els rols són importants. Són les unitats bàsiques a partir de les quals es constitueixen les institucions socials. La noció de rol és fonamental per a la sociologia atès que és mitjançant l'exercici dels rols que prenem part en la vida social i institucional. 1. És mitjançant l’exercici d’un rol que podem participar en la vida social. 2. Els individus desenvolupem una certa varietat de rols a l’àmbit de diferents contextos institucionals. 3. El rol està tipificat i marca les pautes de comportament que orienten la conducta de cadascú. 4. Els rols es poden aprendre i perfeccionar mitjançant el seu exercici. 5. Ha d'haver-hi una coincidència entre allò que jo faig (en l'execució d'un rol) i allò que els altres esperen que faci (expectativa del rol). 6. En estar tipificats, hi ha la possibilitat de prendre distància del rol. 7. En la interacció social les persones es preocupen per la imatge i reputació. Ens agrada fer bona impressió i alhora tenim cura de no malmetre la dignitat dels altres (“mantenir la cara”). El joc social es basa en un joc constant de mostració i ocultació.

Answer 46

Un element fonamental de l’estructura social és l’estatus. L’estatus és la posició que ocupa un individu dins la societat i que els altres reconeixen. L’estatus confereix drets i deures envers als altres individus. Max Weber va definir la posició d'estatus com la posició que ocupa l'individu dins de l'estructura socioprofessional. És un dels elements de la desigualtat. L’estatus implica una expectativa recíproca de conducta entre dues o més persones. L’estatus també assenyala allò que en diem anomenem prestigi, dignitat i categoria personal. L’estatus té una gran importància per a definir la identitat social d’una persona i la seva rellevància dins d’un àmbit social concret. Per exemple, la condició de metgessa. Dins del conjunt d’estatus n’hi una posició que en diem estatus dominant que esdevé cabdal i destaca davant de les altres. L’estatus dominant és el més rellevant per a definir la identitat d’una persona. L’estatus adscrit és la posició social que ocupa una persona pel fet de tenir unes característiques d’origen (sexe, edat o ètnia). Estatus d'una persona basat en uns trets biològics, com ara el sexe o l'edat, i uns trets socials, com és la família on ha nascut. L’Estatus adquirit és la posició social que assoleix una persona gràcies al mèrit i al esforç. En alguns casos concrets és díficil fer aquesta distinció entre estatus adscrit i estatus adquirit.

Answer 47

En vez de pensar en el poder como una «cosa», Foucault lo ve como una «relación». Para explicar la naturaleza del poder examina las diferentes relaciones de poder que existen en todos los niveles de la sociedad moderna, por ejemplo, entre un individuo y el estado en el que vive, pero también entre empleados y jefes, entre padres e hijos, entre los miembros de organizaciones y grupos, etc. Foucault reconoce que el poder ha sido y sigue siendo la fuerza principal que estructura el orden social y describe también las profundas transformaciones que ha experimentado la naturaleza de las relaciones de poder desde la Edad Media hasta hoy. En la sociedad feudal, el ejercicio del que denomina «poder soberano», como la tortura y las ejecuciones públicas, era el método al que recurrían las autoridades para asegurarse la obediencia de sus súbditos. Con la difusión de las ideas de la Ilustración en Europa, la violencia y la fuerza empezaron a considerarse inhumanas y, sobre todo, ineficaces como medios de ejercer el poder.

Answer 48

Los castigos físicos fueron sustituidos por un medio de controlar el comportamiento más invasivo: la disciplina. El establecimiento de instituciones tales como cárceles, asilos, hospitales y escuelas caracterizó el paso del concepto meramente punitivo del poder al ejercicio de un poder disciplinario específicamente destinado a impedir determinados comportamientos. Estas instituciones no solo eliminaban la oportunidad de transgresión, sino que constituían un entorno en el que la conducta de los individuos podía ser corregida y regulada, y sobre todo, permitía mantenerlos vigilados y controlados. Esta noción de vigilancia tiene una especial importancia en la evolución de la manera en que se ejerce el poder en la sociedad moderna. Foucault analiza con detenimiento el funcionamiento del Panóptico, el eficiente diseño de prisión ideado por el filósofo británico Jeremy Bentham, con una torre central desde la que el vigilante puede ver continuamente a los presos, cuyas celdas están iluminadas desde la parte posterior para impedir que sus ocupantes se oculten en rincones sombríos. Al no poder estar nunca seguros de si están siendo observados o no, los reclusos se comportan como si lo estuvieran siempre. El poder ya no se ejerce obligando a las personas por coerción física, sino estableciendo mecanismos que garantizan un comportamiento conforme al deseado.

Answer 49

Los mecanismos mediante los que se ejerce el poder, la «tecnología del poder», se han convertido en una parte integrante de la sociedad. En el mundo moderno occidental, las normas sociales no se imponen a la fuerza, ni mediante una autoridad que obliga a actuar de una manera determinada o prohíbe comportarse de un modo diferente, sino mediante el poder que Foucault llama «pastoral», que orienta el comportamiento de los individuos. Cada uno es parte interesada de un complejo sistema de relaciones de poder, operativo a todos los niveles, que regula la conducta de los miembros de una sociedad. Este tipo de poder omnipresente se ejerce mediante el control de las actitudes, creencias y prácticas de las personas a través del sistema de ideas que Foucault llama «discurso». El sistema de creencias de cualquier sociedad, el conjunto de ideas y conceptos a las que las personas se adhieren, evoluciona a medida que se van aceptando ciertas actitudes hasta que estas se integran en la sociedad y define lo que está bien y lo que está mal, lo que es normal o lo que es desviado. Las personas regulan su comportamiento en función de estas normas, generalmente sin ser conscientes de que es el discurso el que guía su conducta haciendo inconcebibles los pensamientos y las acciones contrarios.

Answer 50

El discurso se refuerza constantemente, ya que es a la vez un instrumento y un efecto del poder: controla los pensamientos y las conductas, que a su vez modelan el sistema de creencias. Además, al determinar lo que es verdadero y lo que es falso, crea un «régimen de la verdad», un corpus de conocimientos comunes considerados innegables. Frente a la idea de que «el saber es el poder», Foucault afirmó que ambos están vinculados de una manera más sutil y acuñó la expresión «saber-poder» para designar dicha relación: el saber crea el poder, pero también es producido por este. Hoy en día, el poder se ejerce controlando qué formas de saber son aceptables, presentándolas como verdaderas y excluyendo otras formas de saber. Al mismo tiempo, el saber aceptado, el discurso, se produce de hecho durante el proceso del ejercicio del poder. A diferencia del poder tradicional, que mueve o fuerza a las personas a comportarse de determinada manera, el saber-poder no tiene un agente o una estructura inmediatamente identificables. Además, al ser omnipresente, parece que nada pueda oponérsele. Foucault señala que, de hecho, la resistencia política y la revolución pueden no ser efectivas para lograr el cambio social porque solamente atacan el poder del estado, no la manera ubicua y cotidiana en que se ejerce el poder hoy. No obstante, sostiene Foucault, existe una posibilidad de resistencia: la oposición al discurso mismo, que puede ser desafiado por discursos contrarios. El poder que depende del consentimiento deja algún grado de libertad a los sometidos a él. Para que el discurso sea un instrumento del poder, estos deben mantener con él una relación de poder. Si existe esta relación, existe también la posibilidad de resistencia. Sin resistencia, no hay necesidad de ejercer el poder.

Answer 51

Los conceptos de saber-poder y de discurso de Foucault son muy sutiles y fueron rechazados por muchos de sus contemporáneos que los consideraron vagas especulaciones. Sin embargo, sus conferencias y sus escritos suscitaron un gran interés, a pesar de la dificultad conceptual de su pensamiento y de la complejidad de su estilo, a veces enrevesado. Las ideas sobre el poder que expone en Vigilar y castigar e Historia de la sexualidad fueron ganando aceptación entre algunos sociólogos (más que entre historiadores y filósofos) y acabaron influyendo en el análisis de la utilización del discurso en la sociedad como instrumento de poder en ámbitos muy diversos. El feminismo moderno, la teoría queer y los estudios culturales deben mucho a Foucault, en particular a su explicación de cómo se imponen las normas de comportamiento. Hoy persiste la división de opiniones respecto a sus teorías: para algunos únicamente son vagas conclusiones de un trabajo de investigación falto de rigor; para otros, hacen de Foucault uno de los pensadores más importantes y originales del siglo XX dentro del campo de las ciencias sociales.

