El cafè de la Granota Flashcards
(3 cards)
- Quina és l’estructura del Cafè de la Granota?
El cafè de la granota és un recull de catorze relats curts redactats per Jesús Moncada entre 1980 i 1985 i amb un to irònic i sarcàstic. L’acció dels contes té un escenari comú, la vila de Mequinensa, els seus cafès, carrers i places i els personatges que hi apareixen són gairebé tots habitants de la plàcida vila. L’autor mostra la seva Mequinensa natal, abans que el poble quedés submergit sota les aigües del pantà de Mequinensa. Els elements que conformen la datació espai-temps són els que proporcionen unitat i coherència a l’obra per la creació de la Mequinensa mítica que emana de tot el conjunt de l’obra de l’autor.
El cafè de la granota és un recull de contes molt unitari. Les històries es poden llegir per separat, però hi ha diversos fils que les uneixen. L’espai del cafè que dona títol al volum funciona com a punt de trobada des del qual parteixen molts dels relats , de manera que esdevé un símbol més de la personalitat del poble. Jesús Moncada havia manifestat quina era la concepció del cafè perquè la paraula i el concepte apareix a més de la meitat dels contes ( a 8 de 14).
L’ordre en què estan ubicats els contes no és causal. És evident que no segueix la línia cronològica d’escriptura. Podem classificar els contes a partir de l’estructura que presenten i de la veu de la narradora que els explica. Podem classificar-los, per tant, de la manera següent:
Contes narrats pel vell Cristòfol: Des del cafè aquest personatge (que no és el protagonista del relat) explica a un suposat Cronista (alter ego de Jesús Moncada) certes històries de més o menys increïbles o entranyables que van passar a la vila. D’aquesta manera, el Vell Cristòfol esdevé la veu d’una memòria col·lectiva, que traspassa un relat conegut per tot al poble a un testimoni, el Cronista, per tal que el deixi fixat per escrit. La gràcia de tot plegat és el to didàctic amb el qual el Vell Cristòfol narra aquests relats i la reproducció de l’oralitat que aconsegueix transmetre Moncada. Juga amb l’efecte mirall de reproduir un discurs adreçat a un altre personatge, tots dos mequinensans, però que fan un discurs que s’adreça als forasters, és a dir, als lectors, i per tant han d’explicar i fer explícites situacions i sobreentesos de la gent del poble que esdevenen sorprenents i còmics per als lectors.
Contes monologats: Ja sigui en forma de discurs oral, pensat, o també en forma de carta. A través d’un discurs amb veu alta interior o d’una epístola en aquests casos Moncada cedeix la veu en primera persona a personatges mequinensans per tal que ens expliquin el relat. En la majoria de les ocasions es tracta de personatges poc intel·ligents, ingenus o antiheroics, que ens fan somriure com a lectors davant les seves actituds puerils o forassenyades. Amb molts d’aquests relats hi ha també un capgirament de l’orde lògic del món, els protagonistes actuen de manera sorprenent. Es tracta dels contes següents: “La plaga de la ribera”, “Paraules des d’un oliver”, “Senyora mort, carta de Miquel Garrigues” “Els delfins” i “L’assassinat del Roger Ackroyd”.
Contes narrats pel cronista: En aquests casos, els relats agafen la forma d’una crònica sovint de manera paròdica i volen ser un relat fidel i minuciós d’algunes fetes memorables mequinensanes. Gràcia d’aquests contes se sustenta sovint en un final sorprenent amb anticlímax que capgira les expectatives generades de bé d’antuvi pel narrador. En serien exemples els relats “Informe provisional sobre la correguda d’Elies”, “Preludi de traspàs” i “Amarga reflexió sobre un manat de cebes”.
Ens falten els dos últims contes que tanquen el recull. Es tracta de contes escrits en tercera persona i que trenquen la dinàmica del que s’havia llegit fins ara.
- La importància de l’escenari geogràfic del Cafè de la Granota.
El primer element i el més important, que ajuda a configurar sensació d’unitat al recull és l’escenari espacial en què es desenvolupa l’acció dels contes que te l’epicentre de manera explícita, en la vila de Mequinensa, en els seus cafès, carrers i places, en les mines del seu terme municipal i en els llaüts amarrats als molls de l’Ebre. I els personatges que hi apareixen retratats -llaüters, minaires, pagesos, botiguers- són gairebé sempre tant els masculins, com els femenins habitants de la plàcida riallera i calmosa vila de Mequinensa.
Escenari temporal i històric
Les poques dates esmentades en les narracions situen l’acció en la dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat. Així mil nou-cents cinquanta-vuit és l’any que trobem esmentat en les primeres línies del conte “Futbol de ribera”. També serveix per data l’acció temporal i històrica i potser encara d’una manera més clara l’ambient de repressió i d’opressió política que traspuen les narracions així com diverses referències explícites a la dictadura i el franquisme que trobem al llarg de l’obra.
- L’humor i la crítica social a El Cafè de la Granota
Un tercer element que reforça la impressió que es tracta d’una obra amb un grau molt elevat d’homogeneïtat és el to d’humor i de forta ironia que amera la major part dels contes. Potser són excepció si més no pel que fa a la intensitat en la presència de l’humor o de la ironia els contes “Preludi de traspàs” i, sobretot, “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades”. Curiosament, o no, es tracta de dos contes que no s’estructuren, com la resta de textos aplegats en forma de crònica o informe objectiu, sinó que més aviat són contes redactats des de la perspectiva de narrador omniscient.
Sovint l’humor i la ironia en les narracions breus de Jesús Moncada estan motivats per un fet insòlit que, per dir-ho així, força de manera subtil la lògica d’una situació que en principi és quotidiana. Això ho trobem a contes com “La Plaga de la ribera” i “Futbol de ribera”.
La mort i els rituals funeraris sovint reben un tractament per part de Jesús Moncada ple d’ironia i d’humor que els lleva transcendència i els aporta quotidianitat. En aquests contes que s’ocupen de la mort també l’element extraordinari la màgia hi té un paper destacat. Aquest seria el cas dels contes com ara “Absoltes i sepelis de Nicolau Vilaplana”, “Senyora mort. carta de Miquel Garrigues” i “Els delfins”. “Preludi de traspàs” i “Guardeu-vos de somiar genives esdentegades” tenen un to més greu.
Montcada sembla que hagi redactat alguns contes per il·lustrar críticament, i d’una manera divertida, les passions, les actituds morals, els anhels i els somnis de diferents personatges. Una crítica social que deixa entreveure la simpatia personal de l’autor i que a vegades pot fregar la sàtira. En el cas de personatges socialment desafavorits acostuma a anar acompanyada d’un grau de tendresa que lleva intensitat a la crítica.
