ANTROPOLOGIA Flashcards
(49 cards)
Què diu l’integracionisme sobre la relació psique-cos?
Psique i cos són dos coprincipis que units, conformen la substància o realitat que cada persona és. Aristòtil va presentar aquesta idea en l’edat antiga i Tomàs d’Aquino a l’edat mitjana.
Què diu el dualisme sobre la relació psique-cos?
La psique i el cos estan temporalment junts i poden interactuar, però són substàncies diferents. En la filosofia antiga Plató va defensar aquesta idea i a l’edat moderna la va defensar Descartes.
Què diu el monisme sobre la relació psique-cos?
-Materialista: l’ésser humà només és matèria.
-Espiritualista: l’ésser humà només és esperit
Des del punt de vista dualista, el cos és només un objecte o si participa de la dignitat pròpia de l’ésser humà?
Des d’un punt de vista dualista, el cos i la ment són separats, però hi ha un problema: com poden els actes mentals influir en el cos físic? A més, si el cos és només una màquina, és difícil defensar la dignitat humana i el respecte cap a les persones.
Des del punt de vista monista materialista, el cos és només un objecte o si participa de la dignitat pròpia de l’ésser humà?
El monisme materialista redueix l’ésser humà a matèria, i això podria justificar actes contra la vida humana. D’altra banda, l’espiritualisme veu el cos com una cosa negativa, la qual cosa pot impedir el desenvolupament complet de la persona.
Què és la naturalesa?
La naturalesa o essència és allò que fa que una realitat sigui el que és i li permeti obrar en conseqüència.
Concepció naturalista sobre la contradicció: l’ésser humà pertany al món material, per tant, queda subjecte a les lleis físiques, però alhora s’insereix també en el món de la llibertat.
Aquesta visió interpreta la naturalesa humana com un conjunt de tendències físiques o biològiques, on els pensaments, sentiments i passions són simplement formes de matèria o energia. L’ésser humà es veu com una part de la naturalesa física, encara que es considera una part privilegiada.
Concepció existencialista sobre la contradicció: l’ésser humà pertany al món material, per tant, queda subjecte a les lleis físiques, però alhora s’insereix també en el món de la llibertat.
Aquesta perspectiva és dualista i creu que l’essència humana és la llibertat. L’ésser humà ha d’actuar com si no tingués cos ni condicionants, i no hi ha una naturalesa humana prèvia. Cadascú ha de construir-se a si mateix.
Concepció historicista sobre la contradicció: l’ésser humà pertany al món material, per tant, queda subjecte a les lleis físiques, però alhora s’insereix també en el món de la llibertat.
Aquesta visió contraposa també el cos i la psique, afirmant que l’ésser humà està determinat o es construeix a través dels processos històrics i culturals. No es poden establir comportaments bons o dolents de manera universal, sinó que depenen del que una persona o cultura accepti com a tal.
Concepció humanista sobre la contradicció: l’ésser humà pertany al món material, per tant, queda subjecte a les lleis físiques, però alhora s’insereix també en el món de la llibertat.
Aquesta perspectiva veu l’ésser humà com un ésser amb unes condicions naturals que ha de perfeccionar. La naturalesa humana no és un obstacle per a la llibertat, sinó el principi que la possibilita.
Dimensió corporal
La persona no només té un cos, sinó que és corporal. El cos no és només matèria, sinó part essencial de la dignitat i identitat de l’individu, cosa que li permet expressar-se i relacionar-se.
Dimensió psicofísica
Els humans tenen passions, sentiments i una capacitat racional que els permet ordenar la seva acció cap a un fi, regulant les emocions i millorant-se a si mateixos i el món.
Dimensió espiritual
L’ésser humà busca transcendir i donar sentit a la seva existència, especialment en situacions límit. Aquesta necessitat de trobar un sentit absolut fa que la seva vida no es limiti al material.
Dimensió sociocultural
La persona és un ésser social i cultural, que viu en una història i un context determinat, i que defineix i transforma el seu món a través de la llibertat.
Caràcter biogràfic
Cada persona és única per la seva història de vida, essent autor i actor de la seva pròpia biografia.
Intimitat
Cada individu té un nucli personal únic i irrepetible, que el diferencia de qualsevol altra persona.
Manifestació
La persona expressa la seva intimitat a través del cos i el llenguatge, amb el pudor com a protecció de la seva singularitat.
Condició dialògica
L’ésser humà només es realitza en relació amb els altres. L’obertura als altres és essencial i es manifesta especialment en la seva dimensió sexual, on l’amor i la complementarietat entre home i dona són fonamentals.
Resposta universalista a tots els humans són persones?
Afirmant que la persona no depèn de la consciència o de les capacitats de l’ésser humà, sinó de la seva essència com a individu capaç de pensar, actuar lliurement i estimar, independentment de les condicions físiques o mentals.
La persona humana, per la seva singularitat, realitza dos tipus d’actes:
- Actes dels humans: Són aquells que es fan sense voluntat ni consciència, com la circulació de la sang, la digestió o els somnis.
- Actes humans: Són actes que impliquen la intel·ligència i la voluntat lliure. Gràcies a ells, la persona es governa a si mateixa.
2 característiques dels actes humans:
Es fan de manera lliure i conscients i es fan amb un propòsit.
Estructura de l’acció humana:
- Intenció: la persona s’inclina cap a un objectiu.
- Deliberació: Reflexiona sobre els mitjans adequats per aconseguir-ho.
- Decisió: Abans de dur a terme una acció, es reflexiona sobre els mitjans adequats amb vista a l’objectiu proposat.
- Execució: Es realitza l’acció concreta i s’escull la forma de posar-la en pràctica.
- Satisfacció: Es gaudeix del resultat si s’ha assolit l’objectiu.
Què és el determinisme?
És la teoria que nega la llibertat humana i defensa que tot el comportament de la persona és causat per factors externs o interns fora de la seva voluntat.
Detreminisme materialista
Sosté que tot el que ocorre és determinat per lleis naturals (físiques, biològiques o fisiològiques). Alguns pensadors evolucionistes afirmen que la genètica i la selecció natural condicionen totalment la conducta humana.
