TEMA 8: LA DIMENSIÓ ÈTICA DE L'ÉSSER HUMÀ Flashcards
(20 cards)
Què és l’ètica?
L’ètica es pot definir com la reflexió sistemàtica sobre l’acció i la conducta humanes en la mesura que aquesta conducta és lliure i pretén ser guiada pel bé.
Característiques de l’ètica:
És:
-Un saber pràctic, orientat a l’acció.
-Un saber directiu, que dirigeix les nostres accions (obtenim criteris vàlids per guiar les nostres accions).
-Un saber que reflexiona sobre l’acció lliure de la persona.
Què és la raó tècnica?
Aquesta raó tècnica és present en els processos a través dels quals l’ésser humà produeix coses o pretén aconseguir algun tipus d’utilitat.
Característiques del bé últim:
- Bé complet
-Bé durador
-Bé autèntic
Les modalitats del bé:
-El bé útil.
-El bé delectable
-El bé honest
Què és necessari per actuar bé des del punt de vista moral?
És necessari que la raó ens guiï en les nostres decisions cap als fins propis de la nostra naturalesa. Per aconseguir-ho, l’ésser humà compta amb dues ajudes: la llei moral natural i la consciència moral.
Què és la llei moral natural?
La llei moral natural són els principis o criteris adequats a la manera de ser de la persona, que permeten diferenciar, de manera objectiva, les accions que ajuden al seu desenvolupament o perfecció (bé moral), de les que ho dificulten (mal moral).
Principis de la raó pràctica:
Aquestes inclinacions corresponen a tres dimensions de la persona:
-Com a ésser viu (conservació de la vida)
-Com a ésser animal (relació afectiva i reproducció)
-Com a ésser racional i lliure (cerca de la veritat i convivència social)
Per a què serveix la consciència moral?
Gràcies a ella, podem ajustar la nostra manera d’actuar —accions i decisions concretes— a les exigències i criteris que mostra la llei moral, sense deixar-nos portar només pel propi interès.
L’ésser humà té tres dimensions naturals amb inclinacions pròpies:
Vivent: conservar i millorar la pròpia vida.
Animal: tenir descendència, cuidar-la i educar-la.
Racional: buscar la veritat amb la intel·ligència, voler el bé, organitzar la convivència i viure en harmonia.
Què és la prudència?
És una virtut clau que ens ajuda a pensar abans d’actuar.
Ens guia per prendre decisions correctes i evitar actuar amb pressa.
És la disposició o hàbit de la raó per saber què és millor fer en cada situació concreta.
Què són les ètiques eudemonistes?
Les ètiques eudemonistes consideren que la felicitat constitueix el fi suprem de l’existència humana, i per tant les accions han de ser valorades en funció de si condueixen al bé i al plaer. (hedonisme, estoïcisme, ètica de les virtuts, emotivisme i utilitarisme).
Què és l’hedonisme?
té com a màxim exponent Epicur de Samos (341–270 aC). Per aquest filòsof, la vida feliç s’assoleix mitjançant el plaer, entès no pas com una recerca descontrolada de satisfaccions efímeres, sinó com la conquesta d’un estat d’equilibri i serenor interior. Per tant, el veritable savi és aquell que, moderadament, fuig del dolor, evita els desitjos innecessaris i cerca una vida senzilla, cultivada i estable.
Quins són els plaers que diferencia Epicur?
-Plaer dinàmic: el que prové de satisfer una necessitat (com menjar quan es té gana).
-Plaer estàtic: l’estat de plenitud un cop cobertes les necessitats bàsiques, que es tradueix en ataràxia, és a dir, absència de dolor i de pertorbacions.
Què és l’estoïcisme?
Els estoics, com Zenó de Cítion, Sèneca i Marc Aureli, van concebre la felicitat com l’harmonia amb la naturalesa racional de l’ésser humà. Segons ells, només la virtut (no la riquesa, el plaer ni el poder) condueix a la pau interior. Aquesta virtut implica viure conforme a la raó, acceptant serenament allò que no podem controlar i centrant-nos en el domini de nosaltres mateixos. La seva és una ètica de l’autodomini i la resistència al sofriment
Què és l’ètica de les virtuts
Aristòtil considera que el bé suprem de l’ésser humà es troba en la realització de la seva naturalesa racional.
Les dues formes de felicitat segons Aristòtil
-Felicitat perfecta: assolida mitjançant la contemplació intel·lectual (la theoria), activitat més noble i pròpia de l’ànima racional.
-Felicitat imperfecta: assolida mitjançant l’ús pràctic de les virtuts ètiques o morals, que permeten guiar la vida amb justícia, coratge, temperança i prudència.
Les dues formes de felicitat segons Sant Tomàs d’Aquino
Per ell, el fi últim de la vida humana és Déu, bé suprem i infinit. Així, distingeix entre:
Felicitat perfecta: la visió de Déu en la vida eterna.
Felicitat imperfecta: la vida virtuosa ordenada segons la raó i la fe, tot i les seves limitacions terrenals.
Què és l’emotivisme?
David Hume, filòsof escocès del segle XVIII, sosté que les accions humanes no són guiades per la raó sinó per les emocions i els sentiments. Segons l’emotivisme, una acció és moralment bona si produeix sentiments positius com el plaer, i dolenta si genera dolor o rebuig emocional.
