Teoria Flashcards
(118 cards)
1
Q
Quina és l’ecologia del gènere?
A
- Tecnologia que tenim en aquell moment
- Necessitats de mercat
- Com històricament canvien les necessitats de mercat
2
Q
En el cas dels mitjans, factors que poden canviar
A
- Pautes de consum
- Pautes de lectura
- Vies de finançament
3
Q
Quines característiques actuals han modificat el context ecològic dels mitjans?
A
- No saben com finançarse
- Canvis en els hàbits de lectura
4
Q
En quin context ecològic ens trobem?
A
- Naixement xxss
- Multiplicitat de vies per informar-nos
- Consum immediat i efímer
- Tradició cultural periodistica
- Vinculacions empresarials
- Línia editorial
5
Q
Espècies dels gèneres
A
- Tradició cultural periodística
- VInculacions empresarials
- Línia editorial
6
Q
Punt de relació entre el públic i els mitjans?
A
Comunitats de discurs
7
Q
News avoid
A
Distanciament de certa informació
No té a veure amb l’opinió directament, però si amb la creació de les comunitats que no estan molt connectades
8
Q
Característiques dels gèneres d’informació
A
- Estreta relació amb l’informació
- Lògica pròpia interrelacionada
- Gèneres dialògics, diàleg explícit
- On volem arribar (?)
- Pensar en contraarguments
- Decidir context i informació prèvia
- Pacte amb el lector
9
Q
Llibertat estilística
A
Críteri que classifica els gèneres segons la forma que tenen
10
Q
Quina és la base textual de l’argumentació?
A
La valoració
11
Q
Funció de l’article argumentatiu
A
Raonar l’opinió
12
Q
Funció de l’anàlisi
A
Explicar problemes de difícil avaluació
13
Q
Funció de l’editorial
A
Opinió corporativa
14
Q
Funció de la crítica
A
Opinar sobre espectacles i les arts
15
Q
Funció de la columna
A
Article que pot ser argumentatiu o no. El que la marca és la llibertat estilística
16
Q
Funció de la tribuna
A
Peça d’experts
17
Q
Persuasió
A
Intentar trobar una aquiescència, probablement no sera total pero si que es pot arribar a un acord comú.
Aquiescència = que algú et digui que si
18
Q
Argumentació contemporània
A
Recupera la retòrica clàssica.
Mètode o tècnica per persuadir a l’audiència a través del llenguatge.
19
Q
Que diu quan Aristòtil planteja la retòrica?
A
Fixa que aquesta és el territori d’allò que no fa referència o no requereix tècnica.
20
Q
Veritat
A
objectiu en filosofia clàssica
21
Q
Versemblança
A
Discurs amb base veritable.
Proces certes però amb interpretació propia
22
Q
3 llibres de la retòrica segons aristòtil
A
- Ethos
- Pathos
- Logos
23
Q
Com vinculem la proposta retòrica amb el triangle modern de comunicació?
A
- Ethos: prestigi, credibilitat… T’atorguen una plataforma perque t’atribueixen coneixement. Relacionat amb la formació del periodisme
- Pathos: emocions de l’audiència, adaptar el discurs
- Logos: proves
24
Q
Fases d’elaboració del discurs
A
- Inventio: ideació i documentació
- Dispositio: estructura
- Elocutio: redactar
- Memoria: interioritzar
- Actio: actuar
25
Divisió de proves segons qui idea el discurs
- Atècnica: performades, no intervenim
- Tècnica: Intervé la lògica de l'emissor
26
Distribució en proves tècniques
- Inductiva: de general a particular
(analogies i exemples)
Paradigma, llenguatge aristotèlic
- Deductiva: de particular a general
(silogisme)
Entimema, relacions lògiques
27
Estructura aristotèlica
- Dispositio
- Exordio
- Narratio
- Comprobatio
- Epíleg
28
Com es divideix l'estructura argumentativa contemporània?
Seqüències, les dividim en paràgrafs
29
Estructura argumentativa contemporània
- Introducció: ressenya històrica + tesi
- Desenvolupament: 1 argument per paràgraf
- Conclusió / epíleg
30
Tipus d'epílegs
- Reforç: ampliació
- Reiteració: tesi
- Síntesi: resum dels punts clau
- D'impacte: arguments forts, apelen a la part emotiva
31
Tipus de titulars:
- Títol de tesi: suggerent
- Títol temàtic: enunciatiu
32
Que escriu CHAREAUDEAU
- Article acadèmic sobre argumentació
- Anàlisi de llenguatge aplicat al discurs polític
33
Segons CHAREAUDEAU que fem quan argumentem?
4 funcions cognitives:
- Problematitzem
- Ens posicionem
- Elucidem
- Provem
34
Que es el "Tractat de l'argumentació"?
- Obra que marca un abans i un després en la lògica no formal
- Subtítol: La nova retòrica
- Autors: Chaim Perelman i Lucy Olbretchs - Tyteca
35
Lògica no formal
La nova argumentació recupera la retòrica aristotèlica, però l'argumentació amb la retòrica contemporània es planteja com una manera lògica i lingüística de provar els nostres discursos.
Meitat S. XX
36
Diferència entre retòrica (persuadir) i provar de manera retòrica
La primera té el pes de l'emoció
37
Que passa durant el S. XVII (segle de les llums)?
La retòrica s'aparca
38
Com aprofundir en textos argumentatius ?
- Bondat lògica: Tenim unes premises que han d'apareixer a la tesi, als arguments, etc.
- Qualitat dialèctica: adaptarnos a el públic
- Eficàcia retòrica: que no sigui frigidum
39
Que és l'accountability?
el concepte que tenim de l'audiència
40
Anàlisi argumentatiu
Qüestions de dificil interpretació que necessitin un tracte extens. Interpretar diagnosticar i opinar questions que amb una argumentació més senzilla seria impossible. Es necessita una investigació profunda.
41
Funció de l'anàlisi
Respondre opinions expertes per temes de difícil diagnòstic
42
2 problemes que podem trobar en una anàlisi
- Generalista
- Superficial
43
A que tendeix l'anàlisi?
A la fredor autorial
44
Estructura d'anàlisi
- Titular
- Actualitat
- Tesi
- Arguments
- Epíleg (prospectiva)
45
Que es l'editorial?
Opinió corporativa d'un mitjà
No va signat = plural magestàtic
Distància estilística
Depen de l'importància pot anar a portada
46
Qui escriu l'editorial?
Director / responsable / equip de confiança
47
Funció de l'editorial
GUiatge social
48
Crítica
Pot ser argumentatiu o no
Més lliure, estil més desenfadat
Valoració d'obres i productes artistics i culturals.
S'enfoca més a mitjans especialitzats.
49
Missió de la crítica
Guia del gust
50
Crítica anglosaxona
Copia l'estructura de l'article argumentatiu.
- Introduccio (que es)
- Paràgraf de la tesi
- Divisió de paràgrafs es dedica a cadca àmbit
Podem trobar valoració, pero la narrativa i opinió prenen el protagonisme
51
Consens argumentatiu
L'apropament de l'auditori
52
Implicacions cerca adhesió
Formals
Continguts
Estil
53
En que es basa la retòrica clàssica?
En l'existència de l'auditori ampli, el seu estudi i l'ús del topoi
54
Que es el topoi?
llocs comuns dels que parlava Aristòtil, com valors i estructures de pensament que sempre ens serveixen
55
Quins son els referents comuns que possibiliten comunicar l'argument?
- Base lògica
- Base contextual
- Base semàntica
56
Base semàntica
- Registre idiomàtic
- Llengua en temps historic
- Registre semàntic
- Registre territorial
57
Base lògica
- Referents comuns
- Sistema inherència acceptat
- Lògica comú
58
Base contextual
- Context de l'enunciació comú
- Tipus de context marca registre i claus interpretatives
- Formal / informal
- Familiar, judicial, periodistic
59
Quins son els referents no necessàriament comuns?
- Base cultural
- Base dialògica
- Base axiològica
60
Base cultural
- Aspectes nacionals
- Qüestions de gèneres
- Àmbit acció
- Subgrups socials
61
Base axiològica
SIstema de valors compartits
- Religiosos
- Familiars
- Emanen de la cultura
62
Base dialògica
- Sistema de procediments retòrics compartits
- Patrons de pensament i recursos dialògics
63
Intersecció cultural
axiològica, qüestions morals i ideològiques
64
REFERENTS BIOGRÀFICS PREVIS A L'ARGUMENTACIÓ
Si xoquen entren en conflicte amb els no necessàriament comuns i bloquejen arribar a un consens.
Lligats a la trajectòria personal
- Debat possible pero truncat si entren en contradiccó
- Argumentació com a negociació
- Llindars argumentatius, els dissenys del territori del pacte
65
Memoria i actio aristotelica
- Trobar l'adequació del registre
- Dicció clara i elocució formal
- 150 - 175 paraules per minut
- Happy medium
- Frigidum
- L'oral no aguanta el mateix que el text
- Proves imparcials tot i que les proposicions no
66
Happy medium
Certa energia en el dicurs
Postura relaxada però recta
67
Darun argumento
Ofrecer un conjunto de razones en apoyo de una conclusión
68
Pq es importante argumentar?
- Manera de informarse acerca de que opiniones son las mejores
- Medio para indagar
- Defendemos la conclusion a traves de argumentos
- Ofrece razones y pruebas para que otras personas puedan formar sus opiniones
69
Conclusión
Aformacion en favor de la cual usted ofrece sus argumentos
70
Premisa
Afirmacion a traves de la cual usted defende su conclusion
71
Más de un argumento?
Un argumento sirve para ilustracion, para una generalizacion se necesitan más
72
Argumento la persona que
Damos más crédito a un ejemplo gráfico que a un cuidadoso sumario y a la comparación de miles de antecedentes de reparaciones.
Casi siempre son una falacia
Richard Nisbbt y Lee Ross
73
Argumentos por analogia
Discurren de un caso especifico a otro, argumentando que debido a que los dos ejemplos son semejantes en muchos aspectos, son también semejantes en otro aspecto más específico.
74
Argumento de autoridad
X (alguna persona u organización) dice que Y
Por lo tanto Y es verdad
75
Las citas tienen dos propósitos
- Fiabilidad de una premisa
- Permitir que el lector pueda encontrar informacion por si misma
76
Las autoridades pueden ser descalificadas
- Si no están bien informadas
- Si no son imparciales
- Si no están de acuerdo
77
Como sabemos cuales son las explicaciones más probables?
Las que son compatibles con nuestras creencias mejor fundadas
78
Otra manera de decur argumentos deductivos
Silogismes
79
Modus ponens
Si P entonces Q
P
Por lo tanto Q
80
Como se llaman los argumentos deductivos correctamente formulados?
Válidos
81
Modus Tollens
Si P entonces Q
No Q
Por lo tanto no P
82
SIlogismo hipotético
Si P entonces Q
Si Q entonces R
Por lo tanto, si P entonces R
83
Silogismo disyuntivo
P o Q
No P
Por lo tanto, Q
84
Dos posibilidades de silogismo disyuntivo
- Sentido exclusivo: Una de las dos es cierta, no ambas
- Sentido inclusivo: A o B es verdadero yposiblemente ambas lo sean.
85
Dilema
P o Q
Si P entonces R
Si Q entonces S
Por lo tanto, R o S
P o Q
Si P, entonces E
Si Q, entonces E
Por lo tanto, E
86
Reductio ad absurdum
Versió del Modus Tollens
Para probar: P
Se asume que P es falso
De esta asunción se deriva una implicación: Q
Se muestra que Q es falso
Se concluye P
87
De que es una versión la reduccion al absurdo?
Del Modus Tollens
88
Como pueden ser usados los silogismos hipoteticos?
Para explicar conexiones entre causas y efectos
89
Las dos grandes falacias?
- Generalización a partir de una informacion incompleta
- Olvido de alternativas
90
Ad hominem
Ataque a la persona en lugar de a sus cualificaciones
91
Ad ignorantiam
Se asume que una premisa es verdadera solo porque no se ha demostrado que es falsa
92
Ad misericordiam
Apelar a la piedad esperando un trato de favor
93
Ad populum
Apelar a las emociones de una multitud.
Poner en boca de todos lo que uno piensa
Mal argumento de autoridad
94
Afirmar el consecuente
Falacia deductiva:
Si P es Q, Q es P
95
Ambiguedad
Utilizar una palabra simple en mas de un sentido
96
Caausa falsa
Conclusion cuestionable sobre causa y efecto
97
Composicion
Asumir que el todo debe tener las mismas propiedades que sus partes
98
División
Asumir que las partes deben tener las mismas propiedades que un todo
99
Definición persuasiva
Definicion que parece neutral, sutilment emotiva
100
Descalificar la fuente
Lenguaje emotivo para menospreciar un argumento incluso antes que se pronuncie
101
Falso dilema
Reducir las opciones a dos, normalmente opuestas e injustas para quien se expone el dilema
102
Argument circular
Identic a la petició de principi
103
Hombre de paja
Caricaturizar la opinio de un oponente de manera que sea facil de refutar
104
Negar el antecedente
Si P entonces Q
No P
Por lo tanto no P
Falacia deductiva
105
Non sequitur
Conclusion que no le sigue
106
Palabras equivocas
Cambiar el significado de una palabra en medio de un argumento. La conclusion puede ser mantenida aunque su significado puede haber cambiado radicalmente
107
Peticion de principio - petitio principii
Usar de modo implicito la conclusion como una premisa
108
PIsta falsa
Introducir una cuestion relevante o secundaria para desviar la atencion de la cuestion principal.
Cuestion acerca de la cual las personas tienen opiniones contundentes
109
Post hoc, ergo propter hoc
Despues de esto, por lo tanto, debido a esto
Asumir la causalidad demasiado pronto sobre la base de la mera sucesion en el tiempo
110
Preguntas complejas
Exponer una pregunta de tal manera que no se pueda acordar o discrepar sin obligarse con alguna otra afirmacion que quiere promocionar
111
Provincianismo
Universalizar un hecho local
112
Suprimir pureba
Presentar una parte de la información que apoye su afirmacion, ocultando las partes que la contradicen
113
Definiicones que precisan
Empiezan donde las palabras comunes son demasiado vagamente definidas
114
Definicion estipulativa
Unicamente una palabra que carece de sentido previopuede adscribirle cualquier definicion que desee
115
Definicion operacional
El término es definido mediante la especificacion de ciertas pruebas o procedimientos que determinan si es o no aplicable
116
Definicion esencial
Identifican la caracteristica que une al conjunto de cosas al que se aplica la palabra
117
Definicion emotiva
Demostra una inclinació, posicionament
118