Answer 52

No El que és nova és la paraula (neologisme) vinculada a la caiguda del Mur de Berlín i la revolució digital. Fa referència a una presa de consciència d’un fenomen que ve d’antic.

Answer 53

La globalització és el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització. La “descoberta” d’Amèrica és una fita històrica que anuncia la globalització.

Answer 54

First global economy (1840-1929) First de-globalisation (1929-1979) Second global economy (1979-2008) New de-globalisation (2008-2017) Les xarxes de transport i les telecomunicacions són un factor clau en aquest procés històric. La distància i el temps han deixat de ser un problema insuperable. La revolució del transport és un factor clau. En les darreres dècades s’han multiplicat i accelerat els contactes i els intercanvis.

Answer 55

No No crec que en el nostre context geopolític sigui evitable. No obstant això, hi ha un fre a la globalització. Crisis sanitària. Amb la pandèmia la vida social i econòmica va quedar paralitzada arreu del món. Doble crisi econòmica (oferta i demanda) Aturada de les cadenes logístiques. Crisis econòmica: increment del preu de l’energia Crisis política: Brexit Relocalització poscovid: tres de cada quatre empreses a Itàlia reubiquen la seva producció dins de les seves fronteres nacionals. El Brexit i la victòria de Donald Trump, l’any 2016, van suposat un fre a la globalització. Es constata un procés de replegament nacional (molt selectiu). Estem assistint a noves formes de proteccionisme o de guerra comercial. La guerra d’Ucraïna representa un fre molt important a les relacions comercials i a la cooperació a escala internacional. Els conflictes bèl·lics alteren la seguretat i les condicions de pau necessàries per les relacions comercials. El dilema que té qualsevol país és el de tancar-se i evitar relacions comercials amb tercers països (autarquia) o el d’obrir-se i mantenir-hi intercanvis comercials. El proteccionisme és el conjunt d’actuacions que tenen per objecte restringir l’entrada de productes estrangers amb la finalitat de protegir la indústria pròpia. Objectius de les mesures proteccionistes Protecció d’indústries estratègiques per a l’interès públic. Foment de la industrialització i creació d’ocupació. Desenvolupament de indústries emergents. Recaptació de diners (via aranzels). El moviment altermundista considera, però, que es pot plantejar un altre model de globalització alternatiu. El tema de l’escalfament climàtic és clau.

Answer 56

En part sí, no obstant, la globalització implica una interdependència creixent entre totes les regions del planeta (o gairebé). Paradoxalment, els Estats Units han defugit el seu lideratge global.Amb la invasió russa d’Ucraïna els Estats Units ha recuperat protagonisme en l’escena internacional. La globalització és un camí de dues direccions 44 Es produeix el fenomen de la colonització inversa El Caballo de Troya instalado por Marcos Ramírez entre Tijuana y San Diego, mide 25 metros y tiene dos cabezas, una hacia EEUU y otra hacia México, indica la multidireccionalidad de los mensajes y las ambigüedades. Passem d’un món bipolar a un món multipolar… El centre de l’activitat comercial es desplaça a l’Àsia.

Answer 57

No. Tanmateix no podem negar la importància dels factos econòmics en el procés de globalització. La globalització no és un procés exclusivament econòmic. La globalització és una suma de processos polítics, culturals, tecnològics, econòmics, etc. S’ha de reconèixer que l’economia ha estat un dels motors bàsics de la globalització. Cal evitar el globalisme. El globalisme consisteix a entendre la globalització des d’una perspectiva només econòmica.

Answer 58

No exclusivament Es tracta també d’una realitat propera que repercuteix en molts àmbits de la nostra vida íntima i personal (Giddens). La roba que portem, la gastronomia, la dieta cultural, etc.

Answer 59

El sociòleg nord-americà George Ritzer, a McDonaldization of Society (1995), considera que la companyia de menjar ràpid han esdevingut el nou model organitzatiu de la societat contemporània.

Answer 60

Sistema d'organització del treball en el sector dels serveis que pretén de reduir el cost per unitat de producte, introduir l'economia del temps, facilitar la comptabilitat i el control del treball, i accelerar el procés de circulació en el procés de producció.

Answer 61

La glocalització exposa una paradoxa: la societat es torna més global i més local al mateix temps. Reacció local a la globalització, que s'expressa en l'èmfasi que es dona als referents concrets i propers que permeten les persones d'identificar-s'hi. La globalització crea la necessitat de referents concrets i pròxims amb els quals identificar-se La globalització fomenta el cosmopolitisme (“el meu món és el món”: unes elits globals, per exemple) i al mateix temps ha provocat un ressorgiment identitats culturals i un increment dels fonamentalismes o xenofòbia (el meu món és millor). I l’aparició de ”nous murs”.

Answer 62

No. Allò que està en perill és la supervivència d’algunes espècies (inclosa l’espècie humana).

Answer 63

Segons Zygmunt Bauman

Answer 64

La globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament a l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic.

Answer 65

L'efecte papallona és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. Els teòrics del caos descriuen com una papallona que bat les ales sobre el Brasil pot provocar una tempesta a Chicago. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Algunes accions originades en el nostre entorn tenen repercussions més enllà de les nostres fronteres. Alhora, la nostra vida es veu influïda per accions llunyanes.

Answer 66

La globalització és el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització. El terme “globalització” va néixer en la darrera dècada del segle XX. No és casual que s’hagi posat de moda a França en diuen mondialisation a la Gran Bretanya: Globalization i a Alemanya: Globalisierung 24 Substitueix, en certa forma, d’altres termes com colonialisme i imperialisme. La globalització és el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització. La “descoberta” d’Amèrica és una fita històrica que anuncia la globalització. La globalització no és un fet nou. El que és nou és la consciència de la seva transcendència històrica i la popularització del terme. No és senzill posar data de naixement a la globalització

Answer 67

1er. El naixement de la xarxa d’Internet. La revolució digital ha estat un factor decisiu que ha accelerat les relacions socials i els intercanvis en un món global. Les xarxes de transport i les telecomunicacions són un factor clau en aquest procés històric. La distància i el temps han deixat de ser un problema insuperable. Comporta un canvi important en les coordenades (espacials i temporals) de les societats humanes i dels processos culturals La globalització ha comportat una intensificació dels intercanvis i una acceleració de la vida social Implicacions de la revolució digital 1. Trenquen constantment les barreres en les nocions de temps o espai: a través de les TIC, la gent pot estar connectada i informada en qualsevol moment del dia o lloc de la terra 2. Transformen tots els actors del procés comunicatiu en emissors i receptors al mateix temps, el que permet retroalimentació 3. Creen la possibilitat d'establir relacions diferents a la bidireccional: d'un a un, a un a molts, a molts a molts. 4. Redueixen els costos de producció i distribució de la informació, facilitant l'accés als recursos 2on. La caiguda del mur de Berlín. El col·lapse de la Unió Soviètica i el final de la guerra freda marquen un punt d’inflexió. Passem d’un món bipolar a un món on predomina l’economia de mercat. El fracàs de les economies planificades han convertit el mercat en un mecanisme econòmic comú a tota la terra. Hi ha diferents tipus de capitalisme. En el món actual hi ha la disputa de tres models sòcio-ecòmics: el model americà (liberal o “neoliberal”), el model europeu (socialdemòcrata) i el model asiàtic (Estatisme de mercat) El centre comercial de grans dimensions esdevé una metàfora de la globalització 3er. La creació de l’OMC. Tenim la creació de l’OMC el 1995, que liberalitza el comerç mundial, i de les polítiques de desregulació, privatització i liberalització a escala internacional.

