Tema 2. Reptes demogràfics. Flashcards
(22 cards)
Demografia.
Ciència que estudia l’evolució, les característiques i l’estructura de la població.
Població.
Conjunt de persones que viuen en un lloc determinat. Ja siga una ciutat, una regió, un país, un continet, etc.
Densitat de la població.
Indicador que s’utilitza per a determinar si un territori té molts habitants o pocs. Relaciona el nombre d’habitants amb la superfície del territori. La xifra resultant es dona en hab/km2, suposant que es reparten de manera homogènia per tot el territori. Es classifiquen en alta, mitjana, baixa i molt baixa.
Quantes persones ens som al món?
8.000 milions.
A partir de quan es va accelerar l’increment de la població.
La població va augmentar a lo llarg de la història, però el seu increment va accelearar a partir de la Revolució Industrial dels segles XVIII i XIX i es va produir una explosió demogràfica en el segle XX.
Distribució de la població al voltant del món.
-Alta densitat: quasi tota l’Índia, zona oriental d’Àsia, Europa i tot el continent d’Amèrica prop de la costa.
-Baixa densitat: estan en llocs amb clima extrem i sec situats lluny de la costa, cap a ‘interior dels països o continents o separades per muntanyes de la mar. La podem trobar en Amèria central, pAsia i zones determinades d’Àfrica,
-Buits demogràfics: els trobem a l’interior d’Àsia i en zones amb temperatures extremes, com ara, els pols, muntanyes altes, deserts i selves equatorials.
Perquè la població es distribueix desigualment. Explica els factors que ho produeixen.
-Físics: la poblacio s’estableix on les condicons naturals són favorables: poca altitud, climes temperats, aigua dolça, sols fèrtils i recursos energètics minerals.
-Humans: la població s’assenta on hi ha: riquesa econòmica, bones perspectives laborals de vida i estabilitzat política.
-Històrics: les zones més poblades de l’antiguitat, com XIna, Europa i Índia, continuen amb altes densitats de població.
Èxode rural.
Es refereix a la emigració de les personesd que deixen el camp per tal d’anar-se a la ciutat a treballar en el sector secundari o terciari.
Per què creix la població?
La població creix per la natalitat alta i el descens de la mortalitat.
Natalitat.
Nombre de persones que naixen en un llocs determinat i en un període de temps determinat, generalment 1 any. Per a mesurar-la utilitzem la Tbn. Desde el final del segle XX, ha presentat un descens en els païssos desenvolupats i continua alta als menys desenvolupats. La mitja mundial es de 20%.
Mortalitat.
Nombre de persones que moren en un lloc i període de temps determinat, generalment 1 any. Per a mesurar-la utilitzem el Tbm. Els últims dos segles s’ha presentat un descens a nivell global, a pesar de que en els països no desenvolupats és alta, la mitjana global és de 8%.
Fecunditat.
Nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seua vida reproductiva (entre els 14 i 19 anys). Per a mesurar-la, utilitzem la taxa de fecunditat (Tf). Per a que es mantinga el relleu generacional, la mitjana ha de superar el 2,1 fills per dona.
Mortalitat infantil.
Nombre de xiquets i xiquetes morts abans de complir un any de vida en un lloc i temps determinat. Per a mesurar-la utilitzem la Tmi. 1 any es deu al fet de que és el més crític en la supervivència de l’ésser humà.
Creixement natural o vegetatiu.
Diferència entre el nombre de nascuts i el número de morts. Per a mesurar-lo utilitzem la taxa de creixement vegetatiu (Tcv).
Factors de la natalitat
-Elevada mortalitat infantil, el que porta a que les dones tinguen més fills en previsió de que mots no hi arribaran a l0edat adulta.
-Percentatge elevat de joves en edat de procrear.
-Unes altes taxes de fecunditat, situant-se entre 3 i 5 fills per dona.
-Treball de xiquets i xiquetes, una aportació legalment fonamental per a mantenir la família.
-Descens de la mortalitat en les últimes decades (12%), a causa de els avanços de medicines i higiene i la millora en el camp de la nutrició.
Piràmide de població.
Representa l’estructura de la població en quant a edats i sexe.
En l’eix vertical representa les edats agrupades en intervals de cinc anys en ordre ascendent.
En els dos eixos horitzontals, representa els valors de població, interpretats en milers d’habitants o en percentatge.
En la part esquerra es representa els valors del homes i en la dreta els valors de les dones.
Tipus de piràmides de població.
-Expansiva: població jove. És comú en els països més desenvolupats. Presenta amplària en els intervals d’edats joves i es va estrenyent tal i com va avançant, a causa d’una alta natalitat. Indica que es presenta un creixement de la població important.
-Estable: població adulta. És correspondent als països en vies de desenvolupament. Presenta valors pareguts en edats joves i adultes, per una lleugera reducció de la natalitat. Indica que el creixement natural ha reduït.
-Regressiva: població envellida. Pròpia dels països més desenvolupats. Progressiu envelliment de la població a causa d’una baixa natalitat i alta esperança de vida. Indica que el creixement vegetatiu és baix o nul.
Estructura ocupacional de la població.
-Activa: persones en edat laboral. Poden ser ocupades (tenen treball) o desocupades (no tenen treball o en busquen).
-Inactiva: persones que no estan en edat laboral o que si que estan però no s’incorporen al mercat del treball. Són els jubilats, menors de 16 anys, estudiants, persones amb capacitat permanent i que es dediquen a les seues tasques domèstiques (ames de casa).
Tansició demogràfica.
Teoria que explica l’evolució de la població basant-se en els canvis de natalitat i mortalitat. Segons aquesta teoria, la història ha passat per tres règims: règim antic, transició demogràfica i règim modern.
Règim democràtic antic.
Va durar fins la segona meitat del segle XVIII, on hi havia un feble creixement de la població perquè, a pesar que la natalitat era elevada perquè les famílies tenien molts fills (que ajudaven al manteniment familiar), la mortalitat també ho era, a causa d’una deficiència alimentària i la falta d’higiene i aliments, a més aparicions de diverses epidèmies i fams que provocaven mortalitats catastròfiques.
Transició demogràfica
Al voltant del segle XVIII, es va produir un progressiu creixement de la població a causa del descens de la mortalitat per una millor i variada alimentació i per millores higienicosanitàries. Es divideix en dues fases:
-1 fase: mentre que la natalitat es mantenia alta, la mortalitat descendia, cossa que va produir l’explosió demográfica, conegut com el major creixement demogràfic de la història.
-2 fase: la natalitat va començant a descendre però la mortalitat també ho feia més, doncs la població continuava creixent però a un ritme menor.
Règim democràtic modern.
Etapa que dura fins ara, en la que es dona un alentiment de la població, que pot arribar fins a produir-se un estancament i fins i tot un descens. Açò és a causa del descens de la natalitat pel retard maternal, la incorporació de la dona al treball o pel cost de la criança dels fills i encara que també hi ha una baixa mortalitat per les altes qualitats d’higiene, alimentació i sanitat.
