Tema 1 Flashcards
(18 cards)
Què és la sociologia?
Estudi dels grups i les societats humanes, que dedica especial atenció a l’anàlisi del món industrial
Sentit comu vs sociologia
Sentit comú (Ideologia) Sociologia ¥ Coneixements parcials ¥ Coneixements erronis ¥ Creences no fonamentades científicament ¥ Reificació de la normalitat ¥ El bé i el mal ¥ El que <ha de ser= ¥ Coneixement científic de la realitat ¥ Base teòrica ¥ Anàlisis empírica (quantitativa i qualitativa) ¥ Comprensió i explicació de la realitat social ¥ Aproximació crítica ¥ Treball sistemàtic i metodològicament contrastat
Com neix la sociologia
La sociologia apareix en un context de canvis històrics, socials, polítics i econòmics. Aquests canvis sorgeixen de la Revolució Industrial
les tres revolucions
1) Revolució científica: - Època del renaixement i la il·lustració - Noves idees i concepcions dels éssers humans - Obertura a noves perspectives 2) Revolució política: - Nova manera d9entendre la política: art, autònoma secular - Democràcia - Canvis polítics a EEUU i Revolució Francesa 3) Revolució econòmica: - Resultat de noves idees científiques i polítiques - Noves formes d9organització i de producció
Marina Ortega Gelada 1D -ADE Universitat de Girona 4 - Concepte de capital, salari i de relacions de producció
El materialisme historic de karl marx
El focus principal de l9evolució de la història segons Marx era l9evolució de les circumstàncies materials: ¥ Eren les condicions materials en què vivia l9individu les que determinen l9evolució de la societat. ¥ Els canvis en els mitjans de producció ens porten als canvis socioeconòmics ¥ La infraestructura (base) defineix la superestructura: - Infraestructura: sistema econòmic i el seu tipus de sistema de producció - Superestructura: aspectes socials com l9art, la religió, els valors o la ideologia ¥ La dialèctica: és la mateixa societat la que determina la societa
la plusvalua
Els capitalistes obtenen la seva riquesa a través de la plusvàlua dels béns produïts a les fàbriques de la seva propietat i amb el treball dels obrers
alienacio
separació del treballador de l9objecte que està produint. Així, ambdós són tractats com a elements diferenciats
tipus de alineacio
Alienació del procés productiu: els treballadors no treballen per satisfer les seves necessitats. Senzillament es converteix en un mitjà per complir l9objectiu de guanyar els diners que els permetin sobreviure. 2. Alienació del producte: alienats de l9objecte de la seva activitat. La divisió del treball fa que no es pugui apreciar la seva totalitat. A vegades no es sap ni què estan creant. Tampoc s9utilitza per les seves pròpies necessitats. 3. Alienació de l9ésser humà: l9alienació també afecta les relacions de treball. Els treballadors estan alienats entre ells. Destrucció natural de la cooperació entre treballadors. Incita la competència. 4. Alienació del gènere humà: alienats del seu propi potencial humà. S9allunyen de la seva realització com a éssers humans. Es redueixen a ser <màquines=. Massa de treballadors alienats
MDM, DMD
Mercaderia 3 Diner 3 Mercaderia: Dinàmica precapitalista. És el moment què una mercaderia s’elaborava per a tal de poder obtenir un valor de canvi i utilitzar-lo amb el fi d’aconseguir una altra mercaderia. La finalitat era satisfer una necessitat. ¥ Diner 3 Mercaderia 3 Diner: Dinàmica capitalista. És la dinàmica que té com a origen els diners amb l’objectiu de més diners. Per a fer-ho s’utilitza el procés d’elaboració d’una mercaderia com a eina per a aconseguir aquesta nova quantitat més elevada de diners. La finalitat és els diners i no satisfer una necessitat. Acumulació de capital. Mercaderia com a eina per a fer circular el dine
entén la societat com una suma de fets socials
durkheim
divisio del treball
La divisió del treball, segons Durkjeim, té com a objectiu cohesionar i establir l9ordre social. Així és com les societats post-industrials poden mantenir una estabilitat.
Societats industrials ¥ Divisió del treball ¥ Interdependència i complementarietat que manté la cohesió social ¥ Dret restituïu: no hi ha càstig, només hi ha unes normes que si te les saltes i perjudiques a una altra persona, aquesta sigui recompensada. ¥ Especialització: no tots saben de tot, cada persona sap fer una cosa ¥ Individualitat: benefici individual per sobre del col·lectiu. ¥ Consciència col·lectiva dèbil: cada vegada s9ha anat perdent més, com per exemple la religió, en la qual s9ha perdut la unió de col·lectivitat. Hi pot haver gent que no pertany a cap grup.
organica
anomia
L9anòmia: desmoralització individual. Pèrdua de sentit de les normes i valors col·lectius. Desorientació davant els canvis. Anòmia = no ser què fer amb la meva vida. Al no haver-hi un col·lectiu hi ha persones que no troben el seu objectiu individual, fet que acaba derivant a suïcidis
tipus de suicida
anomic, fatalista, egoista, altruista
situa la clau de l9acció en el sentit (significat) que té pels subjectes
weber
que es la racionalitzacio
Desencadenant de l9estructura de la modernitat. Les societats amb la industrialització utilitzen la raó per explicar tot allò que passa al seu voltant. Aquesta raó té un recolzament científic
que fa la burocracia
Crea relacions deshumanitzades: perquè cada persona fa només una part del procés, no saben com acaba (similar amb l9alienació de Marx).
protestantisme
Segons Weber, l9ètica protestant (religió)determina el sistema productiu i econòmic, en canvi, Marx deia que era el sistema productiu (infraestructura), la que determinava la superestructura (religió, cultura, moda, art, etc.
