Teoria Flashcards
(152 cards)
1
Q
Característiques de l’audiència dels mitjans de masses
A
- Passiva
- Heterogènia
- Dispersa geogràficament
- Massiva
2
Q
Emissor dels mitjans de masses
A
Institucionalitzat
3
Q
Tipus de mitjans segons la propietat
A
1- Privat
2- Públic
3- Del 3r sector / comunitaris
4
Q
Definició d’estructura de la comunicació
A
Interdisciplina academica que es preocupa per l’estudi empíric de la materialitat de les indústries comunicatives i culturals. Es centra especialment en el marc històric, econòmic, polític, sociali tecnològic en que es produeixen / distribueixen els continguts de caràcter simbòlic així com també els suports físics que els canalitzen
5
Q
Des de quins punts de vista s’estudia la comunicació?
A
- Pov de l’economia
- Pov de la Ciència política
- Pov de la sociologia
- Pov de la tecnologia
6
Q
Punt de vista de l’economia
A
Emissors organitzats empresarialment (tendència concentració), produeixen i comercialitzen mercaderies, en alguns casos amb ànim de lucre o seguint lleis d’oferta i demanda, amb un model de negoci
7
Q
Punt de vista de la ciència política
A
Actors polítics influeixen en configurar l’ecosistema mediàtic
8
Q
Punt de vista de la sociologia
A
Propietats dels mitjans i indústries culturals ostenten poder i defensen els interessos de determinats grups.
9
Q
Punt de vista de la tecnologia
A
adquisició de materials per part de les indústries comunicatives i culturals, que implica canvis en els productes i en la producció / organització
Quines tecnologies tenim per establir relacions comunicatives i quines tecnologies fan servir els propis mitjans de comunicació
10
Q
Mitjans privats
A
Gestionats per empreses (generalment amb afany de lucre, excepte cooperatives)
Es financen a través del seu propi model de govern, amb base en la publicitat, però també poden rebre ajudes.
No tots els mitjans privats són de pagament; alguns poden ser oberts i finançar-se per publicitat. La majoria de mitjans tenen modalitats híbrides.
11
Q
Mitjans públics
A
Estatals, autonòmics o locals
Les finança la ciutadania a través dels impostos o d’un cànon audiovisual.
Alguns es poden finançar a través de la publicitat
12
Q
Mitjans comunitaris o del tercer sector
A
Independents, propietat de persones agrupades en associacions
Sense afany de lucre
Continguts més alternatius, culturals i altament vinculats amb l’agrupació que els gestiona.
13
Q
Comunicació social
A
S’interessa per coneixer i analitzar de manera empírica l’evolució dels sistemes mediàtics i les indústries culturals
Tendència creixent al naixement d’interdisciplines per un abordatge teòric comú de fenòmens complexos i polifacètics
Permet interpretar la complexitat i varietat dels fenòmens comunicatius
14
Q
Que es un sistema de mitjans?
A
Comprem tots els mass media que operan en un sistema politioc o social determinado
Las estructuras estan determinadas por el orden y las normas sociales en que los medios operan
Es un conjunto de actores económicos, políticos y sociales que interactuando entre ellos ayudan a articular un proceso de comunicación de masas en un territorio concreto.
Los cambios tecnológicos impactan en los sistemas de medios y las industrias culturales.
15
Q
Dimensions d’anàlisi dels sistemes de mitjans, Hallin & Mancini
A
- Desenvolupament dels mercats de mitjans
- Vincles entre mitjans i política (paral·lelisme polític)
- Professionalització
- Intervenció estatal (grau i naturalesa)
16
Q
Dos punts de vista per analitzar el sistema de mitjans ( Seethaler, 2017)
A
- Antic. Aproximació a crítiques normatives. Conceptes particulars sobre com els sistemes de mitjans haurien de funcionar respecte la societat.
- Noves aproximacions analítiques. Canvis a les estructures dels mitjans i institucions
17
Q
Economia política de la comunicació
A
Analitza relacions socials entre el sistema de mitjans de comunicació de masses i l’estructura econòmica i social més àmplia en que opera, tenint en compte l’evolució històrica i l’estat actual dels desenvolupaments tecnològics.
Especialment analitza les relacions de poder, que constitueixen la producció, distribució i consum de mitjans i comunicació així com l’estructura social política i econòmica en que operen aquests mitjans de comunicació.
18
Q
Estudiosos que han analitzat l’economia dels mitjans
A
Robert Mc Chesney, Dan Schiller i Vincent Mosco
19
Q
3 punts de partida de Vincent Mosco
A
- Mercantilització de productes de comunicació
- Especialització
- Estructuració
20
Q
Mercantilització de productes de comunicació
A
Predomini de la tecnologia.
La comunicació cau en mans d’empreses, on es dona la concentració de la propietat.
Exemple: MAGAM
21
Q
Espacialització
A
Capacitat de transcendir les delimitacions geogràfiques gràcies als mitjans de comunicació i les TIC.
Amb les TIC cada vegada és més difícil de delimitar, la comunicació cada vegada és més desfronteritzable
22
Q
Estructuració
A
Creació de relacions, com l’accés als mitjans de comunicació i les TIC està influit per les desigualtats.
Com les relacions de poder influeixen en l’accés als mitjans de comunicació, a les desigualtats.
23
Q
indústria
A
Creació de manufactures
24
Q
Cultura
A
Conjunt de valors i formes de vida que caracteritzen una comunitat
25
Que impliquen les indústries culturals?
La producció d'aquells béns i serveis simbòlics que incorporen graus significatius de creativitat. Sector productiu que proveeixen productes culturals, que generalment es difonen massivament.
26
Quins sectors comprenen les indústries culturals?
Indústria del llibre, de la premsa, musical, de l'audiovisual, les arts escèniques, videojocs...
27
Indústries culturals
Crea béns simbòlics com els continguts mediàtics i comunicatius que creen valor social, tenen una incidència en la configuració dels imaginaris col·lectius i l'articulació de com s'informa una societat, quins valors i referents té.
Alta sensibilitat perquè insereix en els valors democràtics i són productes que es difonen massivament.
28
Que permet diferenciar millor les indústries culturals?
La reproductibilitat / capacitat de difondre massivament els diferents béns i serveis creatius oferts.
29
Tots els productes culturals son iguals?
No.
Una pintura / escultura són béns únics i un espectacle escènic és un servei repetible, però no reproduible. Les còpies dels béns produits per les indústries culturals poden ser reproduibles (en el cas dels béns) o difosos ( en el csa dels serveis) a gran escala.
30
Com son els actius de les indústries culturals i creatives?
Intangibles
31
Processos de les indústries culturals i creatives
Creació - Desenvolupament - Producció - Difusió
32
Tendències de les indústries culturals i creatives
- Economies d'escala en producció, distribució i exhibició
- Banalització del valor de la creació de continguts: poc respecte a la propietat intel·lectual i còpies. Internet impacta i transforma la cadena de valor
- Contingut sota demanda, big data, personalització...
33
Característiques de la comunicació de masses
- Unidireccional (no hi ha feedback)
- Pública (missatges de difusió pública en obert)
- Mediada: a través d'un mitjà de comunicació
- Emissor institucionalitzat: especialitzat a produir i difondre missatges. Necessiten llicències per emetre
- Receptor: massiu, heterogeni, anònim i dispers geogràficament
34
Característiques de la comunicació a l'era digital
- Bidireccional: feedback. Receptors es poden convertir en emissors
- Transmissió selectiva o segmentada: No tothom rep el mateix. Tothom amb el seus interessos consumeix un tipus de continguts o uns altres
- Importància de les TIC
- Emissors divers: un espectador pot ser emissor. Diversitat. No tenen perquè ser institucionalitzats. Menys filtres per accedir al sistema comunicatiu
- Receptor heterogeni i actiu, que pot ser emissor -> prossumidor
35
Prossumidor
Consumidor de missatges que a l'hora també pot ser productor
36
Personalització
L'era digital introdueix un canvi de paradigma que modifica l'esquema comunicatiu així com la relació entre emissor i receptor, i augmenta la personalització
37
Conceptes que introdueix la digitalizació
- Convergència tecnològica ( i econòmica i empresarial): utilitzar diferents tecnologies i canals per distribuir un contingut
- Autocomunicació de masses
- Prossumidor
38
Convergència
Procés multidimensional queb facilitat per l'implantació generalitzada de les tecnologies digitals de telecomunicació, afecta l'àmbit tecnològic, empresarial, professional i editorial dels mitjans, propiciant una integració d'eines, espais, mètodes de treball i llenguatges anteriorment disgregats.
