Tema 1. La primera fase de la restauració (1875-1898)

Question 1

Per què s’anomena “Restauració”?

Answer 1

La terminologia de “La Restauració” fa referència al fet que suposa que la dinastia dels Borbons retorna a Espanya. Es reinstaura aquesta dinastia l’any 1875 amb la figura d’Alfons XII, fill d’Isabel II.

Question 2

Amb el Sexenni hi havia un liberalisme democràtic. Amb la restauració, que succeeix referent a això?

Answer 2

La Restauració també suposa el retorn d’un liberalisme no democràtic (recordem que aquest període ve just després del Sexenni democràtic - 1868-1874). Aquest retorn ve donat per un nou sistema polític (o projecte polític) ideat pel polític Cánovas del Castillo. Cánovas, durant el Sexenni, va ser el líder dels Alfonsins (antics partidaris d’Isabel II, però envers a la impossibilitat del seu retorn, aclamen el retorn del seu fill Alfons).

Question 3

Des de 1833 fins 1875 va ser un període de gran inestabilitat. Quins van ser els problemes principals? Quines conseqüències tenien per l’Estat?

Answer 3

Guerres carlines (guerres civils carlines): oposició carlina, absolutista i ultradretana.

Cops d’Estat freqüents: oposició interna pels enfrontaments entre Moderats i Progressistes.

Bullangues (revolutes urbanes): oposició esquerrana, sectors populars, republicanisme i sindicats.

Molta participació de l’exèrcit a la vida política.

Això creà una enorme inestabilitat plasmada en continus canvis violents de govern, suspensions de garanties constitucionals (estat d’excepció) i un predomini polític dels militars, entre d’altres, que causaren un difícil funcionament polític i econòmic del país.

Question 4

Quins projectes polítics van fracassar des de la monarquia d’Isabel II fins el retorn d’Alfons XII?

Answer 4

Aquesta gran inestabilitat va causar fracassos polítics tals com el projecte liberal no democràtic d’Isabel II (1833-1868) com el projecte liberal més democràtic del Sexenni (1868-1874, que inclou la fase dominada pel republicanisme democràtic federal d’esquerres de la Primera República).

Question 5

Com va ser la transició entre el Sexenni democràtic i la Restauració?

Answer 5

L’any 1874 el general Manuel Pavía va fer un cop d’estat (enfront la Primera República) per lluitar el poder al general Francisco Serrano, el qual va governar de forma governamental el país durant dotze mesos. El 29 de desembre de 1874, Martínez-Campos va fer un altre cop d’estat a Sagunt en el que proclamà Alfons XII rei d’Espanya, iniciant així la Restauració.

Question 6

Quin document signa Alfons XII per al seu retorn? Explica el que sàpigues del document.

Answer 6

Amb el cop d’estat de Martínez-Campos, Alfons XII signa el Manifest de Sandhurst (al desembre de 1874), escrit per Cánovas del Castillo. Aquest manifest està dirigit als espanyols i exposa les intencions del nou rei. Cánovas vol que el poble aclami el nou rei, que la gent vulgui el seu retorn, que el poble segueixi al monarca; per això, el manifest mostra aquest retorn com la millor alternativa possible a la primera República.

Question 7

A diferència d’amb Amadeu de Savoia, el rei Alfons XII té una bona rebuda a Espanya?

Answer 7

Alfons XII té una bona rebuda al seu país, el gener de 1875, i la situació promet un període d’estabilitat política i econòmica (a diferència dels anteriors períodes conflictius).

Question 8

Cánovas del Castillo vol solucionar els problemes que tenia la monarquia d’Isabel II. Quin eren?

Answer 8

Oposició carlina, enfrontament entre Moderats i Progressistes, les bullangues i l’intervencionisme de l’exèrcit en la vida política.

Question 9

Amb la Restauració, com se soluciona el problema de l’oposició carlina? Té algunes conseqüències? Anomena també què passa amb la primera guerra d’independència cubana.

Answer 9

Oposició carlina: aquesta oposició ultra-catòlica és definitivament derrotada en la tercera guerra carlina, l’any 1876. Així doncs, aquesta oposició passarà a ser un partit polític ultraconservador. També s’obté la victòria en la primera guerra d’independència cubana en els inicis de la Restauració, el 1878). Com a represalia cap al país Basc i Navarra, que donaren suport als carlins, el govern de Madrid acaba amb els seus furs (tot i que es mantindrà el concert econòmic, és a dir, poden cobrar els seus impostos i pactar quina part cedeixen a l’estat.

Question 10

Amb la Restauració, com se soluciona el problema de l’enfrontament entre Progressistes i Moderats?

Answer 10

Enfrontament entre Moderats i Progressistes: durant la monarquia d’Isabel II el partit Moderat havia tingut un caràcter partidista i excloent cap als progressistes, que no disposaven del mateix suport que oferia la reina als Moderats.
Com a solució a aquest problema, quan Cánovas guanya les eleccions per primer cop, s’elimina la Constitució de 1869 i Cánovas construeix un règim que és una còpia degenerada del model bipartidista anglès, que consisteix en:

• Dos grans partits liberals burgesos, el conservador de Cánovas (antic Moderat) i el liberal de Sagasta (antic progressista), que ocupen alternativament i pacífica el poder.
• L’alternança de govern (“el turno”) es basa en el frau electoral. Aquest frau és possible gràcies al pacte entre els dos partits, amb el suport del rei, de les classes dominants (burgesa, exèrcit) i els poders locals. Els cacics locals (juntament amb els funcionaris de l’Estat) executen les trampes.

Question 11

Amb la Restauració, com se soluciona el problema de les bullangues?

Answer 11

Bullangues: també contra l’amenaça sindicalista i del republicanisme democràtic federal d’esquerres s’aplica una brutal repressió policial i militar.

Question 12

Amb la Restauració, com se soluciona el problema de l’intervencionisme dels militars en la vida política?

Answer 12

Militars en la vida política: davant del gran protagonisme del que disposaven molts militars i del freqüent intervencionisme de l’exèrcit en la vida política, el nou sistema canovista aparta els militars d’aquest àmbit. A més, Alfons XII esdevé un rei-soldat líder dels militars i, així, l’exèrcit li tindrà més respecte i l’obeirà.

Question 13

L’etapa de la primera fase de la Restauració (any-any?), per què es caracteritza?

Answer 13

Entre 1875 i 1898 Espanya viu un període de considerable estabilitat política (la Restauració - primera i segona fase - transcorre des del 1875 fins el 1923), estabilitat institucional (que no van tenir ni Isabel II ni el Sexenni) en assegurar l’automatisme del canvi de govern amb un bipartidisme d’alternança mecànica, pacífica, conservadora i fraudulenta.

Question 14

Quina constitució es redacta i quina s’aboleix per al règim de la Restauració?

Answer 14

La base legal d’aquest sistema és la Constitució de 1876 (que dura quasi 50 anys, fins el 1923), que substitueix la de 1869 (considerada perillosament democràtica). És un text conservador.

Question 15

Defineix el règim de la Restauració.

Answer 15

La Restauració és un règim monàrquic, liberal (constitucional, parlamentari i bicameral - cambra baixa i cambra alta), no democràtic, centralista, confessional, conservador, capitalista, en mans de la burgesia.

Question 16

Explica el que sàpigues de la Constitució de 1876.

Answer 16

Sobirania compartida: el rei té el poder executiu i, a més, comparteix el poder legislatiu amb els ciutadans ja que els senadors són triats pel rei (parlament configurat pel rei). A més, pot dissoldre les corts i pot vetar sense límit les lleis aprovades al parlament. La separació de poders és dubtosa. Per tant, s’enforteix molt el poder del monarca.

Declaració de drets: tot i que la Constitució proclama llibertats de forma solemne, en realitat aquestes queden fortament limitades per lleis complementàries que redueixen molt les llibertats polítiques (d’informació, sindical) respecte la de 1869.

Relgiositat: l’Estat es defineix com a confessional catòlic i, a més, finança l’Església. El que no s’elimina és una certa llibertat religiosa (de practica privada, no d’ostentació pública). Això implica que si algú es vol casar ho ha de fer per l’església, que si mors el funeral ha de ser catòlic, etc.

Sufragi: retorna el sufragi restringit o sufragi censatari.

Question 17

La constitució de 1876 atorga molt poder al monarca. No obstant, quina és l’actitud dels caps d’Estat davant aquesta situació?

Answer 17

Tot i que aquesta constitució atorga molt poder al monarca, el rei Alfons XII i després la seva vídua Maria Cristina (la sobtada mort del rei el 1885 obliga la vídua a actuar com a regent; a més Alfons XIII és un fill pòstum) respectaran el funcionament del canovisme col·laborant amb els dos partits dinàstics.

Question 18

La constitució de 1876 és un text molt conservador però, està obert a canvis?

Answer 18

El text és obert a futurs canvis. Sagasta, cada vegada que governi, adoptarà el paper progressista (pacte tàcit), reformista: amplia els drets polítics (llibertat d’informació de 1833, d’associació de 1887) i el 1890 concedeix el sufragi universal masculí.

Question 19

Els dos partits “turnistas”=dinàstics, el Conservador de Cánovas i el Liberal de Sagasta, tenen molts punts en comú. Quins?

Answer 19

Són partits dinàstics: monàrquics, defensors de la dinastia borbònica en la línia isabelina).

Partidaris d’un liberalisme moderat i centralista.

Són burgesos capitalistes: representen amb una política de dretes els interessos socioeconòmics de les classes altes.

Contraris a les reformes socials o a la descentralització.

Contraris a una autèntica democratització: coincideixen en la necessitat de acordar trampes electorals per a alternar-se en el poder i consolidar el règim.

Question 20

Tot i que el P. Conservador i el P. Liberal tenen molts trets en comú, quines són els trets característics de cadascú?

Answer 20

PARTIT CONSERVADOR

• De caràcter molt conservador.
• Partidari de la repressió.
• Immobilisme polític (no reformes).
• Defensor de l’Església.
• Defensor de l’ordre social.
• Representa l’alta burgesia i la noblesa.
• Més oligàrquics, clericals i dretans que el Liberal.
• Dirigit per Cánovas del Castillo.

