T21-Cartografia Flashcards
(124 cards)
1
Q
Què són els mapes?
A
Representacions de territori sobre una superficie de 2 dimensions. Acostumen a estar orientats al nord, que es troba a la part superior del mapa.
2
Q
Quins tipus de nord hi ha?
A
Nord geogràfic, nord magnètic, nord de projecció.
3
Q
Com es coneix també el nord geogràfic?
A
Nord verdader o real
4
Q
Deineix nord geogràfic
A
És el punt superior del planeta on convergeixen tots els meridians. És el pol nord per on l’eix de rotació de La Terra talla la superfície terrestre.
5
Q
Defineix nord magnètic
A
És el que assenyala la bruixola. La Terra es comporta com un imant i les línies de camp van del nord al sud.
6
Q
Defineix nord de projecció
A
És la direcció que segueix la quadrícula del mapa. En cas de la projecció UTM, coincideix amb el nord geogràfic només al meridià central de cada fus. També es coneix amb el nom de nord de quadrícula.
7
Q
Com es coneix també el nord de projecció?
A
Nord de quadrícula
8
Q
Què vol dir UTM?
A
Sistema de coordenades Universal Transversal Mercator
9
Q
Què és la declinació magnètica?
A
És l’angle entre el NG i el NM. Varia en el temps i l’espai.
10
Q
Què és la convergència de la quadrícula?
A
És l’angle format entre el NG i el NP.
11
Q
Què mesuren les coordenades geogràfiques?
A
Mesuren la distància de qualsevol punt de la Terra al meridià de Greenwich i a l’Equador.
12
Q
Què és l’Equador?
A
Un pla que talla l’esfera terrestre peroendicularment a l’eix polar i passa aixo pel país que li dona nom. Separa la terra en 2 hemisferis, el nord i el sud.
13
Q
Què són els paral•lels?
A
Són plans que tallen l’esfera terrestre de forma perpendicular (igual que l’equador) a l’eix polar i són paral•lels a l’Equador. N’hi haninfinits i tenen longituds diferents, sent més llargs com més propers estiguin a l’Equador (paral•lel de més longitud).
14
Q
Quin és el paral•lel de més longitud?
A
L’Equador
15
Q
Alguns paral•lels tenen nom degut a la seva importància. Quins són?
A
Tròpic de Cancer, tròpic de Capricorn, Cercle Polar Artic i Cercle Polar Antartic.
16
Q
Què expressa i què és la latitud?
A
L’angle que formen els paral•lels amb l’Equador, i per tant, és una magnitud que indica si un punt es troba al nord o al sud de l’Equador i amb quin angle s’hi troba, i va des de 90ºN a 90ºS.
17
Q
Què són els meridians?
A
Són plans que tallen l’esfera terrestre de forma perendicular a l’Equador i contenen l’eix Polar. Tenen tots la mateixa longitud i n’hi ha infinits.
18
Q
Què expressa la longitud? I què indica?
A
Expressa l’angle que formen els meridians amb el meridià de Greenwich.
Indica si un punt està a l’est o a l’oest del meridià de referència (greenwich) i va des de 180ºO a 180ºE.
19
Q
Què és el meridià de Greenwich?
A
El meridià de referència i té un valor de 0º
20
Q
Els pols nord i sud tenen longitud?
A
No, perquè són un únic punt.
21
Q
Com són les coordenades geogràfiques clàssiques i com es mesuren? A què equival cada mesura?
A
Son sexagesimals. Es mesuren en graus, minuts i segons.
1º=60’
1’ = 60’’
22
Q
En les coordenades geogràfiques classiques què vol dir 1’5º?
A
1,5º són 1º30’ perquè 30 minuts és equivalent a mig grau.
23
Q
Digues els tipus de mapes més usats i defineix-los.
A
Topogràfic: representació de la superfície terrestre, mostrant les variacions del relleu. Incorpora una escala de colors per representar cada tipus de terreny, rius, carreteres, poblacions, etc. incorpora toponomía. Acostuma a incorporar corbes de nivell.