Els periodistes elaboren continguts que es distribueixen des de múltiples plataformes, mitjançant els llenguatges propis de cadascuna.
39
3 nivells de convergència
- Nivell tecnològic
- Nivell de continguts
- Nivell econòmic
- Nivell empresarial
40
Convergència a nivell tecnològic
(sistemes de comunicació)
Canals de comunicació / tecnologies que abans es treballaven per separat (ràdio, tv...) i ara s'integren en els projectes.
41
Convergència a nivell de contingut
(formes culturals)
42
Convergència a nivell econòmic
(en relació amb empreses, empresaris i mercat mediàtic)
Tendència a la concentració dels mercats mediàtics que fa que cada vegada s'unifiquin / integrin redaccions en projectes 360 amb diferents finestres de difusió.
43
Convergència a nivell empresarial
Tendència a la concentració de propietat dels mitjans de comunicació. Amb grups de comunicació que tenen mitjans de diferents tipus com ràdio, tv... Tradicionalment treballaven separats, però ara tendeixen a unificar les redaccions i s'articulen al voltant de missatges digitals, i cadascú té la seva finestra de distribució.
44
Autocomunicació de masses
Un mateix genera el missatge, defineix els possibles receptors i selecciona missatges concretso continguts de la web i xxss que vol recuperar.
45
Característiques de l'autocomunicació de masses
- Pot arribar a una audiència global
- Un mateixpot generar missatges
- Pot definir per on els emet
- Pot decidir quins missatges rep / paper actiu a l'hora de seleccionar els missatges
46
Biaix de confirmació
Mirada parcial de la situació.
Tinc una idea preestablerta i busco allò que reforça la idea
47
Que és un sistema de mitjans?
Conjunt d'actors econòmics, polítics, i socials que, interactuant els uns amb els altres, ajuden a articular un procés de comunicació de masses en un territori concret.
Com els diferents actors que hi ha en un pais conformen una determinada estructura dels mitjans de comunicació.
48
4 teories sociopolitiques de la premsa, en que es centren?
- Estructura: com s'organitza el sistema mediàtic
- Actuació: com els mitjans fan la seva tasca
49
Tesi de les 4 teories sociopolitiques de la premsa
La premsa adopta la forma de les estructures socials i polítiques en què actua i reflecteix el sistema de control social que ajusta les relacions entre individus i institucions.
50
4 teories sociopolitiques de la premsa
1. Autoritària
2. Comunista
3. Liberal
4. Responsabilitat social
51
Teoria autoritaria
El sistema mediàtic no té independència del poder polític (alt nivell de control)
S'orienta a garantir la seguretat de l'estat
52
Teoria autoritaria. Vigència contemporània
1. Estats amb règims autoritaris
2. Estats formalment democràtics (situacions d'excepció o democràcies liberals)
53
Teoria autoritaria. Expectatives sobre la premsa.
- Abscència de crítica
- Suport al govern / institucions de l'Estat
- Instruments del poder repressiu
54
Teoria autoritaria. Instruments de contol
- Legislació
- Control de la producció i l'emissió
- Codis de conducta coercitius
- Impostos o sancions econòmiques
55
Teoria autoritaria. Elements a controlar
a) Contingut
- Censura
- Versió única / oficial
- Prohibició a la circulació d'informe exterior
b) Emissor
- Limitacions al dret d'opinió
- Gestió de les concessions (arbitrària / directius clares)
c) Receptor
- Bloqueig / prohibició d'aparells i sistemes de recepció
56
Teoria autoritaria. Principis bàsics.
- Sistema comunicatiu altament controlat
- Professionals no tenen independència
- No s'ha de promoure la discussió pública
- Subordinació a l'autoritat establerta
- Evitar ofendre a la majoria
- Atacs a l'autoritat es consideren ofenses criminals
- Es justifica el recurs a la censura
57
Teoria comunista. Característiques bàsiques
- Agitació i mobilització soical
- Educació col·lectiva
- Propaganda
- Els mitjans com a eines per a mantenir els principis de l'ideari comunista
58
Teoria comunista. Control
S'exerceix mitjançant
a) Propietat estatal dels mitjans
b) Presència de comissaris polítics
59
No s'espera que els mitjans siguin vehicles d'expressió de la pluralitat i confrontació d'idees, sinó que exposin un punt de vista únic. Justificació?
