Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

CARDIOLOGIA > Angina de pit > Flashcards

Angina de pit Flashcards

1
Q

Angina de pit

A

Síndrome clínic caracterizat per dolor toràcic, malestar al pit que es pot irradiar a la mandíbula, espatlles, esquena, braços i epicardi.

Episodi secundari a una isquèmia miocardica transitoria.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Classificació angina de pit

A
  1. Angina estable o inestable
  2. Angina d’esforç o de repoç
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Valoración del dolor toràcic (6 punts a tenir en compte)

A

1.Factor desencadenant

  1. Localització: sbt retro-esternal, seguida de la precordial.
  2. Característiques: dolor opressiu, però també pot ser tipus cremor
  3. Durada: menys de 10 min
  4. Manera de cedir: El més típic és que el dolor marxi amb el repòs o amb NTG sublingual
  5. Irradiacions
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Factors desencadenants angina de pit

A

SBT ESFORÇ, però també estrès emocional, fred i menjar contundent/copiós.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Nom de 3 tipus d’angina de pit en funció del desencadenant que les precedeix

A
  1. Angina primo-esforç: apareix durant el primer esforç del dia.
  2. Angina post-prandial: Després d’un àpat contundent, ja que la sang s’acumula al sistema digestiu i causa un deequilibri entre l’aport de sang que arriba al cor i. les necessitats d’aquest.
  3. Angina primo-decúbit: quan el pacient se’n va a dormir.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

3 característiques de l’angina de pit

A
  1. Molèstia a la aprt ant. del pit o al coll, mandíbula, espatlla o braç.
  2. Causa o desencadenada per l’esforç físic
  3. Cedeix amb el repòs o NTG sublingual en < de 5 min.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Nitroglicerina (NTG sublingual)

A

Produeix VD venosa, disminueix el retorn venós i evitar així l’angina.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Classificació dolor toràcic en funció del nombre de carcterístiques que presenti el pacient

A
  1. Angina típica (confirmada): Compleix les 3 característiques.
  2. Angina atípica (probable): Compleix 2 característiques.
  3. Dolor toràcic no cardíac (no anginós): Si compleix 1 o cap característica.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Causes CV d’angina de pit

A

La principal causa és la cardiopatia isquèmica aterosclerosa, però hi ha altre patologies d’origen no aterosclerós que la poden produir:

  • Espasme coronari
  • Valvulopatia Ao
  • Miocardiopaties
  • Aneurisme Ao ascendent
  • Crisi hipertensiva sistèmica
  • HTA pulmonar severa
  • Embòlia pulmonar
  • Taquiarrítmies severes
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

4 Característiques de l’angina ESTABLE

A
  1. Desencadenant estable, sempre el mateis.
  2. Durada similar
  3. Cedeix rapidament amb el repòs o NTG sublingual
  4. Té > 2 mesos d’evolució (quan presenten un període d’evolució més curt, les considerem intestables perquè no sabem cap on evolucionaran).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Epidemiologia i història natural angina de pit estable

A

Prevalença i incidència augmenta amb l’état.

Taxa de mortalitat anual = 1,2-2,4%

Incidència anual d’infart de miocardi no fatal = 0,6-2,7%

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Severitat angina de pit estable segons la Canadian Cardiovascular Society (CCS)

A

Classe I: El pacient fa vida normal però en alguna situació pateix dolor. Angina de pit secundària a exercici ràpid, perllongat o exagerat.

Classe II: Lleugera limitació en l’activitat normal. L’angina apareix al caminar a pujar escales ràpidament, a baixes temperaturs, després d’àpats abundants, estrès emocional…

Classe III: Marcada limitació de l’activitat normal. L’angina apareix en un exercici a velocitat normal i en condicions normals.

Classe IV: Incapacitat per a realitzar qualsevol activitat física sense malestar o angina de repòs.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Diagnòstic Angina de pit estable (passos a seguir)

A
  1. Valoración clínica (HC, examen físic, ECG, analítica).
  2. Valoració Isquèmia (Prova d’esforç amb Imatge)
  3. Valoració FV (ecocardiograma)
  4. Valoración del risc
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Valoració Clínica angina de pit

A

Important tenir en compte l’edat, el sexe i la classificació d’angina per saber la probabilitat pre-test que el pacient presenti les seves molèsties a causa d’una CI. Per tant:

  1. HC i examen físic.
  2. ECG: S’ha de realitzar en condicions basals com durant la crisi.
  3. Analítica: No serveix pel dx, sinó que per descartar un IAM (troponines altes). Útil per descartar factors de risc que poden comportar un desequilibri entre la demanda i l’aport d’O2 (IR, hipertiroïdisme, anèmia…)
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Canvis ECG típics en Angina de pit

A
  1. Primer veiem un descens horitzontal del segmento ST que revertir quan el doolor cedeix. V1, V2, V3, V4, V5…
  2. Posteriorment, veien ones T negatives (lesió subepicàrdica). Es poden observar fins i tot en l’ECG basal que queda com a record d’isquèmia aguda persistent.

Tant segment ST com ona T s’inverteixen però després es normalitzen.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Valoració isquèmia en l’angina de pit

A

Prova d’esforç convencional acompanyada d’una tècnica d’imatge (gammagrafia, ECO o RMN). La tècnica de imatge ens permetrà localizar la isquèmia.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Valoració Funció Ventricular en angina de pit

A

El factor pronòstic principal d’estrés d’un infart és la FV. Per valorar-ho, realitzarem un ECOCardiograma.

18
Q

Valoració del risc en pacients amb angina de pit

A

3 grups en funció del risc de mortalitat CV del pacient:

  1. Risc bax: Mortalitat Cv <1%/any (PE) o pacient sense isquèmia en una gammagrafia.
  2. Risc intermig: Mortalitat CV 1-3%/any o pacient amb una àrea isquèmica d’entre 1-10% observada en la gammagrafia.
  3. Risc alt: Mortalitat CV >3%/any o pacient amb una àrea isquèmica observada en la gammagrafia > 10%.
19
Q

Ttx angina de pit en funció del risc del pacient

A
  1. Risc baix =ttx mèdic. Després caldrà una valoració periòdica de l’evolució clínica i selecció oportuna de la revascularització.
  2. Risc intermig: Ttx mèdic +/- coronariografia. Segons evolució

– Valoració periòdica de l’evolució clínica i selecció oportuna de la revascularització.
– Si s’ha fet coronariografia = valorar revasculartizació

  1. Risc alt: Ttx mèdic + coronariografia. Després valorar revasculartizació
20
Q

De què depèn la taxa de mortalitat en angina de pit?

A

Del nombre d’artères afectades. Però també de quina siguió l’artèria afectada (+ grec si afectació de DA)

21
Q

5 recomenacions generals ttx angina de pit

A
  1. Dieta baixa en sal i greixos
  2. Reducció. ponderal de pes si hi ha obesitat
  3. Control factors de risc
  4. Deixar de fumar
  5. Fer exercici físic.
22
Q

Ttx mèdic angina de pit (Ttx de primera línia. 7 fàrmcs)

A
  1. Betabloquejants
  2. Antagonistes del Calci
  3. Nitrats
  4. NTG sublingual
  5. IECAs
  6. AAS
  7. Estatines
23
Q

Ttx mèdic angina de pit (Ttx de 2a o 3a línia)

A

trimetazidina, ivabradina, ranolazina, nicorandil, molsidamina

24
Q

Revascularització angina estable

A

En funció de la persistència de la simptomatologia, de les característiques de les lésions coronàries i del risc del paciente, valorem la revascularització. Aquesta pot ser:

  1. Percutània
  2. Quirúrgica: Bypass utilitzants art. mamària, vena safena i altres.
25
Q

Intervencionisme Cardíac Percutani (ICP)

A

Restaura el flux sanguina desobstruint les artèries estretes causants de IC, utilitzant stent metàl·lics o fàrmaco-actius.

Molt efectiu per reduïr símptomes i reingressos i disminueix la inciència de mort cardíaca i IAM.

El pacient s’haurà d’antigregar després de la intervenció.

26
Q

Cirurgia de revascularització coronària

A

En algunes poblacions concretes ha demostrat aumentar la supervivència dels pacients amb angina respecte el ttx farmacològic:

  • Pacients amb malaltia de tronc comú
  • Pacients amb malaltia de 3 vasos
  • Pacients que no es poden antiagregar.
27
Q

Intervencionisme Cardíac Percutani (ICP) vs Cirurgia de revascularització coronària

A

ICP:
- Menys complicacions
- Recuperació més ràpida
- actuación a 1-2 vasos
- IAM < 5%
- Mortalitat < 1%

CIRURGIA:
- Menys repeticions del procedimient
- Major resultats en diabètics
- TC i 3 vasos
- IAM 5-10%
- Mortalitat 1-3%

28
Q

Què provoca el truncamente de la placa ateroscleròtica?

A

Formación d’un trombe, mas o menys oclusiu, que provoca un SCA.

29
Q

Sd. Coronària Aguda (SCA)

A

Inclou tant l’angina inestable com IAM. La diferencia entre aquests serà els nivells de troponines en l’analítica:

  1. TROPONINES POSITIVES = IAM
  2. TROPONINES NEGATIVES = ANGINA INESTABLE
30
Q

Caracterítiques angina inestable

A
  1. Sovint en repòs (80%). Dolor anginós perllongat.
  2. De recent començament grau (<2 mesos i classe III)
  3. Desestabilitazió d’una angina estable de classe III = angina in crescendo (progressiva)
  4. Qualsevol angina post-IAM.
31
Q

Caracterítiques angina inestable

A
  1. Sovint en repòs (80%). Dolor anginós perllongat.
  2. De recent començament grau (<2 mesos i classe III)
  3. Desestabilitazió d’una angina estable de classe III = angina in crescendo (progressiva)
  4. Qualsevol angina post-IAM.
32
Q

Epidemiologia i historia natural de l’angina inestable

A

Incidència mes elevada que el IAMCEST: 3/1000 per any.

El primer ingrès per IAMSEST té millor pronòstic que l’IAMCEST, però als 6 mesos aprx. s’igualen les mortalitats (13%).

33
Q

Valoració del risc del pacient en facse aguda

A

GRACE SCORE. Estima la mortalitat. intrahospitalària i als 6 mesos després de l’alta en pacients amb SCA.

3 grups:

  1. Risc baix (< o = 108 de risc GRACE): Mortalitat intrahospitalària < 1%.
  2. Risc intermig (109-140 risc GRACE): Mortalitat intrahospitalària 1-3%
  3. Risc alt (>140 risc GRACE): Mortalitat intrahospitalària > 3%.
34
Q

Tractament farmacològic angina inestable

A

LES 5A:

  1. Anticoagulació = heparina Na o HBPM
  2. Antigregació (doble) = AAS + inh. ADP (clopidogrel, prasugrel, ticagrelor)
  3. Antianginosos = Betabloquejants, NTG iv
  4. Analgèsics
  5. Altres fàrmacs: IECA/ARA II, Estatines, eplerenona.
35
Q

Protocol a seguir daban un cas de SCA

A

Administrar d’entrada doble antiagregació + anticoagulació + NTG iv durant les primeros 24-48h.

Després afegim la resta de fàrmacs i passada la fase aguda s’acostuma a caviar NTG iv per nitrats oral o transdèrmics, estatines i antagonistes de Ca.

En pacients amb disfunciones ventricular, HTA o DM afegim un IECA.

A diferència de l’angina estable, amb la inestable s’ha de seguir una estratègia invasiva.

36
Q

Quan hem d’evitar l’administració de betabloquejants en una angina inestable?

A

En pacient amb risc de shock en les primeres 24h si no es coneix la FV.

37
Q

Estratificació del risc SCASEST. 4 grups de risc

A
  1. Molt alt risc: Cal catererisme urgent (en <2 hores). Té troponines altes.
  2. Alt risc: Cateterisme en <24h.
  3. Risc intermedi: Cateterisme de manera más selectiva (es pot esperar 3 dies)
  4. Baix risc: Es realitza prova d’isquemia per acabar de decidir.
38
Q

Revascularització en l’Angina Inestable

A

La majoria de pacients amb SCA es realitzar revascularització per vía percutània.

  • Malalties multivas i de tronc comú: Hi ha metanàlisis recents que diuen que la IQ afavoreix una millar evolución als 5 anys, sbt en DM.
  • Malaltia univas: ICP
39
Q

Angines amb artèries coronàries sense lesions

A
  1. Angina micro-vascular
  2. Angina vasospàstica
40
Q

Angina micro-vascular

A

Deguda a malalties dels petits vasos.

  • Presentació típica o atípica.
  • En esforç o repòs
  • Durada perllongada
  • Pitjor resposta a la NTG sublingual
  • Comú en pacients displipèmics i dones.
41
Q

Angina vasospàstica

A

Deguda a l’espasme d’una artères sana.

  • Episodis en repòs i aparició nocturna.
  • ECG amb ascens del ST transitori si l’espasme és total i d’un vas epicàrdic = com si estigués fent un infart, però dura uns minuts i es normalitza.
  • Resposta ak tabac, cocaïna o fred
  • Relacionada amb malalties autoimmunes, hiperventilació i resistència a la insulina.

CARDIOLOGIA (33 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions