Brainscape's Knowledge GenomeTM


Top Flashcards (Certified)
All Flashcards

PAP - CCIRC > CORRECCIÓ DE FALTES > Flashcards

CORRECCIÓ DE FALTES Flashcards

(120 cards)

Start Studying
1
Q

Cuanta - Quanta

A

Quanta és un adjectiu quantitatiu que s’escriu amb q, a diferència del castellà, que s’escriu amb c.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Vint i un - Vint-i-un

A

En l’escriptura de nombres, posem un guionet entre desena i unitat; en el cas del vint, també en posem un abans i després de la conjunció i.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Pot ser que no vindran - Pot ser que no vinguin / potser no vindran

A

Aquesta oració subordinada de relatiu exigeix que el verb sigui en present de subjuntiu. També podem posar l’adverbi potser: en aquest cas vindran és el verb principal de la frase i pot anar en futur.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Veina - Veïna

A

Cal posar dièresi per trencar el diftong ei d’aquest mot, ja que no es pot accentuar (perquè és una paraula plana que acaba en).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

S’assentaran - s’asseuran

A

Assentar-se és un castellanisme. La paraula correcta en català és asseure’s. Gent és una paraula singular i, per tant, el verb també ha d’anar en singular, si bé els mots que denominen un col·lectiu també poden portar un verb en plural; les dues formes són correctes (i, per tant, s’accepta la correcció)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Demanaré el veí - demanaré al veí

A

Es tracta d’un complement indirecte que regeix la preposició a al capdavant.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

mobles estic segur - mobles: estic segur

A

Aquestes dues frases s’han de separar amb un punt, un punt i coma, dos punts o bé una coma

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Estic segur que té moltes - estic segur que en té moltes

A

Manca el pronom de complement directe indeterminat que substitueix cadires: en

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Què vols fer per sopar. - Què vols fer per sopar?

A

Es tracta d’una pregunta i, per tant, cal posar un signe d’interrogació al final

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Meló en pernil - Meló amb pernil

A

La preposició adequada en aquest cas és amb, per tal d’indicar que el pernil acompanya el meló.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Lis - Els

A

El pronom substitueix el complement directe “la gent” o “els convidats” i, per tant, cal posar el pronom de complement directe definit masculí i plural els.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Tanmateix - També

A

Tanmateix és un adverbi que expressa que és normal que una cosa s’esdevingui malgrat que hi hagi factors que ho impedeixin; o bé expressa que s’ha de donar una condició perquè s’esdevingui un determinat fet. En aquest cas no té sentit fer servir aquest adverbi: podem eliminar-lo o bé substituir-lo per també o al final.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Balcò - balcó

A

La o de balcó és tancada i, com que es tracta d’una paraula aguda acabada en vocal, ha de portar accent tancat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

i cap una taula - hi cap una taula

A

El pronom hi i la conjunció i són homòfons però no es poden confondre. En aquest cas cal el pronom hi, amb hac

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

estarà molt divertit - serà molt divertit

A

En aquest context no és correcte fer servir el verb estar. Per expressar una característica permanent del subjecte és més adequat el verb ser.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

que la tapaven - que li tapaven

A

És un pronom de complement indirecte singular que substitueix a la senyora, al personatge, i no un pronom de complement directe.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

mitja cara en l’altre - mitja cara. En l’altre

A

Són dues frases que s’han de separar per un punt i seguit, o bé un punt i coma.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

altre meitat - altra meitat

A

L’adjectiu altre/a ha de concordar amb el nom que acompanya; en aquest cas, amb meitat (femení singular).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

mes - més

A

Cal posar un accent diacrític per aclarir que es tracta d’un adverbi quantitatiu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

arribaba - arribava

A

Totes les formes verbals d’imperfet d’indicatiu de la primera s’escriuen amb ve baixa, i no be alta

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

sis cents - 600 / Sis-cents

A

És el nom propi d’un model de cotxe i es pot escriure la xifra, tal com proposa la marca.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

lleujers - lleugers

A

El so /j/, davant d’e i d’i, s’escriu amb g.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

tornava estar - tornava a estar

A

El verb tornar regeix la preposició a; malgrat que en aquest cas no es pronunciï de manera diferenciada, ja que precedeix un verb que també comença en vocal à

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

s’havia fixat mai - s’hi havia fixat mai

A

Cal escriure el pronom hi que substitueix el complement preposicional que exigeix el verb fixar-se i que substitueix “en aquell personatge tan singular”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
que estava fent - que havia estat fent
Cal una forma verbal que indiqui continuïtat i anterioritat respecte del passat perifràstic vaig decidir; cal un verb en plusquamperfet.
26
de iniciar - d'iniciar
La preposició de s'apostrofa davant de vocal.
27
terrasa - terrassa
El so sord /s/ s'escriu amb doble essa entre vocals.
28
s'el - se'l
Quan en una combinació de pronoms es produeix una elisió, l'apòstrof que l'indica es col·loca després de la vocal, el més a la dreta possible
29
glob - glop
Aquest mot s'escriu en p, tal comes fa evident en els seus derivats: glopejar, glopada.
30
sobre les cinc - cap a les cinc
Fer servir la preposició sobre per indicar l'hora de manera aproximada és una interferència lingüística, un castellanisme
31
casa nostre - casa nostra
L'adjectiu nostra acompanya el nom casa i tots dos han de concordar en gènere i nombre. Per això, nostra ha de dur el morfema de flexió nominal -a propi del femení.
32
hi havien - hi havia
Haver-hi és un verb transitiu i invariable. Massa disputes és el complement directe d'aquest verb i, per tant, ambdós no han de concordar en nombre
33
masses - massa
Massa és un adverbi i és invariable.
34
a missa a l'església o al monestir - a missa, a l'església o al monestir
Entre a missa i a l'església o al monestir hi ha d'haver una coma perquè el segon i tercer sintagmes preposicionals són un incís del primer
35
esglèsia - església
Església s'escriu amb accent tancat
36
monastir - monestir
La vocal neutra del nom monestir en aquest cas s'escriu amb e
37
devocio - devoció
Es tracta d'una paraula aguda acabada en vocal i, per tant, s'ha d'accentuar segons la norma.
38
els hi donaven - els donaven
Hi no fa cap funció pronominal en aquesta frase, no substitueix cap complement, i per tant no s'ha d'escriure
39
posar'ls-hi - posar-los-la
S'ha de substituir el complement indirecte (a les minyones) pel pronom -los darrere del verb infinitiu; i el complement directe (la mantellina) pel pronom -la. Escrivim guió entre verb i pronom i entre pronom i pronom.
40
acera - vorera
Acera és una interferència (o barbarisme) del castellà.
41
des de que - des que
La preposició de cau davant de l'oració de relatiu que comença amb que.
42
observar a cada noia - observar cada noia
Cada noia és el complement directe del verb transitiu observar i, per tant, no porta la preposició a.
43
parlaven amb francès - parlaven en català
El verb parlar regeix la preposició en quan es refereix a l'ús d'una llengua o idioma.
44
diessin - diguessin
El verb dir velaritza. Per tant, la fricativa velar sonora apareix en tot el subjuntiu
45
per què - perquè
Per què va separat si es tracta d'una pregunta. En aquest cas es tracta d'una conjunció que introdueix una resposta (o una oració subordinada que expressa la motivació) i ha d'anar junt.
46
ma - mà
Mà porta accent diacrític quan es tracta d’una part del cos
47
pels usuaris - per als usuaris
Els complements preposicionals que indiquen els destinataris d'una cosa o d'un fet s'introdueixen amb la preposició per a
48
instalacions - instal·lacions
La paraula instal·lació s'escriu amb ela geminada.
49
s'estar portant - s'està portant
El verb que requereix aquesta construcció impersonal és la tercera persona singular del verb ser en present d'indicatiu.
50
aclarar - aclarir
Aclarar és un verb castellà que en català es tradueix per aclarir. Es pot considerar una interferència lingüística (o barbarisme).
51
és fa - es fa
No s'ha de confondre el pronom de tercera persona singular propi de les formes verbals impersonals (es) amb la tercera persona singular del verb ser en present d'indicatiu (és), accentuat.
52
podrán - podran
Les paraules agudes només s'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
53
dites actuacions - aquestes actuacions
Dites actuacions ve de dichas actuaciones, una construcció pròpia de la llengua castellana que no s'ha de traduir literalment al català
54
requerexin - requereixin
La tercera persona del plural en subjuntiu present del verb requerir s'escriu amb –eix perquè és un verb incoatiu.
55
tenen que - han de
Tener que és una forma verbal per a expressar obligació pròpia del castellà. La forma correcta en català és haver de.
56
del edifici - de l'edifici
L'article masculí singular el s'apostrofa davant de mots que comencen per vocal i, en aquest cas, no es contreu amb la preposició de.
57
sinó - si no
No s'ha de confondre la conjunció adversativa sinó amb la conjunció condicional si (acompanyada de l'adverbi de negació no).
58
agraim - agraïm
La i exigeix dièresi per trencar el diftong ai
59
la teva - la seva
Fins ara s'ha fet servir la tercera persona del plural lligada al pronom de respecte vostès i s'ha de mantenir així per coherència.
60
molesties - molèsties
Molèsties és una paraula esdrúixola i, per tant, s'ha d'accentuar.
61
Revolució Russa - Revolució russa
Els gentilicis en català no s’escriuen en majúscula.
62
la experiència - l'experiència
L’article la s’apostrofa sempre davant de paraules que comencen en a, e, o, ha, he, ho (i davant de i, u, hi, hu tòniques).
63
camps desconcentració - camps de concentració
Es tracta d’un error de lèxic: pel context, es pot inferir que fa referència als camps de concentració, les presons nazis massives on les persones eren forçades a fer treballs extenuants i empeses a la mort.
64
convençut de que - convençut que
Cau la preposició de davant d’una oració subordinada que comença per la conjunció que.
65
unir se - unir-se
Els pronoms que precedeixen un verb s’hi uneixen mitjançant apòstrof o guió.
66
és necessari una - és necessària una
En aquesta oració subordinada, una organització és el subjecte i necessària un atribut que hi ha de concordar en gènere i nombre.
67
pot ser - potser
Es tracta d’una confusió per homofonia: en aquest context, ens trobem davant de l’adverbi potser que denota possibilitat.
68
periode - període
Període és una paraula esdrúixola i, per tant, s’accentua.
69
onu - ONU
ONU és una sigla i, per tant, s’han d’escriure totes les lletres en majúscula.
70
el dur a terme - el duu a terme
En aquest context, no hem d’escriure el verb en infinitiu sinó en la tercera persona del singular del present d’indicatiu.
71
ha terme - a terme
Es tracta de la preposició a pròpia de la locució verbal portar a, que significa, ‘desencadenar, tenir com a conseqüència’
72
Esteve Hessel - Stéphane Hessel
Els noms propis no s’han de traduir, s’ha de mantenir la seva grafia original sempre que sigui possible.
73
l'- ecologia - l'ecologia
Una paraula apostrofada no pot estar en una línia diferent de la paraula que acompanya.
74
optimístic - optimista
Es tracta d’un error de lèxic: l’adjectiu que expressa un caràcter positiu que tendeix a pensar que les coses aniran bé és optimista (optimístic no existeix)
75
és, que - és que
No hem de posar una coma entre un verb copulatiu i l’atribut (que en aquest cas és una oració subordinada).
76
Vida - vida
Vida és un nom comú i ha d’anar en minúscula inicial. Es tracta d’una majúscula reverencial innecessària.
77
sense tenir por de fotre's en un embolic - sense tenir por a les conseqüències
Fotre’s en un embolic és una expressió col·loquial, que no s’adiu amb el registre formal d’aquest text.
78
el silenci, no és - el silenci no és
No s'ha de posar coma entre subjecte i predicat.
79
ausència - absència
Ausència és una interferència lingüística, un castellanisme. En català el mot correcte és absència
80
posible - possible
La essa sorda entre vocals s'escriu amb doble essa.
81
fortaleza - fortalesa
La terminació femenina -esa s'escriu amb una sola essa, ja que és una essa sonora entre vocals
82
creiens - creients
Com que es tracta d'un nom que prové d'un participi, s'ha d'escriure amb -nt, com aquesta forma verbal.
83
es un requisit - és un requisit
La tercera persona singular del present indicatiu del verb ser s'escriu amb un accent diacrític, per a diferenciar-se del pronom reflexiu de la tercera persona del singular es.
84
la íntima - l'íntima
L'article femení singular la, davant d'una paraula que comença per una síl·laba tònica, s'accentua.
85
impregna als nostres - impregna els nostres
El verb impregnar regeix un complement directe. En aquest cas es tracta de els nostres espais, el qual s'ha d'escriure sense la preposició a.
86
des de el - des del
La preposició de i l'article el es contreuen. Formen, per tant, el mot del.
87
en el nostra present - en el nostre present
El possessiu nostre/a s'escriu amb e o a final, segons si acompanya un nom masculí o femení. En aquest cas acompanya el substantiu present i, per tant, s'ha d'escriure amb e.
88
ha través - a través
A, en aquest context, és una preposició (que forma part d’una locució prepositiva), que no s'ha de confondre amb el verb auxiliar haver de la tercera persona singular del perfet d’indicatiu.
89
un temps en la - un temps en el qual
L'antecedent d'aquesta oració de relatiu és el temps (masculí singular); per tant, el pronom relatiu adequat és en el qual, o bé en què.
90
re descobrir - redescobrir
Re és un prefix que s'afegeix a un verb sense guió.
91
tothom em preguntaven - tothom em preguntava
Tothom és un pronom de tercera persona del singular i el verb preguntar hi ha de concordar en persona i número, ja que n'és el subjecte.
92
per a ser feliç - per ser feliç
En aquest cas, no caldria la preposició a, ja que es tracta d'una construcció final composta d'un verb d'acció (fer) més el propòsit que suscita l'acció. En aquests casos, fem servir la preposició per (i no per a) davant de l'infinitiu
93
tractat bé - tracta't bé
Aquest verb és un imperatiu de segona persona del singular, acompanyat d’un pronom reflexiu enclític, que s’ha d’apostrofar, ja que el verb acaba en vocal.
94
el què t'agrada - què t'agrada / el que t'agrada
que és un pronom que, en combinació amb el, serveix per a introduir oracions de relatiu substantives. No s'ha de confondre amb el pronom interrogatiu què, que sí que s'accentua
95
sport - esport
L’anglicisme sport s’ha adaptat al català afegint-hi una e inicial.
96
donar compte - adonar
Donar-se compte és un calc del castellà darse cuenta. En català hem de fer servir el verb adonar-se.
97
n'hi ha - hi ha
L’ús del pronom en és un pleonasme: en aquesta oració no fa cap funció i no és necessari.
98
conseguir - aconseguir
Aquest verb en català s’escriu amb a inicial. Conseguir pot considerar-se una interferència lingüística, un castellanisme.
99
concient - conscient
Aquesta paraula s’escriu amb sc per prescripció ortogràfica
100
parceles - parcel·les
Aquesta paraula s’escriu amb ela geminada per prescripció ortogràfica.
101
vida em parella - vida en parella
Aquesta expressió requereix la preposició en, i no un pronom.
102
persones alienes - persones noves
Aliè significa 'estrany' o 'd'altri'. En aquest context és més adequat fer servir d'altres adjectius, com nou, desconegut, diferent..
103
satisfaguin - satisfacin
El present de subjuntiu del verb satisfer no s’escriu amb g sinó amb c.
104
a més a més - tanmateix
A més a més és una locució adverbial que expressa que un fet en succeeix un altre i ambdós mantenen una certa relació lògica. En aquest context, cal una locució adverbial adversativa, que posi de manifest una certa contradicció.
105
anant-ho - anant-los
El pronom substitueix 'els nets'. Hem de fer servir, per tant, el pronom masculí plural acusatiu (de complement directe) els
106
simultàniament - freqüentment
Aquest adverbi significa ‘alhora’, ‘en el mateix interval de temps’. No és adequat en aquest context. Cal un adverbi que indiqui assiduïtat
107
però - per tant
Però és una conjunció adversativa i aquí no hi ha oposició entre les dues frases que uneix: la segona frase no aporta una restricció o una idea contrària als arguments de la primera. Per això caldria fer servir una conjunció copulativa o consecutiva.
108
al - el
El verb conèixer regeix un complement directe i, per tant, ha d’anar sense preposició
109
l'Itàlia - la Itàlia
Itàlia és tractat com a mot femení, i comença per la vocal i àtona. Per tant, no s'apostrofa.
110
resistir tot - resistir tot:
Després de tot, comença una enumeració. Cal afegir dos punts per a introduir-la.
111
represió - repressió
Repressió es pronuncia amb una essa sorda. Per tant, cal escriure doble essa.
112
minoría - minoria
Es tracta d’un mot pla que acaba en vocal. Per tant, no s'ha d'accentuar
113
detenint-lo - el van detenir
És incorrecte emprar un gerundi per a expressar una acció posterior a la del verb principal
114
aterroritzat - espantat
Aquesta forma prové del verb terroritzar, que vol dir 'sotmetre a un règim d’intimidació'. S'escriu sense la a inicial
115
inmens - immens
Escrivim m davant de la lletra m.
116
en el que - la qual
Els relatius adequats són que o la qual perquè fan la funció de subjecte.
117
en quant a - quant a
Es tracta d'una interferència del castellà. En català la locució correcta és quant a i es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla.
118
mestre - mestra
Es tracta d'un adjectiu que fa la flexió de gènere. Com que acompanya una paraula femenina (obra), cal canviar la – e final per –a.
119
no obstant això - per això
Aquí hauríem de fer servir una locució adverbial consecutiva, que no expressi contraposició.
120
vàries - diverses
La forma vàries és sinònima de variades i es fa servir després d’un nom. Aquí, la forma adequada és diverses, que significa ‘un cert nombre’.

PAP - CCIRC (1 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2025 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions