teoria Flashcards
(131 cards)
1
Q
Programació
A
Proposta organitzada dels productes televisius que són oferts a l’audiència en un determinat moment.
Pensada per tele amb un flux constant
2
Q
Programació radiofònica i televisiva
A
- Conjunt de programes que emet cada emissora de forma cronològica i lineal des de l’inici fins al tancament de l’emissió
- Activitat professional encaminada a la determinació de programes, espais d’emissió i la seva distribució en el temps en funció de l’estil de l’emissora, les expectatives d’audiència i la demanda dels publicitaris
3
Q
Programador
A
Persona que té una oferta de continguts.
EN funció del slot horari (franja horària) en que col·Loquis un programa pots fer que sigui un èxit o no
4
Q
Efecto antesala
A
Moltes vegades els noticiaris van darrere de concursos perquè s’hi acumula gnet.
5
Q
Estudi de la programació.
Es pot classificar en funció de:
A
- Continguts
- Canal de distribució
- Modalitat de recepció
- Cobertura
- Accés de l’audiència
6
Q
Divisió en la programació de continguts
A
- Generalista
- Especialitzada (o temàtica)
7
Q
Exemple canals de tv generalista:
A
Televisió espanyola
TV3
8
Q
Radio estatal generalista
A
SER
RAC
9
Q
Canal de televisió especialitzat en target
A
- Divinity
- Boing
- Teledeporte
10
Q
Radio estatal especialitzada
A
- Los 40
- Radio clasica
- Radio marca
11
Q
Graella de programació / parrilla / schedule
A
Conjunt de programes que emeten cada emissora en un ordre cronològic determinat
- PGR precedent + Programa + PGR COnsecutiu
12
Q
Consum mediàtic a espanya de major a menor segons l’últim estudi EGM
A
- Internet (88,9%)
- Televisión (81, 6%)
- Exterior (81,3%)
- Radio (54,3%)
- Revistas (23,8%)
- Cine (8,1%)
- Suplementos (3,7%)
13
Q
Consum diari en televisió
A
187 minuts per dia
14
Q
Consum diari en ràdio
A
92 minuts per dia
15
Q
Prime time a ràdio
A
Comença a les 6am
Pic a les 8 i arriba fins les 10
16
Q
Prime time teleevisió
A
1r pic a les 15 i segon a les 21h
17
Q
Emissores generalistes amb més audiència?
A
- SER
- COPE
- Onda Cero
- RNE
18
Q
Emissores temàtiques amb més audiència ?
A
- 40 principalees
- Cadena 100
- Dial
19
Q
Per on es veu la televisió?
A
+ del 70% de la població espanyola consumeix la televisió des de la tdt.
20
Q
Evolució de la televisió de pagament
A
Netflix, Amazon, Disney + introdueixen més coses que pelis i series
Emissions en directe, realities, OT.
Docuseries, biografies documentals.
Formats de l’infoentreteniment
21
Q
Context analògic
A
- Model broadcasting
- Consum lineal, massiu i sincrònic
- Financiació basada en la publicitat
- Tecnologies de distribució autònoma
22
Q
Context digital / mòbil / social
A
- Modelo netcasting
- Consum a demanda, personal i asincrònic
- Finançament orientat al pagament / servei
- Convergència tecnològica i cultural
23
Q
Programa
A
Conjunt de continguts sotmesos a una unitat de tractament, estructura i temps per ser difosos a ràdio i televisió com a element independent i diferent dins de la graella de programació.
Té nom propi i està col·locat i limitat en un temps de principi a final
24
Q
Format
A
Concreció formal dels continguts - la realització - el nom que reben de manera genèrica. És la forma de transmissió dels continguts
25
Macrogènere
Respon al criteri definidor del gènere, fa referència al contingut o a la funció del programa.
26
Programa
Format concretat en una estructura definida i única que és programada en una graella i que té un nom que el defineix dins de la seva emissora.
27
Tipus de macrogènere
(forma narrativa amb unitat propia)
- Informatiu
- Entreteniment
- Divulgatiu
- Publicitari
28
Tipus de format
(Concreció formal dels continguts)
- Avanç informatiu
- Informatiu diari- Telenovela / radionovela
- Telecomèdia
29
Quin contingut emeten més les cadenes públiques?
La informació.
Una de lees obligacions de les televisions públiques és que la informació arribi a tothom.
30
Quin contingut emeten més les cadenes privadees?