PARTIT LIBERAL

• Partidari de fer alguna reforma (petits canvis): cada cop que Sagasta governa s’aproven reformes no gaire importants per tal que quan tornin a governar els Conservadors aquests últims puguin acceptar aquesta nova política i no abolir-la (pacte tàcit). Així doncs hi ha un progrés polític lent per fer veure que no hi ha estancament polític.
• Partidaris de la repressió, però una mica més moderada que la dels Conservadors.
• Conservadors.
• Representen a la burgesia mitjana-alta.
• Són lliurecanvistes.
• Orientació progressista.

Question 21

El P. Conservador i el P. Liberal són semblants. Per què Cánovas va voler el torn pacífic entre aquests dos partits? Explica també quina és la idea del torn pacífic.

Answer 21

Com que Cánovas, pel sistema canovista, bipartidista, necessita un altre partit, ha de ser un partit polític que no difereixi gaire del seu per a que no li suposi un entrebanc per assolir els seus objectius. Per això demana a Sagasta que fundi un partit també conservador, el Partit Liberal.

Així, aquests partits es reparteixen la tasca política mentre s’alternen el poder: el govern liberal és reformista (en qüestions polítiques, no socials) i retorna gradualment les llibertats perdudes; el conservador, quan el substitueix, assimila les reformes. És un joc polític ja que els dos partits comparteixen els mateixos interessos i l’ambició de poder. Aquest mecanisme és el “Pacte Tàcit”. Amb aquest pacte es recuperen la llibertat d’informació (1883), la llibertat d’associació (1887) i el S.U.M (1890). El rei també té clar aquest pacte tàcit. Els liberals no aprovarien cap llei que els conservadors es veiessin obligats a abolir.

Question 22

De quines formacions polítiques anteriors prové el Partit Conservador, principalment?

Answer 22

Partit Conservador:

• Partit Moderat.
• Unión Liberal.
• Partit Progressista.

Question 23

De quines formacions polítiques anteriors prové el Partit Liberal, principalment?

Answer 23

Partit Liberal:

• Partit Progressista.
• Partit Demòcrata.
• Partit Republicà Moderat (Republicans Unitaris).

Question 24

Amb la mort d’Alfons XII, la situació política entre cap d’estat i govern com queda?

Answer 24

La compenetració entre els dos partits es ratifica el 1885, per la mort d’Alfons XII, amb el Pacte de El Pardo.

Question 25

Cánovas del Castillo aprova una llei electoral. Quina és la data i què diu aquesta llei?

Answer 25

LLEI ELECTORAL CÁNOVAS 1878 Poden voltar majors de 25 anys (sufragi censatari): -Amb contribució anual mínima de 25 pessetes per contribució territorial o de 50 per subsidi industrial. -Clergat. -Funcionaris amb un sou major de 2000 pessetes anuals. -Artistes reconeguts. -Professors titulats.

Question 26

Sagasta, amb el seu paper reformista, aprova una altra llei electoral. Quina és la data i què diu aquesta llei?

Answer 26

LLEI ELECTORAL SAGASTA 1890 | Poden votar majors de 25 anys amb permanència mínima de 2 anys en el municipi corresponent (sufragi universal masculí).

Question 27

Quins dos grans grups polítics hi ha durant la Restauració?

Answer 27

Durant la Restauració distingim dos grups de partits, fonamentalment: els dinàstics (o partits dins del sistema) i els partits marginats (o fora del sistema).

Question 28

Quins són els partits "dins del sistema"? A qui representa cadascún?