Físic: generalment a petita escala, representa les característiques del relleu d’un territori (hidrologia, o unitats de relleu) i no disposa de corbes de nivell.
Polític: representació de les divisions polítiques i administratives com municipis, comarques, vegueries, països, etc.
Ortofotomapa: mapa format de fotografies fetes des de l’aire, amb les rectificacions a l’escala corresponent per corregir les deformacionsde la perspectiva. S’hi pot afegir toponomia.
24
Q
Quins són els elemens imprescindibles en un mapa segons l’Institut Geogràfic Nacional?
A
L’escala i la llegenda.
25
Per què serveix l’escala en un mapa?
Per saber la relació entre el mapa i la realitat.
26
Per què serveix la llegenda en un mapa?
Per interpretar correctament els símbols que hi apareixen.
27
Quins altres elements podem trobar en un mapa a part de l’escala i la llegenda?
Projecció, sistema de coordenades, agulla que marca el nord de projecció.
28
Què vol dir MTN50?
És el Mapa Topogràfic Nacional espanyol a escala 1:50.000
29
Què podem trobar al MTN50?
A la portada: nom de la sèrie i numeració del full, nom del full, organisme editor.
Contraportada: fulls del voltant del full actual, vista dels municipis del tall del mapa actual, nom dels municipis del tall del mapa actual.
Part inferior esquerra: escales numèrica i gràfica, el•lipsoide de referència i equidistància, declinació magnètica.
Part inferior dreta: toponomía, vèrtexs geodèsics.
Marc i quadrícula: marc amb divisions de 10’’ del sistema sexagesimal i coordenades a cada cantonada, quadrícula UTM quilomètrica.
Llegenda: elements lineals (carreteres, vies de tren), elements puntuals (vèrtexs, etc,.), usos del sòl (regadiu, vinyes, bosc, etc.)
30
Què vol dir esferoide?
Esfera perfecta. La terra no és esferoide.
31
Què vol dir el•lipsoide?
Esfera aixafada pels dos pols (per dalt i per baix) la terra s’aproxima a un el•lipsoide. Però en realitat al que més s’assimila és a un geoide.
32
Què és un geoide?
Objecte esfèric que conté moltes irregularitats a la seva superfície. La terra s’assimila a un geoide.
33
Què vol dir datum?
Quan es vol representar la Terra s’aproxima a un el•lipsoide de referència. Al conjunt d’un el•lipsoide de referència més un punt del territori on aquest el•lipsoide i la Terra són tangents (es toques) es coneix amb el nom de Datum.
En geodesia un datum es un conjunt de punts de referència a la superfície terrestre camb els quals les mesures de la posició son agafades i un model associat de la forma de la terra (el•lipsoide de referencia) per definir el sistema de coordenadas geogràfic.
34
Quins són els Datum més coneguts?
WGS84 - wa gas fuep
ED50 - edie luis
ETRS89 - ETrS 89/69
35
Quin és el datum que s’utilitza actualment?
ETRS89-ETrS69
36
Què és un vèrtex geodèsic? I xarxes geodèsiques?
Punts els quals es coneix la posició amb molts precisió i que es marquen sonre el terreny amb fites, marques o senyals. Tots ells formen les xarxes geodèsiques.
Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. Des del 1994 a Catalunya estan regulats per la llei sobre els senyals geodèsics. S'integren en el Sistema de Referència Terrestre Europeu 1989 conegut amb l'acrònim anglès ETRS1989.
37
Què són les projeccions?
Representacions de La Terra sobre una superfície plana, el mapa, on sempre apareixen distorsions.
38
De quina manera classifiquen les projeccions mètriques?
En passar d’una esfera a un pla, és impossible que angles, formes, i distàncies es mantinguin. És per aquest motiu que es classifiquen les projeccions segons quina propietat conservin inalterada.
39
Quines projeccions hi ha?
Projeccions segons qualitats mètriques :
- Conformes o ortomòrfiques o autogonals.
- Equivalents o autàliques.
- Equidistants o automecoiques
- Afilàctiques o irregulars
Projeccions segons les qualitats projectives:
- Planes o azimutals, perspectives o zenitals
- Còniques
- Cilíndriques
40
Què són les projeccions segons les qualitats projectives?
Les projeccions es classifiquen segons la figura de referència per representar el territori.
41
Defineix Projeccions conformes o ortomòrfiques. A on s’utilitzen? Com s’anomenen també? Posa exemple
Mantenen els angles i la forma de les superfícies, de manera que els angles formats entre 2 rumbs són iguals tant a la projecció com a la realitat.
S’utilitzen el navegació i orientació.
S’anomenen també autogonals.
Exemple: projecció de Lambert utilitza un con que és secant al planeta habitualment als 20ºN i 50ºN. Per evitar grans distorsions, es fa arribar la projecció fins la latitud 30ºS com a molt.
42
Projeccions equivalents (definicio, exemples, nom)
(Projeccio segons qualitats mètriques)
Mantenen les àrees, tot i que apareixen deformacions considerables en les formes. Un exemple és la projecció de Peters (dibuix llibre mapa) o l’azimutal equivalent a la de Lambert. També s’anomenen autàliques.
43
Projeccions equidistants (definicio, utilitat, exemple, nom)
(Projeccio segons qualitats metrica)
Mantenen les distàncies entre 2 punts qualsevols del mapa. Són útils en aviació. Exemple: projecció azimutal equidistan (dibuix terra lletja). També s’anomenen automecoiques.
44
Projeccions afilàctiques o irregulars
No conserven angles, superfícies ni distàncies, però minimitzen totes les deformacions. Exemple: projeccio Robinson (terra forma ovalada)
45
Com es coneixen també les projeccions planes?
Es coneixen també com azimutals, persoectives o zenitals.
46
Què projecten les projeccions planes?
Projecten la superfície terrestre des d’un punt anomenat vèrtex, sobre un pla que pot ser tangent a la terra.
47
Com es classifiquen les projeccions planes?
Segons la posició del vèrtex o segons el pla de projecció.
48
Quines projeccions planes hi ha segons la posició del vèrtex?
Gnomònica: vèrtex al centre del planeta
Ortogràfica: vertex de projecció a una distància infinita del planeta
Escenogràfica: vertex de projeccio fora del planeta a una distancia finita
Estereogràfica: vertex sobre la superficie del planeta, oposat al pla de projeccio.
49
Quines projeccions planes hi ha segons la posició del pla de projecció?
Polar o equatorial: pla psral•lel a l’Equador, perpendicular a l’eix terrestre.
Meridiana i transversa: pla de projecció tangent al tall entre un meridià i l’Equador
Obliqua o horitzontal: punt qualsevol de tangència al pla de projecció
50
Projeccions còniques què són i exemples
Utilitzen un con com a figura auxiliar, tangent o secant a l’esfera, de manera que l’eix del con també és l’eix de la terra.
En desplegar el con, els meridians queden com rectes concurrents al vèrtex del con i els paral•lels queden com circumferències concèntriques amb el vèrtex del con com a centre.
Exemples: projeccions de Lambert i de Bonne.
51
Projeccions cilíndriques
Es projecten sobre un cilindre que després es desplega, deixant-lo pla.
En el cas d’un cilindre vertical, els meridians són rectes paral•leles equiespaiades de N a S, i els paral•lels són rectes paral•leles de O a E, que seran més espaiades entre elles com més augmenti la latitud, tant nord com sud.
52
Que és la projecció Transversa de Mercator (UTM)?
Consisteix en projectar la Terra sobre un cilindre horitzontal. La Terra es projecta sobre el cilindre en 60 posicions diferents, que donen lloc a 60 fusos o franges certicals de 6º cadascuna.
53
Quants fusos hi ha en la projecció UTM i quants graus hi ha?
60 fusos de 6º cadascun.
54
On comença el primer fus de la projecció UTM i de quants graus a quants va? I el segon fus?
Primer fus:
Comença a l’antimeridia de Greenwich i va dels 180ºW als 174ºW
Segon fus:
Va des dels 174ºW fins als 168ºW. I així successivament fins arribar als 180ºE al fus 60.
55
En quantes franges horitzontals es divideixen els fusos? Quants graus de latitud tenen? Quin nom reben?
Els fusos es divideixen en 20 franges horitzontals de 8º de latitud que reben el nom de zones.
56
Quants graus fa l’últim segment de la projecció UTM i de quin paral•lel a quin va?
L’últim segment fa 12º i va del paral•lel 72ºN fins al 84ºN
57
A la projecció d’UTM les zones de quin a paral•lel a quin cobreixen?
Des del paral•lel 80ºS fins al 84ºN
58
Amb què es designa cada zona UTM horitzontalment? I verticalment?
Horitzontalment: amb una lletra que va de la C fins la X de sud a nord, sense la I ni la O. (Son 20 lletres que van de sud a nord i que fan 8º de latitud cada franja i que van delparal•lel 80ºS al 84ºN. L’equador té grau 0º)
Verticalment: amb números del 0 al 60. Cada fus fa 6º i va de W a E del 180ºW al 180ºE
59
A quin fus i zona de UTM està Catalunya?
Fus 31 zona T
60
La distorsió que hi ha en una projecció UTM quan s’ajunten els fusos per formar un mapa continu a on es mes gran?
A l’Equador els fusos es toquen però cap als pols estan molt separats. Quan s’ajunten els fusos per formar un mapa continu, sense espais entre fusos, apareix una distorsióque és més gran com més lluny s’estigui de l’Equador.
61
En la projecció UTM, quan formem un mapa continu com és la projecció? Què no manté?
Es una projeccio conforme, ortomorfica, autogonal (manté angles i formes). No mante ni les arees ni les distancies
62
Com són les coordenades de la projecció UtM a diferència de les coordenades geogràfiques habituals? Com funciona?
Son coordenades de tipus mètric, a diferència de les coordenades geogràfiques habituals. Això vol dir que per definir un punt no es fan servir graus, minuts i segons, sinó coordenades X i Y en metres o equivalents.
L’origen de cada fus es el meridia central del fus. Els fusos son 6º d’ample i els 3º centrals en són l’origen de les X, amb la coordenada 500km.
L’origen de les Y és l’Equador, amb les coordenades Y=0m a l’hemisferi nord i Y=10000km a l’hemisferi sud. Les Y son creixents de baix a d’alt. En aquests sistema mai hi ha coordenades negatives.
63
Quant fa el perímetre de la terra?
40000km
64
Quina amplada màxima té cada fus en km?
667km a l’Equador que es el ount de mes amplada (cap als pols es fan mes estrets)
65
Com s’expressen les coordenades de la projeccio UTM ?
S’expressen per fus. Sempre d’indica almenys a quin fus pertanyen i si estan a l’hemisferi nord o sud.
A les Y una xifra mes pq la distancia de l’Equador és molt mes gran q l’amplada del fus.
66
A Catalunya, en les coordenades UTM, quantes xifres calen en el cas de precisió quilomètrica i mètrica?
Quilometrica: per la X 3 xifres per la Y 4.
Metrica: per la X 6 xifres i per la Y7.
67
Què és la quadricula MGRS en el sistema de coordenades UTM? Quant mesura? Com funciona? Què indica cada lletra?
Cada fus es divideix en una quadrícula de 100km de costat, on cada quadrat es designa amb dues lletres majúscules. L’inici és a l’Equador i al meridià central, de baix a dalt i d’oest a est.