Answer 68

Wallerstein traslada las teorías de Karl Marx sobre la explotación capitalista al escenario global. Según Marx, el capitalismo da lugar a una lucha por la «plusvalía», concepto que alude al hecho de que un obrero genera diariamente un valor superior al salario que recibe, de modo que dicho valor se acaba traduciendo en un beneficio para el empresario. En el sistema de explotación capitalista, las élites sociales ricas se apropian de la plusvalía creada por el trabajo de la clase obrera. En opinión de Wallerstein, en el sistema-mundo existe una división similar a la de las clases entre grupos de países a los que denominó «centrales», «semiperiféricos» y «periféricos». Las naciones centrales son aquellas sociedades desarrolladas que elaboran productos complejos gracias a métodos de producción de alta tecnología y dependen de las periféricas para obtener materias primas, productos agrícolas y mano de obra barata. Las naciones semiperiféricas cuentan con características sociales y económicas de las otras dos categorías. La naturaleza desigual del intercambio económico entre el centro y la periferia significa que las naciones centrales venden sus productos a precios más elevados que las de la periferia. Las naciones semiperiféricas se benefician de las mismas ventajas en sus relaciones comerciales desiguales con la periferia, pero suelen estar en desventaja en sus intercambios con el centro. Este sistema-mundo es relativamente estable y las probabilidades de que cambie son escasas. Aunque algunos países pueden «ascender» o «descender» en el seno del sistema, el poder militar y económico de los Estados centrales, junto con las aspiraciones de los que se hallan en la semiperiferia, hacen poco probable que las relaciones globales se reestructuren de manera más equitativa. Las ideas de Wallerstein sobre el sistema-mundo moderno, formuladas en la década de 1970, precedieron a la reflexión sobre la globalización, que la sociología no hizo suya hasta finales de la década de 1980 y principios de la de 1990. Su obra se reconoce como una de las primeras y principales aportaciones al estudio de la globalización económica y sus consecuencias sociopolíticas. Países periféricos: carecen de poder y son pobresPaíses periféricos: carecen de poder y son pobres. Su economía agrícola y minera es muy limitada. Dichas naciones proporcionan a la semiperiferia y al centro materias primas, productos y mano de obra a bajo precio 05_imagen_sistema_mundoPaíses de la semiperiferia: tienen niveles medios de riqueza, con cierta autonomía y diversidad económicas 06_imagen_sistema_mundoPaíses centrales: industrializados, desarrollados y ricos, con una posición dominante en el sistema-mundo moderno

Answer 69

La revolució en el sistema de transport és a condició necessària per fer possible la globalització. Els mercats han canviat les dimensions al llarg de la història Local Comarcal Regional Estat Els mercats han canviat les dimensions al llarg de la història Global, continental, estatal

Answer 70

La resposta a la globalització pot ser el sorgiment d’un nou cosmopolitisme (U. Beck). Comporta una nova consciència sobre el món. Visió optimista.Visió pessimista

Answer 71

Marshall McLuhan

Answer 72

La globalització no és un procés exclusivament econòmic. La globalització és una suma de processos polítics, culturals, tecnològics, econòmics, etc. S’ha de reconèixer que l’economia ha estat un dels motors bàsics de la globalització.

Answer 73

Max Weber sosté que el que és característic de l'Estat és la seva capacitat de concentrar el monopoli de l'ús de la violència legítima dins dels seus límits geogràfics.La Gran Muralla Xinesa és un exemple de l'enorme esforç realitzat per alguns estats per delimitar i defensar el seu territori i separar-lo de la resta. Hi ha el perill que les ciències socials caiguin en una mena d’estatisme metodològic i adoptin una concepció unitària dels estats entesos com a realitats homogènies i independents Conclusió Les dimensions de la societat van més enllà dels límits dels estats. Els reptes del món actual només es poden resoldre si tenim en compte el seu caràcter global. El tema dels refugiats, per exemple, només es pot resoldre anant a l’origen dels problemes. Davant de l’amenaça d’una catàstrofe planetària ens hem d’unir i donar respostes solidaries, més enllà a l’egoisme inherent als estats. La necessitat d’afrontar el risc global pot generar solucions innovadores i canvis socials constructius.

Answer 74

La paraula “xarxa” ha esdevingut clau en un món globalitzat Es parla molt de “xarxes socials” Manuel Castells: La globalització ha portat a un nou paradigma: La Societat en Xarxa +Interrelació +Interconnectivitat +Instantaneïtat La xarxa no només és una nova forma d’organitzar les telecomunicacions, les relacions econòmiques i empresarials. La xarxa no només és una nova forma d’organitzar les telecomunicacions, les relacions econòmiques i empresarials. És un nou paradigma que condiciona la nostra mirada sobre el món. Fins i tot, el cervell és vist com una xarxa de connexions neuronals.

Answer 75

Tots els esdeveniments importants del segle XX es van produir de forma inesperada. L’única certesa que tenim és la incertesa. Como mejores son nuestras predicciones más reacciones generan. Cuanto más datos acumulamos y más aumenta la potencia de los ordenadores, más alocados y más inesperados son los sucesos. Cuanto más sabemos, menos podemos predecir. Tant el progrés científic com el creixement econòmic tenen lloc en un planeta d'equilibri molt fràgil. El creixement té límits. Un desastre ecològic causaria la ruïna econòmica, l'agitació política, el descens del nivell de vida dels humans i posaria en perill la pròpia existència de l'espècie humana. Yuval Noah Harari.

Answer 76

Anthony Giddens posa de manifest el caràcter incert i imprevisible del món contemporani. Com assenyala Anthony Giddens (2000), en un moment de grans transformacions, hom té la sensació d’haver perdut el control sobre alguns aspectes cabdals de la seva vida. Les institucions també tenen escàs control sobre la seva activitat. En un nou ordre mundial canviant apareixen una sèrie de riscos inèdits (guerres, pandèmies, l'escalfament climàtic, la crisi financera, accidents nuclears, la malaltia de les vaques boges, etc.), que se sumen a altres perills ancestrals en la història. 1 Globalització 2 Risc 3 Tradició 4 Democràcia 5 Família La pèrdua de confiança en les institucions i en els experts crea incertesa i dubtes: comencem a témer que vivim en un món que escapa a tota mena de control. Crisi de seguretat Els atemptats terroristes ignoren les fronteres i colpegen el cor de les grans ciutats. El terrorisme és un dels pocs riscos sobre el qual els govern decideixen cridar l’atenció.

Answer 77

La greu crisi econòmica desencadenada a partir de la crisi de les "hipoteques subprime" de l'any 2008 va posar de manifest la incapacitat de les institucions econòmiques i financeres de fer respectar unes regles bàsiques de funcionament.

Answer 78

La societat del risc té un abast mundial. La societat del risc de Ulrich Beck es va produir el 1986, el mateix any de l’explosió de Chernobyl. Beck assenyala els riscos provocats per l’energia nuclear, la industria química i la biotecnologia. La primera obra de Beck es va publicar quan la preocupació per la disminució de la capa d’ozó i la pluja acida era molt recent. La societat del risc es defineix com una fase de desenvolupament de la modernitat tardana (o reflexiva) on els riscos socials, polítics, econòmics i industrials tendeixen a escapar a les institucions de control i protecció característiques de la societat industrial. Per exemple, la OMS va tenir greus dificultats per preveure i evitar la pandèmia de la Covid-19, i controlar-ne l’expansió. "Sociedad del riesgo": Riesgo, amenaza, miedo, temor son las palabras que se han combinado fácilmente con otras como enfermedades, terrorismo y cambio climático, entre muchas otras. Conectar estas claves en la era global ha sido la tarea de Ultrich Beck. Beck assenyala que ningú no és expert en matèria de riscos. Tampoc els mateixos experts. Alguns riscos són tan complexes que sovint els científics no es posen d’acord en la diagnosi. La percepció del públic és que els mateixos experts en poden ser “culpables”. Cosa que hem vist amb la pandèmia. Beck considera que els experts són imprescindibles. En no poder escoltar, olorar o veure els riscos que ens amenacen cal més que mai l’ajut dels experts. Risc i modernitat Hem entrat en un nou període de modernitat “reflexiva” (o postmodernitat) caracteritzat per la incertesa i la inseguretat.