El sistema comunicatiu es troba immers en una societat basada en la classe única
60
Teoria comunista. Control de continguts
- Versions úniques / oficials
- Autoregulació dels mitjans / autolimitacions
- Censura
- Sancions contra infractors
- Impossibilitat d'accedir a continguts forans
61
Teoria comunista. Funcions dels mitjans
- No afavoreixen la llibertat d'expressió.
- Instruments de:
a) Difusió de cultura i informació
b) Desenvolupament social i econòmic
62
Teoria comunista. Vigència històrica
Especialment influent durant la Guerra Freda
Actualment: Xina, Cuba, Corea del Nord i Vietnam
63
Coincidències teoria autoritària i comunista
Èmfasi en el suport en l'ordre social
64
Diferències teoria autoritària i comunista
Econòmica (propietat privada o no)
Funció dels mitjans (prohibició de continguts / educació de les masses)
Tipus de control: arbitrari / límits continguts i autoimposats
65
Origen i context sociopolític de la teoria liberal - de la llibertat de premsa
En el parlamentarisme, aparició de la premsa de lliure control oficial.
66
Característiques de la teoria liberal
Llibertat com a valor fonamental
Llibertat d'opinió (àmbit individual) + llibertat d'expressió (àmbit públic)
67
Llibertat com a valor fonamental
a) de l'individu: llibertat de pensament com a base del parlamentarisme
b) de premsa: empresa (propietat)
- Premsa lliure essencial per una societat lliure i racional
- Independència del poder polític
- Dependència de recursos de finançament (dependència econòmica)
- Presència de mitjans privats
68
Teoria liberal. Llibertat amb límits (legislació)
Límits de drets fonamentals
Conflictes arbitrats pel poder judicial
Funció social de la crítica de la política
Contrària a la censura d'opinions polítiques excepte en cas d'amenaça contra la democràcia
Àmplia vigència actual, especialment en el cas de la premsa escrita
69
Teoria de la responsabilitat social
Parteix del principi de llibertat, però supera contradiccions de la teoria liberal
El mercat no ofereix a la societat els beneficis de la llibertat de premsa
70
Limitacions de la teoria liberal
a) dependència econòmica:
influència dels interessos dels anunciants a la línia editorial
Cerca de la màxima audiència
b) Restricció de la pluralitat -> concentració
Visió de la propietat dels mitjans propera a la gestió d'un servei públic
71
Crítiques a les teories sociopolítiques.
- No s'analitzen les interaccions entre mitjans i sistemes socials
- Perspectiva Eurocèntrica
- Classificacions més que teories
- Limitada anàlisi empírica
- Perspectiva normativa
- Visió simple de la realitat que no pot englobar tots els sistemes del món.
72
S'afegeixen 2 teories més
Teoria desenvolupista i democràtico - participativa
73
Teoria desenvolupista
Los medios eran recursos que, junto con la urbanización, la educación y otras fuerzas sociales, estimularían mutuamente la modernización económica, social y cultural del tercer mundo.
El crecimiento de los medios visto como índice de desarrollo
74
Característiques de la teoria desenvolupista
- Societats en desenvolupament o recentment independent
- Reconeix les dificultats per crear indústries mediàtiques semblants a les dels països més avançats
- Mitjans sotmesos a la dependència econòmica i cultural estrangera o l'autoritarisme
75
Característiques de la teoria desenvolupista
- Desenvolupament nacional a tots els nivells
- Suport a la democràcia
- Solidaritat amb altres països en vies de desenvolupament
76
Teoria desenvolupista. A partir dels objectius prioritaris es justifica...
