Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

Biologia Carla > Fisiologia > Flashcards

Fisiologia Flashcards

1
Q

Parts del sistema digestiu

A

boca, esòfag, estómac, intestí prim, fetge, pàncrees, intestí gruixut, recte, anus

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Funció sistema digestiu

A

separar els aliments en biomolècules

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Descomposició aliments

A

amb enzims com l’amilasa, lipasa o proteasa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Proteases (=peptidases)

A

proteïna – aminoàcids

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Principal peptidasa

A

pepsina, s’activa amb HCl secretat a l’estómac pel procés d’autocatàlisi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Autocatàlisi pepsina

A

pepsinogen (secretat per una cel zimogena) + HCl (secretat per una cel parietal) = pH 2 + pepsina

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Amilases

A

degraden el midó, es troben a la saliva i sucs pancreàtics

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Lipases

A

degraden els lípids, es troben als sucs pancreàtics (pH 7)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Digestió mecànica i química

A

fibres musculars - motilitat (moviment dels aliments de la boca fins l’anus), cel (aparell de Golgi) i glandules (intestinals) secretores - enzims (ex: salivals) i mucus (ex: gàstriques), capa simple de cel epitelials

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Boca

A

control de la ingestió i deglució (digestió mecànica voluntaria i química) - saliva (amilasa)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Peristaltisme

A

peristalsi = musculatura circular i longitudinal que deixa el pas del menjar de manera involuntària (controlat pel sistema nerviós entèric)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Fetge

A

bilis - neutralitza el pH, emulsió greixos en micel·les, trencament gotes lipídiques (pels surfacants), detoxificació, fagocitosi bacteris

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Pàncrees

A

glàndula endocrina: insulina i glucagó a la sang, glàndula exocrina: tracte digestiu - enzims pancreàtics (amilasa, lipasa, peptidasa) + bicarbonat - conducte pancreàtic - lumen de l’intestí prim (tot controlat pel sistema nerviós entèric)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Glàndules intestinals

A

nucleasa, maltasa, lactasa, sacarasa, peptidasa (enzims)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Intestí prim

A

vellositats intestinals = capa mucosa (microvellositats amb filaments d’actina, glicoproteïnes al glicocàlix, enteròcits (cel epitelials revestiment - absorció)) + capa submucosa (vasos sanguinis, limfàtics (lípids)=conducte lacteal/quilífer, xarxa neuronal) + capa muscular (musculatura circular, musculatura longitudinal) + serosa (capa externa de teixit conjuntiu)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Absorció

A

mol digestió es transporten a la sang a través de les cel epitelials de l’intestí prim

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Assimilació

A

productes digestió s’utilitzen o s’emmagatzemen per les cel de l’organisme (la major part a l’intestí prim)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Replegament intestí prim

A

augmenta la superfície d’absorció

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Moviments peristàlics

A

moviment de les cel musculars longitudinals i circulars que segmenta el menjar i el fa avançar + barrejar amb enzims, controlat pel sistema nerviós entèric

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Intestí gruixut

A

reabsorbeix H2O i sals minerals, té microbiota intestinal (bacteris mutualistes a la zona d’exclusió amb la mucositat), fa avançar les femtes fins la defecació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Endoscòpia i colonoscòpia

A

endoscòpia - des de la boca i esòfag fins a la sortida de l’estómac, colonoscòpia - des de l’anus i el còlon fins a l’entrada de l’intestí gros

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Sistema circulatori humà

A

tancat, doble i complet, format pel cor, vasos sanguinis, sang, sistema perifèric i sistema pulmonar (circulació sistemàtica - circulació pulmonar)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Sistema circulatori primitiu obert

A

cor tubular perforat - remou la hemolimfa i l’O i nutrients estan dissolts allà - difusió simple - cel

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Venes

A

porten la sang pobre en O2 al cor (excepte la vena pulmonar), paret fina, vàlvules-perquè la sang flueixi en una direcció i no torni als capil·lars, pressió baixa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

Artèries

A

porten la sang oxigenada als teixits (excepte l’artèria pulmonar), paret gruixuda, no vàlvules, pressió alta, principal - artèria aorta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

Capil·lars

A

relaciona arterioles (branques de les artèries) i vènules, parets permeables d’1 cel de gruix, no vàlvules, pressió baixa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

Pressió arterial

A

sistòlica - max (sense que arribi a abultar-se = aneurisma), diastòlica - min (sense que arribi a trencar-se)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

Cor

A

2 aurícules, 2 ventrícles, 4 vàlvules unidireccionals - tricúspide i mitral (vàlvules auriculoventriculars esquerra i dreta), sigmoidees (pulmonar i aòrtica) (vàlvules semilunars esquerra i dreta)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

Aurícules

A

reben sang de les venes i la passen als ventrícles, baixa pressió, parets fines

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

Ventrícles

A

bombegen la sang fora del cor, alta pressió, parets gruixudes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

Aterosclerosi

A

acumulació de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) a les artèries

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

Malaltia coronària

A

acumulació de lípids com el colesterol a les artèries coronàries

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

Cicle cardíac

A

la sang entra a les aurícules en la diàstole auricular - la pressió a les aurícules augmenta en la sístole auricular i s’obren les vàlvules auriculoventriculars - els ventricles s’omplen de sang en la diàstole ventricular - la pressió dels ventricles és major a les artèries - es tanquen les vàlvules auriculoventriculars i s’obren les semilunars - la sang surt per les artèries en la sístole ventricular

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

Marcapàs

A

contracció miogènica=la fa el propi múscul (miocardi (múscul cardíac)) sense necessitar un impuls nerviós - genera un ritme de batec - s’inicia al nòdul sinusal (sinoauricular/sinoatrial) = la seva membrana es despolaritza i fa que les cel adjacents tmb es contraguin - nòdul auriculoventricular (atrioventricular) - feix de his i fibres de purkinje - fons dels ventricles

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

Sistema nerviós autònom

A

tronc encefàlic - centre cardiovascular - activador (sistema nerviós simpàtic, nervi cranial cardíac) - augmenta freq / - inhibidor (sistema nerviós parasimpàtic, nervi vague) - disminueix freq

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

Canvis ritme cardíac “naturals”

A

-pressió arterial, -O2 i -pH - +ritme cardíac (+O2), +pressió arterial, +O2 i +pH - -ritme cardíac

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

Canvis ritme cardíac extern

A

alliberació d’adrenalina o epinefrina a la sang de les glàndules suprarrenals als ronyons per factors externs que causen estrés/amenaça - +ritme cardíac

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

Sang

A

plasma, eritròcits, leucòcits, plaquetes, funció transport, defensa, homeostasi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

Eritròcits

A

no nucli, hemoglobina - porten O2 i CO2

40
Q

Malaltia eritròcits

A

anèmia

41
Q

Leucòcits

A

monòcits, basòfils, neutròfils, eosinòfils i limfòcits (anticossos)

42
Q

Malaltia leucòcits

A

leucèmia

43
Q

Plaquetes

A

=trombòcits, fan coagulació

44
Q

Malaltia plaquetes

A

hemofília

45
Q

Esòfag

A

conducte de la boca a l’estómac que mou els aliments per peristalisme

46
Q

Vesícula biliar

A

emmagatzemació i lliberació regulada de la bilis

47
Q

Enzims pancreàtics

A

síntesi als ribosomes del RER de les cel glandulars - processament a l’aparell de Golgi - secreció per exocitosi

48
Q

Parets arterials

A

túnica externa - teixit conectiu, túnica mitja - teixit muscular llis i fibres d’elastina (proteïna), túnica íntima - endoteli llis que forma la capa de revestiment, lumen a l’interior

49
Q

Parets capil·lars

A

cel endotelials cobertes d’un gel de proteïnes amb porus - permeabilitat - el plasma pot sortir i formar el líquid tisular o interstical - absorbeix substàncies útils i excreta residus de les cel - torna a la red capil·lar

50
Q

Detoxificació fetge

A

en l’absorció de nutrients a l’intestí prim, algunes mol petites com l’alcohol surten per difusió simple i van pel cos, però al arribar al fetge, l’elimina per evitar la toxicitat

51
Q

Estómac

A

barreja dels aliments amb aigua i HCl (que es neutralitza després a l’intestí prim) per eliminar bacteris + inici de la digestió de proteïnes = quimo (masa homogenia feta dels aliments digerits amb H2O i HCl)

52
Q

Úlcera

A

úlcera (peptídica) = lesió epitelial a l’estómac (normalment al duodè) causada per bacteris com l’Helicobacter pylori que provoca la producció de substàncies que danyen la capa de mucus de l’estómac i això provoca la pèrdua de substància (es fa un “forat”)

53
Q

Cel·lulosa

A

no es pot digerir, pel que passa per l’intestí gruixut com a component de la fibra alimentària

54
Q

Digestió grasses

A

gota lipídica + bilis - lípids emuslionats en micel·les + lipasa pancreàtica - monoacilglicèrid i àcids grassos - difusió simple a l’intestí prim - formació de triglicèrids + quilomicrons (lipoproteïna) - els quilomicrons transporten els triglicèrids fins els vasos limfàtics

55
Q

Mètodes absorció

A

glucosa i galactosa - transport actiu secundari amb Na, fructosa - difusió facilitada, aminoàcids - transport actiu o actiu secundari amb Na, pèptids - transport actiu secundari amb H, àcids grassos de cadena curta - difusió simple, grasses - difusió simple + quilomicrons (tots van als vasos sanguinis menys l’últim)

56
Q

Digestió midó

A

amilasa trenca els enllaços 1–>4 dividint en fragments de maltosa (2 glucoses) i maltotriosa (3 glucoses), com no pot trencar els enllaços 1–>6 de l’amilopectina queden fragments sense digerir anomenats dextrines - la digestió es completa amb els enzims maltasa, glucosidasa i dextrinasa a les microvellositats = glucoses

57
Q

Glucosa al fetge

A

arriba de l’intestí prim per la vena porta hepàtica i l’excés de glucosa s’absorbeix i es transforma en glicogen per emmagatzematge

58
Q

Vasoconstricció - Vasodilatació

A

artèries: +pressió - -pressió, arterioles: -flux de sang - +flux de sang

59
Q

Hematoma

A

es produeixen quan es trenquen las parets dels capil·lars i es vessa sang - l’hemoglobina es descomposa en pigments biliars verds i grocs - els fagòcits retiren les cel sanguínies

60
Q

Parets venes

A

més fines que les arterials, túnica externa - teixit conectiu, túnica mitja - poca quantitat de teixit muscular llis i fibres d’elastina (proteïna), túnica íntima - endoteli llis que forma la capa de revestiment, lumen a l’interior

61
Q

Artèries coronàries

A

porten nutrients i O2 al cor

62
Q

Diàstole

A

dilatació del cor que provoca la repleció de sang en els ventrícles

63
Q

Sístole

A

contracció del cor que dona impuls a la sang

64
Q

Imatge cor

A
65
Q

Oxigen alveols

A

la concentració d’O en els alvèols és major que als capil·lars i per això l’O es difon a la sang, passa el contrari amb el CO2

66
Q

Superfície alveolar

A

75m2, aprox una pista de tenis

67
Q

Epiteli pulmonar

A

pneumòcits tipus 1 (forma la cavitat de l’alvèol, molt prima, 95%) i tipus 2 (secreció surfactants, 5%)

68
Q

Surfactants (tensoactiu)

A

lipoproteina que evita el col·lapse dels alvèols creant una capa (lipídica) entre l’aire-líquid per reduir la tensió superficial de l’aigua i té funció defensiva al adherirse (proteïnes) a bacteris per a que siguin fagocitats per macròfags als alvèols

69
Q

Sistema de ventilació

A

cavitat nasal, faringe, laringe, tràquea, pulmons, bronquis, bronquíols, alvèols, diafragma

70
Q

Caixa toràsica

A

cavitat hermètica formada pel diafragma (múscul que permet la inhalació i exhalació) + músculs abdominals (antagònic - fa el contrari), a més de costelles amb músculs intercostals (parella antagònica d’1 extern i 1 intern) entremig

71
Q

Enfisema

A

Malaltia respiratòria que afecta la superfície d’intercanvi de gasos - hi ha menys alvèols amb parets més gruixudes

72
Q

Ramón y Cajal

A

va descobrir i dibuixar la neurona - no tenen contacte entre elles però es comuniquen

73
Q

Sistema nerviós

A

sistema nerviós central - cervell, encèfal i mèdula espinal que interpreten la informació i perifèric - la resta de nervis que capten estímuls i fan una resposta, transmetent la informació

74
Q

Cervell

A

cervell, cerebel, encèfal, medul·la espinal

75
Q

Tipus de neurones

A

sistema central - cervell i medul·la espinal - interneurones, sistema perifèric - nervis cranials, espinals i perifèrics - neurones sensorials (afarent) i motores (eferent)

76
Q

Parts medul·la espinal

A

cervical, toràsic, lumbar, sacre

77
Q

Sistema neurones motores

A

automàtic - simpàtic (energètic) i parasimpàtic (conservar energia), i somàtic (voluntari)

78
Q

Estructura neurona

A

dendrita-punt de recepció, soma, nucli, axons, cel glials (vaina de mielina) - oligodendròcits (central) i Schwann (perifèric) - aïllen l’axó per millorar la transmissió e-

79
Q

Fibres nervioses

A

dendrites-curtes, axons-llargues, + capil·lars que porten O2

80
Q

Vaines de mielina

A

fosfolípids de la membrana de les cel glials - oligodendròcits i cel de Schwann - envolten varies vegades l’axò, entre cels hi ha un espai/internode que es diu node de Ranvier

81
Q

Transmissió eléctrica

A

transmissió contínua - sense vaines de mielina, més lenta, transmissió saltatòria - va de node en node, on hi ha les bombes

82
Q

Esclerosi múltiple

A

malaltia autoimmunitària en la que les cel T (immunitàries) ataquen a les cel de Schwann

83
Q

Interconnexió entre sistema central i perifèric

A

neurona sensorial (perifèric) - interneurona (central) - neurona motora (perifèric)

84
Q

Actes reflexes

A

es fa l’acció abans d’entendre què ha passat, perquè la transmissió per fer l’acte reflexe no es processa pel cervell fins més tard

85
Q

Impuls nerviós

A

despolarització de la membrana - potencial d’acció

86
Q

Síndrome de dificultat respiratòria infantil

A

dificultat respiratòria deguda a la baixa quantitat de surfactants pulmonars

87
Q

Potencial en repòs neurones

A

-70 mV, per la diferència de concentració de ions carregats i la presència de proteïnes carregades negativament pels enzims pel metabolisme

88
Q

Despolarització

A

per un estímul intern s’obren els canals de Na i canvia la polaritat de la membrana - a l’interior passa a ser + i a fora -

89
Q

Repolarització

A

els canals de K s’obren deixant sortir per tornar a tenir - a dins i + a fora (-70mV)

90
Q

Hiperpolarització/període refractari

A

els canals de K es queden oberts i el potencial és més baix que el potencial en repòs (<-70mV) fins que la bomba Na-K torna a estabilitzar-ho al potencial en repòs

91
Q

Corrents locals

A

corrents d’ions en cada cel glial, entre nodes, que es va propagant per l’axó - potencial d’acció

92
Q

Sinapsi

A

unions entre neurones i entre cel receptores i efectores i neurones

93
Q

Transmissió sinàptica química

A

impuls nerviós per una neurona presinàptica (des del seu terminal sinàptic) - hi ha difusió d’ions de Ca cap a l’interior de la neurona - el Ca fa que les vesícules sinàptiques que contenen neurotransmissors vagin a la membrana - els neurotransmissors s’alliberen per exocitosi a l’espai sinàptic entremig per on es difonen fins arribar als receptors de la membrana d’una neurona postsinàptica, que són els canals de Na que s’obren amb el lligand - potencial d’acció - el neurotransmissor es descomposa

94
Q

Acetilcolina

A

Neurotransmissor sinàptic de neurones colinèrgiques format per colina (vitamina) i un grup acetat (obtingut a la respiració aeròbica), enzim acetilcolinesterasa la degrada

95
Q

Neonicotinoides

A

insecticida que bloqueja els receptors d’acetilcolina i causa la paràlisis i mort de l’insecte

96
Q

Potencial llindar

A

potencial que s’ha de tenir per a que comenci el potencial d’acció, a partir del qual s’obren els canals voltaics de Na, en algunes neurones postsinàptiques es necessiten varis neurotransmissors per arribar-hi

97
Q

Sinapsi elèctrica

A

menys comuna, on els citoplasmes de les cel s’uneixen per unions gap

Biologia Carla (16 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions