TEMA 5 - ADHESIÓ CEL•LULAR Flashcards Preview

BIOLOGIA CEL·LULAR > TEMA 5 - ADHESIÓ CEL•LULAR > Flashcards

Flashcards in TEMA 5 - ADHESIÓ CEL•LULAR Deck (37)
Loading flashcards...
1
Q

Adhesió cel·lular

A

Mecanisme que permet que les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars estiguin cohesionades, es comuniquin i interactuïn entre elles i amb la matriu extracel·lular.

2
Q

Unió comunicant

A

Tipus d’unió de comunicació que permet el pas d’ions i petites molècules hidrosolubles

3
Q

Hemidesmosoma

A

Tipus d’unió d’ancoratge que ancora els FILAMENTS INTERMEDIS d’una cèl•lula a la làmina basal.

4
Q

Desmosoma

A

Tipus d’unió d’ancoratge que connecta els FILAMENTS INTERMEDIS d’una cèl•lula amb els de les veïnes.

5
Q

Unió hermètica

A

És un tipus de unió oclusiva present en la làmina epitelial que segella les cèl•lules veïnes per evitar l’intercanvi de molècules entre elles.

6
Q

Banda d’adhesió

A

Tipus d’unió d’ancoratge que connecta els feixos d’ACTINA d’una cèl•lula amb feixos semblants de les cèl•lules veïnes.

7
Q

CAM (molècules d’adhesió cel•lular)

A

Proteïnes transmembrana de tipus I que adhereixen les cèl·lules entre si i amb la matriu. Interactuen amb proteïnes citoplasmàtiques (adaptadores/ancoratge) que estan connectades a elements del citoesquelet (filaments intermedis o d’actina)

8
Q

Cadherines

A

CAM (molècula d’adhesió cèl•lular) que fa unions homofíliques (unió a la mateixa molècula d’adhesió) dependents de calci. Hi ha les adherines clàssiques i les no clàssiques.

9
Q

Superfamilia de Ig

A

CAM (molècula d’adhesió cel·lular) que fa unions homofíliques i heterofíliques.

10
Q

Integrina

A

CAM (molècula d’adhesió cel·lular) que fa unions heterofíliques (reconeix molècules d’adhesió diferents i són dependents de cations bivalents Ca2+, Mg2+ i Mn2+). Responsable de la unió de les cèl·lules a la matriu extracel·lular (col·lagen, fibronectina, Laminina). Són característiques dels hemidesmosomes i de les adhesions focals.

11
Q

Selectines

A

CAM (molècules d’adhesió cel·lular) que fa unions homofíliques i heterofíliques.

12
Q

Altres CAM (molècules d’adhesió cel·lular)

A

Claudines Ocludines Sindecans ADAMS

13
Q

Estructura de les integrines

A

Glucoproteïnes heterodimèriques amb 2 subunitats transmembrana alfa i beta unides de manera no-covalent entre si.

14
Q

Activació de les integrines

A

Activació reversible de fora a dins que suposa un canvi de conformació. Quan les sibunitats estan molt juntes i els dominis extracel·lulars estan creuats les integrines estan inhibides i té baixa afinitat pel lligand. Quan els dominis extracel·lulars estan rígids o rectes, les cues citoplasmàtiques es separen i els permet interaccionar amb els elements del citoesquelet. Estan activades i tenen afinitat pel lligand.

15
Q

M: miopaties congènites

A

Malalties de caràcter no progressiu les quals originen conseqüencies d’un desenvolupament muscular anormal.

16
Q

M: alfa7beta1

A

M: miopaties congènites. Mutacio de la integrina alfa7. És el principal receptor de laminina en els mioblasts i les fibres de la musculatura esquelètica. Si la mutació fos en beta 1 causaria la mort, ja aue beta 1 es una integrina expressada en tots els teixits.

17
Q

M: deficiència d’adhesió leucocitària de tipus I

A

Immunodeficiència de caràcter congènit causa per un dèficit de beta 2.

18
Q

M: alfaLbeta2

A

M: deficiència d’adhesió leucocitària de tipus I. Es muta la beta2. Leucòcita com els neutròfils no són capaços d’unir-se (no diapedesi)

19
Q

M: trombastènia de Glanzmann

A

Trombocitopatia congènita deguda a una deficiència funcional del receptor plaquetari del fibrinogen. Exemple: alfaIIbeta3

20
Q

M:epidermòlisi ampul·lar juntural

A

Malalties congènites de la pell originades per mutacions de gens que codifiquen components estructurals dels hemidesmosomes: Laminina 5, el col·lagen de tipus 17 i la integrina alfa6beta4.

21
Q

Distribució de les Integrines

A

HEMIDESMOSOMES: còrnia, pell, mucosa de la cavitat oral, vagina, esfòfag. La CAM és la integrina alfa6beta4. Les cues citoplasmàtiques estan unides per proteïnes adaptadores (plectina i distonina) ADHESIONS FOCALS: fibroblasts, fibres musculars en la unió miotendinosa, cèl·lules endotelials de l’aorta. La CAM és la integrina alfaVbeta3 i les cues unides per talina, vinculina i alfa-actinina.

22
Q

Mecanisme de senyalització de les integrines

A

Intervenen: la talina que s’uneix a la subunitat beta i recluta la vinculina que permet la unió del citoesquelet a la membrana plasmàtica i recluta La paxilina que permet la unió de la FAK

23
Q

FAK

A

És una quinasa de les adhesions focals. És una tirosina quinasa, fosforila les tirosines d’altres FAKs per un procés de transautofosforilació.

24
Q

Estructura de les cadherines

A

La regió extracel·lular de les cadherines hi ha dominis que són repeticions de tipus cadherina. Formen dímers. Els domini cadherina són flexibles fins que se’ls uneix calci i deixen de ser flexibles. Aquesta conformació els permet interaccionar amb la cadherina veïna.

25
Q

Cadherines clàssiques

A

VE-Cadherines: endotelials i vasculars. E-cadherines: teixit epitelial N-cadherina: neurones P-cadherines: placenta

26
Q

Cadherines no clàssiques

A

Desmocolin: pell Desmogleina: pell

27
Q

Distribució de les cadherines clàssiques

A

BANDES D’ADHESIÓ: cèl·lules epitelials, endotelials i múscul cardíac. Les CAM són cadherines clàssiques que les seves cues citoplasmàtiques estan unides a filaments d’actina a través de proteïnes adaptadores (catenines, vinculines i alfa-actinines).

28
Q

Distribució de les cadherines no clàssiques

A

DESMOSOMES: són contactes puntiformes que mantenen unides les cèl·lules entre si. Estan a la pell, el múscul cardíac i en el coll de l’úter. Les CAM són cadherines desmosomals. Les cues citoplasmàtiques de les cadherines estan unides per proteïnes adaptadores (desmoplaquina, placoglobina i placofilina) a filaments intermedis.

29
Q

Distribuició de la superfamília de les Ig

A

Són glucoproteïnes transmembrana amb un o més dominis del tipus immunoglobulina acompanyat de dominis fibronectina. Fan bucles als extrems on hi ha cisteïnes que formen ponts disulfur. Funció: neural, morfogènesi, reaccions immunes dependents de antígens, extravasació de cèl·lules circulants, etc No necessita calci per fer l’adhessió.

30
Q

Unions de les Ig

A

Unions homofíliques: NCAM:neurones Unions heterofíliques: ICAM: endoteli JAM:unions hermètiques VCAM independents de calci: Vascular Nectina

31
Q

Distribució de les selectines

A

Expressades pels leucòcits, cèl·lules endotelials i plaquetes. Fan unions heterofíliques transitòries dependents de calci. Tenen un domini lectina que s’uneix a un oligosacàrid específic de glucoproteïnes i glucolípids. Funció: mediador entre adhesions cel·lular en el compartiment vascular i faciliten la migració dels leucòcits als teixits circumdants.

32
Q

Tipus de Selectines

A

L-selectines: leucòcits (expressió constitutiva) E-selectines: cèl·lules endotelials (induïble) P-selectines: Plaquetes i cèl·lules endotelials (induïble)

33
Q

Grànuls de Weibel-Palade

A

Grànuls que trobem per sota la mp de les cèl·lules endotelials que secreten E-selectina mitjançant una expressió induïda.

34
Q

Migració transendotelial

A
  1. Rodament o rolling: els neutròfils circulen pels capil·lars molt ràpidament, però quan es produeix una infecció s’alenteix la velocitat de circulació. Dependent de E-selectines. Les etapes següents són dependents d’integrines: 2. Adhesió forta: es produeix una forta adhesió entre el neutròfil i l’endoteli i permetrà la detenció. 3. Migració transendotelial o diapadesi: el neutròfils passen entre 2 cèl·lules. 4. Migració: migrarà i secretarà metaloproteases que degradaran la matriu.
35
Q

s-Le^x

A

Siàlic Lewis X: reconeix les selectines. l’àcid siàlic té glucoproteïnes que seran reconegudes per E-selectines.

36
Q

Integrina alfaLbeta2 de la superfície del neutròfil

A

S’uneixen a les proteïnes d’adhesió Ig (ICAM-1 expressió constitutiva). Aquesta integrina s’activa de dins a fora. La unió immobilitzarà al neutròfil.

37
Q

Interleuquina 8

A

Citoquina que són mediadors solubles de la inflamació. Sintetitzades per: cèl·lules del conjuntiu, macròfags, fibroblasts, etc. Són atrapades pel glicocàlix.