- Que els governs assignin recursos als mitjans
- Llibertat dels mitjans supereditada als objectius de desenvolupament
- Les responsabilitats socials dels mitjans per sobre dels seus drets / llibertats
- Importància a partir de processos de descolonització
- Rellevant a les dècades dels 70 i 80
77
Teoria democràtico participativa. Crítica amb:
- Societat de masses
- Sistema polític de partits convencionals
- Sistemes comunicatius contrats en els mass media
78
Teoria democratico-participativa. Crítica als mass media.
1. Dependencia de monopolis o oligopolis
2. Centralització
3. Mercantilització
4. Uniformització de continguts
5. Desvinculació dels receptors
6. Model professionalista
79
Teoria democratico-participativa. Crítica a la teoria liberal
Ha estat subvertida per les forces del capitalisme
80
Teoria democratico-participativa. Crítica a la responsabilitat social
Els mèdia o bé serveixen a l'estat burocràtic o els interessos de certes institucions
Les corporacions públiques:
- No permeten la veritable participació ciutadana
- Estan sotmeses als interessos de la classe política i dels professionals dels mitjans de comunicació, més que als interessos ciutadans
81
Teoria democratico-participativa. Proposta clau:
Dret a comunicar:
- A crear mitjans alternatius
- Es defensa el dret d'accés
82
Teoria democratico-participativa. Característiques dels mitjans
- Diversificats
- No institucionalitzats
- Propers, a petita escala
- Faciliten la participació i la interacció horitzontal (entre emissors) i també entre emissors i receptors.
- Compromesos amb la comunitat, que tinguin en compte les necessitats dels ciutadans
83
Teoria democratico-participativa. Relació amb la teoria comunista
- Educació col·lectiva
- Propaganda
- Els mitjans com a eines per mantenir els principis de l'ideari comunista
- No s'espera que els mitjans siguin vehicles d'expressió de la pluralitat i la confrontació d'idees, sinó que exposin un pov únic.
- Versions úniques / oficials, autoregulació dels mitjans, autolimitacions, censura, sancions contra infractors, impossibilitat d'accedir a continguts forans.
84
Teoria democratico-participativa. Relació amb la teoria de la responsabilitat social.
- Llibertat dels mitjans, però en relació a les seves responsabilitats socials
- Funció bàsica: garantir la pluralitat.
- Concentració entesa com una limitació de la pluralitat
- Parteix del principi de llibertat, però supera contradiccions de la teoria liberal
- El mercat no ofereix a la societat els beneficis de la llibertat de premsa
- Visió de la propietat dels mitjans propera a la gestió d'un servei públic.
Es justifica la intervenció de l'estat:
a) Econòmica
b) mesures anti - concentració
c) Protecció davant certs tipus de contingut
85
En que es basen Hallin & Mancini en el seu estudi sobre els sistemes de mitjans?
- Grau de desenvolupament dels mercats de mitjans
- Professionalització
- Vincles entre mitjans i política (paral·lelisme polític)
- Intervenció estatal (grau i naturalesa)
86
Semblances i diferències respecte l'estudi de Hallin i Mancini i el de Siebert, Peterson i Schramm
Premissa de partida similar: els mitjans informatius no es poden entendre sense compendre com és l'estat, el sistema de partits polítics, les relacions entre interessos econòmics i polítics o el desenvolupament de la societat civil.
Diferència: els mitjans no només reflecteixen l'estructura social i política, també exerceixen influència.
87
Hallin & Mancini, anàlisi comparativa sobre:
- Relació entre els sistemes de mitjans de comunicació i sistemes polítics
- Periodisme i mitjans informatius
- Polítiques i legislacions
88
Hallin & Mancini. Països
18 països d'Europa Occidental i Amèrica del Nord
89
Hallin & Mancini. Indicadors
- Paral·lelisme polític
-Pluralisme extern
- Pluralisme intern
- Professionalització
- Instrumentalització
90
Paral·lelisme polític
Grau i naturalesa dels vincles entre mitjans de comunicació i partits polítics. En quina mesura el sistema de mitjans reflecteix les principals divisions polítiques de la societat
91
Indicadors de paral·lelisme polític:
- Contingut dels mitjans: fins quin punt reflecteixen determinades orientacions polítiques a l'hora de presentar l'actualitat
- Relacions organitzatives: entre mitjans i partits / sindicats / església (finançament o afiliació política)
- Partidisme de les audiències
- Orientacions i pràctiques dels periodistes: relacionar amb el pes de l'opinió ( + paralelisme = estil discursiu del periodisme + relacionat amb la política)
- La independència d'aquests prestadors respecte el poder polític
92
Pluralisme extern
Pluralisme aconseguit en el sistema de mitjans en el seu conjunt
Tota la gamma reflecteix el punt de vista dels diferents grups i tendències de la societat
93
3 sistemes de mitjans segons Hallin & Mancini
- Mediterrani o Pluralista polaritzat
- Democràtic corporatiu o del Nord d'Europa
- Liberal o de l'atlàntic Nord
94
Paisos del model meditarrani o pluralista polaritzat
sud d'europa com frança, italia, espanya i portugal
95
paisos del model democratic corporatiu o de nord d'europa
paisos del centre d'Europa i nòrdics
96
Paisos del model liberal o de l'atlàntic nord
Irlanda, Gran Bretanya, EEUU, i Canadà
97
Professionalització política
L'autonomia dels periodistes, el control de la professió sobre el procés de treball
98
Dimensions de la professionalització política
- Autonomia (control de la professió sobre el procés de treball)
- Normes professionals específiques (codi ètic, etc)
- Orientació com a servei públic
99
Autoregulació institucionalitzada
A través de institucions com sindicats o col·legis de periodistes, formalitzada a través d'instruments com codis deontològics.
Vetllen per la bona pràctica professional / periodística.
Sobretot en països democràtics - corporatius
100
Autoregulació no institucionalitzada
Més informal a través de valors compartits pels professionals o a través de pautes de comportament interioritzades a les redaccions - importància del paper dels caps.
101
Instrumentalització
Control dels mitjans de comunicació per part d'actors externs
102
Rol de l'estat
Als països pluralistes polaritzats hi ha una forta intervenció estatal i els mitjans i premsa estan subvencionats
Al sistema democràtic corporatiu hi ha una alta intervenció estatal, però és pr protegir la llibertat de premsa, per garantir el benestar general.
Al sistema pluralista polaritzat no sempre és per protegir la llibertat de premsa i benestar col·lectiu
103
Al sistema liberal hi ha molta o poca intervenció estatal?
Poca
104
Formes d'intervenció estatal en el sistema liberal
- Finançament i promoció dels mitjans públics
- Ajudes als mitjans (directes / indirectes)
- Regulació del mercat mediàtic i concentració de la propietat. Garantia de lliure competència.
105
Retrocés de l'ocupació femenina dins els mitjans de comunicació
12,3%
106
Quantes dones tenen càrrecs directius?
1 de cada 4
107
Bretxa salarial
del 20, 2%.
Diferència de 8.000 euros entre homes i dones
108
Dels 100 mitjans més rellevants del país...
Només 23 estan dirigits per dones
109
De les 174 principals empreses editores de mitjans...
el 24% son dones, malgrat que el 40% dels periodistes dels 12 mercats son dones.
110
% de dones en posicions editorials superiors al Japó
0 %
111
% de dones en posicions editorials superiors als EUA
43%
112
Dones directores a nivell dels paisos catalans
25%
113
Dels 20 principals mitjans dels Països Catalans
5 tenen dones com a directores
114
Economia política de la comunicació
Analitza les relacions socials entre el sistema de mitjans de comunicació de masses i l'estructura econòmica i social.
Analitza especialment les relacions de poder.
115
Economia política feminista de la comunicació
Analitza la situació de les dones en les empreses mediàtiques i altres aspectes com la representació de les dones en la publicitat i la mercantilització de l'audiència femenina.
116
Vega i Ortega
Anàlisi a Mèxic.
La propietat dels mitjans més importants del país es troben dirigits principalment per homes com un problema sistèmic i que el poder de les dones en els continguts i formes culturals és reduït, i per tant també la capacitat de reduir estereotips sexistes.
117
Sistemes de mitjans comparats: actualització
- Han canviat com a resultat del desenvolupament de les TIC
- Altres limitacions són geogràfiques: només tenen en compte Amèrica del Nord i Europa Occidental
- No contemplen la llibertat de premsa com a indicador clau
118
Actualització de Humprecht et al
- La majoria de gent consumeix contingut digitalment (webs de mitjans i plataformes) -> fragmentació audiència
- Digitalització dels sistemes de mitjans ha creat condicions perquè augmenti el paral·lelisme polític -> Fragmentació, polarització de l'audiència i orientacions polítiques dels periodistes
- Ha afectat a la professionalització: més sensacionalisme (sobretot a xxss) i canvis en les rutines periodístiques (paper més actiu de l'audiència)
- En relació al rol de l'estat: finançament i promoció dels mitjans públics, ajudes als mitjans i regulació del mercat mediàtic i concentració de la propietat
119
Que son les big tech?
Tendència a la concentració de la propietat, menys empreses tenen en propietat més mitjans. Ex: MAGAM
120
Que considerem els nous paràmetres?
- Desenvolupament de les TIC
- Llibertat de premsa
- Ampliació de l'àmbit geogràfic
121
L'estat
- Inclou els diferents nivells administratius (central, autonòmic i local)
- Incidència molt activa en com es configura, funciona i financen els mitjans públics
- Regulació i disseny de les autoritats reguladores
- Condicionar els mitjans de titularitat privada i del tercer sector
a) amb regulació
b) Amb adjudicació de llicències
c) Amb ajudes ( finançament)
122
Ajudes de l'estat a mitjans privats. Ajudes directes. Funció
Garantir el sosteniment i la pluralitat del sistema català de mitjans
123
Ajudes de l'estat a mitjans privats. Ajudes indirectes
1. Publicitat institucional - Crítiques per l'arbitrarietat i poca transparència. Acció comunicativa duta a terme per institucions públiques per promoure, defensar valors i conductes que permetin consolidar la democràcia, el benestar social, salut o prevenció i la seguretat.
2. Compra d'exemplars per part d'administracions públiques
124
Ajudes DIRECTES de l'estat a mitjans privats. Tipus.
1. Estructurals: En funció de la difusió del mitjà. Risc = les ajudes sempre vagin al mateix mitjà i pot afavorir al clickbait. La part positiva és l'objectivitat.
2. Ajudes a projectes: Menys objectivables, però no afavoreixen al clickbait. Valoració més qualitativa
125
Media capture
Situació en la qual els mitjans de comunicació no son autònoms i estan condicionats pels interessos del govern i altres poders, que els utilitza en benefici propi. Es dona quan el govern intenta controlar el sector privat dels mitjans.
126
Tendència oligopolística
A la concentració
127
Configuració dels grups de comunicació
Pas del negoci periodístic o editorial a altres interessos no vinculats a la comunicació, cultura o creació de continguts. Orientació al mercat internacional. Preval l'interés per als propis negocis diversificats.
Empreses periodístiques / editorials - Grups comunicatius multimèdia - Macrogrups conglomerats
128
Que es un conglomerat?
Empresa que ha ampliat la seva dimensió integrant activitats pròpies de diferents indústries.
El resultat és la conformació d'un conglomerat d'empreses. La indústria de la comunicació s'ha constituit com un espai per l'expansió d'empreses d'altres camps. Exemple: Disney
129
Perquè parlem de concentració i diversificació?
Diversificació fa referència al pov de les empreses que diversifiquen / reparteixen els possibles riscos entre branques diverses. El resultat per els ciutadans és de concentració de la propietat en unes poques mans
130
Perque es dona el fenòmen de concentració?
Perquè les empreses volen:
1. Augmentar la seva capacitat d'actuació al mercat
2. Reduir els riscos de la competència
3. Augmenta la seva influència social i política
131
Tipus de concentració
1. Vertical
2. Horitzontal unibranca
3. Horitzontal multimèdia / extrabranca
132
Concentració vertical
S'opera en diferents fases del procés productiu, dins una mateixa branca o filera
133
Concentració horitzontal unibranca
Diferents béns o serveis d'una mateixa activitat. S'amplien segments del mercat als quals s'adreça una tipologia de producte
134
Concentració horitzontal multimèdia / extrabranca
Una empresa integra diferents mitjans de comunicació i / o productes i / o serveis de comunicació, és a dir, diferents branques d'activitat de la indústria de comunicació. Ex: Grupo planeta / Netflix
135
Plataformització
Auge de plataformes digitals (ott i xxss)
136
Primers actors que comencen a engegar emissores al S XX
Emissores privades / comercials
137
Inicis dels mitjans als EUA
Primer neix la indústria privada, i en contraposició apareixen els mitjans públics (del tercer sector, no finançats per l'estat)
138
Inicis de la radiodifusió a Europa
Neix de la mà dels monopolis públics i es produeix un procés de liberalització del sector.
139
Evolució del Public Service Broadcasting (PSB)
Public Service Media (PSM)
140
Evolució dels mitjans de radiodifusió
1. Servei públic de radiodifusió
2. Mitjans de servei públic
3. Plataformes de servei públic
141
Com s’han constituït els mitjans públics a Europa?
Com una part del funcionament de l’estat.
142
Servei públic audiovisual a Europa entès com a …
Política:
reconeixement de la funció social de l’estat del benestar de proveir les condicions per afavorir la participació política, cultural i social en una societat democràtica.
143
TRES ETAPES DEL SERVEI PÚBLIC AUDIOVISUAL A EUROPA
(20’-70’). Aparició i consolidació dels mitjans públics. Monopolis públics.
(‘70-’90). Liberalització del servei audiovisual i aparició dels mitjans privats que conviuen amb els públics. Més mercat / opcions.
A partir dels 90’. Auge de les noves tecnologies i inserció del servei públic audiovisual a l’era digital.
144
Espectre radioelèctric
ample de banda per on poden circular els canals.
145
Ara hi ha menys espai radioelèctric per radio i tv
hi ha espai destinat al 3g, 4g… pro com que és més eficient, s’hi poden encabir més canals de ràdio i tv.
146
Primer aetapa (20'-70')
- Escassetat de l’espectre (espai de banda per on poden circular els canals)
- Els mitjans depenen dels governs nacionals i hi ha una elevada politització
- Creença que els mitjans de comunicació públics podien contribuir a emancipar l’audiència i les masses, a través de les funcions d’informar, entretenir i educar.
- La producció, programació i distribució està integrada generalment en un sol prestador.
147
Hi havia mitjans privats en la primera etapa?
No. Monopoli de mitjans públics
148
Segona etapa (70'-90')
- Marcada per la liberalització del servei audiovisual
- Es deixa de considerar la radiodifusió exclusivament com un bé públic
- Els mitjans de comunicació privats reclamen tenir espai per emetre
- Les lògiques del lliure mercat es van introduint a la política de radiodifusió (apareixen empreses que competeixen per l’audiència)
- L’espectre seguia sent limitat, però les noves tecnologies permetien utilitzar-lo de manera més eficient. Per tant, era difícil mantenir la legitimació del monopoli públic i es podien concedir llicències per gestionar més canals.
- Es construeix una indústria audiovisual (amb l’objectiu que pogués competir amb la nord-americana)
- Apareixen nous reptes del servei públic audiovisual: competència amb els privats per les audiències.
149
Tercera etapa ( a partir dels 90')
- Auge de les noves tecnologies: el servei públic s’insereix en l’era digital
- Aquest servei s’ha de reformular, ja que se’n multipliquen les vies de difusió
- Anys 2000: transició a la TDT (més canals). Més mitjans privats i els públics tenen més canals temàtics.
- Importància de les noves tecnologies (TIC)
- Menys consum lineal i més consum sota demanda (on-demand), en línia (on-line) i asincrònic
- Mitjans multimèdia i transmèdia.
Post-broadcasting era. Per tant, a l’era de continguts digitals
150
En l'era digital
- El servei digital ja no pot ser interpretar únicament com a radiodifusió, sinó que s’ha d’adaptar a aquesta nova realitat existent, ampliant el concepte i reinterpretant-lo
- Pas de Public Service Broadcasting (PSB) a Public Service Media (PSM)
- I a Public Service Platforms (PSP)
151
Funcions dels mitjans públics
1. Qualitat
2. Diversitat
3. Accountability
4. Independència
5. Representació
6. Innovació
7. Universalitat
8. Pluralisme
9. Interactivitat
152
Els serveis oferts del PSM han de ser diversificats en, almenys, 3 maneres:
- Els gèneres dels programes
- L’audiència
- Els temes tractats (tocar temàtiques ignorades per altres mitjans, com ara locals)