- 1ª lletra:indica la columna, en el sentit de la longitud, a l’A a la Z excloent la I i la O (24 lletres en total). A l’Equador s’han de cobrir uns 667km per fus, fet pel qual hi ha 6 quadrats complets i 2 parcials als extrems. Calen 8 lletres per fus, és a dir que cada 3 fusos es van repetint les lletres.
- 2ª lletra: indica la fila, en sentit de la latitud, de l’A a la V excloent la I i la O (20 lletres en total). En els fusos imparells es comença per la A a l’alçada de l’Equador i en els parells es comença per la F.
68
En el sistema de coordenades UTM quines zones apareixen al fer-se estrets els fusos?
zones de compensació amb quadrats incomplets.
69
La quadricula (sist coordenades UTM) que inclou Barcelona com s’identifica?
31T DF (Mi TeTa DaFne
70
Si es vol precisió hectomètrica d’un quadrat de 100km2 en el sist de coordenades UTM per quant hem de dividir el costat del quadrat?
Cal dividir el costat de quadrat de 100km2 per 10 parts iguals.
71
Què és l’escala d’un mapa? Quina magnitud és?
És la relació entre les distàncies mesurades en un mapa i les distàncies corresponents a la realitat.
Són proporciond entre magnituds lineals i son independents de les unitats.
L’escala es un valor fix i constant en tot el mapa. És una magnitud adimensional.
72
Formula de l’escala d’un mapa
E= distància al mapa/distància a la realitat
73
Quins són els tres tipus d’escales d’un mapa?
Reducció: les dimensions al dibuix són més petites que a la realitat.
Ampliació: les dimensions al dibuix són més grans que a la realitat.
Natural: les dimensions al dibuix són iguals que a la realitat.
74
Com funciona l’escala numèrica d’un mapa?
Expressa amb 1 fraccio la relacio entre distancies del mapa i la realitat. Si s’amplia o redueix el mapa, l’escala ja no es correspon amb la realitat.
75
Què és l’escala gràfica d’un mapa? Quin avantatge té? Què és el taló?
Es una linia amb particions, situada sobre el mapa, que indica les longituds reals equivalents de forma directa.
Permet ampliacions o reduccions del mapa sense slterar les mesures de l’escala.
El taló és la part esquerra de l’origeb, que n’incrementa la precisio.
76
Què es l’escala textual?
Indica la realció entre mapa i realitat amb un text.
77
Com funciona la gran i petita escala (mapa)?
Les escales son divisions, matematicament parlant. Es diu que una escala es gran o petita segons el resultat de la divisio.
Petita escala: el denominador es gran i la divisio dina un resultat petit. Representa grans arees de terreny com paisos, continents o hemisferis. Cal tenir sempre en compte la corbatura de la Terra. Hi ha poc nivell de detall i s’anomenen aixi els mapes amb una escala menor a 1:100.000 (>100.000)
Gran escala: el denominador es petit i la divisio dona un nombre mes gran que en la petita escala. Tenen un gran detall dels elements cartografiats i representen zones petites de terreny. A partir d’escales 1:10.000 (denominador <10.000) s’anomena els mapes com a mapes de gran escala i a partir d’escales 1:2.000 s’anomenen plans perquè no cal que tinguim en compte la forma esfèrica del planeta.
78
En toponomia els noms dels nuclis de poblacio quan sera la mida de la lletra més gran?
Quan més habitants tingui
79
Què son les corbes de nivell? Com s’anomenen també?
Línies imaginaries que uneixen dos punts situats a la mateixa altitud, també anomenades isohipses.
80
Que son les isolinies o isopletes (tema corbes de nivell)?
Linies imaginaries que uneixen munts amb les mateixes característiques
81
Què representa una isohipsa?
Alçada
82
Què representa una isòbara?
Pressio atmosfèrica
83
Què representa una isòbata?
Profunditat marina
84
Què representa una isoclina?
Inclinacio magnetica
85
Què representa una isòcrona?