Answer 79

Segons Anthony Giddens la idea de risc és consubstancial a la modernitat. La societat moderna està imbuïda de la idea de progres. En la societat moderna la tradició està desacreditada. La societat està orientada al futur. En una societat orientada al futur, la noció de risc és inseparable de les idees de probabilitat i d'incertesa. D’altra banda, En les societats tradicionals l'home es deixava portar per la providència divina. En les societats modernes l’individu esdevé protagonista i responsable de les seves decisions i se sent responsable del seu destí. L’individu modern vol exercir un cert control sobre l’espai i el temps. La ciència i la tècnica són els principals instruments mitjançant els quals hom exerceix la seva vocació de domini sobre la vida del planeta. Paradoxa La revolució científico-tènica que ha permès el progrés es considera també responsable de l’aparició de problemes de desenvolupament i riscos globals. La ciència, la tecnologia i la industria han solucionat molt problemes i han generat prosperitat, però han generat nous perills. Problemes inèdits dels quals no en tenim experiència i, sovint, la mateixa ciència no té (encara) una resposta. Justicia francesa confirma la sentencia en el caso de los implantes mamarios defectuosos PIP. Miles de mujeres serán indemnizadas luego de que el Tribunal de Apelación de París confirmara este jueves 20 de mayo la responsabilidad de la empresa certificadora alemana TÜV Rheinland, en el caso de las prótesis mamarias defectuosas de la compañía francesa PIP.

Answer 80

En l’època de modernitat reflexiva res no sembla prou segur. Polítics i tècnics no es posen d’acord de com afrontar els riscos de manera adequada. En parlar de risc no parlem (només) de perill o d’amenaça. El risc es refereix a la incertesa i als perills potencials que es deriven de les nostres accions u omissions. Per exemple, els responsables de les empreses han d'avaluar els riscos que comporten les seves decisions. Al llarg de la història les societats humanes han estat exposades a perills d’origen natural. Cada vegada més els riscos provenen de la mateixa acció humana. El ser humà ha après a controlar la natura, però cada vegada és més impotent davant les conseqüències (inesperades) de les pròpies accions. Segons Giddens vivim en un món fora de control. Les nostres accions sobre la naturalesa poden tenir un efecte bumerang. La vida social havia evolucionat cap una segona etapa de la modernitat (modernitat reflexiva) dominada per la consciència de la impossibilitat de dominar la naturalesa de la societat.

Answer 81

La institució familiar es troba en fase de descomposició en el nostre context cultural. Moltes dones joves han renunciat a tenir fills. Han prioritzat l’èxit professional a la maternitat.

Answer 82

La família continua essent una institució important que és especialment ben valorada per joves i adolescents. Els vincles familiars i d’amistats segueixen tenint un valor extraordinari en la vida social.

Answer 83

Segons Anthony Giddens, la família s'ha convertit en una institució closca (shell institution): conserva el nom, però ha canviat les seves característiques bàsiques. Ulrich Beck ens parla de paraules zombi.

Answer 84

Família Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions afectivo-sexuals, de matrimoni, parentiu o afinitat.

Answer 85

En les darreres dècades la institució familiar ha patit una profunda mutació. S’ha modificat l’estructura interna i les formes de relació han esdevingut més dinàmiques i flexibles. Els canvis socials incideixen en la vida personal, emocional i familiar de molts individus. Aquests canvis no comporten la mort o la desaparició de la família. Aquests canvis no comporten la mort o la desaparició de la família. Comporten un canvi radical en la idea de família. Les transformacions i la metamorfosi de les formes de convivència familiar són un reflex del canvi dels fonaments sobre els quals s'assenta la nostra societat. En temps líquids els vincles socials són mes fràgils.

Answer 86

Primàries: Regulació de la sexualitat (per exemple, tabú per incest). Secundàries: Funció legal dins de l'estat modern. La lògica política afecte el món familiar mitjançant del imperi de la llei. Primàries: procreació, estructura de procreació i cura dels infants. Educació: agent personal de socialització. Secundàries: Funció econòmica bàsica. Unitat de producció i de consum. Reproducció de les condicions generals de la vida. La lògica econòmica penetra la família a través del mercat. En les societats avançades la família ha patit un canvi en les seves funcions bàsiques. Les tasques educatives han estat traspassades a institucions especialitzades com l’escola, però la família manté un rol important en la socialització dels fills. La funció que es manté és la de procurar afecte, estabilitat i suport emocional, sobretot, als fills. Segona transició demogràfica (després dels anys 60 del segle XX). Començar a pujar l'edat del primer matrimoni. Augmenta la pràctica de la cohabitació, tant per part dels solters com els Separats. Increment dels percentatges de fills nascuts de parelles no casades. Creix la taxa de divorci de les parelles casades i les ruptures de les parelles de fet. S’assoleixen taxes de fecunditat baixes (per sota de el nivell de reemplaçament). Enfront de la consolidada formació de famílies nuclears (basades en la relació de parella i focalitzades en la cura dels fills) sorgeixen nous tipus de família.

Answer 87

La família ha perdut algunes de les seves funcions, però fa tasques que contribueixen a la satisfacció de les necessitats socials bàsiques i ajuden a perpetuar l’ordre social. A l’era industrial la família perd importància com a unitat de producció i esdevé una unitat de consum. Se centra en la reproducció, criança dels fills i socialització. Talcott Parsons, autor funcionalista, afirma que la família nuclear és la unitat més ben preparada per ocupar-se de les demandes de la societat industrial.

Answer 88

Talcot Parsons sostenia que hi havia uns divisió utilitària dels rols dins de la família nuclear. El rol del marit (i pare) era el del principal sustentador (breadwinner) de la família. El rol de la dona era la gestió domèstica i la cura dels infants. Malgrat que algunes dones tenien ocupació aquesta no podia equiparar-se al del marit en estatus i sou (Parsons & Bales, 1955) La industralización segmenta la familia. Unidad de residencia y de consumo. Ya no producción, religión ni política. La función principal es socializar al niño. El matrimonio se eligió libremente. La interacción entre los miembros del grupo de parientes se mantiene en todas las sociedades.

Answer 89

El treball clàssic de Betty Friedman (2009) [1963], analitza allò que anomena “el mite de la feminitat”. És una imatge idealitzada i difosa intencionalment pels mitjans de comunicació i la publicitat. Hi ha el risc que la dona es deixi atrapar per la “mística de la feminitat” i esdevingui mestressa de la llar i esposa submisa i complaent. Fins i tot, pot renunciar a les seves aspiracions professionals. Per fugir del parany del “mita de la feminitat” i aconseguir l’autonomia, les dones haurien de perdre la por a la llibertat i incorporar-se al món del treball. «Pretender que la mitad de la raza humana consuma sus energías desempeñando las funciones de ama de casa, esposa y madre, es un desperdicio monstruoso del material más preciado jamás creado por Dios» — Betty Friedan Una de les causes dels canvis en el model familiar és la crisi del patriarcat.

Answer 90

El patriarcat és una forma d'organització social, política i econòmica basada en la dominació del pare. Especialent a partir del control de la reproducció humana que reserva a l’home el protagonisme en l’espai públic. És un model androcèntric. Hi ha un predomini de la masculinitat hegemònica. La família patriarcal es basa en el domini de l’home sobre la dona. La família pot ser un escenari de conflictes i explotació.

Answer 91

Androcentrisme. Perspectiva que considera els homes i la masculinitat hegemònica com a referent per a l'organització de la societat i com a paràmetre d'anàlisi de les relacions socials.

Answer 92

Històricament els conflictes domèstics havien restat ocults dins les parets de la llar. “La roba bruta es renta a casa” Ningú no gosava traspassar el llindar de la porta, però això ha canviat. El maltractament reflecteix una situació de desequilibri entre els diversos membres de la llar. Expressa incapacitat per resoldre els conflictes mitjançant el diàleg. L’acció violenta s’expressa de moltes formes. Malgrat que les agressions físiques són més contundents (i poden deixar seqüeles visibles), la violència psicològica a la llarga és molt destructiva. L'agressor actua de forma coherent amb l’objectiu de submissió i control. L’estratègia de l’agressor és menysprear la víctima El maltractament psicològic comporta humiliacions, insults, atacs verbals, amenaces, etc Conseqüències: Tristesa Destrucció de l’autoestima Incapacitat per confiar en els altres Incapacitat per afrontar la situació que pateix Sovint la víctima se sent responsable de la seva sort. Això posa de manifest l’eficàcia dels mecanismes de la violència simbòlica

Answer 93

Les dones poden votar. La llei del divorci aprovada el 1981 també va tenir una importància significativa. També l’extensió de la pastilla i dels diversos mètodes anticonceptius. Potser la transformació més notòria per entendre els canvis en la vida familiar sigui la inserció generalitzada de la dona en l'esfera pública. Com afirma Manuel Castells (1999: 160): "la incorporació generalitzada de les dones al treball remunerat va augmentar el seu poder de negociació davant els homes i va soscavar la legitimitat del seu domini com a proveïdors de la família“. La incorporació generalitzada de les dones al treball remunerat va augmentar el seu poder de negociació davant dels homes i va soscavar la legitimitat del patriarcat (Castells, 1997). La consolidació de la jornada laboral femenina va comportar una profunda transformació en la manera d'entendre allò femení com a conseqüència de la seva major independència econòmica i accés al consum de béns per al seu propi gaudi i satisfacció.

Answer 94

El model de família tradicional i autoritària esta en crisis. La principal conseqüència d'aquest canvi de model que suposa la crisis del patriarcat és la necessitat de reconstrucció simbòlica i normativa de la família. La major part de tradicions, normes i directrius que regulaven les relacions personals familiars ja no són vigents. Reflexivitat familiar En la nova realitat de la vida personal, íntima i familiar, els rols, les regles i les responsabilitats dins el marc familiar esdevenen objecte de diàleg i reflexió contínua. En la nova realitat de la vida personal, íntima i familiar, els rols, les regles i les responsabilitats dins el marc familiar esdevenen objecte de diàleg i reflexió contínua Reflexionem sobre les nostres pràctiques (Beck, Giddens and Lash, 1994).

Answer 95

Les grans transformacions socials i les crisis successives accentuen la sensació de risc i d'incertesa.

Answer 96

“Las personas se casan y se divorcian por amor” Ulrich Beck i Elisabeth Beck-Gernsheim, 1995 El matrimoni és cada vegada menys un acte de necessitat econòmica i cada vegada més una qüestió d'elecció individual. L’individualisme* és un tret característic de la societat moderna. Avui la parella (casada o no) és al centre de la vida familiar. El vincle es basa sobretot en l’estimació i és molt fràgil. L’individualisme no és necessariament sinònim d’egoisme. L’individualisme és una teoria que fa de l’individu el fonament de la societat. L’individualisme atorga la màxima importància als drets individuals i la defensa de la llibertat i independència de l’individu.

Answer 97

La família és molt elàstica És probable que un mateix individu experimenti diverses etapes de convivència familiar al llarg de la seva vida. Les conseqüències: Família plàstica És la condició de la nova estructura familiar. La unitat familiar pot canviar composició i d’estructura a través del temps. que han afectat el teixit de les famílies en els darrers decennis, destaquen: 1. El procés d'individualització dels seus membres. 2. La desinstitucionalització del matrimoni en el sentit de l'afebliment de les normes socials. Reflexivitat. 3. L'emergència de noves formes de convivència. 4. La centralitat creixent dels infants dins l'univers familiar. Aquests canvis incideixen en una proliferació de nous tipus de família. Al costat de la típica família nuclear basada en la relació de parella i molt focalitzada en els fills, han sorgit nous tipus de format familiar.

Answer 98

Família nuclear Família formada pels cònjuges i els fills. El sociòleg Lluís Flaquer diu que és un enclavament tradicional dins del món modern: "hogar dulce hogar”. Família extensa Família composta per dues o més generacions i per diversos matrimonis que, generalment, conviuen en la mateixa llar amb llurs fills. A partir de la revolució industrial la família extensa deixa pas a la família nuclear. Es passa de la vida al camp a l’hegemonia de la vida urbana. Família composta per dues o més generacions i per diversos matrimonis que, generalment, conviuen en la mateixa llar amb llurs fills. A partir de la revolució industrial la família extensa deixa pas a la família nuclear. Es passa de la vida al camp a l’hegemonia de la vida urbana. La família troncal és formada per diverses generacions que conviuen a la mateixa casa, en què el fill primogènit continua vivint a la casa familiar en casar-se i els altres germans se n'han d'anar en casar-se o hi poden continuar vivint si són solters. La família troncal és el tipus de família que a Catalunya ha generat la figura de l'hereu o la pubilla. Família extensa: Convivencia de dos o més generacions en el mateix llar. Unitat de producció, interessos econòmics que condicionen l'elecció, model propi de les societats rurals, fomenta l'arrelament a la terra i a la tradició, oberta a la comunitat, centripeda. Els fills = inversió a futur. Família nuclear: Matrimoni + fills. Unitat de consum. Afavoreix, inicialment, la separació dels rols i del neixement de la "mestressa de la llar": hi ha un posterior equiparació dels rols = problemes de conciliació familiar. Facilita la mobilitat social i geogràfica. Tancada. Lloc per excel·lència per la realització personal. Defensa dels valors individuals. Centrifuga. Els fills = Consum. Els fills "abandonen el niu".

Answer 99

1. Família monoparental És un del tipus més comuns de les estructures familiars en la societat actual. Un de cada cinc infants viuen en famílies monoparentals. Només un petit percentatge d’aquestes famílies estan encapçalades pel pare. 2. Famílies reconstituïdes Tipus de família constituïda per una nova parella en la qual un o els dos membres i els fills procedeixen d'una unió anterior. La família reconstituida inclou els fills que un dels membres de la parella o tots dos tenien anteriorment i, si escau, els fills comuns. La família reconstituïda és un tipus de família en expansió dins de les societats avançades. 3. Cohabitació (parelles de fet) Parella que conviu i manté una relació estable sense estar casada 96 En alguns païsosdel nord d’Europa gairebé la meitat dels nadons nascuts són fills de dones que estan cohabitant amb el pare del nen. En disminuir els matrimonis i augmentar les taxes de divorci, també han augmentat el nombre de parelles que viuen juntes o cohabiten. 4. Semiconvivència (Living apart together) Situació de la parella que manté una relació estable i decideix compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar. 5. Famílies homoparentals Família nuclear constituïda per una parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius. A Espanya es poden casar i poden adoptar fills, o tenir-ne mitjançant la reproducció assistida. 6. Llars unipersonals Gairebé un terç de les llars la formen persones que viuen soles. Fenomen creixent especialment a les grans ciutats.

Answer 100

Homes i dones som diferents. Per què el feminisme tradicional reivindica la igualtat de gènere? El gènere és una cosa que s'aprèn a interpretar. No és una dada o un fet biològic (De Beauvoir, 1999 [1949]). Els gèneres femenins i femenins es poden aprendre. Quina importància té el procés de socialització en la construcció de la identitat sexual i en la identitat de gènere? Mitjançant la socialització assimilem els rols de gènere. Es obvi que hi ha diferències biològiques entre homes i dones, però la major part de les desigualtats són creades per la societat. La socialització per part de la família reprodueix aquestes desigualtats. Els fills i les filles són educats, no només com a individus, sinó com a mascles o femelles. à aprenen els rols de gènere L’educació es basa en un model androcèntric. L’androcentrisme és una visió del món que situa l’home com a centre de totes les coses Androcentrisme. Perspectiva que considera els homes i la masculinitat hegemònica com a referent per a l'organització de la societat i com a paràmetre d'anàlisi de les relacions socials. Els estudis de gènere comporten un gran avenç en el camp de les ciències socials. El problema del gènere és que prescriu com hem de ser (normatiu), més que indicar el que som realment (positiu) (Ngozi, 2015) Judit Butler subratlla el caràcter performatiu del gènere (Butler, 2007). Contraria qualsevol lectura essencialista del gènere (i del sexe) Butler subratlla el seu caràcter culturalment construït. El llenguatge té un caràcter performatiu. La teoria queer afirma que la identitat sexual i la orientació sexual són el resultat d’una construcció cultural i que per tant no estan determinats per factors biològics o genètics. Una de les causes (i conseqüències) dels canvis en el model familiar és l’explosió de tot tipus d’identitat de gènere. Identitat trans*

Answer 101

Hegemonic masculinity is a concept of proposed practices that promote the dominant social position of men, and the subordinate social position of women. It explains how and why men maintain dominant social roles over women, and other gender identities, which are perceived as "femenine" in a given society. TOP: Hegemonic masculinity (marriage, heterosexual, hard work, strength, physical toughness) Then: Complicit masculinity, subordinated masculinities, homosexual masculinity / Subordinated femeninities, emphasized femeninity, resistant femeninity.

Answer 102

Olga Rodríguez

Answer 103

Agenda Setting = la funció dels mass media és seleccionar els temes d'actualitat i simplificar-los. Els periodistes també decideixen quin serà el focus principal de cada relat. McLuhan sostenia que els mitjans de comunicació eren com extensions dels nostres sentits. Ens permeten veure, escoltar i sentir fets o esdeveniments que no podem presenciar directament. La figura del gatekeeper adquireix una especial rellevància. És un periodista professional que s'encarrega de seleccionar i prioritzar les notícies del dia. Els temes noticiables seleccionats per la premsa són objecte d'atenció pública i, probablement, de discussió. També permeten que la ciutadania "ignori" els temes que romanen ocults, és a dir, els que queden exclosos de l'agenda professional del periodisme. Els mitjans -segons Lippmann- tenen la tasca de simplificar la realitat mitjançant una sèrie d'estereotips. Ofereixen una versió reduïda, una mena de succedani esquemàtic de la «veritat» que permet que les persones es formin una sèrie d'imatges simplificades en la seva ment.

Answer 104

Conjunt d'idees simplificadores, basades en normes o en patrons culturals prèviament establerts, usat per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups. Un estereotip és una idea simplista que s’allunya de la realitat que vol descriure i que, sovint, s’ha obtingut de segona mà. En la vida rutinària, els individus tendeixen a usar imatges simplificadores de la realitat que els ajuden a comprendre millor realitats que, sovint, són molt complexes. Un estereotip és una imatge social preestablerta que posseïm d’algú o d’alguna cosa, i que tendeix a persistir. Estereotip (de gènere) usat per a conceptualitzar les característiques biològiques i culturals, les capacitats i els comportaments de les dones i els homes, tot uniformant-los.

Answer 105

La teoria del framing sosté que la forma en què els mitjans de comunicació presenten els esdeveniments té una gran influència en com aquests són entesos i percebuts pel públic. Segons Robert M. Entman (1993), els mitjans de comunicació procuren un marc interpretatiu mitjançant el qual els ciutadans observen la realitat i, alhora, obtenen claus de lectura que permeten dotar-la de sentit. Els marcs interpretatius són estructures de sentit útils per entendre fets i successos allunyats de l'experiència personal de l'individu. Els marcs proposen una determinada explicació dels fets, impliquen valoracions morals i suggereixen solucions. Els frames comporten certes maneres d'organitzar i estructurar la percepció d'un fenòmen.

Answer 106

Crim pasional, violència domèstica, violència de gènere, terror contra les dones.

Answer 107

Charles Ebbets durant la realització de les fotos. El titul original de la fotografia és "Lunch atop a Skyscraper" o sigui, “Esmorzar en el cim d'un gratacel” del Rockefeller Center. Va ser presa a Nova York, el 29 de Setembre de 1932, i la va publicar el Nova York Herald Tribune el 2 d'Octubre de 1932. El treball pot desaparèixer? La IA i l’automatització poden destruir molts llocs de treball? La innovació tecnològica i els canvis en els sistemes organitzatius poden transformar la idea de treball?

Answer 108

El treball ha estat una activitat bàsica de l’ésser humà al llarg de la història per assegurar-se la supervivència i la continuïtat com espècie. En totes les societats humanes hom pot sobreviure gràcies a la provisió de menjar, beguda, habitatge i vestimenta. Fins i tot, en les societats recol·lectores hi ha una disposició sistemàtica per a l’abastament dels recursos naturals. La major part de societats humanes --particularment en el món occidental-- viuen orientades a la producció de béns i serveis “necessaris” per a la vida i el treball té una significació especial. La paraula treballar prové del mot llatí tripaliare, de tripalium, instrument de tortura que s'utilitzava per infligir dolor i sofriment. A l’època romana el neg-oci era la negació de l’oci.

Answer 109

En La corrosió del caràcter, Richard Sennett descriu la situació d’individus que han viscut trajectòries laborals erràtiques i inestables. Alguns individus de certa edat, en perdre la feina, han perdut la confiança i la seguretat en si mateixos. En les societat tradicionals el treball prenia sentit dins d’una determinada concepció de vida que entenia la professió com una obligació o un compromís de l’individu amb Déu (i amb la societat).

Answer 110

Segons Max Weber, la cultura protestant afavoreix el sorgiment d’una mentalitat ascètica i disciplinada que afavoreix el capitalisme. El protestantisme introdueix la idea que el temps de treball regular és el centre de la vida dels individus.

Answer 111

En les societats contemporànies el treball ocupa un lloc central en la vida dels individus. El valor del treball canvia molt segons la professió i la categoria laboral. No oblidem que hi ha individus molt rics que no necessiten treballar.

Answer 112

El mecanisme per regular l’ocupació és el mercat de treball. El mercat de treball no és pot contemplar només com un mecanisme econòmic, és també una institució social que determina la posició que hom ocupa en la societat. En el capitalisme les relacions entre treballadors i empresaris responen a una lògica mercantil. El repte individual és aconseguir una bona ocupació* que permeti assolir un bon estatus professional i esdevingui una font d’ingressos segura. L’ocupació esdevé el principal mitjà per a participar en la vida social. * Activitat remunerada amb un salari. L’atur* és una realitat estructural en les economies avançades. També hi ha treballadors pobres que no arriben a final de mes. Per fer front a la pobresa i l’exclusió social es proposa una renda universal bàsica. Prestació econòmica pagada per l'Estat a tots els ciutadans o residents com a dret de ciutadania, sense condicions, independentment de si hi ha altres fonts de renda i sense importar amb qui es convisqui.

Answer 113

Actualment es parla d’indústries creatives. La tasca que fan les mestresses de casa és treball? La línia que separa el treball i les feines diàries no sempre és clara. És important fer la distinció entre treball productiu i treball reproductiu. El treball productiu és un tipus d’activitat humana retribuïda salarialment. En el capitalisme el treballador ven la seva força de treball a canvi d’un salari. El treball reproductiu és un tipus de treball no remunerat que es realitza a la llar, que es centra en les tasques domèstiques de cuinar, netejar, comprar, etc. Les tasques domèstiques tenen una importància decisiva en totes les societats humanes. Les tasques orientades a la cura de les persones són cada vegada més importants (tot i que no sempre estan ben retribuïdes salarialment). Cal conciliar les tasques domèstiques i les tasques professionals. La pandèmia ha tingut un efecte disruptiu en l’estructura horària del món laboral. El treball flexible ens permet treballar més i millor? Actualment els horaris laboral són molt més flexibles que abans?

Answer 114

La concepció de treball és relativa: ha canviat al llarg de la història varia en cada context cultural En totes les cultures el treball és la base del sistema econòmic (constituït per les institucions que proveeixen la producció i la distribució de béns i serveis). Marx és un dels grans teòrics sobre el treball i l’alienació en les societats industrials capitalistes El treball és l’execució de tasques --que impliquen una despesa d'esforç mental i físic-- que tenen com a objecte la producció de béns i serveis per atendre les “necessitats” humanes. Marx utilitza el terme alienació per descriure les condicions de treball que pateix el treballador en un sistema capitalista, en el qual perd el control sobre el procés de treball i sobre el fruit d'aquest procés. L'alienació comporta l'allunyament de l'ésser humà respecte de si mateix. En la societat actual, basada en l’economia del coneixement, la major part de béns produïts són intangibles. 74 Mentre en la societat industrial l’energia era la principal font de producció en la societat informacional és el processament de la informació i de la transformació de la informació en coneixement. El treball en les societats (pre)industrials: La major part de la població era econòmicament autosuficient. Només la producció excedentària tenia sortida en el mercat. En les societats simples les persones treballen en algunes ocupacions que no presenten una gran dificultat tècnica. El treball es basava en el domini de l'ofici que s'aprenia després d’un llarg aprenentatge. En les societats tradicionals generalment no hi ha més de 20 o 30 oficis.El treballador normalment feia tot el procés de producció que comprenia totes les fases del procés des del principi fins al final. El treball en les societats industrials: La característica distintiva del sistema econòmic en les societats modernes és la creació d'una divisió social del treball molt complexa i diversa.A les societats industrials les persones s’han d’especialitzar. Amb la producció industrial moderna molts oficis tradicionals desapareixen i els que sobreviuen s‘adapten al procés de producció a gran escala. Divisió social del treball. A La riquesa de les nacions (1776), Adam Smith considera que el treball és la principal font de riquesa d’un país. La divisió social del treball permet un fort increment de la productivitat. Segons E. Durkheim, el sistema productiu dividit en tasques o ocupacions especialitzades creen una forta interdependència. La nova font de solidaritat és la solidaritat orgànica. Solidaritat orgànica Solidaritat sorgida de la divisió del treball, que es recolza en la diferència entre les tasques i funcions que realitzen els individus i en la seva mútua dependència.

Answer 115

La societat moderna és basa en el principi de la divisió social del treball. La vida moderna es complexa i requereix algun tipus d’organització sofisticada per a funcionar eficientment. El sistema burocràtic taylorisme, fordisme i toyotisme

Answer 116

Forma d'organització pròpia de la societat moderna caracteritzada per l'organització racional del treball. Segons Weber, és un tipus d’organització formal més eficient que els sistemes precedents. En un sentit col·loquial, la burocràcia és sinònim de “papeleo”. 103 Sovint el terme és usat, en sentit pejoratiu, per a referir-se als procediments administratius (excés de documents, lentitud de tramitació) o bé al tracte inadequat dels administradors envers els ciutadans. En l’obra de Max Weber la burocràcia és considerada com un “tipus ideal”. Tipus d'organització pròpia de la societat moderna de caràcter formal, amb regles de procediment explicites i estructura jeràrquica i internament diferenciada en tasques altament controlades per formes, seccions i departaments amb pretensió de racionalitat i eficiència. 1. Un alt grau d’especialització i una divisió social del treball clarament definida. 2. La selecció del personal es fa en base de la seva capacitat i coneixement tècnic. 3. L’organització pressuposa una estructura jeràrquica de l’autoritat amb àrees clarament circumscrites de comandament i responsabilitat. L’exercit és el paradigma d’una organització burocràtica. 4. Responsabilitat individual davant del treball 5. Hi ha unes pautes de treball molt severes i uns protocols molt estrictes. 6. L’establiment d’un cos formal de normes L’administració es basa en documents escrits. 7. Relaciones impersonals entre els membres de l’organització i els clients o ciutadans 8. Les eines i els mitjans de treball pertanyen a l’organització Desventatges: Resistència al canvi, impersonalització, rutines, dificultat a l'atenció al client. En els últims lustres s'ha produït un creixement de formes d'organització més flexibles, basades en una estructura en xarxa i en l'enfortiment de l'esperit d'equip. El teletreball també altera les activitats productives.

Answer 117

Les teories clàssiques de l'organització industrial del treball -el taylorisme i el fordisme- van sorgir a principis del segle XX, època en que va culminar el maquinisme

Answer 118

Frederick Winslow Taylor (1911) –autor de l'obra The Principles of Scientific Management-- va ser el precursor de l'anomenada organització científica del treball d'inspiració positivista Taylor, enginyer industrial, va fer una sèrie de recomanacions tècniques sobre l'organització del treball amb l’objecte de millorar-ne l’eficàcia i la productivitat Per això, va detallar una sèrie d'instruccions de què calia fer, com, i en quant temps s'havia de portar a terme El taylorisme pretén eliminar els temps morts (i els moviments inútils) Les grans cadenes de producció en sèrie que donen com a resultat una producció estandarditzada, massiva i amb uns costos de fabricació reduïts El taylorisme facilita l'entrada en massa dels treballadors no qualificats en la producció, però també comporta la deshumanització del treball i l'augment de la monotonia laboral També afavoreix la robotització de la producció.

Answer 119

Henry Ford va decidir pagar molt millor als treballadors per aconseguir la seva fidelitat a l'empresa i convertir-los en potencials compradors. Així com el taylorisme cercava millorar l'eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la retribució dels treballadors i a la sortida comercial dels productes. Hollywood es basa en el sistema de producció industrial de caràcter fordista. Les pel·lícules són obres concebudes com un treball col·lectiu, del qual ens informen els títols de crèdit. Les conseqüències o els efectes perversos d'aquest sistema van ser magistralment retratats per la pel·lícula de Chaplin: Temps moderns (1936).

Answer 120

Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, sorgeixen noves formes d'organització del treball. El postfordisme respon a les exigències creades per un nou sistema econòmic molt dinàmic i canviant. EL postfordisme és un sistema d'organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l'ús de la força de treball. En una fase més avançada de la societat capitalista es produeix una extraordinària diversificació de l’oferta de productes que s’adreça a una demanda molt selectiva i canviant. Davant la incapacitat del fordisme per a adaptar-se a la crisi econòmica de la dècada de 1970, el postfordisme respon a l'emergència d'uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants. El postfordisme ha afavorit la creació d'un nou sistema que combina l'ús de noves tecnologies productives (robotització, informatització) i proposa estratègies d'organització més flexibles que potencien el treball en equip.

Answer 121

Mètode d'organització social de la feina introduït en la segona meitat de segle XX per Taiichi Ohno, enginyer de l'empresa japonesa d'automoció Toyota. El toyotisme és un nou paradigma tècnic-industrial que va projectar al Japó a un primer pla durant la dècada dels vuitanta. Mètode d'organització social del treball - oposat al taylorisme- introduït en la segona meitat del segle XX per les empreses japoneses, basat en: a La producció ajustada en temps i quantitat -just in time, b L'aplicació de la qualitat total, c La implicació absoluta de dels treballadors en el procés de producció. Una de les bases d'aquest sistema són els anomenats cercles de qualitat. Aquests són equips formats per treballadors que estudien la qualitat d'un producte i, sobretot, l'adequació del procés productiu. El secret del toyotisme és una major implicació i responsabilitat del treballador. Es basa en la premissa que el treballador millora el seu rendiment si participa activament en equips de treball on se sent integrat i pot comunicar les queixes i pot suggerir innovacions i millores del procés de producció. Alhora que fa créixer la productivitat del treball, disminueix sensiblement la taxa d'error. El toyotisme requereix mà d'obra molt més qualificada ja que controla el procés tècnicament. El període corresponent al toyotisme ha estat caracteritzat com la revolució de la intel·ligència, dels microprocessadors o les biotecnologies.

Answer 122

Els nens són els missatges vivents que enviem a un temps que no veurem (Neil Postman, 1994: 11). L’educació és l’acció exercida per les generacions adultes sobre les que encara no són madures per a la vida social. L’educació té per objecte suscitar i desenvolupar en l’infant un cert nombre d’estats físics, intel·lectuals i morals que li exigeixen tant la societat política en conjunt com el medi especial al qual està particularment destinat. Émile Durkheim, Educació i sociologia. L’educació és l’acció intencional de transmissió a un individu d'una sèrie de normes, coneixements, destreses, etc., per a aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat i la seva millora contínua. En el seu sentit més ampli, l'educació és un procés que dura tota la vida i que afavoreix el desenvolupament continu de les aptituds d'una persona, tant en la seva qualitat d'individu com en la de membre de la societat on viu. L’educació formal que procura l’escola constitueix una forma estructurada de socialització. L’escola moderna neix en paral·lel al model fabril. Les societats modernes estableixen un sistema educatiu per a transmetre de generació en generació els seus valors, normes, coneixements i habilitats necessaris.

Answer 123

Loris Malaguzzi

Answer 124

Etimològicament, el concepte d’educació deriva del llatí duco à guiar des del front Els mètodes pedagògics tradicionals volien guiar els infants. Els mètodes pedagògics actuals consideren que els adults han d’acompanyar els infants. Sabem que cada infant és un subjecte diferent. Cal afavorir l’expressió dels diferents talents. En l’educació tradicional el verb educar implica l'acte d'anar “davant mostrant el camí” perquè l’individu pugui assolir una fita. Això suposa recórrer conscientment una trajectòria. L’important és el procés. Cal gaudir del fet d’aprendre. Una concepció excessivament burocràtica de l’educació pot disipar la “màgia del viatge”. El sistema educatiu és molt finalista i està massa centrat en les notes L'educació és prospectiva L'educació és prospectiva à formació cap a o una preparació per al futur. Es mou entre present i futur –entre realitat i idealitat– en una trajectòria lineal que és un camí a recórrer en termes de progrés: “Acció d'anar cap a endavant”

Answer 125

L’educació va molt lligada a una noció idealitzada de l‘ésser humà i del seu paper en la societat. L'educació és el fruit d’un procés social, condicionat pel moment històric i pel context cultural.

Answer 126

societat preindustrial: 1 Ensenyament per la vida i mitjançant la vida Es realitza de forma “espontània" i té caràcter integral (la teoria i la practica no van deslligats). 2 La família és la principal agent de socialització (sovint també és la principal unitat de producció). 3 Escàs grau de divisió social del treball: l’acumulació de coneixement és força limitat 4 La major part de la població són analfabets Això no significa que siguin necessàriament ignorants. societat industrial: 1. La formació s’adquireix després d’un llarg i laboriós procés de formació en distintes institucions educatives. Hi ha una separació entre la teoria i la pràctica Sorgeix la figura del professional especialitzat -> mestre. 2. Hi ha la necessitat de crear institucions educatives especialitzades que tenen “autonomia” à educació presencial L’escola és un món apart: funció protectora 3 L’acumulació de coneixement és extraordinària. Hi ha la necessitat d’especialitzar-se de cara a l’orientació professional 4 La major part de la població està escolaritzada: problemes d’analfabetisme funcional i analfabetisme digital. societat informacionals: La major part de les noves ocupacions van lligades a la creativivat o al servei i cura de les persones. La inteligència artificial (IA) i la robotització destrueixen els treballs més automatitzats (però també ens allibera de les tasques més repetitives i rutinàries) El nou model educatiu ja no esta centrat en el procés de transferència de la informació del docent a l’alumne à model d’aprenentatge transformacional, orientat a l’aprenentatge al llarg de la vida. Canvi de plantejament: “Abans es deia: busquem una formació per a tota la vida i ara es planteja l’aprenentatge al llarg de la vida”. Cal aprendre a aprendre. o En alguns camps es recupera el compromís entre teoria i pràctica. o No podem separar la formació científica tècnica i la formació humanista. o Cal especialitzar-se, però es demana una gran versatilitat i una capacitat d’integrar coneixements procedents de diverses disciplines. Interdisciplinarietat o Cal posar en relleu la importància de la creativitat i la cura de les persones. Tot allò que no poden fer les màquines. o Cal potenciar la comptència digital. La competència digital comporta un conjunt d'habilitats que serveixen per buscar, obtenir, crear, processar i transformar la informació en coneixement. La competència digital és la capacitat d'utilitzar les TIC per trobar solucions en l'àmbit de la vida personal, familiar i professional.

Answer 127

Funció econòmica Preparar les persones per la seva integració en el món econòmic. Funció cultural Formar la persona per conèixer el món en una societat global. Funció personal Desvetllar les qualitats i competències de les persones. Funcions manifestes: Transmissió de coneixements i ampliació d’horitzons vitals, Transmissió de valors cívics, Donar una millor preparació i qualificació per l’adaptació al món socioprofessional Funcions latents: Inculcar els valors dominants, Afavorir la integració social, Fer la selecció de les elits Reproduir l'estructura social.

Answer 128

FUNCIONALISME Durkheim Parsons SOCIOLOGIA DEL CONFLICTE P Bourdieu J C Passeron INTERACCIONISME SIMBÒLIC H Blumer M Young

Answer 129

Punt de vista positiu respecte a l’educació Paper fonamental com agent de socialització L’educació té un paper bàsic en la societat: preparar als estudiants per a les professions que encaixen més en les seves aptituds i capacitats Les escoles com agents de control social: generant el comportament socialment esperat, l’obediència i la puntualitat que posteriorment hauran de desenvolupar en la vida adulta El capital humà és l’estoc de població amb formació i qualificació El capital humà seria el fet que explicaria que les societats amb un major nivell de qualificació tinguin un creixement econòmic i demogràfic més ràpid L’educació té un paper fonamental en el procés de socialització, mitjançant el qual els infants i joves interioritzen la seva cultura à L’educació és bàsica per la vida social Els sistema educatiu garanteix un sistema obert i meritocràtic que permet la mobilitat social Les escoles com agents de control social, tant formal (regles, disciplina, sancions, etc) com informal (a través de la pressió del grup d’amics) de cara a generar comportament socialment esperat, l’obediència, puntualitat, etc

Answer 130

El sistema educatiu no ofereix igualtat d’oportunitats per a tots. Afavoreix a les classes privilegiades i reforça les desigualtats existents. L’escola actua com a agent de control social L’escola és un mirall de la societat capitalista: Una organització jeràrquica, amb una desigual distribució del poder. Amb una sèrie de regles per mantenir l’autoritat, en la qual els alumnes aprenen a acceptar el statu quo, és a dir, la societat tal com és. Les diferències de classe, ètnia, gènere i sexualitat, produeixen una desigualtat d’oportunitats educatives El sistema educatiu permet la reproducció de les desigualtats socials Consideren que generalment el sistema educatiu genera actituds de conformitat amb el sistema entre els futurs treballadors

Answer 131

Un procés continuo d’interacció social en el qual les persones, en donar significat a les coses que els envolten, van creant i recreant contínuament la realitat social. Les relacions entre professors i estudiants juguen un paper important en el manteniment de les estructures socials

Answer 132

Dins el món de l’educació es pot fer la següent distinció: Educació formal. Currículum ocult L'educació formal (formació reglada) és aquell aprenentatge institucionalitzat, que té un caràcter intencional, està totalment estructurat i es troba graduat cronològicament El sistema educatiu constitueix l’anomenada educació formal Té lloc a través del currículum oficial Inclou matèries com filosofia, literatura, matemàtiques, anglès, art, tecnologia, etc. Estableix una jerarquia entre elles: per exemple l’estudi de les matemàtiques i de la llengua es considera primordial Normalment s'imparteix en centres educatius i acaba amb una certificació oficial. Abasta des dels primers anys d'escolarització fins a l'educació universitària Es produeix en àmbits públics: CEIPS, IES, Universitats Centres privats o concertats: col·legis, o universitats privades El currículum ocult Allò que s’aprèn a l’escola sense que consti explícitament en el currículum oficial Inclou regles, rutines i valors L’escola és una organització jeràrquica com la societat Els alumnes s’habituen a acceptar el control social a través de l’autoritat Generalment, ni els professors ni els alumnes s’adonen d’aquesta part oculta del currículum, que s’assumeix inconscientment Educació no formal Parlem d'educació no formal quan es donen una sèrie d'aprenentatges estructurats i que tenen un caràcter intencional però que es donen fora de l'àmbit escolar (per exemple, mitjançant activitats de lleure) Educació informal Educació informal. Educació que es produeix de manera contínua i espontània i que permet adquirir i acumular coneixements i habilitats mitjançant les experiències diàries i d'interacció amb els altres.

Socio Flashcards

(158 cards)