HISTÒRIA D'ESPANYA PAU Flashcards
(203 cards)
1
Q
Descriu l’absolutisme en un sol concepte
A
Sobirania total
2
Q
Quins són els 5 principis del liberalisme inicial que hi hagué a Espanya?
A
Llibertat individual
Règim constitucional
Divisió de poders
Sobirania nacional
Llibertat econòmica
3
Q
Com arribà l’absolutisme a Espanya?
A
Amb els Borbons després de la guerra de successió (1715)
4
Q
Com arribà el liberalisme a Espanya?
A
Amb la Guerra del Francès (1808)
Amb el retorn de Ferran VII es tornà a l’absolutisme (Ecceptuant el Trienni Liberal (1820-1823)). Fou amb el regnat de la seva filla Isabel que s’instaurà definitivament
5
Q
Defineix la Guerra del Francès.
A
Conflicte bèl·lic entre Espanya i Primer Imperi Francès que s’inicià el 1808 i finalitzà el 1814 amb la derrota dels francesos.
6
Q
Amb quin document s’inicià el conflicte i amb quin es finalitzà?
A
Inici –> Tractat de Fonainebleau (27 Octubre 1807): Godoy
Final –> Tractat de Valençay
7
Q
Explica una qüestió relacionada amb Balears de la Guerra del Francès
A
No foren envaïdes però reberen milers de refugiats. Cabrera es convertí en una presó per soldats francesos després de la batalla de Bailén (1808)
8
Q
Quins tres principis establí la Constitució de 1812?
A
Sobirania nacional
Divisió de poders
Drets fonamentals
9
Q
Quin fou el context i la intenció de la Constitució de 1812?
A
Context de guerra i ocupació napoleònica amb la intenció de posar les bases d’un estat liberal
10
Q
A quin any es promulgà l’estatut de Baiona?
A
1808
11
Q
Què fou l’estatut de Baiona? A quin context es promulgà i per què?
A
L’estatiut de Baiona fou una carta otorgada promulgada dins un context d’ocupació francesa per establir un marc constitucional
12
Q
Quines són les dues principals diferències entre la Constitució de 1812 i l’Estatut de Baiona?
A
- L’Estatut de Baiona NO és una constitució
- L’Estatut de Baiona fou més limitat que la Constitució del 1812
13
Q
Quina fou la principal conseqüència demogràfica de la Guerra del Francès?
A
300000M de morts
14
Q
Quines foren les tres principals conseqüències econòmiques de la Guerra del Francès?
A
Grans pèrdues agrícoles
Colapse del comerç
Hisenda en fallida
15
Q
Quines foren les dues conseqüències socials més rellevants de la Guerra del Francès?
A
Debilitament de la noblesa i el clergat
Enfortiment de la burgesia
16
Q
Quines foren les quatre conseqüències culturals principals de la Guerra del Francès?
A
Primera eliminació de l’antic règim
Constitució del 1812
Sorgiren els afrancesats
Enfonsament de l’Imperi Colonial
17
Q
Quines foren les tres etapes durant el regnat de Ferran VII?
A
Restauració de l’absolutisme (1814-1820)
Trienni Liberal (1820-1823)
Dècada Ominosa (1823-1833)
18
Q
Què donà lloc a l’inici del Trienni Liberal?
A
El “pronunciamiento” de Riego (1820)
19
Q
En quins dos grups es dividiren els liberals durant el Trienni Liberal?
A
Moderats i progressistes
20
Q
Quines foren les causes de la emancipació de les colònies?
A
Descontent amb el sistema d’organització provincial i amb la manca de llibertat comercial dels criolls
21
Q
Carles IV
A
Rei d’Espanya (1788-1808) que accedí al tro abans de començar la Revolució Francesa. És conegut per la seva gran passivitat durant el seu regnat, delegant el vertader protagonisme al primer ministre Godoy.
22
Q
Carles III
A
Rei d’Espanya (1759-1788). Pare de Carles IV ha passat a la història per les seves reformes de la il·lustració que Carles IV eliminaria per por a les influències franceses.
23
Q
Manuel Godoy
A
Primer ministre de Carles IV entre 1792 i 1798. Fou el vertader protagonista durant el regnat de Carles IV i fou qui inicià una estratègia d’aliançes amb França que conduí a signar el Tractat de Fontainebleau.
24
Q
Tractat de Basilea
A
Pau signada entre França i Espanya l’any 1795. En aquest, Espanya cedí l’illa que actualment és la República Dominicana a canvi de mantenir Guipúzcoa.
25
Batalla de Trafalgar
Batalla naval (21, octubre 1805) durant la coalició d'Espanya amb França contra l'armada britànica, que resultà amb la victòria dels anglesos i la pèrdua de la flota espanyola.
26
Tractat de Fontainebleau
Tractat signat el 27 d'octubre de 1807 entre el representant espanyol, Manuel Godoy i el representant francès Napoleó Bonapart. Estipulava l'invasió militar conjunta de Portugal i es permetia l'entrada de les tropes franceses per territori espanyol, antecedint l'invasió francesa.
27
Josep I
Josep Bonapart fou rei d'Espanya durant l'ocupació francesa, del 1808 fins a firmar el Tractat de Valençay l'any 1813.
28
Revolta d'Aranjuez
Revolta del 17 de març de 1808 en què els partidaris de Ferran VII provocaren un aixecament contra Carles IV i Godoy. Resultà en les abdicacións de Baiona.
29
Napoló Bonaparte
Militar i polític francès que dirigí campanyes durant les guerres de la Revolució Francesa pel bàndol revolucionari. Fou el líder de la República francesa i després emperador dels francesos. Fou a més una figura clau a la història d'Espanya.
30
Ferran VII
Rei d'Espanya l'any 1808 gràcies a la revolta d'Aranjuez i, després de la invasió francesa, de 1813 a 1833. A la seva tornada, abolí la constitució de 1812 i tornà a fer d'Espanya un estat absolutista, amb l'escepció del trienni liberal
31
Estatut de Baiona
Primer text constitucional a Espanya, de l'any 1808. Fou una Carta Otorgada pel qual Napoleó institucionalitzà el règim amb un reconeixement bàsic de llibertats.
32
Batalla de Bailén
Batalla lliurada durant la Guerra de la Independència, específicament el 19 de juliol de 1808, que suposà una important derrota de l'exèrcit napoleònic.
33
General Wellington
General de l'exèrcit britànic que ajudà als Espanyols a la batalla de los Arapiles
34
Batalla de los Arapiles
Batalla de la guerra de la Independència espanyola lliurada el 22 de juliol de 1812 als Pirineus amb ajuda de l'exèrcit britànic. Suposà una important victòria pel bàndol espanyol.
35
Batalla de San Marcial
Batalla lliurada el 31 d'agost de 1813. Fou la batalla que dugué a signar el tractat de Valençai i a acabar la guerra amb victòria per l'exèrcit espanyol.
36
Manifest dels Perses
Document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per diputats de tendència absolutista i que signà Ferran VII al seu retorn per restablir l'antic règim
37
Decret del 4 de maig
Decret que suposa la derrogació de la Constitució de 1812 i totes les lleis signades per les Corts de Cadis
38
Sexenni Absolutista
Primera etapa del regnat de Ferran VII en què es torna a l'antic règim i es persegueix als liberals i afrancesats, fet que provoca aïllament i dificultat per solucionar les crisis passades. Va del 1814 amb el retorn de Ferran VII fins el 1820 quna comença el Trienni Liberal amb el "pronunciamiento" de Riego
39
Pronunciamiento de Riego
Aixecament militar protagonitzat per Rafael de Riego l'any 1820, durant el regnat de Ferran VII, que detonà la Revolució del 1820, que dugué a Ferran VII a signar la Constitució de 1812. Fou l'esdeveniment que donà fi al sexenni absolutista
40
Trienni Liberal
Segona etapa del regnat de Ferran VII en què es restablí la Constitució de 1812 i que ha passat a la història com una etapa de gran llibertat i reformes, a més de la divisió dels Liberals en Moderats i Progressistes. El liberalisme tingué l'oposició de l'església, l'aristogràcia i la pagesia. Aquest etapa anigué del 1820 amb el "pronunciamiento" de Riego i acabà el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança
41
Desamortització de Mendiàbal
Principal política econòmica que aplicà el Trienni Liberal i que consistí en l'expropiació i venda dels béns del clergat amb l’objectiu d’aconseguir ingressos per a l’Estat i impulsar la propietat privada de la terra.
42
Dècada Ominosa
Tercera i darrera etapa del Regnat de Ferran VII governà de forma un poc més moderada, encara que tornant a l'absolutisme, fet qe generà descontents, sobretot pels més radicals (apostòlics) que acabaren per dur a terme la conspiració "Guerra dels malcontents a Catalunya" l'any 1827, que fou el preludi del que sería la Guerra Carlina.
43
Santa Aliança
Pacte celebrat entre Àustria, Prússia, Russia i França per intentar contenir el Liberalisme. En el cas de la història d'Espanya fou important perquè ajudà a Ferran VII a recuperar el poder absolut, encara que la seva intenció fou que el monarca espanyol regnés de manera més moderada a com ho havia fet en el passat.
44
Congrés de Verona
Celebrat entre el 20 d'octubre i el 22 de desembre de 1822, fou un congrés en que es reuní la Sta. Aliança i decidí intervenir a Espanya: França enviaria el seu exèrcit i restauraria el regnat de Ferran VII.
45
Guerra dels malcontents
Aixecament ultraabsolutista que es desenvolupà l'any 1827 a Catañunya que s'aixecà en contra del govern de Ferran VII durant la dècada Ominosa.
46
Maria Cristina de Borbó
Mare de Isabel II d'Espanya i primera regent del 1833 al 1843. S'alià amb els liberals per poder mantenir a la seva filla al tro i fou moderada
47
Carlistes
Grup polític que recolzava a Carles Maria Isidre i representava la voluntat conservadora i la ideologia absolutista
48
Ideologia dels liberals moderats durant el regnat d'Isabel (5)
1. Règim liberal conservador
2. Sobirania compartida
3. Sufragi Censatari
4. Restricció de les llibertats
5. Alta burgesia i noblesa
49
Ideologia dels moderats progressistes (5)
1. Règim liberal obert
2. Sobirania nacional
3. Sufragi censatari
4. Més llibertats
5. Baixa i mitjana noblesa
50
Demòcrates
Nova branca dels liberals progressistes encara més extrems, que tenien per ideologia un liberalisme encara més obert, sobirania popular i sufragi universal
51
Unió Liberal
Partit de centres durant el regnat de Isabel i liderat per O'donell que pretenia unificar els liberals
52
O'donell
Polític de centres que presidí el Consell de Ministres després del bienni progressista d'Espartero
53
Baldomero Espartero
Militar i polític que fou regent durant el regnat d'Isabel del 1840 al 1843. La seva ideologia era progressista. A més, jugà un paper clau per la victòria dels Isabelins a la primera guerra Carlina, en que dirigí l'exèrcit.
54
Revolució de Setembre / La Gloriosa
Sublevació militar amb elements civils que tingué lloc el setembre de 1868 i que tingué de conseqüència l'exili de la reina Isabel. Donà lloc al Sexenni Democràtic
55
Durant quines èpoques estigueren al poder els moderats durant el regnat d'Isabel?
- Primers anys de la regència de Maria Cristina
- Dècada Moderada (1844-1854)
56
Quins tres fets foren els més destacats durant el regnat d'Isabel per part dels progressistes (pronunciamientos, motins i més?
1. Motín de los Sargentos de la Granja
2. Regència d'Espartero
3. Vicalvarada
57
Com s'aconseguí la centralització de l'Estat espanyol al segle XIX? (5)
ELs liberals ho aconseguiren de 5 formes diferents:
1. Es retallaren les competències als municipis i les assumí l'Estat
2. Es controlà el nomenament dels alcaldes (encara que hi havia diferències entre moderats i progressistes)
3. Al 1844 es crea la Guàrdia Civíl
4. Es crea el càrrec de Governador Civíl (n'hi ha un per província). Aquesta figura representa el govern i fa complir les ordres del ministeri d'Interior
5. Es creen les diputacións
58
Què derrogà la llei Sàlica?
La Pragmàtica Sanció
59
Què fé Carles Maria Isidre a la mort de Ferran VII l'any 1833?
Publicà un manifest i es proclamà rei d'Espanya (Carles V)
60
Quina és la ideologia dels carlistes? (4)
1. Tradicionalisme
2. Monarquia absoluta d'origen diví
3. Catolicisme
4. Foralisme (Furs)
61
Quins foren els principals suports del carlisme durant el segle XIX? (3 geogràfics i 2 socials)
Geogràfics:
1. País Basc
2. Catalunya
3. Interior de València
Socials:
1. Noblesa
2. Clergat
62
Per què és coneguda la Constitució del 1869?
Per ser la més democràtica del moment, molt avançada per la seva època. --> Una constitució de caràcter democràtic
63
Com fou elaborada la Constitució de 1869?
A les eleccions de gener de 1869 es triaren unes Corts, que nomenaren una comissió parlamentària que s'encarregà de redactar-la.
Fou aprovada amb l'abdicació dels carlins i alguns republicans.
64
Quines característiques tenía la Constitució del 1869? (7)
1. Ampli ventall de drets i llibertats
2. Sufragi universal masculí
3. Estat confecional
4. Sobirania nacional
5. Corts bicamarals
6. Poder judicial independent
7. Lleis decidides per les corts sense dret de vet per part del monarca
65
Menciona 4 drets i llibertats de la constitució de 1869
1. Manifestació
2. Reunió
3. Ensenyament
4. Llivertat de professar qualsevol religió
66
Quan va estar vigent la Constitució de 1869?
Del 6 de juny de 1869 a l'abdicació d'Amadeu de Savoia l'any 1873
67
Isabel II
Reina d'Espanya de 1833 a 1868. Filla de Ferran VII, arribà al poder gràcies a l'abolició de la llei Sàlica, provocant el descontent dels grups més conservadors, partidaris de Carles Maria Isidre, raó per la que s'iniciaren les guerres carlines. Fou durant el seu regnat que s'establí de forma definitiva el liberalisme a Espanya.
68
Llei Sàlica
Llei redactada l'any 1713 que regulava les successións monàstiques a favor dels homes, prohibint a les dones regnar.
La llei s'abolí l'any 1830 amb la Pragmàtica Sanció
69
Primera Guerra Carlina
(1833-1840). Guerra entre els aprtidaris de Carles Maria Isidre i els partidaris d'Isabel II que acabà amb l'Abrazo de Vergara (1839), encara que al Maestrazgo va durar fins l'any 1840 fins la derrota de Cabrera
70
Conveni de Vergara (Abrazo de Vergara)
Tractat que es firmà a Guipúzcoa el 31 d'agost de 1839 entre el general Isabeli Espartero i el carlista Maroto i que donà fi a la primera carlina al nort d'Espanya
71
Cabrera
Militar Espanyol conegut col·loquialment com "El Tigre del Maestrazgo" per lluitar a la primera guerra carlina fins el 1940 al maestrazgo.
72
Ramón María Narváez
Militar i polític (líder del partit moderat) espanyol que fou set vegdes president del Consell de Ministres d'Espanya durant el regnat d'Isabel II i, per tant, una de les figures polítiques més importants del regnat junt a O'donell i Espartero.
73
Javier de Burgos
Polític afrancesat espanyol que fé una reforma fiscal en què es canviava la divisió provincial l'any 1833, durant la Regència de Maria Cristina
74
Estatut Reial
Carta otorgada d'ideologia moderada otorgada el 1834, durant la regència de Maria Cristina.
75
"Pronunciamiento" de los Sargentos de la Granja
Sublevació que tingué lloc a Espanya l'agost de 1836 durant la regència de Maria Cristina de Borbó a consequüència dels descontents per l'Estatut Reial, en que obligaren a la regent a tornar a fer vigent la Constitució de 1812 i que nomenés un govern liberal progressista presidit Calatrava amb Mendizábal com a cartera de Hisenda
76
Llei d'Ajuntaments
Llei que permet al govern decidir els alcaldes dels municipis espanyols. Fou la llei que acabà destituïnt a Maria Cristina l'any 1840.
77
Bombardeig de Barcelona
Fet produït a Espanya durant la regència d'Espartero. Fou una iniciativa del govern per acabar amb una insurreció iniciada a Barcelona que havia obligat a l'exèrcit a refugiar-se a Montjuïc.
78
Carles Lluïs de Brobó
Pretenent carlista al tro d'Espanya baix el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó, els carlistes tenien la intenció de casar-lo amb Isabel per acabar amb el conflicte, però això no succeí.
79
Segona guerra carlina
Conflicte bèlic que tingué lloc fonamentalment a Catalunya entre el septembre de 1846 i maig del 1849 en forma principalment de guerrilles. Aquesta es degué al fracàs d'intentar casar Carles Lluïs de Brobó, fill de Carles Maria Isidre, amb Isabel II
80
Constitución de 1845
Norma suprema durant el regnat de Isabel II i substituí la constitució de 1837. Aquesta estigué vigent fins la proclamació de la Constitució de 1869.
81
Concordat de 1851
Concordat amb la Santa Sede que suposà la fi de la ruptura entre l'Estat Liberal i l'església catòlica
82
Alejandro Mon
Polític i jurista espanyol, ministre de Hisenda en diverses ocasions i president del Consell de Ministres d'Espanya l'any 1864 durant el regnat de Isabel II.
És conegut per la reforma trobutària que dugué a terme l'any 1845, durant la dècada moderada del mateix regnat, que racionalitzà i modernitzà la Hisenda espanyola.
83
Joan Bravo Murillo
Polític i jurista espanyol que va pertanyer al partit moderat durant el regnat de Isabel II
84
Vicalvarada
Aixecament militar liderat per O'Donnell l'any 1854 contra el govern de Isabel II durant la dècada moderada.
85
Quines foren les etapes del regnat de Isabel II? Menciona-les amb cronologia inclosa i esmenta algun fet important de cada una
1. Regència de Maria Cristina (1833-1840):
Reforma fiscal de Javier de Burgos (1833) + Estatut Reial (1834) --> Pronunciamiento de los Sargentos de la Granja --> Constitució Progressista de 1837
_____________________________________Llei d'Ajuntaments i Destitució de Mª Cristina
_____________________________________
2. Regència d'Espartero (1840-1843):
Autoritarisme i fracàs de la seva política + Bombardeig de Barcelona
_____________________________________
Pronunciamiento del general Narváez (1843), Espartero Exili, Isabel reina als 13
_____________________________________
3. Dècada Moderada (1844-1854):
Segona guerra carlina + successius governs liderats per Narváez la majoria de vegades + Contitució de 1845 + Concordat del 1851 + Reformes centralitzadores + Reforma tributària d'Alejandro Mon + Codi Pensal de 1848
_____________________________________
Vicalvarada + Manifest de Manzanares --> Isabel crida a Espartero per retornar al govern
_____________________________________
4. Bienni Progressista (1854-1856): Escriptura de la Constitució del 56 que mai s'aprova + Desamortització de Mádoz (1855) + Reformes econòmiques liberalitzadores + Inestabilitat política (Espartero --> O'Donnell
_____________________________________
5. Enfonsament de la monarquia isableina (1856-1868): Isabel crida Narváez + Govern Unió Liberal + Crisi econòmica + guerres de prestigi + Governs autoritàris + Intent de Pronunciamiento a Madrid + Mort de Narváez i O'Donnell + Pacte d'Ostende --> La Gloriosa
86
Manifest de Manzanares
Document redactat per Cánovas del Castillo i signat per O'Donnell a Manzanares el 7 de juliol de 1854. Aquest exigia reformes polítiques i corts constituents per poder dur a terme una regeneració liberal. Aquest manifest donà pas al Bienni Progressista
87
Constitució de 1856
Constitució de caràcter progressista redactada durant el bienni progressista (Regnat de Isabel II) que mai arribà a ser promulgada
88
Desamortització de Madoz
Política econòmica que aplicà el Bienni Progressista del regnat de Isabel II que consistí en l'expropiació i venda dels béns rústics, urbans, de l'Estat i al clergat amb l’objectiu d’aconseguir ingressos per a l’Estat i impulsar la propietat privada de la terra.
89
Unió Liberal
Partit polític espanyol de la segona meitat del segle XIX fundat per Leopoldo O'Donnell l'any 1854 durant el regnat de Isabel II
90
Pronunciamiento de Topete
Pronunciamiento dut a terme pel general Topete que inicià la revolució del 1868 coneguda com a "La Gloriosa"
91
Joan Prim
Militar i polític liberal espanyol del segle XIX. Fou el primer president del govern provisional instaurat després de la revolució del 1868. Fou assassinat poc abans de la proclamació d'Amadeu de Savoia com a nou monarca d'Espanya.
92
Esmenta les característiques del govern provisional que preseguí larevolució del 1868
El Govern Provisional fou dirigit pel general Prim. Es proclamaren una sèries de decrets amb distintes llibertats i es dissolgueren les juntes revolucionàries per convocar eleccions (sufragi masculí, gener del 1869) a corts constituents, qui redactaren la Constitució de 1869.
93
Amadeu de Savoia
Rei d'Espanya del 2 de gener de 1871 a l'11 de febrer de 1873, quan abdicà degut a la gran quantitat de dificultats que hagué de passar durant el seu breu regnat. Fou un monarca en un context de monarqui parlamentària, pel que els seus poders eren bastant reduïts.
94
Menciona el principals problemes que visqué Amadeu de Savoia durant el seu regnat i prèviament a aquest (8)
1. Divisió de les forces polítiques que li donaven suport
2. Conspiracions dels isabelins, carlistes i republicans
3. Manca de suport de l'església
4. 3ª Guerra Carlina
5. Grito de Yara
6. Assassinat del general Prim dies abans de la seva proclamació
7. Crisi econòmica heretada
8. Poc suport militar i popular
95
3ª Guerra Carlina
Conflicte bèl·lic del 1872 al 1876 que s'inicià durant el regnat d'Amadeu. Aquesta resultà en la derrota carlista.
96
Grito de Yara
Inici del procés independentista cubà d'Espanya iniciat per Carlos Manuel de Céspedes el 10 d'octubre de 1868
97
Estanislau Figueras
Advocat i polític espanyol, primer president de la Primera República Espanyola
98
Partit Republicà Federal
Partit fundat per Pi i Margall i guanyador de les eleccions de la primera república. Durant el seu govern, es centrà en intentar organitzar l'Estat de forma federal. Va acabar dividint-se en la dreta unitària (Castelar), el centre federal (Pi i Margall) i els intransigents
99
Pi i Margall
Polític federalista republicà i espanyol que fou president de la primera republica l'any 1873. Durant el seu govern inicià un projecte de Constitució que declarava una organització federal de l'estat
100
Revolta Cantonal del 1873
Revolta que tingué lloc durant la Primera República Espanyola entre el juliol de 1873 i el gener de 1874, dirigida pels intransigents.
Aquesta provocà una sèrie de divisións (Pi i Margall per Nicolás Salmerón i aquest per Emilio Castelar) que acabaren duguent Espanya cap al govern autoritàri de Serrano implantat amb el cop d'Estat de Pavia
101
Cop d'Estat de Pavia
Cop d'Estat produït el 3 de gener de 1874 (tot interrompent la Moció de Censura contra Castelar) amb Pavia al cap amb la intenció d'imposar un govern autortàri, més específicament el de Serrano
102
General Serrano
Militar i polític que accedí al poder durant la Primera República espanyola mitjançant el cop d'Estat de Pavia i que governà de forma autoritària fins el "Pronunciamiento" de Campos
103
Alfons XII
Rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II, el seu regnat començà amb el Pronunciamiento de Campos (29 de desembre 1974), finalitzant així la Primera República Espanyola
104
Manifest de Sandhurst
Document signat per Alfons XII proposant un règim monàrquic que defensés l'ordre i garantís un funcionament liberal de les institucions
105
General Martínez Campos
Militar i polític espanyol, autor del "pronunciamiento" que provocà la restauració borbònica el 29 de desembre de 1974
106
Pau de Zanjón
Tractat signat el 10 de febrer de 1878 amb la rendició de l'"Ejército liberador" cubà front a l'exèrcit del general Campos posant fi a la guerra dels 10 anys (1868-1878)
107
Alfons XIII
Rei d'Espanya entre 1886, any en que va néixer (regència de Maria Cristina d'Habsburg) fins la proclamació de la Segona República espanyola l'any 1931. El seu regnat concidí amb la segona etapa de la restauració borbònica, de crisi i descomposició del sistema.
108
Constitució de 1876
Constitució vigent durant la restauració borbònica. Aquesta establia un sistema liberal escassament democràtic, amb moltes atribucions a la Corona i buits per a que els governs poguessin regular els drets i llibertats a la seva conveniència.
109
Cánovas del Castillo
Polític espanyol i figura clau a la història d'Espanya de mitjans segle XIX. Fou qui redactà el "Manifiesto de Manzanares" del Bienni Progressista, a més d'un membre important de la Unió Liberal i principal artífex del sistema de la restauració, també conegut com a canovisme al seu nom.
110
Pacto del Pardo
Acord suposadament signat l'any 1885 entre els dos partits de la restauració, el Partit Liberal-Fusionista i el Partit Liberal Conservador, per establir un torn pacífic entre els partits.
111
Maria Cristina d'Habsburg
Segona esposa d'Alfons XII i mare d'Alfons XIII que exercí de regent durant a minoria d'edat d'aquest, entre el 1885 i el 1902
112
Explica les 4 tècniques de frau electoral emprades durant el sistema Canovista
1. Caciquisme: exclosió de classes rurals
2. Encasillado: Pactar els resultats prèviament
3. Pucherazo: Introducció de vots dins l'urna
4. Vots de difunts
113
Nomena les bases del sistema canovista
- Constitució de 1876
- Bipartidisme entre el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal-Fusionista
- Alternança del poder
- Frau electoral
114
Nomena les quatre forces d'oposició al sistema canovista
1. Republicans
2. Carlistes
3. Moviment Obrer
4. Nacionalismes
115
Grito de Baire
Insurrecció cubana liderada per José Martí l'any 1895 a Cuba que donà inici a la darrera guerra de indepenència cubana
116
Katipuman
Societat secreta fundada a Filipines per liberar el país del domini Espanyol. Fou fundada després de la detenció dels membres principals de la Lliga Filipina, fundada per José Rizal
117
José Rizal
Fundador de La Lliga Filipina. Se'l considera l'heroi nacional de Filipines.
118
General Weyler
Militar i polític espanyol nascut a Mallorca conegut per la seva gran repressió i creació de camps de concentració durant les guerres d'independència que dugueren a la crisi del 98.
119
Tractat de Paris
Tractat que finalitzà la guerra de independència. Signat l'any 1898, garantí la independència cubana i entregà les Filipines, Puerto Rico i Guam als Estats Units
120
Silvela
Polític espanyol, president del partit liberal conservador del 1899 al 1900. Durant el seu curt govern, dugué a terme un pla de sanejament de Hisenda.
121
Maura
Polític espanyol, president del partit liberal conservador del 1907 al 1909. Durant el seu govern, Maura intentà reduir el caciquisme. Per això, aplicà una nova reforma de la llei electoral que establia el sufragi obligatori i un retall del pes del vot a les zones rurals; fundà l'Institut Nacional de previsió (l'actual Seguretat Social); i dugué a terme una reforma per reduir l'analfabetisme.
A més, és conegut per l'enviament de soldats reservistes a la guerra del Marroc, decisió que desencadenà a la coneguda com a Setmana Tràgica.
122
Quines reformes dugueren a terme els liberals-fusionistes després de la crisi del 98?
Com que s'havia trencat el torn pacífic, intentaren una política de reformes similar a les de 1868.
- Reformes polítiques
- Imposició del poder civil i l'Estat sobre l'Església (Lley del Candado)
- Lleis de proteccio social
- Servei militar obligatori
- Política de concessions descentralitzadores
123
Ley del Candado
Lley establer el desembre de 1940 que prohibia durant dos anys l'establiment de noves ordes religioses
124
Guerra del Marroc / Guerra del Rif
Enfrontament originat per la sublevació de les tribus del Rif contra les autoritats colonials espanyoles. Aquest conflicte bèl·lic s'inicià l'any 1921 i no acabà fins l'any 1927.
125
Quins foren els principals problemes que enfrontà el regnat de Ferran VII? (5)
1. Ressorgiment de regionalismes
2. Exèrcit sensible després de la crisi del 1898
3. Guerra del Marroc
4. Moviment obrer radicalitzat
5. Terrorisme anarquista: Assassinat de Canalejas i Altemptat contra Alfons III el día del seu casament (1906)
126
Setmana tràgica
Sucessos ocorreguts a Barcelona entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. EL desencadenant d'aquests fets fou la decissió d'Antoni Maura d'enviar soldats reservistes a la Guerra del Marroc, provocant una vaga general revolucionària que fou sofocada violentament acabant amb molt morts. Resultà finalment a la dimissió del líder Conservador
127
Dato
Polític espanyol que es convertí en president el 1913 i que governà de forma autoritària, generant grans descontents que desembocaren en la Crisi del 1917
128
Quines foren les causes, les conseqüències i les solucions de la Crisi del 1917?
Causes:
- El descontentament pel govern autoritari de Dato
Conseqüències:
- Parlamentaris Catalans es reuniren a Barcelona i exigiren la dimissió del govern, la convocatòria a Corts Constituents i la concessió de l'autonomia Catalana.
- Alguns militars s'enfrontaren al govern pel sistema de promoció
- Hi hagué una vaga general d'anarquistes i socialistes que afectà majoritàriament Astúries, Catalunya i País Basc.
Solució:
- Govern de concentració entre conservadors i liberals
129
Causes i conceqüències de la Crisi del 1921
Causes:
- Assassinat de Dato
- Fracàs del govern de concentració
- Radicalització de las vages obreres
- Derrota a la Batalla d'Annual al Marroc (1921)
Conceqüències:
- Cop militar de Primo de Rivera
130
Primo de Rivera
Militar espanyol que governà com a dictador del 1923 al 1930. Arribà al poder amb el cop d'Estat del 13 de septembre de 1923 i acabà exiliat a França el 28 de gener de 1930. La seva dictadura, una dictadura amb rei, fou marcada per la passivitat del monarca.
Durant el seu govern, inicialment comptant amb el suport de l'extrema dreta, inicià una política econòmica basada en la introducció del capitalisme del primer terç de segle XX i amb el nacionalisme econòmic, a més de crear escoles públiques i millorar la infraestructura del país.
131
Explica les característiques de les dues etapes principals de la dictadura de Primo de Rivera amb la seva cronologia
DIRECTORI MILITAR (1923-1925)
- Formació d'un govern militar que suprimí la constitució, prohibí els partits polítics i sindicats i destruí els carrecs elèctes.
- Repressió de la CNT, nacionalistes, premsa i intel·lectuals
- El PSOE fou tolerat
DIRECTORI CIVIL (1925-1931)
Aspecte democràtic:
- Nomenament de ministres civils com Calvo Sotelo
- Creació del partit polític Unión Patriótica
- Creació d'institucions similars a les del feixisme italià
132
CNT
Conderació Nacional del Treball. Sindicat anarquista espanyol que desenvolupà un paper important a l'anarquisme espanyol de principis de segle XX.
133
Desembarcament d'Alhucemas
Desembarcament militar dut a terme el 8 de septembre de 1925 a Alhucemas per l'exèrcit i l'armada espanyoles. Fou un punt d'inflexió i suposà la derrota de les tribus rifenyes.
134
Unión Patriótica
Partit polític creat per Primo de Rivera durant el directori civil per donar un aspecte més democràtic a la seva dictadura. Mai aconseguí ser un partit de masses.
135
Quines foren les principals polítiques econòmiques, educatives i socials dutes a terme per Primo de RIvera? (4) I les conceqüències?
1. Introducció del capitalisme del primer terç del segle XX a espanya (Bancs i Grans multinacionals)
2. Creació d'escoles públiques
3. Millora de les infraestructures del país
4. Inici del nacionalisme econòmic (Xerxa d'empreses estatals)
Conseq:
- Millora de l'economia: "Feliços anys 20 i + llocs de treball
- Increment del deute públic
136
Quins foren els grups d'oposició principals durant la dictadura de Primo de Rivera?
- Món universitari
- Organitzacions obreres
- Sectors de l'exèrcit
- Moviment Nacionalista
137
Quines foren les tre sprincipals conceqüències de la gran depressió a Espanya?
1. Caiguda del mercat interior
2. Inflació
3. Augment de l'atur
138
Cop d'estat de 1926 / Sanjuanada
Cop d'Estat fracassat per posar fi a la dictadura de Primo de Rivera
139
Dámaso Berenguer
Militar i polític espanyol president del consell de ministres durant la "Dictablanda" (1930-1931)
140
Juan Bautista Aznar
Almirall i polític espanyol, darrer president durant el regnat d'Alfons XIII a la anomenada "Dicatblanda" abans de la instauració de la II república
141
Pacte de San Sebastián
Acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, els representants republicans de tot l'estat espanyol per instaurar la República i posar fi a la monarquia borbònica
142
Definex la segona república
República espanyola que anà del 1931 al 1936. Projecte rupturista amb reformes de pès que afectaren la societat, l'economia i el model territorial d'Espanya.
143
Niceto Alcalá-Zamora
Polític espanyol que ocupà diversos ministeris durant el regnat d'Alfons XIII, la presidència del govern provisional de la II república i, finalment, el càrreg de president de la República entre 1931 i 1936. (Partit de centres)
144
Manuel Azaña
Polític espanyol president de la segona república durant el bienni reformista i president de la república durant el govern del Front Popular. Dimití després de la caiguda de Barcelona
145
Quines foren les reformes agràries implementades durant el bienni reformista? (5)
Decrets
1) Prohibeix contractar jornalers del poble veinta quan els d'aquest fan vaga
2) Prohibeix expulsar als camperols que tenen terres arrendades
3) Imposa mesures de mediació entre patrons i camperols
4) Obliga als terratinents a tenir totes les terres en explotació
5) Projecte de llei agrària: IRA
Creació d'un inventàri de terres susceptibles a ser expropiades, compensant econòmicament les mitjanes i les petites i no les grans
146
Quines foren les reformes a l'exèrcit implementades durant el bienni reformista? (4)
1) Promoure la jubilació anticipada
2) Depuració de l'exèrcit només amb lleials a la república
3) Revisió de la política d'ascensos i canvi del destí de militars conflictius
4) Abolició de la Llei de Jurisdiccions, que permetia intervenir, jutjar i condemnar a mort a tot espanyol que hagués ofès a l'exèrcit.
147
Quines foren les reformes a l'església catòlica implementades durant el bienni reformista? (6)
1) Es prohibeix que ordes religiosos intervenguin en l'educació
2) Nacionalització dels bens de l'església
3) Deixar de finançar progressivament l'Església catòlica
4) Dissolució de tot orde que s'oposi a les reformes
5) Mesures laitzants com l'aprovació de la llei del divorci
6) Secularització de cementiris
148
Quines foren els succesos finals del bienni reformista?
L'intent golpista monàrquic de 1932 i, sobretot, l'aixecament anarquista que acabà amb 12 morts del 1933, que rompé la coalició i fé convocar eleccions pel mateix any
149
Que ocorregué a les eleccions de 1933?
- Foren les primeres eleccions a les que pogué votar la dona a Espanya
- Hi hagué un gir polític amb una coalició de centre dreta
150
Alejandro Lerroux
Polític espanyol d'ideologia republicana. Fou president del govern durant el bienni radicalcedista com líder dels radicals. DImití el febrer del 1936 degut a escandols de corrupció
151
Revolució d'Octubre de 1934
Moviment de vaga revolucionari que es produí l'octubre de 1934 durant el bienni radicalcedista i que fou convocada pel PSOE i l'UGT en contra del govern conservador de la CEDA.
A Catalunya es convertí en una vaga de caràcter independenista i a Astúries escalà fins l'Estat de Guerra, haguent-hi d'intervenir l'exèrcit d'Àfrica i les Unitats de La Legió.
152
Esmenta les característiques de la primera etapa del bienni radicalcedista
Aplicació de mesures antireformistes com la paralització de llevar poc a poc les ajudes de l'església o del procés de descentralització, deixant a mitjes l'estatut del País Basc, a més de derrogar la llei que prohibia a l'església a intervenir en l'educació
Nova llei d'amnistia pels colpistes del 1932
153
Esmenta les característiques de la segona etapa del bienni radicalcedista
Entrada de 3 ministres de la CEDA, fet que provoca grans descontents que desemboquen en la revolució de 1934
154
Esmenta les característiques de la tercera etapa del bienni radicalcedista
S'afegeixen dos ministres més de la CEDA
Es nomena Gil Robles com ministre de Guerra
S'acaba l'obra antireformista amb la llei Velayos (liquida la llei agrària anterior)
Francisco Franco és nomenat cap d'estat major i Mola cap de l'exèrcit d'Àfrica
Finalitza amb la dimisió de Lerroux el febrer de 1936 per escandols de corrupció
155
José Calvo Sotelo
Polític espanyol, ministre de Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera. Fou assassinat el 17 de Juliol de 1936, un dels assassinats que dugué a la Guerra Civil
156
Emilio Mola
Militar espanyol que desenvolupà un paper rellevant durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República. És conegut sobretot per ser el líder de la conspiració contra el Front Popular que tingué lloc l'any 1936 i que, després del seu fracàs, conduí a la Guerra Civil. Durant aquesta, destacà per la direcció de l'exèrcit del Nord. Fou una de les morts accidentals que dugué al nomenament de Franco com a cap del govern
157
Quins partits formaren el Front Popular? (6)
1. Esquerra Republicana
2. PSOE
3. UGT
4. POUM
5. Unió Republicana
6. PCE
158
José María Gil-Robles
Líder de la CEDA al Front Nacional
159
Largo Caballero
Sindicalista i polític marxista espanyol. Dirigent del PSOE i l'UGT. Fou president del govern durant el govern del Front Popular. Dugué a terme un discurs el dia del treballador
160
José del Castillo
Militar espanyol d'ideologia socialista destacat durant la Segona República. El seu assassinat junt amb el del diputat monàrquic Calvo Sotelo, fou el detonant de la Guerra Civil.
161
Francisco Franco
Militar i dictador espanyol integrant del bàndol nacionalista que donà el Cop d'Estat l'any 1936 contra el govern democràtic de la II República Espanyola. Amb el nom de "Caudillo de España", Franco era, a més cap del govern, generalíssim de l'exèrcit. La seva dictadura suposà una extrema repressió.
162
Santiago Casares Quiroga
Polític espanyol d'ideologia republicana que fou substituït per Giral l'any 1936 en context de Guerra Civil
163
José Giral
Polític espanyol, president del govern l'any 1936 com a substitut de Quiroga en context de Guerra Civil
164
Juan Negrín
Polític espanyol, president del govern durant la Segona República com a substitut de Caballero (que dimití després de la crisi del maig del 1937).
La política de Negrín consistí en:
1. Traslladar el govern a Barcelona
2. Prohibir els mítings polítics
3. Dur a terme una guerra tàctica després de la Caiguda de Madrid
4. Intentar allargar el conflicte davant l'imminència de la WW2 (idea rebutjada pel bàndol nacional)
165
Indalecio Prieto
Polític espanyol del PSOE que serví com ministre de Guerra durant la Guerra Civil
166
José Sanjurjo
Militar espanyol que ocupà llocs importants durant la dictadura de Primo de RIvera i durant els primers moments de la Segona República. Fou un dels militars implicats al cop d'Estat de juliol de 1936. Fou a més una de les morts accidentals que dugué a Francisco Franco a ser nomenat Cap del Govern
167
Miguel Cabanellas
General de l'exèrcit espanyol i líder del cop d'Estat de juliol de 1936. Liderà la Junta Técnica
168
Explica molt breument la evolució política del bàndol republicà a la GC
Quiroga és substituït per Giral, qui arma les masses conduïnt a la Catalunya quedi en mà dels anarquistes.
Giral és substituït per Caballero, qui per petició de Stalin a canvi d'armes fica el Partit Comunista al govern, a més d'anarquistes. Inetnta així acabar amb les disputes internes.
Amb el perill de la caiguda de Madrid el govern de'n va a València.
Crisi de maig del 1937 amb el spartits revolucionaris lluitant entre ells + derrotes de Barcelona
Caballero dimiteix i entra Nagrín (política de Negrín a una altra pregunta)
Pèrdua de Catalunya
169
Explica molt breument la evolució política del bàndol republicà a la GC
Morts accidentals de Sanjurjo i Mola duen a Franco a ser Cap de Govern. Tot d'una posen la Junta de defensa Nacional que es converteix en la Junta técnica
L'any 1937 franco comença a institucionalitzar:
1. La falange Tradicionalista i de las JONS
2. Fa desapareixer la Junta Tècnica
3. Nou model social basat en catolicisme i conservadorisme
4. Suporessió del marc legal de la república + condemna de mort
5. Prohibició de vagues i reivindicacións obreres. Creació de el Sindicat Únic
170
Defineix el règim franquista
(1939-1975): Dictadura autoritària instaurado per Francisco Franco després de la victòria a la Guerra Civil espanyola. Fou un sistema autoritari i centralitzat d'ideologia nacionalista, conservadora i anticomunista que promovia valors tradicionals com el catolicisme i l'ordre social establert. Fou una època de gran repressió en que es va censurar la premsa i perseguir la idssidència.
171
Explica les famílies del règim franquista
Les famílies del règim tenien origen principalment en els partits de dretes de la II República, entre altres grups que recolzaren el bàndol Nacional. Franco exercia un arbitratge sobre aquestes.
1. Exèrcit: Instrument de repressió política. La majoria de ministres i governadors ho eren.
2. Falange Española Tradicionalista y de las JONS: Estava dividida en tres organitzacions:
a. Frente de Juventudes: adoctrinament juventut
b. Sección femenina: formació de la dona en el sentit catòlic i sindical --> Sindicato español Universitario: enquadrar i controlas els universitaris
c. Central nacional sindicalista
3. Església catòlica: Tenia beneficis econòmics, una gran influència dins el sistema educatiu i imposava els valors a la societat.
Totes aquestes famílies pertanyien al "Movimiento Nacional"
172
Explica les característiques i actituds socials principals del règim franquista (7)
1) Concentració personal del poder
2) Existència d'un partit únic i prohibició de tota oposició organitzada
3) Manca de Constitució. En Lloc d'això, una sèrie de lleis fonamentals
4) Control de la societat i censura
5) Nacionalcatolicisme i nacionalisme
6) Centralisme i persecució contra les cultures no castellanes
7) Militarisme
173
Esmenta les 8 lleis fonamentals impulsades a l'època franquista per substituïr la Constitució
1. Llei orgànica de l'Estat
2. Lleis de Corts
3. Fur del treball
4. Fur dels espanyols
5. Llei de Principis del Moviment
6. Llei de Reforma Política
7. Llei de Referèndum
8. Llei de successió
174
Esmenta els suports del règim franquista i la seva oposició inicial
Suports:
- Terratinents
- Camperolat mitjà
- Burgesia industrial i financera
- Sectors classe mitjana
- Exèrcit
- Clergat catòlic
Oposició: Obrers i intel·lectuals
CLASSE APOLÍTICA
175
Pacte de Madrid
Conjunt d'acords entre EEUU i Espanya durant la dictadura franquista que establiren les bases militars d'Estats Units a canvi d'ajuda econòmica i militar per Espanya
176
Vaga dels tramvies
Començament d'un moviment de vagues iniciat a Barcelona l'any 1951
177
Explica la evolució econòmica del règim franquista de la postguerra i el decenni dels cinquanta
L'economia del 39 al 59 estigué basada en l'Autarquia, una política econòmica aïllacionista basada en el nacionalisme econòmic que generà resultats desastrosos.
A més, l'Estat regulava els preus i salaris i faxava les distribucions de matèries primeres entre sectors industrials degut a la seva escassetat
178
Explica la política oficial de la postguerra i el decenni dels cinquanta (primer franquisme)
1939 --> Neutralitat WW2
1940 --> Els èxit alemanys provoquen entrar en l'Estat de "no-bel·ligerància".
1941 --> La División Azul, una divisió de voluntàris, són enviats a lluitar al front rus ajudant als alemanys. Això duu importants pèrdues.
1943 --> Les victòries dels aliats duen a Espanya a la neutralitat de nou
1945 --> Participar en el bàndol derrotat ha donat al règim una mala imatge. Per això, intenten donar un aspecte més constitucional al règim:
a. Es creen corts (no elegides democràticament i amb poques atribucions)
b. Es reforça la presència catòlica
c. S'elimina el salut feixista
d. S'apliquen lleis lleugerament liberalitzadores.
Altres característiques polítiques del primer franquisme:
1. Establiment d'un sistema legal que assegurava el control de la societat per par de l'Estat i reestablia el poder als sectors socials privilegiats.
2. Repressió implacable contra els perduts
3. FET i de les JONS com a únic partit
4. L'any 1947 s'aprova la llei de successió: Espanya és un regne i Franco n'és cap d'Estat vitalici
La Guerra Freda (1951-1959)
A finals dels anys 40 es consolida el règim. La Guerra Freda fa que es valori l'Espanya Franquista:
1950: L'ONU anul·la l'aïllament diplomàtic
1953: Pacte de Madrid i Nou concordat amb el Vaticà (donant encara més poder: tot el monopoli de l'ensenyament i instaurar Espanya com un Estat Catòlic)
1955: Espanya ingressa a la ONU i Eisenhower visita Espanya
L'oposició canvia, doncs ja és gent que no ha viscut la Guerra Civil:
- Vaga dels tramvies (1951)
- Manifestacions d'estudiants a Madrid (1956)
179
Ley Fraga
Promulgada durant la Guerra Civil, la llei Fraga té l'objectiu de suprimir la premsa republicana, convertint el conjunt de la premsa a una institució del al servei de l'Estat.
180
Explica la política del règmim franquista durant l'època del desenvolupisme (1959-1973)
Durant els anys 60 es feren reformes polítiques per assegurar la continuitat del règim:
1) 1966: Llei Orgànica de l'Estat: Manté el caràcter autoritàri peròamb algunes mesures liberalitzadores com l'elecció d'alguns procuradors a les Corts per part de caps de família i dones casades.
2) Llei de Premsa que suprimí la llei Fraga
3) L'any 1969 Joan Carles és nomenat sucessor a títol de rei. Un cas de Corrupció (Afer Matesa) afecta el prestigi del règim.
A més, les relacions amb occident s'incrementen, especialment pel que fa a l'economia amb Europa. Destaca a més la descolonització de Guinea Equatorial i del Marroc Espanyol.
Oposició:
L'any 1962 destaca la participació d'opcions polítiques d'oposició al Congrés de Munich
Reapareix eel moviment obrer i amb ell neixen Comissions Obreres
Apareix ETA i FRAP
181
Explica l'economia de l'època del desenvolupisme (1959-1973)
EL fi de l'anarquia condueix a una lleu recuperació del nivell de vida i producció.
L'any 1957 ocor l'ascense al govern dels tecnòcrates (tècnics vinculats a l'Opus Dei) amb la intenció d'introduïr al complet el sistema capitalista (Pla d'Estabilització Nacional)
--> Elimina els controls de l'Estat sobre la indústria
--> Devalua la pesseta
--> Liberalitza el comerç i facilita la inversió estrangera
Això es junta amb els plans de desenvolupament de zones poc desenvolupades industrialment.
Tot això provoca un augment significatiu del PNB, un increment del sector industrial (i per tan menys dependència del món agrari) i un icnrement dels nivells de vida i salaris que a la vegada incrementà les capes socials que s'uniren al consum. Espanya esdevingué una de les principals destinacions turístiques d'Europa i l'agricultura es modernitzà.
Limitacions del creixement econòmic:
1. Dependència d'inversió estrangera
2. Desequilibris regionals
3. Desastres ecològics
4. Elevada inflació (dependència de materies primeres)
5. Manca de moneda estrangera
182
Carrero Blanco
Militar i polític espanyol, president del govern espanyol l'any 1973 a la etapa final de la Dictadura Franquista. Fou assassinat per l'organització terorirsta d'ETA
183
Arias Navarro
Polític espanyol president del govern durant la dictadura franquista i el primer govern de la transició.
184
Esmenta els 9 factors que marcaren el final del règim franquista
1. Crisi del petroli l'any 1973
2. Creixement de l'oposició
3. Increment de les accions armades
4. Moviment ibrer en augment
5. Un grup petit de militars impulsa la Unió Militar Democràtica per modernitzar les forces armades
6. L'oposició democràtica creix (Junta Democrática de España, Plataforma de Convergencia Nacional, Assamblea de Catalunya)
7. Divisió del mateix govern franquista en evolucionistes i immobilistes.
8. Malaltia de Franco que duu a la seva mort.
9. Afusellament de membres d'ETA i de FRAP que generen protestes.
La situació fou aprofitada per Marroc per ocupar el Sahara Occidental i el novembre Espanya lliurà el Marroc i Mauritània.
185
Junta democràtica d'Espanya
Estructura política constituïda per una colaició de partits polítics, sindicats i oeganitzacions d'oposició a la dictadura franquista, creada amb l'objectiu d'aconseguir el derrocament del règim dictatorial i l'establiment d'una democràcia representativa a Espanya.
186
Plataforma de convergència democràtica
Organizme d'oposició a la dictadura franquista creada l'any 1975 pel PSOE
187
Adolfo Suárez
Polític espanyol, president del govern d'Espanya entre 1976 i 1981 i líder de l'UCD.
Durant el seu govern es dugueren a terme les reformes apropiades per la transició democràtica, com la redacció d'una constitució (1978), els Pactes de Moncloa (reforma fiscal, Control de la seguretat social, Programa d'inversions públiques) i l'inici del procés autonòmic.
188
Leopoldo Calvo Sotelo
Polític espanyol, segon president del govern d'Espanya des de la transició entre febrer del 1981 i desembre del 1982.
Durant el seu curt govern es varen dur a terme bastantes reformes, com un gran acord per l'ocupació de les centrals sindicals i empresaris, la llei del divorci, l'ingrés a la OTAN, el tancament del mapa autonòmic i recórrer contra la sentència de la Justícia Militar del condemnat pel 23F.
189
Antonio Tejero
Antic guàrdia civil que s'alçà al rang de tinent coronel. Protagonitzà el fallit Cop d'Estat del 23F l'any 1981.
190
23F
Cop d'Estat fallit dut a terme el 23 de febrer de 1981.
191
Felipe González
Polític espanyol que fou general del PSOE del 1974 al 1997 i tercer president del govern espanyol des de la transició entre 1982 i 1996.
Durant el seu govern, es feren millores socials i econòmiques, es reconvertiren les industries i es fé un referendum sobre la permanència a l'OTAN. A més, s'acabà amb la'utonomia militar, subordindant-los al poder civil, es feren lleis per l'Estat de Benestar, com les d'educació, sanitat, protecció de desocupació i el sistema polític de pensions.
192
Conspiració del 27 d'Octubre
Conspiració més ben preparada que la del 23F l'any 1982
193
Explicam breument el govern d'Arias Navarro
El regnat de Joan Carles I començà el 22 de novembre de 1975, en un context de forta divisió política. El primer govern, liderat per Arias Navarro, va aplicar reformes limitades sense arribar a una democràcia real. Les tensions amb el rei i l’augment dels conflictes socials van provocar la seva dimissió el 1976. El nou president, Adolfo Suárez, va impulsar la transició democràtica amb mesures com l’amnistia, eleccions lliures i l’elaboració d’una nova Constitució.
194
Explica breument els governs d'Adolfo Suárez (1976-1981)
Llei per a la Reforma Política (1976):
Va permetre el canvi del sistema polític i la legalització de partits (excepte el PCE inicialment). Fou aprovada per les Corts franquistes i en referèndum.
Eleccions de 1977:
Les primeres eleccions lliures. Va guanyar l’UCD (Suárez)
- Pactes de la Moncloa (1977) per estabilitzar l’economia.
- Procés autonòmic: Es va iniciar abans de la Constitució, amb Catalunya i el País Basc.
Redacció de la Constitució (1978)
Eleccions de 1979:
Victòria de l’UCD
Altres fites:
Primeres eleccions municipals democràtiques: Abril de 1979
Primeres eleccions autonòmiques (Catalunya i País Basc): Març de 1980
Dimissió de Suárez (gener 1981):
Per disputes internes i pressió de l’oposició.
195
Quines característique spresenta la Constitució de 1978?
Corts bicamerals
Funcions de la Corona
Drets, deures i llibertats
Compatibilitat de la Unitat de la Nació amb el dret d'autonomia
Monarquia parlamentària amb sobirania nacional
Estat Social, democràtic i aconfessional
196
Explica breument el govern de Calvo Sotelo (1981-1982)
Objectius: Enfortir la democràcia, millorar l’economia i apropar Espanya a Europa.
Mesures destacades:
Economia: Acord per l’ocupació amb sindicats i empresaris.
Democràcia: Aprovació de la llei del divorci i revisió de sentències militars del 23F.
Política exterior: Espanya ingressa a l’OTAN.
Autonomies: Es tanca el mapa autonòmic espanyol.
Crisi final:
Diversos escàndols i la conspiració colpista del 27 d’octubre de 1982 (més greu que el 23F).
Calvo Sotelo dimiteix i es convoquen eleccions.
Resultat: Triomf de Felipe González (PSOE), que iniciarà reformes socials, econòmiques i industrials, i un referèndum sobre la permanència a l’OTAN.
197
Esmenta les dues etapes de l'Estat de les autonomies
1. Etapa de preautonomies (provisional)
Es van concedir autonomies provisionals a les regions que ho sol·licitaven.
Catalunya (set. 1977): Generalitat provisional amb Tarradellas com a president.
Euskadi (País Basc) (nov. 1977)
Galícia (març 1978): Xunta provisional.
Més endavant, s’estengué a la resta de territoris que la demanaren.
2. Etapa constitucional (a partir de 1978)
La Constitució de 1978, en el títol VIII, estableix dues vies per accedir a l’autonomia:
🔹 Via ràpida (Article 151)
Requereix referèndum i permet totes les competències des del principi.
Autonomies per aquesta via:
Catalunya, Galícia, País Basc, Andalusia
🔹 Via lenta (Article 143)
Sense referèndum, amb transferència progressiva de competències.
Navarra accedeix per una llei especial pel seu règim foral.
Organització institucional
Cada comunitat autònoma es dota de:
Un parlament propi amb funcions legislatives.
Un govern autonòmic, elegit democràticament.
198
Explica com es va establir l'autonomia a Balears
1977: Se signa un pacte autonòmic per crear la preautonomia.
1978: Es crea el Consell General Interinsular, la primera institució d’autogovern, presidida per Jeroni Albertí (UCD).
1980–1981: Es forma la Comissió dels 11, que debat sobre:
La via d’accés a l’autonomia.
El sistema electoral (paritari o proporcional).
La denominació de la llengua oficial.
22 de febrer de 1983: Aprovació de l’Estatut d’Autonomia, fruit d’un pacte entre la UCD i el PSOE.
1 de març de 1983: Publicació al BOE (data oficial de l’autonomia).
Característiques:
És una de les últimes comunitats a obtenir l’autonomia, fet que implicà un nivell inicial de competències més baix.
L’Estatut s’ha modificat 4 vegades, la darrera el 2007, per crear el Consell Insular de Formentera com a òrgan de govern propi.
199
Josep Tarradellas
Polític espanyol president de la Generalita provisional l'any 1977 fins 1980
200
Jeroni Albertí
Cap del Consell General Insular, primera institució d'autogovern de Balears l'any 1978
201
José María Aznar
Polític espanyol, quart president del govern d'Espanya des de la transició entre 1996 i 2004 i membre del PP.
La seva legislatura coincidí amb una època de bonança econòmica i demogràfica que vingué donada per la creació d'ocupació. A més, es continuà el procés per entrar a la CEE i es començà el de privatitzar empreses públiques.
202
Moviment dels indignats / 15M
Moviment ciutadà format arran la manifestació del 15 de maig del 2011, convocada per diversos col·lectius per protestar contra la cirsi econòmica, la corrupció política i la manca de representació democràtica real donada pel bipartidisme.
203
Explica el procés de Consolidació Democràtica de la forma més breu possible
1982-1996 (PSOE de Felipe González): Majoria absoluta, modernització de l’Estat i consolidació de l’Estat del Benestar. Integració a la CEE (1986). Problemes amb ETA.
1996-2004 (PP d’Aznar): Bonança econòmica, privatitzacions i entrada a l’euro (2002). Bombolla immobiliària. En 2004, després de l’atemptat d’Atocha, el PSOE guanya amb Zapatero.
2004-2011 (Zapatero): Reformes socials importants i fi d’ETA (2011). Crisi econòmica greu a partir del 2008 i moviment dels indignats (2011).
2011-2016 (PP de Rajoy): Ajustos econòmics per la crisi. En 2015 i 2016, crisi del bipartidisme amb l’entrada de Podemos i Ciutadans.