Temps de desplaçament
86
Què representa una isògona?
Valor angular de diferents fenòmens (vents, declinació magnetica, etc)
87
Què representa una isohèlia?
Durada d’insolacio solar
88
Què representa una isohieta?
Precipitacio (pluja)
89
Què representa una hisoterma?
Temperatura
90
Què representa una isogeoterma ?
Temperatura profunditat terrestre
91
Què representa una isoglossa?
Trets lingüístics
92
Cada quantes corbes de nivell hi ha 1 corba mestra?
Cada 5. El seu traç es gruixut i acostumen a indicar numèricament el seu valor
93
Entre dos corbes de nivell consecutives sempre hi ha…
Com s’anomena?
Com funciona?
la mateixa diferència d’alçada.
Equidistància
L’equidistancia canvia amb l’escala del mapa. A mida que l’escala es fa petita, l’equidistancia es fa gran.
94
Quines son les equivalencies entre escales i equidistancies als topografics de l’ICGC?
1:250.000 - 100m
1:50.000-20m
1:25000-10m
1:10.000-5
1:5.000-5
95
Quina és la referència principal en orientació geogràfica? Què s’ha de fer per tal d’orientar-se?
El nord. A partir del qual es determina qualsevol altra direcció.
Per tal d’orientar-se hom ha de tribar on és ek nord per establir el 4 punts cardinals (N, S, E, O)
96
Punts cardinals i els seus graus
N-0-360º
NNE- 22,5º
NE-45º
ENE-67,5º
E-90º
ESE-112,5
SE-135º
SSE-157,5
S-180º
SSO-202,5º
SO-225º
OSO-247,5
O-270º
ONO-292,5º
NO-315º
NNO-337,5º
97
Quins son els dos movimenta basics de la Terra? Defineix-los
Rotació: permet l’existència del dia i de la nit, ja que el planeta gira sobre el seu eix.
Translació: permet l’existència de les estacions. A més, l’eic de rotació no és perpendicular al moviment de translació.
98
Què passa amb els dies i les nits a l’Equador?
Que duren igual tot l’any.
99
A on els dies duren més que les nits quan és estiu?
A l’hemisferi nord.
100
Què son els equinoccis? A on esta situat el sol en aquests dies?
2 dies a l’any que el dia i la nit duren igual a tot el planeta. El Sol esta situat sobre l’Equador.
101
Que són els solsticis? Què passa amb el sol en el solstici d’estiu i el d’hivern?
2 dies a l’any on les diferències entre el dia i la nit son màximes.
En el solstici d’estiu el sol ilumina perpendicularment la Terra sobre el Tropic de Cancer a l’hemisferi nord.
En el d’hivern el sol ilumina perpendicularment la terra sobre el Tropic de Capricorn a l’hemisferi sud.
102
Quines dues zones es diferencien a Catalunya en relació al relleu? Defineix-les
L’obaga: es la vessant d’una muntanya orientada al nord, amb més presència d’ombra i més fred i humitat.
La solana o solell: vessant orientada al sud on hi ha més hores de sol.
103
Per on passa el Sol a Catalunya a causa de la rotació del planeta?
Sempre es veu aparèixer el Sol per l’est, que passa per sud i es pont per l’oest.
104
Des d’on mai es reben els rajos de Sol a Catalunya? Per què?
Des del nord. Per què Catalunya es troba per damunt del Tropic de Cancer i mai rep els rajos del Sol de forma perpendicular, sino que sempre venen amb una certa inclinació des del Sud.
105
Què és una brúixola? Què cal fer pq funcioni sense interferències.
Agulla imantada que pot oscil•lar lliurement, capaç d’indicar la situació del nord magnètic.
Per tal que pugui funcionar sense interferències cal allunyar-la de qualsevol camp magnètic.
106
Què cal fer per saber on hi ha el nord amb la bruixola?
N’hi ha prou en deixar que la bruixola giri lliurement. Per saber on estan la resta de punts cardinals, es gira el limbe fins alinear l’agulla del nord del limbe i l’agulla imantada.
107
Parts d’una bruixola
Limbe
Index
Fletxa de direccio
Agulla magnetica
Linies nord-sud
Agulla del nord
108
Què cal fer per saber el rumb amb una bruixola? Que es el rumb?
La fletxa de direccio ha d’apuntar al nostre desti i es gira el limbe perwue l’agulla del nord coincideixi amb el nord de l’agulla imantada. El rumb son els graus del limbe que coincideixen amb la fletxa de direccio.
109
Què cal fer per saber en quina direcció cal anar per seguir un rumb amb una bruixola?
Orientar el limbe perquè els graus del rumb que cal seguir coincideixin amb la fletxa de direccio. Despres es gira tota la bruixola fins que l’agulla imantada coincideixi amb l’agulla del nord del limbe. El rumb es el que marca la fletxa de direccio.
110
Passos per orientar un mapa de forma correcta amb la bruixola
1. Col•locar la bruixola paral•lela a les linies N-S del mapa.
2. Girar el limbe fins que l’agulla del N coincideixi amb la fletxa de direccio del mapa
3. Girar mapa i bruixola fina que l’agulla imantada marqui el nord (magnetic)
4. Si se sap la declinacio, es pot corregir pq el mapa indiqui el nord geografic.
111
Passos per determinar el rumb sobre un mapa i cap a un punt que es pot veure en el terreny
1. Hom sap on és al mapa. Es vol anar a un punt que es veu al terreny.
2. Es gira la bruixola. La fletxa de direccio ha d’apuntar al punt on es vol anar.
3. Es gira el limbe fins que l’agulla de nord se superposi amb la imantada. En aquest moment s’ha trobat el rumb a seguir.
4. Per situar el rumb sobre el mapa, es posa la bruixola sobre el mapa, se manera que el lateral passi pel punt del mapa on sabem que som ara.
5. Es rota la bruixola al voltant del punt actual, fins que la
fletxa nord indiqui el nord del mapa.
112
Passos per determinar la posicio actual al mapa amb una bruixola. Com es diu aquet metode?
1. Cal identificar 2 o mes punts sobre el terreny i que se sapiguen ubicar sobre el mapa (2 pics, masies aillades, castella, etc)
2. Es mesura el rumb cap a un dels punts coneguts. I s’alineen l’agulla de nord i l’agulla imantada.
3. Se situa la bruixola tocant el punt conegut, amb la fletxa N seguint la direccio N-S del mapa. Es traça una recta fent servir la bruixola com a regle.
4. Es fa el mateix pel segon punt conegut.
5. La posicio actual és on les linies es creuen.
Aquest metode es diu triangulacio. És més exacte quants mes punts es tinguin. Si nomes es tenen dos sera mes exacte si les rectes es creuen amb un angle de 90º.
113
Què son els elements de referencia en orientacio i com utilitzar-los amb un mapa?
Elementa del terreny molt característics que es poden utilitzat amb mapa i sense bruixola. Es poden utilitzar pics elevats, rius, linies electriques i altres elements que apareguin en mapes topografics. Com mes elements de referencia es tinguin localitzats, millor sera la orientacio. Cal aconseguir poder tenir elineats els punts de referencia amb el mapa: que el punt que es veu a l’esquerra, al mapa també estigui a l’esquerra.
114
Què és un altímetre? Què s’ha de fer prèviament a utilitzar-lo i on es pot fer?
Es un baròmetre, que mesura la pressió atmostfèrica. La seca escala, enlloc d’estar graduada amb unitats de pressió, indica l’altitud. Aquestes dues magnituda estan relacionades.
S’ha de calibrar prèviament, perquè la pressió atmosfèrica no és una magnitud estable. Es pot fer sobre un vèrtex geodèsic, que és un punt d’altitud coneguda. Conèixer l’altitud d’un lloc ajuda a determinar-ne la posició.
115
Quines 3 distancies topografiques hi ha? (3 opcions per mesurar distancies entre dos punts)
Distancia natural: distancia real, tenint en compte totes les irregularitats del terreny.
Geometrica: distancia que mesura la linia recta que separa els 2 punts.
Reduida: consisteix en mesurar la distancia en un mapa, sense tenir en compte l’altimetria.
116
Com es calcula una pendent?
m= altitud que es guanya i es perd/distancia horitzontal que es recorre (multiplicat per 100 pq va amb percentatge)
m = Dy/Dx *100
117
Les sigles del GPS son:
Global Positioning System
118
Qui va desenvolupar el GPS?
Departament de Defensa dels EEUU per a ús militar
119
Quina és l’eina digital més usada per orientació?
GPS
120
Com esta format el sistema GPS?
Format per una xarxa mínim de 24 satel•lits en òrbita al voltant de la terra, i incorporen panells solars i rellotges atòmics de molts precisió. S’aconsegueixen precisions mètriques.
121
Quines dues senyals emeten els satèl•lits dels GPS que es fan servir pel posicionament?
Almanac: informacio de posicio de tots els saltel•lits, amb poca precisio. No permeten obtenir un bon posicionament, pero si saber aproximadament les trajectories o orbites de cada satel•lit. Són dades estables en el temps que canvien al cap d’alguns mesos. Cada satel•lit envia l’almanac de tota constel•lacio. Permet coneixer la posicio aproximada dels satel•lits.
Efemèrides: correccions de posicio especifiques per cada satel•lit. Cada satel•litenvua les correccions només d’ell mateixz les efemerides s’acrualitzen al cap d’unes hores. Amb aquestes correccions ja es permet el calcul amb precisio per posicio.
122
Passos de funcionament sistema GPS
1. Encendre un receptor, aquest mira si l’almanac permet aproximar les posicions dels satèl•lits. Si té un almanac antic, cal actualitzar-lo i triga més temps a posicionar.
2. Quan l’almanac és vàlid, el receptor busca els satèl•lits que li son visibles.
3. Si les efemerides son antigues, les descarrega per aplicar les correccions de posicio.
4. Amb 3 posicions correctes es pot calcular la posicio sense alçada.
5. Amb 4 posicions correctes es pot calcular la posicio amb alçada.
123
El sistema gps en què es basa? Per que hi ha un quart satelit per determinar l’alçada d’un punt?
Triangulacio mitjançant punts coneguts.
En 2 dimensions (sobre un pla) es pot comprovar com el creuament de 3 circumferencies dona 1 unic punt. En 3 dimensions cal un 4t saltelit per determinar l’alçada d’un punt.
124
7 fonts d’error del gps
Atmosferic: l’atmosfer varia la seva composicio constantment i la propagacio del senyal en ella es diferent que en el buit. Aquest fet provoca retards i desviacions de senyal.
Receptor: la poca precisio en la recepxio del senyal o unes bateries en mal estat poden provocar una precisio deficient. Tambe es important que el gos treballli amb el Datum correcte. El GPS fan servir el WGS84.
Ocultacio: en entorns urbans i en zones muntanyoses amb relleus molt accidentats apareixen obstacles que eviten que el senyal arribi fins al nostre receptor. Tambe tipic de tunels, on es perden temporalment tots els satelits.
Multicami: de la mateixa manera que l’error ocultacio, els obstacles poden provocar un rebot del senyal i que aquest sigui interpretat de forma erronia pel receptor.
Provocat: la naturalesa militar del sistema ha fet que des de sempre, hi hagi un cert error per a usos civils, provocat pels propis gestors del sistema.
Orbital: provocat per derives en les posicions previstes dels satel•lits.
Angle: segons l’angle format pels satel•lits, la interseccio de les circumferencies, les orbites, dona un resultat mes i menys precís.