Ficció
31
Netcasting
Es trenquen les regles convencionals programàtiques
- Any content, anywhere, anytimee, anydeevice
- Entorn digital atribueix a l'usuari el control del consum i desdibuixa la programació lineal de ràdio i teelevisió, essència del model broadcast
- Mana el contingut
32
Actualització de la informació
- Fets / notícies
- Selecció (gatekeeper)
- Valoració
- Tècnica d'elaboració d'acord al mitjà
33
Que és l'actualitat?
Todo lo que actua de forma vigente sobre la conciencia del hoy.
Transmetre els fets el més ràpid possible, amb les limitacions tècniques pròpies de cada època, de forma que la intermissió de temps entre el fet i la seva comunicació es faci més curta fins a coincidir.
L'actual també pot ser que no vingui vinculat amb la línia temporal del dia, també se li pot donar actualitat quan se li dona visibilitat a través dels mitjans, quan adquireix aquesta "conciencia del hoy"
34
Confiança dels ciutadans europeus en els mitjans
48% dels ciutadans europeus hi confien
35
Actualització televisiva
- Nous ítems
- Evolució (fer un seguiment)
- Última hora
Es basa en l'oferta de nous ítems als informatius del matí, en l'evolució de ela jornada i les dades d'última hora quan n'hi ha
36
Actualització radiofònica
- Informació constant
- Immediatesa
- Acceessibilitat
Es basa en la informació constant, la possibilitat dels oients de tenir accessibilitat ràpida i immediateesa a les últimees dades.
37
Rutinees productives. Que podem fer per actualitzar la informació?
No hi ha nous fets
- Reordenació de les dades / estructura de la peça
- Dir el mateix amb una altra redacció / muntatge audiovisual
- Treballar amb dades secundàries no utilitzades
- Canviar el tall de veu
- Canviar de gènere informatiu
38
Rutinees productives. Que podem fer per actualitzar la informació?
Hi ha dades noves
- Valoració i jerarquització interna de la notícia
- Podem canviar la capçalera
- Pot ser una dades més
- Si és un fet secundari que no aporta res nou de valor, es pot no incloure
- Hem de ser capaços de valorar / seleccionar la informació
- Jerarquitzar, estructurar i endreçar la informació que arriba per donar-li la forma més adequada
39
4 criteris de classificació dels programes informatius
- José Prospere i Celestino López
- Jaime Barroso
- Mariano Cebrián
- Classificació propia
40
criteris de classificació dels programes informatius.
José Prosper i Celestino López
- Criteri temporal
- COntingut
- Producció
41
criteris de classificació dels programes informatius
Jaime Barroso
- Periodicitat
- Contingut
- Presentació
- Producció
42
criteris de classificació dels programes informatius.
Mariano Cebrián
- Periodicitat
- Format
- Continguts
- Deestinataris
- Producció
43
criteris de classificació dels programes informatius.
Classificació propia
- Contingut
- Periodicitat
- Producció
- Format
- Audiència
44
Criteris de classificació. Contingut
- Es basa en l'estratègia comunicativa de les diferents cadenes que mitjançant l'especialització dels continguts pretenen guanyar un determinat tipus d'audiència en funció dels seus interessos comuns.
Tipologia molt variable
- Continguts classics
- Continguts nous
45
Criteris de classficació. Periodicitat
- Diaris
- No diaris
- Extraordinaris
46
Criteris de classificació. Producció
- Producció propia
- Producció aliena
- Producció mixta
Tècnica de producció
- Estudi / exterior
- Directe / diferit
*El noticiari combina les 4 possibilitats
47
Criteris de classificació. Audiència.
En funció del públic al qual s'adreça
- Edat
- Gènere
- Altres
48
Tipologia de programes informatius
- Flash / avanç / informatiu
- Informatiu diari / no diari d'actualitat
- Informatiu diari / no diari especialitzat
- Monogràfic
- COl·loquials
- Magazins
- Híbrids (infoshow / entreteniment)
- Podcasts
49
Avanç / butlletí
Actualització de la informació
(Nous ítems / evolució / última hora)
Característiques
- Unitat informativa més petita
- Informació més rellevant
- Evolució i dades noves
- Cita prèvia o ruptura de la programació
- Separador de continuitat
- Autopromoció de la cadena
50
Avanç informatiu. Classificació. Segons continguts
- Flash
- Avanç
- Butlletí
51
Avanç informatiu. Classificació segons la previsió de l'esdeveniment.
- Previst
- Imprevist
52
Avanç informatiu. Classificació segons la tipologia de presentació en TV
- Bust parlant
- Grafisme
- Vídeos
53
Butlletí. Flash
- Només existeix a ràdio
- Notícia d'urgència, tal com arriba a redacció i pràcticament sense reelaborar la seva redacció
- Té prioritat sobre l'emissió i la pot interrompre
- Errors incorreccions
- Pertinents rectificacions
- Per evitar-ho: confirmar la notícia
54
Avanç informatiu
- Format tant a ràdio com a televisió
- Unitat informativa que s'utilitza quan tenim una informació molt rellevant d'última hora, contrastada i de vegades elaborada ( talls de veu, imatges, etc)
Hi ha diferents tipus d'avanç informatiu i amb diferents funcions:
- Introduir una notícia d'última hora
- Avanç de les notícies més destacades d'un altre format informatiu de més pes
55
Butlletí
- Tant a ràdio com a tele
- Unitat informativa que s'emet de forma cíclica en la cadena davant de l'informatiu de llarga durada, sol tenir predeterminat un espai a la graella i on es presenta la informació elaborad,a seleccionada i jerarquitzada per blocs de notícies més rellevants
56
Tipologia de butlletí
- Horari
- De resum
57
Butlletí horari
- Durada: 3' - 5'
- Puntualitat rigorosa
- Objectiu principal: Actualitzar la informació cada hora
58
Butlletí horari. Característiques
- Reformula ls dades de la notícia si no s'han rbut molts detalls
- Continguts han de respondre al més actual i el més nou
- No repetir l'ordre de les notícies entre un butlletí i el següent
- No pretén profunditat informativa, sino aportar dades basiques de fet.
59
Butlletí horari. Estructura
- Senzilla
- Notícia - ràfega - notícia
- Notícia (veu 1) - notícia (veu 2)
- Obrir amb la notícia del dia o amb una de darrera hora i després es segueix un esquema d'importància que serà semblant al previst per al proxim informatiu
60
Butlletí de resum
- DUrada: fins a 10'
- Permet l'utilització de ràfegues, cortines, cites, entrevistes... de recursos que siguin capaços de mantenir l'atenció de l'oient
- Objectiu principal: Necessitat d'ofeerir agrupacions informativees que facilitin a l'audiència en un deeterminat moment, un coneixement de l'actualitat informativa
61
Estructura del butlletí de resum
- Recull lees informacions mées importants donades fins al moment
- Inclos dins d'un programa informatiu de major extensió d'un magazine
- Acostuma a incloure informacions d eserveeis, transit, meeteo
62
Avanç / butlletí.
Classificació segons continguts
- Flash: informació sense tractament d'última hora que arriba a la redacció
- Avanç: informació elaborada que podem oferir a l'audiènecia d'un fet d'última hora
- Butlletí: informació elaborada, seleccionada i jerarquitzada per blocs que s'emet de manera cíclica en la cadena davant de l'informatiu de llarga durada de la cadena
63
Informatiu d'actualitat. Classificacions
- Per inclusió a la graella (matinal, migdia, tarda i nit)
- Per fòrmula de presentació: anchorman, parella informativa i electrònic)
64
Noticiari matinal
- Audiència adulta que vol informar-se ràpidament
- Capacitat d'atenció de l'audiència reduida
- Peces breus i estructura basada en la repetició de blocs de 15-30 minuts
- Espectador transeúnte
- Continguts: recull de les informacions del dia anterior i de l'agenda informatica per la jornada que comença
65
Noticiari migdia
- Audiència concreta: públic al mig / final de la jornada laboral
- Moment informatiu molt intens
- Sobreabundància informativa impossibilita la reflació i l'anàlisi
- Fragmentació narrativa, molts gèneres periodístics i canvis constants de continguts
66
Noticiari tarda / vespre
- Audiència concreta: públic al final de la jornada laboral, recepció global i pausada, consum familiar
- Sobreabundància informatica, disposar de més temps permet:
- Reflexió, contextualització i anàlisi en els seus continguts
- Informatiu més complet en relació a les fonts per treballar amb més temps les rutines productives
67
Noticiair nit / matinada
- No té audiència concreta, la seva emissió està sotmesa a la diferent oferta programàtica de la cadena.
- Informatius no personalitzats
- Continguts explicatius i interpretatius
- Transmetre una imatge global de l'actualitat
- Síntesi informativa de la jornada amb anàlisi i interpretació dels fets
- No sempre té una hora exacta d'emissió
68
Que poarten els conductors / presentadors?
- Professionalitat
- Qualitat
- Credibilitat
- Imatge corporativa
- Cadenes generalistes es sustenten en la figura d'aquest presentador estrella
69
Conductor - Audiència
Pacte comunicatiu de fiabilitat on el telespectador cede su confianza al relato en boca de un presentador concreto, que goza de una credibilidad suprema
70
Qualitats del presentador:
- Inherents a la condició de professional de la informació: professionalitat imparcialitat, personalitat, experiència i autoritat
- Referents a la disposició i actitud de comunicador davant les càmeres: concentració i tranquilitat
- Referents als aspectes formals de l'acte comunicatiu en televisió: claredat expositiva, bona imatge i bona veu
71
Anchorman
- Model de conducció personalitzat
- EL presentador té un gran protegonisme amb un fort estil personal
- Anchorman: gancho, ancla que mantiene a una embarcación (la audiencia) en un mismo sitio
- Presentación de larga duración que poco a poco ha consolidado su prestigio e identificación con el enfoque informativo que da a cada noticia; se constituye en autoriadad informativa para su audiencia
72
- PNewsread o newscaster
- Model de conducció no personalitzat
- Locutors britànics son vistos com persones series i amb una lleugera autoritat que mai permetrà que les seves personalitats donin color a la notícia
73
Rol dels conductors
- Anchorman
- Noticiari d'autor
- Newsreader
- Parella informativa
74
Informatiu d'actualitat. Estructura informativa:
- Piràmida invertida
- Seccions (temàtiques)
- Híbrid (piràmide invertida + seccions)
- Blocs (geogràfics o temàtics)
- L'informatiu "a mida"
75
Quin és el sistema més comú actualment?
EL sistema híbrid.
COmbinació de piràmida invertida amb organitzaicó de blocs temàtics.
Comencem pel més important i després per seccions (blocs) que també s'organitzen seguint la piràmide invertida
76
Normalment que es el tercer bloc?
Miscel·lània (el previ a cultura)
77
Informatiu d'actualitat. Selecció de la informació
- Consell de redacció / cap de redacció
- Criteris de selecció i priorització de la informació
- Editor / presentador
78
Informatiu d'actualitat. Acces a la informació
- Agents informatives
- Fonts institucionals
- Altres mitjans i productores
- Proveidors d'imatges i dades
- Espectadors com a font d'informació
79
Informatiu d'actualitat. Elaboració d'informació
- Estructura de l'informatiu
- Presentació / portada
- Sumari
- Tema de portada
- Blocs temàtics
- Sumari final
80
Informatiu d'actualitat. Elements identificatius
- Careta
- Sintonies
- Ràfegues
- Postproduccions
- Elements gràfics
- Presentador / s
81
Credibilitat informativa
- Figura del conductor
- Espai configuratiu ( escenografia i posada en escena)
82
Coherència narrativa del discurs
- Fragmentació de la narració
- Tipologia del narrador
- Estructura recurrent
83
Monogràfic
Presentació d'un producte informatiu d'emissió única, d'una peneça informaiva, el contingut de la qual es correspon amb l'actualitat informativa o l'interés social. Un únic tema i una única peça
84
Tipologia d'informatiu en funció del seu contingut. Monogràfic
- Puntual
- Recurrent
- Cíclic
85
Fases de producció. Monogràfic
- Preproducció
- Producció
- Postproducció
86
Rutines de producció. Monogràfic
- Semblants a informatius d'actualitat
- Selecció i elaboració de la informació
87
Monogràfic característiques
- Elements identificatius molt elaborats, relació amb el contingut, desvinculació de la cadena
- Tipologia de la narració: gran reportatge
- Protagonistes del discurs en rpimer pla, periodistes en segon pla
88
Informatiu especialitzat:
Producte informatiu, d'una o diverses peces informatives el contingut del qual es especialitzat en una branca concreta d¡interes social; economia, politica, societat, cultura, etc.
89
Classificació per emissió
- DIària
- Setmanal
- Anual
90
Programes col·Loquials
Aquells que vinculen la informació a través de la presència de convidats al programa, genereant una narrativa audiovisual en que la interacció dels diferents personatges peremeten avançar en la construcció del discurs.
91
Tipologia de programes col·Loquials en funció del format
- Debat
- Col·loqui
- Tertúli
92
Debat
Es considera des de punts de vista diferents i molt delimitats un mateix tema informatiu. Tradicionalment el debat sol plantejar com a confrontació de dues postures oposades, hi ha temes que poden necessitar una major intervenció d'especialistes, i obrir el debat a 4 o 5 convidats.
Els protagonsites solen ser especialistes d'una matèria concreta i de rellevància social contrastada
93
COl·loqui
Exposició del contingut informatiu per part de 4 o més personatges convidats experts en la matèria
Entre els objectius no hi ha la confrontació de 2 o més opinions sinó l'avanç i aprofundimnt sobre el tema a discutir.
Els col·loquis no tenen perquè tenir una conclusió clara de la informacióe xposada, encara que en alguns d'ells es pot arribar a una conclusió
94
Teretúlia
Programa informatiu on els partícips son professionals del mon de la comunicació o la politica que s'han especialitzat en la discussió audiovisual, tractant temes variats de la informació d'actualitat
95
Magazins
Programa informatiu contenidor que pot incloure qualsevol dels altres gèneres informatius
- Elements identificatius propis de la cadena
- Tipologia de la narració mixta; directe i altres gèneres
- Periodista com a fil conductor del discurs i garantia de la credibilitat informativa
96
Que és l'info-show?
Subsume en sus fórmulas elementos de los géneros informativos, de los de ficción y de entretenimiento. Representa una nueva forma de presencia de información que se espectaculariza en sus formas y da cabida como protagonistas de las historias narradas a geente común, convirtiendo la tv en el reino de los cualquiera.
97
De que es fruto el info-show?
Fruto de la hibridacion de los estimelas de los generos del macrogenero información y de los macrogeneros de entretenimiento
98
Quan comença l'info show?
Quan es trenca el monopoli public de televisio a europa. Hi ha el model americà (comercial) i el de europa, on totes les tv neixen com un bé de serveie públic. Als 80 comença la desregulació del sector i es trenca el monopoli públic i es permet l'entrada dels privats .
Permet gran audiència amb poca despesa.
99
Hñibrids
Subsume elementos de los géneros informativos, de los de ficción y los de entretenimiento.
Representa una nueva forma de presencia de la información que se espectacularizaven sus formas
100
Antecedents dels Info-show
- Niñas Alcásser
- Caiga quien caiga
- Polònia i Cracòvia
101
Dues grans tendències pel que fa a la espectacularització de la informació
- Espectacularització de la informació
- Implementació de la realitat
102
Trets definidors en els orígens dels programes híbrids
- Espectacularització de la realitat
- Exhibeixen les emocions
- Es recreen en el dolor i la desgràcia
- Airegen les misèries de tot ordre
103
Llei de mercat
Desregulació del sistema televisiu europeu / Reducció dels costos de producció al sistema nordamericà
104
Característiques bàsiques en els orígens dels programes híbrids
- Relat versemblant
- Estratègia discursiva espectacular
- Protagonitzat per un "qualsevol"
- Apel·la a l'emotivitat
105
Antecedents dels programes híbrids (a finals dels 80)
- Eclosió telerrealitat
- USA: Unsolved Mysteris
- EUR: Un giorno in pretura
106
Primera etapa dels infoshows
- 1990 - 1995 (etapa de tristesa)
- Reality shows dels primers temps es movien en un entorn tràgic i l'emoció i conmoció del espectador a partir de la tristesa aliena, amb marques com "el desaparegut", "l'accidentat" o "l'abandonat"
107
Segona etapa dels Infoshows
- 1995 - 1996 (etapa d'alegria)
- Alegries eufòriques i estridents de subjectes corrents i anònims als que no es dubta a sotmetre a un clímax narratius seqüenciats per obtenir el seu màxim clímax d'explosió afectiva
108
Models ocmpartits de Telerealitat (USA i EUR)
Fonamenten la seva legitimitat de lo real a partir de dos grans categories que poden apareixer soles o combinades.
- Coses reals: vinculats a les rutines de la gent comú i mostren les seves accions, captades o recreades
- Gent real: vinculat al que diu la gent comú, mostren les seves emocions, capturades espotàneament o "inducidas" per provocar la seva eclosió
109
Motius de l'èxit de l'Info - show en els seus orígens
- Ús com a recurs anticrisis
- Fidelització de l'audiència
110
Un dels aspectes definidors dels Info-shows
Macrogènere eclèctic i en ebullició que registra canvis tant en la preponderancia d'uns gèneres i altres en el seu si, com en la modelització dels mateixos i els prèstecs continus entre unes fòrmules i altres son moneda de canvi
111
Quan es dona la expansió gneralitzada dels info-shows?
1990 - 2008
112
QUe són els programes híbrids?
- Protagonistzen el creixemenet més espectacular en tots els merecats
- Fenòmen programàtic per excel·lencia dee la desregulació
-COnstantinnovació
- Influència en l'estil i altres macrogèneres
- Experimentació i modernització de les tècniques d'inserció en graella.
113
Protecció de formats
Com més guionitzat està el programa, més fàcil de protegir és.
- Imitació lliure
- Imitació calcada
114
L'ssència del Infoshow
Espectacularització de al realitat
115
Megatendència més forta en la producció televisiva a les graelles generalistes d'Europa i Estats Units
Infoshow
116
3 mecanismes que utlitza l'infoshow
- Expansió de l'Infoshow
- Espectacularització de la informació
- Exportació dels estilemes de l'Infoshow a altres gèneres
117
Espectacularització de la informació
- Creixement de programes d'informació groga o rosa
- Alleugeriment de continguts
- Creixement de informació local, serveis i soft news
118
Soft News
Noticias blandas, conocidas como relatos destacados o relatos de interés humano
119
Exportació dels estilemes de l'Infoshow a altres gèneres
- Quiz
- Telenotícies
120
Exportació dels estilemes de l'Infoshow a altres gèneres. Quiz
Gama psicotensa
- introducció d'elements de tensió escèenica
- Potenciació d'elements de telehumiliació
- Introducció d'aspectes mecànics tríptics dels reality game
121
Exportació dels estilemes de l'Infoshow a altres gèneres. Telenotícies
Augment de les soft news i sensacionalisme
- 1r nivell: temes / topics: sorgiment del politainment i sportainment
122
Podcasting
Tecnologia per distribuir, rebre i escoltar a demanda continguts d'àudio prduits per editors tradicionals, com ràdios, editorials periodistes i institucions educatives oooo contingut creat per productors independents de radio, artistes i amateurs de la ràdio
123
Podcasting. Paraula
Neologisme que combina les paraules broadcast i pod, que es refereix al dispositiu de Apple IPod i a la practica d'eescoltar arxius d 'audio a través de reproductors portàtils.
124
Podcast a nivell tecnolgoic
Unió de dues tecnolgies ja conegudes anteriorment com MP3 i RSS, que han facilitat la subscripcio a una font que automatitza la descarrega d'arxius MP3 generats previament.
125
Podcast com a mitjà
"La segona era del podcasting".
Es distingeix per la transformació del podcasting en una pràctica comercial productiva i en un mitjà pel consum de masses, que comença a USA l'any 2012, amb el llançament dels primers models de negoci capaços de mantenir la producció i el consum independent de continguts d'audio distribuits mitjançant podcasting
126
El podcast
Denota lògiques divergents que donen context a la informació, l'oci i l'entreteniment en un mon que concentra el consum através de pantalles i normalitza el paradigma de la connectivitat, ubiquitat, atemproalitat, ineteractivitat i la subscricpió dels usuaris a diversos servies per satisfer les sevesencessitats al marc de la convergencia mediatica
127
Perque el podcast es converteixi en un mitja que ha de passar?
- Poderse monetitzar
- Tenir una audiencia significativa
128
Tipolgoia de podcasts
- Conversacionals
- Narratives de no ficció
- Narratives de ficció
129
Nous formats sonors (acadèmia).
Tipologia de podcasts
- Conversacionals
- Narratius de no-ficció (docus d'investigació)
- Narratius de eeno ficció (docus)
- Narratius de no-ficció (rpors, assajos)
- Narratius de no-ficció (daily news)
- Narratius d ficció (espanya)
- Narratius de ficció transmèdia
. Narratius de ficció infantil
130
Nous formats sonors (productors independents)
Tipologia de podcasts
- Podcast conversacional i vídeo-podcast
- Podcast de marca personal
- Podcast de famosos i influencers
- Podcast narratius i ficcions sonores
- Branded podcast
131
Models de negoci. Podcast
- Podimo
- Sonora
- Audible
- Spotify
- Amazon music
