TEMA 4: Herència no mendeliana Flashcards

1
Q

En que influeix les relacions de dominància?

A

influeix en la manera com contribueixen aquests al fenotip

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Un al·lel mutant pot ser recessiu o
dominant?

A

si és recessiu, pot donar-se un fenomen d’’haplosuficiència, on amb només una còpia de l’al·lel silvestre (‘normal’) es pot manifestar un fenotip. Per altra banda, si l’al·lel mutant és el dominant, hi ha dos models. El model I (haploinsuficiència) indica que no n’hi ha prou amb una còpia de l’al·lel silvestre per manifestar el fenotip normal, és a dir, l’únic al·lel és incapaç de produir proteïna suficient per garantir la funció normal. El model II, però, és quan la còpia mutant és incompatible amb la formació de la proteïna completa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Les relacions de dominància són sempre les que s’observen als experiments de Mendel?

A

En certes ocasions la relació de dominància no és la que
s’observa als experiments de Mendel, pel que els fenotips
poden ser diferents, com passa en els casos de dominància
incompleta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Quin fenotip tñe la dominàcnia incompleta?

A

l’individu heterozigot posseeix un fenotip en un rang entre
tots dos homozigots, pel que hi haurà 3 genotips i 3 fenotips
diferents, mantenint una proporció fenotípica 1:2:1.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Explica la codominància

A

També pot produir-se la codominància, on l’individu
heterozigot expressa simultàniament tots dos fenotips. D’aquesta manera, torna a haver-hi 3 genotips i 3 fenotips diferents, mantenint una proporció fenotípica 1:2:1.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Explica els al·lels letals

A

A més, poden haver-hi al·lels letals, ja que alguns gens essencials per al desenvolupament presenten al·lels que en homozigosi són letals i en heterozigosi produeixen un fenotip diferent del que produeix l’homozigot per a l’al·lel silvestre. És per aquesta raó que, tot i haver-hi 3 genotips possibles, només es presentaran 2 fenotips en els desencendents i la proporció fenotípica serà 1:2.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Explica l’al·lelisme múltiple_

A

Finalment, també es poden donar situacions on un caràcter pot presentar un conjunt d’al·lels (sèrie al·lèlica) pertanyents a un mateix locus, en un anomenat múltiple. Per exemple, el pelatge dels conills pot seguir aquest fenomen, on els al·lels estableixen diferents tipus de relacions entre ells (C > cch, cch > ch, ch > c, per exemple). Es poden calcular les classes genotípiques, d’homozigots i d’heterozigots sabent el nombre d’al·lels del locus.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Taula mitjançant la qual podem saber la calse gneotpica la classe d’homozigot i classe hetoerizigot

A

Al·lels = n
Classes genotípiques= n(n+1)/2
Classes homozigots= n
Classe heterozigot= [n(n+1)/2]-n

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Un gen pot afectar més d’un caràcter?

A

De fet, sí que es pot produir aquesta situació, anomenada pleiotropia, on hi ha gens pleiotròpics els efectes fenotípics dels quals afecten diversos caràcters.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Que és la penetràcnia?

A

Un genotip pot no expressar-se sempre en la mateixa intensitat. La penetrància és el percentatge d’individus que tenen un genotip particular i que expressen el fenotip esperat. En certa manera, es podria considerar una mesura de l’eficàcia d’un gen a l’hora d’expressar-se. Es presenten o no es presenten

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Que és la expressivitat?

A

En canvi, l’expressivitat és el grau variable en l’expressió del caràcter. Tant la penetrància com l’expressivitat poden estar intervingudes pels efectes d’altres gens i els canvis d’expressió deguts a factors ambientals. Poden presentar el caracter amb molta intesistat o poca, es variable

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Quan es produeix la interacció gènica?

A

La interacció gènica es produeix quan l’efecte fenotípic dels al·lels d’un locus depèn dels al·lels presents a altres loci. Per tant, els productes d’al·lels de diferents loci es combinen per produir fenotips que no són predictibles únicament amb els efectes d’un sol gen.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Quins tipus d’interacció gènica hi ha?

A

Hi ha diversos tipus d’interacció gènica: la formació de nous fenotips i l’epistasi (recessiva, dominant, recessiva doble i dominant doble).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Quina porporció fenotípica té la forma de la creta expressada en gallines?

A

La proporció fenotípica és
9:3:3:1.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Que és l’epístasi?

A

L’epístasi és un fenomen genètic on un gen emmascara l’efecte d’un altre.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

QUina diferència hi ha entre dominancia i epístasi?

A

Hi ha una diferència important entre dominància i epístasi, ja que es parla de la primera quan hi ha un emmascarament
d’al·lels del mateix locus (interaccions al·lèliques), mentre que en l’epístasi un gen hipostàtic (no s’està expressant o està sent alterat) és emmascarat per un gen epistàtic (està expressant el seu fenotip concret), és a dir, hi ha una interacció entre diferents loci, no pas entre gens del mateix locus.

17
Q

Quins tious d’espñistasi hi han?

A

hi ha 4 tipus diferents:
● Epístasi simple recessiva: és una interacció gènica on l’acció dels al·lels recessius d’un gen impedeixen l’expressió fenotípica d’un altre gen. proporcions fenotípiques 9:3:4.
● Epístasi simple dominant: és el cas invers al de l’anterior, ja que es produeix l’emmascarament d’un gen per part dels al·lels dominants del gen epistàtic. S’obté una relació 12:3:1 pel que fa a l’expressió fenotípica.
● Epístasi doble recessiva: dos al·lels recessius de qualsevol dels loci implicats poden suprimir un fenotip. La proporció fenotípica d’aquests casos és 9:7.
● Epístasi doble dominant: amb només un al·lel dominat de qualsevol dels loci implicats s’expressa un fenotip determinat. Només en recessivitat total es mostrarà un altre fenotip. Sempre una proporció fenotípica 15:1.

18
Q

els patrons d’herència fenotípica per cada tipus són:

A

Interacció clàssica de producció de nous fenotips: 9.3.3.1
Epístasi recesiva: 9.3.4
Epístasi dominant: 12.3.1
Epístasi doble recesiva: 9.7
Epístasi doble dominant: 15.1