Tòpics sobre la vida, el pas del temps i la mort Flashcards
(16 cards)
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
[…] i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres
Vita flumen
La vida com un riu, en moviment i transformació continus.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Ple d’aventures, ple de coneixences.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
I que ja siguis vell quan fondegis l’illa,
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.
Konstantindos Kavafis
Homo viator
L’home viatger, la vida vista com un viatge sense retorn que aporta saviesa.
Fugen volant les hores,
I en globus cristal·lins
La pols que cau desperta
A la que està dormint.
Francesc Fontanella
Tempus fugit
El temps fuig de forma implacable i tot ho destrueix.
Doncs, què n’heu fet, oh valls!, de l’asceteri,
Escola de l’amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, presbiteri,
Que, com un cos sens ànima, estàs trist?
Jacint Verdaguer
Ubi sunt?
On són, què se n’ha fet?; tòpic plantejat en forma de preguntes retòriques que interroguen sobre el destí de persones que ja han mort: només en queda el record.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
Besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit
Carpe Diem
Aprofita el moment, agafa’l; és una invitació a gaudir el present, perquè res ens assegura un demà.
El real, doncs, què és? Puix que a ple sol
Vaig per canals obscurs; i entre la gent,
En vast desert, perdut. El fadrí mol
Sens gra ni boll, i la passa indolent.
Oberts, els ulls són buits; i on va, què vol,
Ni el cuitós sap. I oposem cor i ment!
J.V. FOIX
Vita theatrum
La vida com un somni o com un teatre, metàfores d’èxit en la literatura barroca.
Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Lluis Llach
Vita theatrum
La vida com un somni o com un teatre, metàfores d’èxit en la literatura barroca.
Quan el cel baix, feixuc, pesa com una tapa,
Sobre el cor que gemega turmentat pels neguits,
I quan l’horitzó que el cercle enter engrapa
Ens vessa un dia negre molt més trist que les nits.
Charles Baudelaire “Spleen” Les flors del mal
Mal-du-siècle, spleen
Estat de melanconia i tedi que provoca la manca de sentit de la vida. Motiu establert pels romàntics i Baudelaire.
Som teixidors que sargim les robes d’un vell ordre.
No hi ha res més i, en el costum, imitem
Les arts i els llibres dels antics mestres.
Però ho sabem: avui no hi ha ningú
Comparable a Praxíteles, Aristòtil o Arquímedes.
Francesc Parcerisas
Aurea aetas
L’edat d’or; com l’Arcàdia o el Paradís perdut, expressa l’enyor d’un passat millor.
Tots los extrems són mals, com és riquesa
I pobretat en son extrem cascuna.
Pere Serafí
Aurea mediocritas
Daurat punt mig, elogi de la vida sense excessos, amb només el necessari. És, en part, una lloança a la vida quotidiana.
Heus-los aquí: el cèsar conqueridor de terres,
El lictor amb el feix que el dignifica,
El cònsol togat, el soldat sorrut, l’esclau africà.
Tots dormen per igual
Sota aquest son distant i imprevisible
Amb què l’agulla del temps ens traspassa.
Francesc Parcerisas
Omnia mors aequat
La mort igualatoria, que no fa distincions socials, és igual per a tots.
No em raca, Senyor, la vida,
Perquè l’espero millor:
On és per estimular-me
La memòria de la mort?
No em dol l’aplauso, les glòries,
La pompa ni l’esplendor;
Perquè en fum esta vil flama
A últimament se resol.
Francesc. V. Garcia
Memento mori
Recorda que moriràs, caràcter alliçonador de la mort perquè ens recorda la fragilitat de l’ésser humà.
Heus aquí un ram que adés la meva mà
Us ha triat de les flors espellides.
Si no haguessin estat avui collides,
En terra les hauríeu vist demà.
Això us sigui un avís cert i exemplar;
Car les vostres belleses, bo i florides,
En molt poc temps cauran totes marcides
I, com les flors, de sobte han de finar.
Pierre Ronsard
Collige, virgo, rosas
Agafa les roses, noia. És una variant del tòpic Carpe Diem dedicat a la joventut de les noies a qui se les anima a aprofitar-la.
És un malson tenir sempre al calaix,
Tocant a mà, desada, l’ampolleta
De cianur per si m’urgís d’usar-lo,
Davant l’absurditat de l’univers
O bé de l’home, inútil preguntaire
Dins l’ordre imaginat pel demiürg.
Aturada la sang, ja no caldria
Tancar i obrir cap altre cop la porta
Corcada ni tampoc encendre foc,
Que l’estofat de la vida té mal gust,
Ni fer-me el llit, ni res.
Joan Vinyoli
Vanitas Vanitatum
Vanitat de vanitats; caràcter il·lusori de la vida humana que ens fa creure que tot té un sentit però que no és més que una vanitat que comporta sofriment.
La vida sencera de l’home no és altra cosa que un camí cap a la mort.
Sèneca
Cotidie morimur
Cada dia morim; la vida no és cap altra cosa que un camí cap a la mort.
Tòpics sobre la vida, el pas del temps i la mort?
SI