Answer 28

``` Partit Liberal-Conservador (P. Conservador): Cánovas del Castillo. -Grans propietaris rurals. -Alta burgesia. -Classes altes. Partit Liberal-Fusionista (P. Progressista): Sagasta. -Mitjans i petits propietaris rurals. -Classes mitjanes. -Burgesia urbana. -Professionals. ```

Question 29

Quins són els partits "fora del sistema"? Digues els líders que sàpigues d'aquests partits.

Answer 29

Republicans: antimonàrquics i d’esquerres. (petita burgesia, classes mitjanes i populars urbanes, treballadors industrials). -Federals: Pi i Margall. -Unitaris (Unión Republicana): Salmerón. -Possibilistes: Castelar. -Progressistes: Ruiz Zorrilla. Ultra-catòlics: carlins. (clergat, noblesa, classes altes, classes mitjanes rurals). -Partit Tradicionalista: Vázquez de Mella (cap als 90): Han renunciat a l’Antic Règim. Rebutjen les llibertats. Creuen en un règim catòlic i autoritari. Nacionalistes: (burgesia, professionals i intel·lectuals, classes mitjanes). -Lliga Regionalista (nacionalisme català): Prat de la Riba. -Partit Nacionalista Basc: Sabino Arana. Socialistes: ideologies subversives. (classe obrera). -PSOE (1879): Pablo Iglesias. Revolucionari i marxista.

Question 30

Quin és el problema bàsic dels partits marginats?

Answer 30

Els partits marginats, a causa de la limitació de les llibertats polítiques, el sufragi censatari, el frau electoral i l’abstencionisme popular (efecte del frau), no poden governar mai: són minories parlamentàries o forces extraparlamentàries. Són testimonials tant les forces d’oposició de dretes (els carlins, els nacionalistes catalans i bascos), com les d’esquerres (els republicans, el PSOE, els lerrouxistes i els nacionalistes d’esquerres).

Question 31

Que representa el Partit Tradicionalista?

Answer 31

Els carlins, transformats en partit polític, són l’extrema dreta tradicionalista i anticentralista del parlament.

Question 32

Apareixen moviments nacionalistes. Què en pots dir ràpidament?

Answer 32

Apareixen els moviments nacionalistes perifèrics, encara febles. A Catalunya la Lliga Regionalista serà el partit catalanista de masses, liberal, encara que neix el 1901, ja en la segona fase de la restauració. Al País Basc, el PNV és un partit independentista i antiliberal, que tindrà èxits electorals més tard que la Lliga.

Question 33

Pel costat de les esquerres, què pots dir sobre els partits polítics marginats?

Answer 33

Pel costat de les esquerres, destaquen els republicans. Són antimonàrquics, demòcrates, d’esquerres i defensen la petita burgesia i els sectors populars (amb reformes socials relatives a impostos, quintes, salaris). Els seus desastres electorals (són sempre una minoria parlamentària) s’expliquen pel fracàs de la Primera República, pel caciquisme i per les greus divisions internes: republicans centralistes (Unión Republicana de Salmerón), federals (Pi i Margall) i radicals (inserruccionalistes de Ruiz Zorrila; Partit Radical de Lerroux).

Question 34

Hi ha partits socialistes? Quin/quins? (en el la Restauració 1a fase).

Answer 34

El PSOE (fundat el 1879), socialdemòcrata, pseudomarxista, és encara molt marginal (el primer diputat arriba el 1910).

Question 35

Quina força social, no política, d'oposició al sistema hi ha durant la Restauració?

Answer 35

Com a força social, no política, d’oposició hi ha el moviment obrer, dividit en moltes tendències.

Question 36

Presenta el frau electora. Per què es duu a terme? Qui li dona suport?

Answer 36

Les trampes electorals (tupinades o “pucherazos”) s’havien fet al llarg dels 40 anys anteriors de liberalisme. Però ara es perfeccionen i tenen el suport dels dos grans partits ja que si el canovisme vol funcionar satisfactòriament i que el torn pacífic es produeixi correctament ha d’haver molta gent d’acord i assabentada de la trampa per a poder-la dur a terme: - Els dos partits dinàstics. - El rei. - Poders locals (governadors civils, alcaldes...). - Elits econòmiques (cacics). El cacic és el personatge més ric i influent d’una localitat (o d’una comarca), amb capacitat per a pressionar els seus veïns, subalterns, en les eleccions. Tenen molta influència sobre un territori. El caciquisme és un fenòmens de dominació social (al llarg del s.XIX i part del XX) que exerceix un individu sobre els seus ciutadans, malgrat la llibertat política i la igualtat jurídica teòriques del liberalisme. L’oligarquia local dels cacics condiciona els comportaments quotidians i polítics dels seus ciutadans perquè disposa de riquesa, usa mètodes violents (“la partida de la porra”) i té el suport de l’Estat.

Question 37

En quantes fases es divideix el torn pacífic?

Answer 37

En quatre fases.

Question 38

Anomena les quatre fases del torn pacífic.

Answer 38

PRIMERA FASE DEL FRAU: L’ACORD CÁNOVAS-SAGASTA SEGONA FASE DEL FRAU: LA PRESSIÓ INFORMATIVA DEL CACIC TERCERA FASE DEL FRAU: ELS CACICS I ELS FUNCIONARIS ESTATALS FAN TRAMPES EFECTES DEL FRAU ELECTORAL

Question 39

Explica la primera fase del frau electoral.

Answer 39

PRIMERA FASE DEL FRAU: L’ACORD CÁNOVAS-SAGASTA El procés s’inicia amb l’acord de Cánovas i Sagasta, amb el beneplàcit del rei, el canvi de govern i el resultat de les futures eleccions (l’encasellat). Així doncs, Cánovas i Sagasta decideixen que el partit A deixi de governar. S’informa el rei, que destitueix el president del govern del partit A, i nomena president al cap del partit B (el cap de la, fins el moment, oposició) per a que formi un govern provisional per a organitzar les eleccions. El nou president dissol el parlament, d’acord amb el rei, i convoca les eleccions (i les organitza). Com que és el cap del partit B, al que li toca governar, organitza les eleccions en benefici propi: fa el “encasillado”: un mapa on es prefixen els resultats de les futures eleccions, amb majoria clara del partit B. Els resultats acordats es transmeten als governadors civils de cada província per a que aquests informin els alcaldes i cacics de cada població sobre la data de les eleccions i dels resultats que han de sortir a cada localitat ja que aquests últims són els encarregats de portar a la pràctica el frau electoral. Per a poder obtenir els resultats desitjats s’utilitzaran les trampes electorals.

Question 40

Explica la segona fase del frau electoral.

Answer 40

SEGONA FASE DEL FRAU: LA PRESSIÓ INFORMATIVA DEL CACIC Els cacics imposen uns resultats predeterminats en benefici de l’estabilitat del règim polític. Ho fan perquè formen part del bloc de poder del sistema. Quan la intimidació del cacic sobre els electors no és suficient (això succeeix sobretot a les grans ciutats), es fa servir un mètode suplementari: les trampes electorals (les tupinades).

Question 41

Explica la tercera fase del frau electoral.

Answer 41

TERCERA FASE DEL FRAU: ELS CACICS I ELS FUNCIONARIS ESTATALS FAN TRAMPES El poder local, és a dir, els homes del cacic i els funcionaris de l’Estat, executa les següents corrupcions dels comicis, les anomenades tupinades: -Abans de les eleccions, la tasca de pressió dels cacics es complementa amb el falsejament del cens (incloent-hi morts, electors imaginaris o gent censada de forma múltiple). -Durant les eleccions hi ha compra de vots, xantatge econòmic (com per exemple amenaces de caire laboral), violència contra els electors (obliguen a votar a un partit i, si no és així, et pegaven bandes violentes).... -Després de les eleccions es manipula l’escrutini (el recompte) dels vots ja que normalment les tupinades no són suficients: el “pucherazo”.

Question 42

Explica la quarta fase del frau electoral.

Answer 42

El principal resultat són l’obtenció de majories absolutes aclaparadores de forma alternativa per cada un dels dos partits. Per altra banda també s’aconsegueix la marginació dels opositors, i l’abstenció i el descontent de molts electors ja que les classes mitges i populars no accepten aquest sistema, i se n’adonen del frau (el frau electoral funciona millor en zones rurals on el cacic té molta influència, mentre que en les grans ciutats és una tasca més complicada d’assolir - sobretot s’aplica el frau a partir de 1890, quan s’implanta el sufragi universal masculí). També provoca una fractura social a Espanya: dues realitats, dues Espanyes ben diferenciades: - Espanya oficial: representada per les classes benestants i els partits dinàstics; donen suport al frau electoral. - Espanya real: la resta de la població, descontenta amb el sistema. Hi ha, doncs, un abstencionisme en augment. Apareixen moviments d'oposició. - Moviment obrer (lluitarà contra el sistema polític). - Catalanisme polític conservador: Lliga Regionalista. - L’exèrcit, a partir de 1898 (Desastre del 98, pèrdua de Cuba) creu necessari intervenir.

Question 43

Tot i que el frau electoral escindeix Espanya en dues realitats (oficial i real), la primera fase de la Restauració...

Answer 43

La primera fase de la Restauració (fins el 1898) és un règim estable que no necessita la intervenció política dels militars.

Question 44

Que passa l'any 1890, relacionat amb Sagasta? Per què ho fa?

Answer 44

L’any 1890 el govern de Sagasta concedeix el sufragi universal masculí. No ho fa per pressió popular (que és minoritària, reprimida i desencantada) sinó perquè l’eficaç maquinària de corrupció electoral (frau electoral) garanteix els resultats i alhora és una mesura que dóna una imatge democratitzadora al règim polític d’Espanya durant la primera Restauració.

Question 45

Quins són els fets polítics i socials més destacables entre 1875 i 1898?

Answer 45

Derrota dels Carlins (ja no hi haurà més guerres carlines) i implantació definitiva del model centralista (s’acaben els furs). Els Cubans són derrotats: fi de la Primera Guerra d’Independència Cubana (1868-1878). La mort d’Alfons XII. Només té dues filles. La seva dona Maria Cristina està embarassada, i esperen a veure si qui neix és un nen o una nena. Quan el rei ja ha mort, neix un nen (fill pòstum) i, per tant, ja hi ha un legítim hereu de la corona. Mentre el futur Alfons XIII creix, Maria Cristina fa de regent (fins que el rei tingui la majoria d’edat). La regent signa un pacte, el Pacte de El Pardo, en que s’acorda que la regent no intervindrà en la política (és a dir, farà de titella), igual que passava amb alfons XII, tot i que la constitució de 1876 atorga als monarques molt poder. Confiarà en Cánovas i Sagasta. Aparició del catalanisme polític. Desenvolupament del moviment obrer: fundació PSOE i UGT, anarquistes assassinen a Cánovas del Castillo l’any 1897 a Barcelona (el substitueix Marcelo Azcárraga)... Desastre del 98.

Question 46

El segle XIX és l'era de .... a Europa.

Answer 46

de.. la Revolució Industrial ..a Europa.

Question 47

Durant el segle XIX, Espanya, econòmicament, es caracteritza per:

Answer 47

A Espanya, l’agricultura continuarà essent la principal font de riquesa i d’ocupació de la població activa.

Question 48

A partir de 1833, amb la introducció del capitalisme, què es pretén? Què succeeix?

Answer 48

Amb la monarquia d’Isabel II es va produir la Revolució Liberal, un dels objectius de la qual era introduir el capitalisme. Es capitalitza l’agricultura; es transforma en un bé de mercat. La idea és que el camp es modernitzi i, per tant, que augmenti la producció agrària i, aleshores, que l’economia es desenvolupi. Així doncs, amb les desamortitzacions i les desvinculacions es consolida la gran propietat capitalista (en benefici de nobles i burgesos i en perjudici de la pagesia), i permet un lent però constant augment de les produccions i exportacions agràries (vi, oli, cítrics). Ara bé, aquest augment de la producció i de la riquesa agrària no es distribueix equitativament arreu del territori. No obstant, les terres acabaran en les mateixes mans que abans de les desamortitzacions i desvinculacions fent que la modernització del camp no es produeixi generalment; es continuarà tenint una agricultura tradicional. Ara bé, aquest augment de la producció i de la riquesa agrària no es distribueix equitativament arreu del territori.

Question 49

Quins models agraris predominen a Espanya? Quines són les característiques i les conseqüències de cadascun?

Answer 49

Meitat Sud d’Espanya - Sud i centre Espanya (Andalusia, Extremadura): es manté l’agricultura tradicional (de secà, cerealística, d’autoconsum, de baix rendiment) - Predominen els latifundis (grans propietats) en mans de terratinents (cacics, “señoritos”). Els jornalers (pagesos assalariats) hi treballen quan es necessita (i hi ha excedent de jornalers, barats). Refusen la modernització. - Per altra banda hi ha pocs pagesos amb contractes d’arrendament (molt pocs). Aquests contractes són a curt termini (10, 15 anys...) i, per tant, el pagès no introduirà millores ja que no tindrà una seguretat laboral que li ho permeti. - Com a resultat tenim una pagesia molt pobre. Misèria pagesa (jornalers, petits arrendataris), que tindrà greus conseqüències econòmiques i polítiques. Perifèria Nord Nord-Est d’Espanya: la terra està millor repartida (no hi ha grans latifundis com al sud); predomina la petita propietat o arrendataris amb contractes llargs. Aquestes condicions provoquen que el pagès se senti més segur i així inverteixi en millores pel camp: modernització de l’agricultura. -Es pretén una agricultura de mercat (el que s’obté es ven, a diferència de l’agricultura de subsistència).

Question 50

Catalunya es desmarca d'Espanya amb l'agricultura. Quines són les característiques d'aquesta agricultura?

Answer 50

A Catalunya s’inicia l’agricultura de mercat, amb una agricultura moderna (sobretot al litoral i prelitoral). Les característiques de l’agricultura catalana són les següents: - De regadiu. - Rotació de conreus (eliminació del guaret). - Ús d’adobs (guano i nitrat de Xile). - Especialització regional (ara no tothom només cultiva cereals sinó que cada zona practica una producció determinada). - Combinació amb la ramaderia (els pagesos poden arribar a comprar animals). Tot això comporta que l’agricultura sigui comercial i molt productiva en sectors com l'hortofructícola (al Baix Llobregat) o, sobretot, el vitivinícola. El sector de la vinya s’estén per tot Catalunya ja que les exportacions de vi i aiguardent a Amèrica i Europa són creixents. Aquesta especialització és impulsada per la pagesia modesta catalana, en una situació sociojurídica més favorable que la de l’Espanya interior i meridional. A més a més, entre 1867 i 1890 els vins catalans (i en menor grau els espanyols) aprofitaran la plaga de la fil·loxera, que ataca els ceps, de França (que és el primer productor mundial) per a augmentar les seves exportacions, expansió tallada quan el paràsit passi els Pirineus.

Question 51

Explica les situacions sociojurídiques de l'agricultura Catalana.

Answer 51

SITUACIONS SOCIOJURÍDIQUES Contracte d’emfiteusi: per arrendataris, clar. - Cedeix el domini útil de la terra al pagès (el pagès té via lliure per fer el que vol amb la terra). - Contracte a perpetuïtat (contracte de per vida, passa de generació en generació sempre i quan es pagui l’arrendament; mentre es pagui, el propietari no el pot fer fora). - Paguen uns censos baixos (lloguers baixos). - Així doncs, la noblesa catalana no era molt poderosa (ja que aquest contracte no beneficia gaire el propietari). Per tant, poc a poc la noblesa va perdent riquesa. Contracte de rabassa morta: referent a la vinya. - No especifica un temps determinat de durada del contracte, sinó que aquest dura mentre no morin més de dos terços dels ceps de la terra, de la vinya (més o menys la vinya durava uns 40-50 anys). - “Feta la llei, feta la trampa”: tot i que no estava permès replantar ceps, els pagesos agafaven branques de ceps i les plantaven, de manera que naixien nous ceps i, així, mai arribaven a morir més de 2/3 parts de la vinya i, per tant, el contracte no finalitzava (es transformava doncs en una mena de contracte casi a perpetuïtat). - Al ser un contracte llarg, es pot modernitzar el camp. - Amb la crisi de la fil·loxera hi ha un conflicte. Cap al 1880 comença l’arribada de la fil·loxera a Catalunya i, per tant, es moren els ceps de les vinyes. Aleshores els propietaris de les terres estan en part contents ja que així poden fer fora als pagesos, però els pagesos no es volen desprendre de les terres (conflicte rabassaire). Aleshores es Catalans importen un tipus de cep americà immune a la fil·loxera, que són modificats amb espècies autòctones per continuar oferint un vi català (i no americà).

Question 52

Quina condició essencial es necessita per a que es produeixi la Revolució Industrial?

Answer 52

Per a que en un país es pugui produir la revolució industrial, abans s’ha de produir la revolució agrària (millora agrària) ja que s’ha de poder alimentar a tota la mà d’obra urbana, es necessita mà d’obra disponible (que es necessiti menys gent al camp, també), es necessita capital per als empresaris (mercat agrari desenvolupa l’economia), es necessiten compradors...

Question 53

Tot i que l'agricultura Catalana és més favorable que l'espanyola en general, què pots dir respecte la Catalunya interior?

Answer 53

Cal dir, però, que a l’interior català encara roman l’agricultura tradicional, amb una producció bladera, de secà i de baix rendiment.

Question 54

Explica la mineria espanyola referent als minerals metàl·lics.

Answer 54

MINERALS METÀL·LICS Espanya és una gran productora de minerals metàl·lics (ferro, plom, coure, mercuri), explotats per empreses estrangeres que els transformen fora d’Espanya ja que la siderúrgia espanyola no està desenvolupada (amb excepció del ferro biscaí, que en part és transformat per la indústria siderúrgica basca - el ferro biscaí és de molt bona qualitat; els anglesos en compren, per exemple).

Question 55

Explica la mineria espanyola referent al carbó.

Answer 55

CARBÓ La riquesa en minerals metàl·lics contrasta amb el problema del carbó. El carbó és la font d’energia fonamental de la Revolució Industrial, com a combustible de la màquina de vapor (en ferrocarrils i vaixells, en màquines industrials i agrícoles, en bombes mineres..). La principal zona productiva espanyola és Astúries, però obté un carbó més car (jaciments de difícil extracció; mines profundes) i de menys poder calorífic que el carbó de Gal·les (portat pels vaixells britànics que s’enduen el ferro biscaí). El carbó asturià es beneficiarà del proteccionisme (enfortit pel govern des de 1891-1892)

Question 56

Què pots dir sobre la mineria catalana?

Answer 56

CATALUNYA Cal destacar-ne la producció de sal i potassa a Súria i Cardona (per a la fabricació d’adobs) i de carbó a Fígols i Sant Joan de les Abadesses.

Question 57

Que pots concloure sobre el sector miner espanyol?

Answer 57

En conclusió, l’explotació d’aquestes riqueses minerals és feta per empreses estrangeres (franceses i britàniques) i, a més, el mineral s’exporta com a matèria primera i és transformat a l’exterior, de manera que aquesta activitat minera no produeix gran benefici a l’economia espanyola.

Question 58

Defineix indústria, fàbrica i màquina.

Answer 58

Indústria: sector econòmic secundari. Transforma les primeres matèries (els recursos naturals) en mercaderies (productes manufacturats o elaborats). Les activitats industrials es fan a tallers o a fàbriques. Fàbrica: centre de treball industrial, un local ampli amb màquines interconnectades a una font d’energia motriu i amb una mà d’obra especialitzada (segons la divisió del treball) que auxilia les màquines. Màquina: eina hàbil capaç de repetir mecànicament un moviment impulsada per un motor (que converteix la font d’energia no animal en moviment).

Question 59

En què consisteix la Revolució Industrial?

Answer 59

La Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica que arranca a finals del segle XVIII (i continua el XIX i XX) i que consisteix a substituir l’economia feudal (rural, agrària i molt ineficaç - estancament productiu) per un altre sistema econòmic capitalista, progressivament cada cop més urbà, industrial i molt productiu. I sobretot és la substitució del treball manual en tallers artesanals per un treball mecanitzat (amb màquines) en fàbriques. A més, l’aplicació de màquines no és només a la indústria, sinó també a l’agricultura, la mineria i el transport. Apareix, doncs, un nou tipus de treballador assalariat: el proletariat industrial.

Question 60

La Revolució Industrial a Espanya es caracteritza per...? Per què?

Answer 60

Els historiadors parlen de retard o fracàs de la Revolució Industrial a Espanya perquè: - Poques zones del país comptaran amb fàbriques. - No s’industrialitzaran tots els sectors el segle XIX (i inicis del XX). - Els sectors desenvolupats no seran competitius internacionalment.

Question 61

Quines són les causes per a què no es produeixi una bona industrialització a Espanya?

Answer 61

Les causes de les deficiències anteriors són vàries. Algunes d’elles a continuació: - No hi ha un veritable mercat integrat (no hi ha compradors). - Política lliurecanvista (beneficia al comerciant, no al productor). - Males comunicacions en el territori. - Transports deficients. - La noblesa no inverteix en indústria. - Mancança de fonts d’energia i de matèries primeres. - Falta d’iniciativa empresarial. - Carestia dels capitals.

Question 62

Quin és el primer sector que comença a industrialitzar-se?

Answer 62

La siderúrgia és el primer sector que comença a industrialitzar-se. La creixent demanda de ferro (en forma de mercaderies com màquines agràries i industrials, instal·lacions mineres, material ferroviari, vaixells i armes...) tot i que insuficient en el retardat cas espanyol, impulsarà iniciatives successives al llarg del segle XIX: - Màlaga: complex siderúrgic, però al no disposar de carbó mineral (amb molt poder calorífic) han d’usar-ne de vegetal (amb poc poder calorífic) i, per això, acaba fracassant. - Astúries: tenien carbó, però no tenien ferro, i per tant l’havien d’importar. Acabaran enfrontant-se, però, per falta de competitivitat, les dues.

Question 63

Quines excepcions, principalment, hi ha del fracàs de la Revolució Industrial a Espanya?

Answer 63

Excepcions del fracàs de la Revolució Industrial espanyola: - Siderúrgia basca: té ferro de qualitat, i el ven a l’estranger. Així pot importar carbó de qualitat i, per tant, desenvolupar-se. Igualment només podrà mantenir-se amb una política econòmica proteccionista. - Altos Hornos de Bilbao (1882). - Altos Hornos de Vizcaya (1902). -Sòlida indústria catalana: basada sobretot en el tèxtil.

Question 64

Quin antecedent tèxtil a la Revolució Industrial té Catalunya?

Answer 64

A Catalunya, des de finals del segle XVIII hi ha un fort desenvolupament de l’activitat industrial en el sector tèxtil cotoner: les indianes catalanes (roba de cotó estampada) s’exporten massivament cap a les colònies americanes.

Question 65

Quan es produeix l'arrencada industrial catalana? Quins factors ho afavoreixen?

Answer 65

Igualment, l’arrencada industrial catalana es produirà el 1833 (Començament del regnat d’Isabel II, implantació del liberalisme). Aquest moment coincideix amb els següents factors: -Capital necessari disponible: ·Beneficis del comerç amb Amèrica es poden invertir a Catalunya. ·Repatriació de capitals d’Amèrica després de la independència de les colònies (gent que havia marxat a Amèrica a viure, quan Amèrica s’independitza, decideixen retornar. Així doncs, venen els seus negocis d’allà i inverteixen aquests diners guanyats a Catalunya). -Mercats: ·Exterior (Cuba, colònia espanyola compradora de teixit). ·Interior (pagesia catalana benestant, de classe mitja, pot comprar). - Mà d’obra disponible: la revolució agrària deixa sense feina a molta gent del camp que es dirigeix a les ciutats, on trobarà treball a les indústries. - Política proteccionista (1832): prohibeix l’entrada lliure de teixits de cotó estrangers. - Mecanització: tot i que al principi la majoria de màquines seran manuals i molt senzilles, però permetran un augment espectacular de la producció industrial.

Question 66

Quines són les primeres fàbriques tèxtils amb màquina de vapor a Catalunya?

Answer 66

Fàbrica Bonaplata (1833). Vapor Vell (1840 - Sants). Espanya Industrial (1849).

Question 67

Les manufactures catalanes no poden competir amb les angleses. Per què? Què fa que la indústria catalana no sigui competitiva?

Answer 67

Les raons per les que les manufactures catalanes no poden compatir amb les angleses (més barates i de més qualitat), causades per molts factors de desavantatge: - La falta de primera matèria: el cotó s’importa dels EE.UU i és car. Un exemple d’aquesta dependència és la crisi de desproveïment que patirà la indústria catalana durant la Guerra de Secessió nord-americana (la “fam de cotó” de 1862-1865), i això permetrà el desenvolupament de la indústria llanera catalana (Sabadell i Tarrassa). - La falta de fonts d’energia: com que la Revolució Industrial suposa substituir les fonts d’energia tradicional per d’altres de noves (com el carbó), es necessita carbó. A Catalunya no es disposa de carbó barat i de qualitat. Per això inicialment l’ha d'importar de Gran Bretanya, però amb la política posterior proteccionista s’haurà de comprar a Astúries, que el seu carbó és de molt menys qualitat que l’anglès. Aquest problema impulsarà als empresaris catalans a aprofitar una font tradicional, la hidràulica, situant les fàbriques al costat de rius, el que suposa una marxa enrera energètica. - El retard en la mecanització: A Catalunya perdurarà força la berguedana (fins als 50, màquina manual de filar amb diversos fusos), progressivament substituïda per la selfactina (filadora mecànica - aquesta requereix menys treballadors, per la qual cosa molts proletaris opten per destruir-la). A més, la modernització del filat (el 1860 ja s’ha completat la seva mecanització), estimularà la del tissatge (lenta introducció dels telers mecànics). S’acaba consolidant el sistema de fàbriques (“factory system”) com la Bonaplata o “La España Industrial”. - Carestia de capital: el menor desenvolupament del sistema bancari català (només destaca el Banc de Barcelona) explica que els crèdits a la inversió empresarial siguin molt més onerosos (amb més interessos, cars) que a Gran Bretanya. Per això molts empresaris opten per l’autofinançament, és a dir, reinverteixen els seus beneficis per ampliar i mecanitzar els seus negocis. - Conflictivitat obrera: amb tradició barcelonina de bullangues, hi ha molts conflictes de caire obrer. Aquests conflictes són el resultat de la misèria i l’explotació laboral que pateixen els proletaris. En un primer moment la protesta obrera s’expressa en forma de ludisme, de destrucció de màquines: a Barcelona, amb l’incendi de la fàbrica Bonaplata (1835) o amb el conflicte de les selfactines (1854), que pretén (inútilment) retardar la mecanització. - Manca d’un mercat nacional integrat: la població espanyola és molt humil i pobre, i només hi ha una petita part de classe mitja i una classe alta que pot permetre’s entrar en el mercat. Hi ha un baix poder adquisitiu de la pagesia espanyola.

Question 68

Principalment hi ha dos models fabrils a Catalunya. Quins són? Explica'ls breument.

Answer 68

- Els vapors: fàbriques tèxtils que utilitzen la màquina de vapor, que funcionen amb carbó d’importació, localitzades als nuclis urbans que disposen de port marítim (per evitar despeses en transport extres). Com que el carbó és molt car, molts empresaris opten per: - Indústries hidràuliques: utilitzen la força de l’aigua en els rius per generar energia i moure la màquina. Són molt més abundoses que els vapors. La força hidràulica és gratuïta, tot i que és menys potent que la de la màquina de vapor i el carbó. Se situen al llarg dels rius Llobregat, Cardener, Freser o Ter. En molts casos són colònies industrials.

Question 69

Quin model peculiar de fàbrica prové de la indústria hidràulica? Explica-ho breument.

Answer 69

Les colònies són un model peculiar d’empresa, un complex d’instal·lacions industrials i d’equipaments socials per als treballadors (habitatges, escola, església, economat, casino, teatre, horts...), que estan apartades dels nuclis de població i se situen al costat dels rius. Presenten diversos avantatges respecte els vapors urbans, i aquests porten a nombrosos empresaris a crear aquest tipus de fàbriques.

Question 70

Quins són els avantatges respecte els vapors urbans de les colònies fabrils?

Answer 70

Presenten diversos avantatges respecte els vapors urbans, i aquests porten a nombrosos empresaris a crear aquest tipus de fàbriques: - Avantatge energètica: la hidràulica és una font d’energia més barata (però menys potent) que el carbó. Si l’empresari no disposa de carbó suficient, una colònia pot ser una bona alternativa. - Rebaixa fiscal de l’Estat: els empresaris paguen menys impostos pel fet d’utilitzar l’energia hidràulica en comptes del carbó (molt contaminant). - En ocasions es recuperen una part dels salaris ja que el que guanyen els treballadors a la colònia només ho gasten pràcticament dins la colònia. - Avantatge socioeconòmic: aïllant els obrers s’evita el seu contacte amb les conflictives organitzacions sindicals urbanes. Així els empresaris imposen salaris baixos i/o una major supeditació als interessos empresarials (refús de les vagues). - Els solars per construir-hi colònies són més barats (apartats dels nuclis urbans). A més, les colònies tenen mesures per assegurar la pau social dins d’elles: -Hi ha un aïllament físic dels treballadors dins les colònies (les instal·lacions estan molt apartades de tot). - Contractació de famílies procedents del camp (que no han tingut contacte amb moviments obrers urbans a les ciutats, perillosos per l’empresari burgès). - L’ús del paternalisme del patró: l’amo es presenta proper als treballadors, fa veure que es preocupa per ells, i per tant els obrers el veuen com una persona molt bona a respectar. - El foment per l’empresa d’una sèrie d’entitats (cooperatives, escoles, ateneus, cafès, centres recreatius, camps d’esports, corals, grups teatrals, centres parroquials) escassament reivindicatives, que conformen els operaris una ideologia conformista. A més, es reprimeixen ideologies perilloses i adverses (es tallen ràpidament). No es permeten sindicats. És obligatori anar a missa, per exemple. - L’increment dels equipaments socials (cooperatives de consum, farmàcia, consultori mèdic, escola bressol...) augmenta en benestar el proletari. - És un oasi-gàbia: hi ha repressió i aïllament dels treballadors, però alhora els treballadors tenen por de perdre les condicions que tenen (casa i feina per a tota la família) i per tant difícilment posaran problemes a l’empresari. Per tant, com hem vist, les colònies ofereixen principalment a l’empresari el benefici de reduir costos i imposar un gran control sobre els seus treballadors.

Question 71

Quins són els problemes de les colònies industrials?

Answer 71

- Alta inversió inicial: per a la construcció de les colònies es necessiten molts diners. - Estiatge dels rius catalans: durant l’estiu, els rius catalans pateixen un fort descens del cabal, i fins i tot a vegades les fàbriques han d’aturar-se per manca d’energia. Alguns empresaris compren il·legalment (per no pagar impostos) la màquina de vapor i l’utilitzen quan no hi ha suficient energia hidràulica (durant l’estiu, bàsicament). - Els transports: les matèries primeres venen de molt lluny, i les colònies no estan a prop del mar (a més, encara no hi ha una xarxa de ferrocarril desenvolupada). En aquest punt, els vapors urbans surten beneficiats perquè el transports des del port marítim fins la fàbrica és mínim.

Question 72

A part del sector tèxtil, quins altres sectors industrials hi ha a Catalunya?

Answer 72

- Siderúrgia: ferro i acer. Els esforços fracassen pel dèficit del binomi carbó/ferro (deficient), sobretot en els alts forns (elaboració de ferro), però també en les construccions metàl·liques amb empreses com La Maquinista Terrestre i Marítima o Talleres Nuevo Vulcano (construcció naval). Aquestes dues últimes sobreviuran gràcies a proteccions i subvencions, pràcticament, fins als nostres dies. - Química: relacionada amb l’agricultura (amb els adobs) i també relacionada amb la indústria tèxtil (àcids pels teixits...). Sobretot destaca la S.A. Cros, que produeix adobs artificials (demandats per l’agricultura modernitzada). - Energètica: producció d’electricitat i gas per a l’enllumenat. Principalment centrals hidràuliques i tèrmiques. També hi ha centrals nuclears de fissió atòmica binomial (jaja, això últim és broma). - Construcció: aquest sector creix ja que les ciutats reben molta població i es necessita construir nous edificis i infraestructura. - Sectors tradicionals: suro (relacionat amb el vi), paperer i cuir (pells).

Question 73

Hi ha algun indicador que ens informa sobre el grau de desenvolupament d'un país en l'època estudiada?

Answer 73

A través de la xarxa de ferrocarril d’un país podem veure si és un país desenvolupat o no (Espanya quasi no en té, cap al 1850, encara). És símbol de comerç, de Revolució Industrial, de progrés, de modernització. A Espanya destaca la zona industrial de Barcelona, la zona minera de Oviedo (amb línia de ferrocarril que arriba fins al mar). A la resta d’Espanya ha començat la línia de ferrocarril des de Madrid fins al sud d’Espanya. A Catalunya hi ha el ferrocarril de Mataró (1848) (Barcelona-Mataró, és a dir, connecta dues zones industrials costeres). El Regne Unit és el país més industrialitzat d’aquest moment que estudiem.

Question 74

La revolució liberal té dues fites econòmiques importants. Quines són?

Answer 74

- La liberalització capitalista: amb la propietat privada plena (lliure i individual) i la llibertat econòmica (això s’aconsegueix). - La creació d’un mercat nacional integrat: que les regions d’un Estat intensifiquin els seus intercanvis comercials mutus aprofitant la llibertat mercantil, la millora dels transports, la modernització i diversificació econòmica regional.

Question 75

A Espanya hi ha mercat nacional integrat durant el segle XIX? Quins factors s'han de complir per a que es pugui crear un mercat nacional integrat? Alguns d'aquests factors es compleixen a l'estat espanyol?

Answer 75

A Espanya hi ha mercat nacional integrat durant el segle XIX? Doncs la veritat és que no. Per a que es pugui crear un mercat nacional s’han de complir els següents factors (veurem també si es compleixen a Espanya o no): - Desaparició de les traves al comerç interregional: supressió de les duanes interiors. A Espanya, amb la supressió dels senyorius jurisdiccionals (per passar per terra d’algú havies de pagar) i amb la fi dels furs bascos, s'unificarà el territori. - Increment de la producció i l'especialització regional: la revolució agrària i industrial a Espanya asseguren un increment (encara que lent) de la producció. El que no es produirà és una especialització regional ja que gairebé tots els pagesos es dediquen al conreu de cereals (si tothom cultiva blat, no aniràs a l’altra punta del país a comprar blat si ja tens blat al costat de casa!). - Augment del nombre de consumidors: la revolució demogràfica assegura un augment del nombre de consumidors a Espanya. - Augment del poder adquisitiu dels consumidors: a Espanya predomina, però, una pagesia molt pobra, sense capacitat adquisitiva. - Millora dels transports: Espanya té a començaments del segle XIX un greu dèficit d’infraestructures de transports, ja que el segle XVIII no va invertir en canals navegables ni en millora de carreteres (per al trànsit de diligències), de tal forma que només la perifèria litoral comptava amb un bon sistema de transports (el naval marítim). La situació dels transports canviarà lentament durant el segle XIX: primerament amb una tímida millora de la xarxa de carreteres (que permeten la substitució de les cordes de mules i els vells carruatges per les modernes diligències), i després amb el ferrocarril, durant la segona meitat del segle XIX. Els primers trens espanyols són el de La Havana (1837, a Cuba) i el de Barcelona-Mataró (1848).

Question 76

Quines zones espanyoles presenten major dinamisme econòmic durant el segle XIX?

Answer 76

Només a l’Espanya Nord, Nord-Est el fort dinamisme econòmic, la superior capacitat adquisitiva de la població i la millor situació de transports permeten consolidar uns mercats regionals integrats. Bàsicament succeeix a Catalunya (el Principat). Hi ha un superior desenvolupament econòmic i el progrés dels transports el segle XIX (marítim a vela, carreteres, ferrocarrils) solidifiquen un mercat regional català. Cada comarca s’especialitza en un producte (per a la seva comercialització, no per l’autoconsum) amb una elevada productivitat. Tots ells són intercanviats amb molts beneficis en mercats ben assortits (amb mercaderies abundoses i diverses). Però una altra qüestió és el comerç Catalunya-Espanya, la integració del mercat nacional espanyol.

Question 77

Què suposa la construcció del ferrocarril per un país? Quin és el procés a Espanya?

Answer 77

S’ha de fomentar la seva construcció ja que suposa un desenvolupament econòmic del país, modernitat i prosperitat. Suposa també un menor cost per les empreses per a transportar mercaderies (que amb carros). El ferrocarril apropa les diverses regions. Dues etapes: - 1855: Llei de ferrocarril (els progressistes ho duen a terme): acaba en crisi financera (1866). - 1876: nova etapa constructiva (amb Cánovas del Castillo i els conservadors), ho tornen a intentar. Són les companyies privades les que construeixen el ferrocarril. El ferrocarril, però, també presenta problemes per a Espanya: - Permet la importació de material de ferro (per tant, moltes empreses espanyoles no poden competir amb els baixos preus i s’enfonsen). - La majoria d’empreses constructores són franceses i britàniques. - El govern donava subvencions per kilòmetre construït a les empreses (per tant, les empreses es preocupaven per construir molts quilòmetres, però no per la utilitat i prosperitat de la línia). - Es pretén un traçat radial (des de Madrid) i no hi ha una preocupació per unir diferents regions del territori d’una manera més eficient i intel·ligent. - Les vies tenen un ample superior al de la resta d’Europa.

Question 78

Què és el proteccionisme?

Answer 78

El proteccionisme és una política econòmica governamental consistent a impedir o dificultar l’arribada de productes estrangers (fonamentalment castigant les importacions amb tarifes duaneres elevades - aranzels) que puguin fer la competència als productes nacionals.

Question 79

Quins són els avantatges del proteccionisme? I els inconvenients?

Answer 79

Avantatges del proteccionisme: - Defensa de les empreses nacionals (i dels guanys empresarials) i dels llocs de treball del país. - S’estalvien divises en reduir les importacions. - Es pot desenvolupar una xarxa econòmica completa, autosuficient, amb tots els sectors productius (sense dependre de l’exterior). Desavantatges del proteccionisme: - Les empreses perden competitivitat (falta de modernització, de progrés) en acostumar-se a la falta de concurrència (altres empreses que realitzin el mateix i que competeixin amb elles). - Encariment de les mercaderies protegides (carbó, teixits, blat, productes metàl·lics) perjudicarà la productivitat general del país. - Els altres països tanquen les seves fronteres a la nació proteccionista (que té així dificultats per a exportar els seus productes més competitius i, en conseqüència, no obté divises). - És molt difícil que un país pugui ésser autosuficient (en primeres matèries, energia, tecnologia...). En conclusió necessita divises per a les importacions necessàries.

Question 80

Quins sectors estan a favor del proteccionisme a Espanya?

Answer 80

A favor del proteccionisme a Espanya trobem bàsicament els industrials catalans, empreses mineres asturianes, siderúrgia i metal·lúrgia basca i grans productors bladers castellans des de la crisi de 1880 (durant la dècada dels 80 no hi ha una molt bona collita de blat. Aleshores el govern permet l’entrada dels cereals estrangers, fent que que aquesta entrada massiva de cereals baixi els preus en general del blat. Així doncs, la collita que havien fet (tot i que pobra o dolenta) els pagesos espanyols ho hauran de vendre a preus molt baixos, provocant així la ruïna dels pagesos. Aleshores va ser un punt en el que molts pagesos van haver d’abandonar la terra per anar a les ciutats o bé cap a Amèrica). A més, els obrers espanyols volen el proteccionisme ja que així tenen assegurats llocs de treball.

Question 81

Quins sectors estan en contra del proteccionisme a Espanya?

Answer 81

Els grups en contra de proteccionisme i, per tant, favorables al lliurecanvisme són comerciants dedicats a l’exportació (cítrics, vi i oli). El lliurecanvisme obre les fronteres als productes d’arreu del món, lliurament, sense cobrar aranzels.

Question 82

Amb la revolució liberal, com queda el context social a Espanya?

Answer 82

El 1833, amb la revolució liberal, s’implanta la societat de classes socials amb el liberalisme (basada en la igualtat jurídica -teòrica- i en la desigualtat econòmica). Així cons, el nou prestigi social està basat en el poder adquisitiu de cadascú, no en el seu llinatge. Els 100 anys posteriors aquesta societat de classes es basa en una fota polarització social entre una elitista classe alta burgesa i una massa pagesa i obrera molt pobre. (pràcticament no hi ha classe mitjana). El principal conflicte social s’estableix entre els empresaris industrials i els seus treballadors. Una part dels proletaris, davant l’explotació laboral i la misèria vital que pateixen, decideixen formar el moviment obrer.

Question 83

Explica quines són les condicions laborals dels proletaris durant la Revolució Industrial espanyola.

Answer 83

-Salaris: baixos i amb el pas del temps tendeixen a baixar per l’abundància de mà d’obra (cada cop hi ha més obrers disponibles), també cada cop hi ha més màquines (i per tant es requereixen menys treballadors) i hi ha una falta de legislació laboral. El preu dels productes pugen, hi ha inflació. ·Cap a finals de segle XIX, un obrer cobrava de 3 a 5 pessetes diàries, i un jornaer cap a 1 pesseta diària. Per tant els pagesos es dirigeixen a la ciutat ja que hi ha salaris, pel moment, més alts, i per tant hi ha un gran augment de la mà d’obra disponible, abaixant així els salaris del prolateriat (llei oferta-demanda). - Treball femení i infaltil: els nens treballen des dels 6 anys. Tota la família ha de treballar si vol subsistir. Els nens també treballen en les mines, per exemple, arrosegant vagonetes. Aquest treball (nens i dones) és fortament discriminat amb salaris baixíssims, però és necessaria per a la família degut a la insuficiència dels salaris. - Horari i calendari: les jornades laborals són molt llargues (de 10 a 14 hores diàries). Ho afavoreix la il·luminació artificial dels interiors. El calendari laboral és molt llarg, hi ha molt poques festes. Es treballa 6 dies per setmana i no hi ha vacances ni jubilació (pagades). -Efectes negatius de la mecanització: ·La màquina imposa la substitució d’artesans qualificats per treballadors menys qualificats (massa d’obrers desqualificats - la màquina no és complicada d’usar). Abarateix els salaris. ·La màquina canvia la relació entre el treballador i el treball: perquè si l’artesà feia abans el producte sencer, el proletari en fa només una petita part ara. ·La màquina imposa un ritme de treball molt intens. -Disciplina laboral rígida: l’objectiu és incrementar el rendiment dels treballadors. ·Les fàbriques tenen reglaments prohibicionistes (no es pot parlar, ni fumar...). ·Les relacions entre capatàs i treballadors són despòtiques: càstigs físics, multes, fàcils acomiadaments... -Fàbriques insalubres i insegures: hi ha molt soroll, falta ventilació, hi ha molta brutícia, foscor... Les màquines són molt perilloses combinades amb el cansament dels obrers, i això provoca molts accidents laborals. -Indefensió legal: l’actuació de l’estat sempre afavoreix l’empresari. No hi ha lleis que protegeixin els treballadors (fins el 1914). ·Ni l’estat (no existeix seguretat social) ni l’empresa protegeixen els obrers en cas de malaltia, accident, atur i vellesa. ·L’estat respecta la llibertat del mercat de treball (l’acord lliure entre empresari i treballador), per tant no intervé en el món del treball amb una legislació laboral (que regli la feina per a protegir els obrers), però si prohibeix les vagues i els sindicats i intervé per a resoldre amb repressió problemes d’ordre públic (vagues, manifestacions...).

Question 84

Explica les condicions de vida del prolateriat durant la Revolució Industrial espanyola.

Answer 84

La insuficiència de salaris provoca: -Una alimentació insuficient (escassa i poc variada). - L’ús d’habitatges insans (reduïts, sense aigua corrent ni lavabo), humits, bruts, foscos, mal ventilats... Estan ubicats en barris obrers degradats, sense serveis públics ni infraestructures (espais verds, clavegueram, neteja dels carrers, hospitals...). - No accedir a l'assistència mèdica, a l’educació...

Question 85

Quines són les conseqüències de les condicions laborals i vitals pels obrers durant la Revolució Industrial espanyola?

Answer 85

Conseqüències físiques: la insalubritat de fàbriques i habitatges, més la fatiga labora, més la infraalimentafció, més l’alcoholisme, més la manca d’assistència sanitària, causen un món obrer malaltís, que pateix una elevada sobremortalitat epidèmica: malalties pulmonars (tuberculosi, pneumònia) i d’aparell digestiu. Hi ha una baixa esperança de vida dels obrers (30-35 anys). Conseqüències socials: la sobreexplotació laboral més la misèria vital provoquen: ·Increment de la conflictivitat social dels obrers: delinqüència, ludisme (sabotatge de màquines) i actes de protesta (vagues, manifestacions, aldarulls, insurreccions, intents revolucionaris). ·Aparició de l’associacionisme: sindicats, cooperatives, partits polítics obrers. ·Aparició de pensadors revolucionaris que critiquen el capitalisme i teoritzen sobre la revolució.

Question 86

Davant del sindicalisme i l'associacionisme, com reaccionen els obrers? Anomena totes les possibilitats.

Answer 86

L’actitud dels obrers cap als sindicats és molt diversa: 1. Per indiferència o per por (de perdre el treball, etc) una part important dels treballadors no són als sindicats. 2. Sindicalisme catòlic: conservador, col·labora amb els patrons. Intent per part de l’església per acostar-se als obrers que s’estan allunyant de la fe cristiana. Accepten dones. 3. Sindicat socialdemòcrata: reformista. Pretén lluitar per millorar les condicions dels obrers. No té una alternativa política. No pretén que el capitalisme es destrueixi. 4. Sindicalisme marxista: revolucionari. 5. Sindicalisme anarquista: revolucionari. 6. També apareixen obrers anarquistes terroristes. Els obrers inconformistes s’uneixen a 3 o 4 o 5 o 6. Els que volen destruir el capitalisme, que volen una societat alternativa, van al 4 o 5 o 6. L’eina bàsica de protesta de 3 i 4 i 5 i 6 és la vaga.

Question 87

Quina és l'actitud dels empresaris davant dels obrers?

Answer 87

Reclamar i aconseguir la teòrica no intervenció econòmica i el suport pràctic del govern liberal burgés capitalista. Defensar el lliure mercat (la llibertat de contractació) perquè és un sistema just en assignar salaris i beneficis. Justificar el sacrifici dels obrers en favor de l’empresa, de l’economia del país i del benestar futur dels seus fills. Demanar austeritat i economia als treballadors. Fer referència a la despesa en alcohol...

Question 88

Quines són les condicions de les dones durant la Revolució Industrial espanyola?

Answer 88

Per què les dones són contractades de forma predominant en alguns sectors (branques del tèxtil)? - Cobren menys: la societat masclista considera que el sou de les dones és complementari del de l’home i, a més, qualsevol treball feminitzat queda desprestigiat. - Amb la mecanització es precisa menys força i, sovint, una habilitat concreta. - Són feines que tradicionalment han desenvolupat les dones. -Les dones són menys conflictives: ·No tenen protecció sindical: els homes posen dificultats per a acceptar-les als seus sindicats ja que són contraris al treball femení perquè els rebaixa els salaris. ·Com a responsables directes dels fills són prudents. ·Han estat educades en el respecte a l’autoritat, en la submissió. A més, les dones pateixen una doble discriminació: -Laboral: cobren menys, no poden ascendir dins l’empresa (falta de promoció professional), tenen vetades moltes ocupacions i són refusades pels sindicats. -Social: les lleis les discriminen des del punt de vista civil (depèn del marit o del pare), educatiu i polític. A més, la seva tasca domèstica al servei del marit i dels fills és infravalorat. Per altra banda, pateixen una restricció de la seva llibertat en l’esfera pública (quant a moda, comportament, espais visitats...) per raons morals.

Question 89

Quines són les condicions dels nens i nenes durant la Revolució Industrial?

Answer 89

Els nens i nenes treballen a les fàbriques des dels sis anys: -Les famílies de classe treballadora tenen una natalitat alta perquè consideren tradicionalment els fills com un ingrés, no com una despesa. - Hi ha feines per als nens a les fàbriques i tallers, a les mines, al camp... Són contractats amb sous molt baixos. - No és possible la seva escolarització gratuïta. - Són les principals víctimes a les fàbriques. - Els peguen (a casa i a la feina). Els nens pateixen una dura explotació: són malament pegats, són maltractats, són les víctimes més freqüents dels accidents laborals Això explica que, quan a finals del segle XIX els Estats europeus comencin a fer una legislació laboral, s’opti per protegir els nens (s’augmenta progressivament l’edat mínima per a treballar).

Question 90

Explica el marxisme (socialisme/comunisme). Quan apareix?

Answer 90

MARXISME (SOCIALISME/COMUNISME) (mitjans finals s. XIX) -DIAGNOSI (opinió -crítica- sobre el capitalisme): Crítica radical a l’explotació dels proletaris pels burgesos. Necessitat, doncs, de destrucció del capitalisme mitjançant una revolució (violenta, brutal) que donarà pas a una civilització alternativa. -OBJECTIU (civilització alternativa): Civilització basada en la igualtat (sense propietat privada; sense classes) i en la llibertat (sense Estat). Tothom serà obrer; ningú està per sobre de ningú. ESTRATÈGIA (mètode per a arribar a la societat alternativa): Revolució violenta, que consisteix en: -Revolució organitzada per un partit polític obrer. -Amb el triomf de la revolució s’instaura un estat socialista (dictadura del prolateriat - govern del partit únic que representa la classe treballadora; un govern autoritari per desmantellar poc a poc el capitalisme) que liquidarà la propietat privada i les classes socials. Tothom treballa per l’estat. Hi ha una societat igualitària. Una vegada la gent s’acostumi a viure d’aquesta manera, l’estat ja no serà necessari i, per tant, podrà ser abolit i arribar finalment al comunisme. -S’establirà finalment el món comunista.

Question 91

Explica l'anarquisme. Quan apareix?

Answer 91

Diagnosi i objectiu igual que el marxisme. ESTRATÈGIA: un altre tipus de revolució violenta: - Revolució espontània, sense preparació de cap partit (els anarquistes són apolítics, no creuen en el món de la política, no creuen que els obrers hagin de formar partit polítics, els objectius dels quals és manar, ja que ells volen destruir el govern). - Amb el triomf de la revolució es passarà directament a les comunes anarquistes, sense una fase intermitja amb un estat socialista, perquè els anarquistes són contraris a qualsevol mena d’autoritat (partit, govern, estat...). Tothom serà igual i lliure.

Question 92

Quines són les tendències anarquistes? Explica-les.

Answer 92

Anarco-col·lectivisme o anarco-sindicalisme: tesis de Bakunin (la majoria): -ESTRATÈGIA REVOLUCIONÀRIA, APOLÍTICA I ESPONTÀNIA: ·La propaganda i l’ensenyament. ·La lluita sindical: -Per a obtenir millores immediates per als obrers. -Com a arma anticapitalista (vaga general revolucionària; una vaga que es revoluciona i comença la revolució). -Com a eix vertebrador de la futura societat (els sindicats intenten dirigir la revolució, i pretenen regular la nova societat). -La insurrecció espontània (revolució espontània). FUNCIONAMENT DE LA COMUNA ÀCRATA (sense govern) IGUALITÀRIA (sense propietat privada) I LLIBERTÀRIA (sense autoritats): -“A cadascú segons el seu treball” (col·lectivització de la propietat dels mitjans de producció - a cada família se li dona un tros de terra i allò que hi produeix s’ho queda per ella, excepte una part per solidaritat). Anarco-comunisme: Kropotkin (la minoria - via violenta): -ESTRATÈGIA REVOLUCIONÀRIA, APOLÍTICA I ESPONTÀNIA: ·La propaganda i l’ensenyament. ·Contrari als sindicats. ·Terrorisme contra governants i patrons (“Propaganda del fet”). Fer atacs terroristes. El govern reacciona i reprimeix el poble. Potser així hi ha un major descontent del poble i una major probabilitat que comenci la revolució. Ataquen als pilars del capitalisme (burgesia, polítics, militars, alta jerarquia eclesiàstica...). -FUNCIONAMENT DE LA COMUNA ÀCRATA (sense govern) IGUALITÀRIA (sense propietat privada) I LLIBERTÀRIA (sense autoritats): ·“A cadascú segons les seves necessitats”, és a dir, col·lectivització total dels mitjans de producció i a més, també dels bens de consum. Tothom treballa conjuntament. A cadascú li correspon el que necessita. Repartir la producció. Els béns de consum també són col·lectivitzats (no només les terres).

Question 93

Explica la socialdemocràcia o pseudo-marxisme.

Answer 93

Sorgeix més tard que el marxisme i l’anarquisme. Els obrers continuen sent explotats i volen aconseguir un pacte amb l’Estat i els patrons. Volen reformar el capitalisme. No defensen la revolució violenta. -DIAGNOSI: ·Hi ha una crítica de la situació de la classe treballadora (i un desig de la seva millora mitjançant el pacte amb patrons i estat). ·S’accepta el capitalisme des d’una perspectiva reformista d’esquerres. Tot i que durant molt de temps (fins fa vint anys) diuen que són marxistes i que a llarg termini desitgen la revolució, en la pràctica, no volen la revolució. -OBJECTIU: volen un capitalisme molt reformat (estat del benestar): ·Menys desigualtats. ·Impostos progressius (els que tenen més, que paguin més - redistribuir la riquesa). ·Molts serveis estatals (amb els impostos dels ciutadans l’Estat proporcionarà serveis a la població). ESTRATÈGIA: és doble: ·Política: el partit es presenta a les eleccions per a arribar al poder legislatiu, i a l’executiu (per a governar a favor directe de les classes mitjanes-baixes, reduint les diferències socials, però respectant la propietat privada). Accedir al poder per crear l’estat del benestar. ·Laboral: el sindicat negocia amb els patrons (i l’Estat). La socialdemocràcia comença a aplicar-se després de la II Guerra Mundial per por al comunisme. A principis del segle XX la majoria de socialistes són socialdemòcrates (tot i que a finals del XIX, no).

Question 94

Quina és la situació del liberalisme que trobem al segle XIX?

Answer 94

Al segle XIX trobem un liberalisme (molt poc evolucionat cap a la democràcia) molt estès més dues ideologies subversives que han aparegut (i també hi haurà la socialdemocràcia, que és la revisió de Bernstein del marxisme). El marxisme i l’anarquisme són les ideologies internacionalistes ja que van formar part de la primera internacional (I AIT).

Question 95

Explica l'associació internacional de treballadors (AIT).

Answer 95

L’AIT té el principal objectiu de coordinar la lluita obrera, d’agrupar tots els proletaris en una associació. És una plataforma reivindicativa comuna. Marx i Bakunin acaben liderant la Primera Internacional. L’objectiu de la I AIT és l’emancipació de la classe obrera (destruir el capitalisme) i la conquesta del poder polític. Aquí doncs, apareix el conflicte. Marx diu que s’han de crear partits polítics mentre que Bakunin no. Finalment, com que els comunistes són majoria, s’expulsa els anarquistes de la AIT l’any 1872. Poc temps després la I AIT deixa de funcionar. L’any 1889 (fins el 1917) apareix la II AIT, que és únicament socialista (no anarquista). Instaura símbols del moviment obrer, com la festa de l’1 de maig o l’Himne de la Internacional. Apareix la socialdemocràcia amb el revisionisme de Bernstein (revisa i critica a Marx, ja mort).

Question 96

Per què apareix el moviment obrer?

Answer 96

Les dures condicions de treball imposades al proletariat pel sistema liberal capitalista industrial provoquen la misèria obrera i com a conseqüència el desenvolupament del moviment obrer.

Question 97

Quan apareix el moviment obrer a Espanya? Per quines fases passa?

Answer 97

S’inicia amb Isabel II. El moviment obrer passa per tres fases: -El luddisme: el 1835 els obrers cremen la fàbrica Bonaplata, iniciant així aquest moviment luddita. - La lluita sindical: primer apareix “Societat de suport mútues” (pagues una quota a canvi d’ajuda). Després “Societat de socors”. El primer sindicat a Barcelona és la “Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó” (1840). - L’aparició d’un pensament subversiu, anticapitalista (marxista i anarquista).

Question 98

Explica els inicis del moviment obrer espanyol.

Answer 98

El moviment obrer neix amb moltes dificultats perquè el règim liberal burgès oposa moltes limitacions a la llibertat d’associació. Així s’explica que inicialment alguns obrers optin pel ludisme: per la violència, pel sabotatge contra màquines i fàbriques (per exemple, a Barcelona, amb l’incendi de la fàbrica Bonaplata (1835) o amb el conflicte de les selfactines (1854) que pretén retardar la mecanització). Les primeres societats obreres apareixen en forma de societat de socors mutus (que ajuda els obrers en cas de malaltia o vaga) a Barcelona el 1840 (l’”Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó”, aviat es crea una federació de societats). Els sindicats, com a organitzacions de defensa dels interessos de la classe treballadora, lluiten per: -Reivindicacions laborals (salarials, d’horari) davant els patrons i davant l’Estat (a qui exigeixen una legislació laboral: jornada de 8 hores, dret d’associació, elevació de l’edat mínima dels treballadors, un sistema de subsidis en cas de malaltia, vellesa...). - Reivindicacions de caràcter general (qüestions com els impostos -consums-, els servei militar -quintes-, el sufragi universal i, a Catalunya, el proteccionisme) davant l’Estat. - La millora de les condicions de vida mitjançant l’oferta de serveis per part dels sindicats (escoles, biblioteques, cooperatives -el producte és més barat que a les botigues-, ateneus -lloc on reunir-se apartar la gent de l’alcoholisme-, activitats de lleure...). Aquests serveis s’ofereixen a aquells treballadors que paguin la quota per afiliar-se al sindicat. Aquestes condicions anteriors són per part de sindicats reformistes. En el cas dels revolucionaris, cal afegir l’objectiu subversiu. Però la participació dels sindicalistes en bullangues explica la seva immediata prohibició. Fins el 1868 el moviment obrer barceloní (el més dinàmic a Espanya) actuarà clandestinament. La llibertat sindical concedida pel Sexenni (des de 1868-1869)(Constitució: llibertat manifestació i associació, legalització sindicats, doncs) permetrà la consolidació de l’obrerisme organitzat. A Barcelona es crea el 1869 “Les Tres Classes de Vapor”, un sindicat de caràcter reformista (preocupat per millores laborals; sense vinculació amb partits polítics), molt poderós (pel nombre d'afiliats i per la seva prolongada trajectòria). Vol coordinar tots els treballadors de la indústria tèxtil, del mateix sector. Apareixeran també altres sindicats. És durant el Sexenni quan a Espanya arriben les ideologies internacionalistes (anarquisme i socialisme marxista) ja que fins aleshores les fronteres estaven controlades: repressió. Al 68 s’obren fronteres. Malgrat que totes dues ideologies van constituir la Primera Internacional o AIT (institució creada el 1864 per a coordinar els esforços del moviment obrer a nivell internacional), acabaran enfrontades, dividint d’aquesta manera el moviment obrer (el 1872 els marxistes expulsen els anarquistes de l’AIT). El moviment obrer espanyol també es divideix en les dues tendències (divisió que perviurà el segle XX). Durant el sexenni: -Anarquisme: predomini entre els proletaris catalans (obrerisme) i els pagesos andalusos (agricultors assalariats). -Socialisme marxista: predomina inicialment amb més força a Madrid, entorn Pablo Iglesias. L’any 1870 es celebra el primer Congrés Obrer, a Barcelona, d’Espanya: es pretén que hi assisteixin representants de tot el món sindical. Volen posar-se d’acord i coordinar el moviment obrer espanyol, anar tots a la una. També es pregunten si entrar a la I AIT. Creen una Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT? (l’AIT estava formada per federacions regionals). Doncs decideixen que sí. Pareix la FRE, que agrupa tots aquells sindicats que volen afiliar-se a la AIT. Els anarquistes, a Espanya, predominen i, per tant, al 1872 (quan els marxistes fan fora els anarquistes de l’AIT), els anarquistes expulsen els marxistes de la FRE.

Question 99

Què passa quan comença la Restauració amb el moviment obrer?

Answer 99

Els inicis de la Restauració (en limitar les llibertats -Cánovas persegueix el moviment obrer, és molt conservador, il·legalitza els sindicats, que s’hauran de moure, doncs, en la clandestinitat-) són per al moviment obrer una nova etapa de repressió i clandestinitat. Fins que el 1881 el govern de Sagasta es mostri més permissiu (fa la vista grossa, tot i que no legalitza els sindicats) i, sobretot, el 1887 es promulgui la llibertat d’associació (gràcies al pacte tàcit entre Conservadors i Progressistes -o liberals fusionistes-). Però no farà lleis de protecció dels treballadors. Dintre del moviment obrer esquerrà es consolida en la Restauració la divisió (iniciada en el Sexenni) en dues grans tendències: l’anarquisme i el marxisme.

Question 100

A quines zones espanyoles predomina l'anarquisme? Quines tendències?

Answer 100

L’anarco-col·lectivisme (Bakunin): obrers catalans, partidaris de l’acció sindical. L’anarcocomunisme (Kropotkin): jornalers andalusos, partidaris de la via terrorista (no volen sindicats).

Question 101

Explica el desenvolupament del moviment obrer anarquista durant la primera fase de la Restauració.

Answer 101

Molt present a Catalunya (obrers) i a Andalusia (agricultors assalariats) i, més tard, en menor grau, a València i Aragó. Celebra un congrés el 1881 (congrés d’anarquistes) en el que creen la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola -es defineix com apolítica, no participen en la vida política del país; objectiu principal la revolució violenta) i on es manifesten principalment dues faccions, dues tendències: - L’anarco-col·lectivisme (Bakunin): obrers catalans, partidaris de l’acció sindical. - L’anarcocomunisme (Kropotkin): jornalers andalusos, partidaris de la via terrorista (no volen sindicats). Així, a Andalusia, els anys 80 i 90, hi ha un terrorisme rural (anarcocomunisme) (la “Mano Negra”, contra persones i propietats), a més d’intents insurreccionals, tots ells durament represaliats (maten nobles, remats, cremen collites...). Però a Catalunya, malgrat que bona part de l’obrerisme anarquista defensarà un sindicalisme apolític no violent (anacrocol·lectivisme) apareix en els anys 90 l’estratègia terrorista anarcocomunista (“la propaganda pel fet”. Els objectius són els pilars de la societat liberal capitalista (exèrcit, burgesia i Església). Hi ha atemptats amb bomba a Barcelona (de tants que hi ha, la ciutat rep el nom de “la ciutat de les bombes”, o “la rosa de foc”): - El 1893: atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya (màxima autoritat de l’exèrcit a Catalunya). És el que va fer el cop d’Estat per acabar el Sexenni. No és ferit a l’atemptat. Paulí Pallàs comet l’atemptat. Hi ha un mort. - El 1893: atemptat al Liceu. El Liceu era un símbol de la burgesia (va ser construït per la burgesia). Santiago Salvador va llençar dues bombes (una no explota perquè va caure sobre la faldilla d’una dona -quina dona més afortunada!-). 25 morts. - El 1896: atemptat contra la processó del Corpus, celebració que representa la religió catòlica. 6 morts. Aquest cas desencadenarà una contundent reacció governamental. Reacció governamental: - Es desarticula el sindicalisme anarquista (també és castigat el sector no terrorista). - Amb el Procés de Montjuïc es castiga els suposats responsables concrets (condemnes de mort i presó), però les irregularitats jurídiques comeses generen una campanya progressista internacional de crítiques. I de retruc l’assassinat de Cánovas del Castillo l’any 1897 (pel terrorista anarquista italià Angiolillo, vol venjar-se de la reacció governamental; condemnat a mort).
La repressió que afecta al moviment sindicalista anarquista a finals del segle XIX farà que quedi pràcticament desorganitzat i que perdi gran part de la seva implantació social. Van ser condemnats 21 persones a mort (garrote vil) i 57 persones a cadena perpètua. Així doncs, aquesta reacció governamental afecta a tot l’anarquisme, no només a l’anarcocomunisme, sinó també a l’anarcocol·lectivisme.

Question 102

Explica el desenvolupament del moviment obrer socialista durant la primera fase de la Restauració.

Answer 102

Es consolida amb la fundació del PSOE (1879 -Partit Socialista Obrer Espanyol, marxista, encapçalats per Pablo Iglesias) i de l’UGT (1888 -sindicat que vol ajuntar tots els sindicats obrers marxistes “Unión General de Trabajadores”) i estén lentament la seva influència des de Madrid cap a Asútires, Pais Basc, Valladolid (centre ferroviari) i València. No tindran el seu primer diputat fins el 1910. L’objectiu del PSOE és fer la revolució, organitzar-la. Mentre no arriba, presenta reformes immediates tals com el dret d’associació, reunió i manifestació, SUM, jornada de 8 hores, eliminació del treball infantil... al seu programa. Formarà part de la II AIT (1889).

Question 103

A part de l'anarquisme i el marxisme, què podem destacar del moviment obrer durant la primera fase de la Restauració?

Answer 103

A més d’aquestes dues tendències, cal recordar el cas de “Les Tres Classes del Vapor”, sindicat reformista apolític català, molt influent a Catalunya. I l’aparició tímida d’un sindicalisme catòlic, molt conservador, contrari a la vaga, proper al patró. El 1890 s’aprova el sufragi universal masculí (SUM) per Sagasta. El primer de maig (1 Maig) és la Festa dels Treballadors. L’1 de Maig de 1890 es convoca una vaga general a Barcelona en defensa dels drets dels treballadors (és a dir que els sindicats barcelonins són molt actius). Els governs, doncs, acabaran acceptant aquesta festivitat.