Preguntas de examenes anteriores Flashcards
Explíca la proteccio dels drets fonamentals de la unió europea i exemple d’aplicació en un dels casos dels tractats de les pràctiques (tema 2, 3 i 11)
La proteccio dels drets fonamentals de la UE es troba reconeguda en diversos instruments normatius i jurisprudencials. Es basa concretament en els articles 6 i 7 del TUE. Inicialment, els tractats fundacionals de les Comunitats Europees no contenien una referència explícita a la protecció dels drets fonamentals. Un pas fonamental en la consolidació de la protecció dels drets fonamentals va ser l’adopció de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, proclamada l’any 2000 i amb caràcter vinculant des del Tractat de Lisboa (2009).La carta reconeix drets com: drets de dignitat, llibertats, igualtat, solidaritat, ciutadania, justicia. La carta té el mateix valor jurídic que els tractats.
Per garantir el respecte dels drets fonamentals, la UE disposa de mecanismes com; El TJUE, L’article 7 del TUE que estableix un mecanisme per sancionar un estat membre en cas de violació greu i persistent dels valors fonamentals de la UE. Això pot incloure la suspensió de certs drets derivats de la seva pertinença a la UE, com el dret de vot al Consell. L’adhesió de la UE al CEDH i el defensor del poblemoslos europeu que investiga queixes sobre males practiques de les institucions.
Cal continuar treballant per garantir una aplicación efectiva i adaptarse als reptes del sigle XXI.
Què vol dir que la Unió Europea es regeix per principis democràtics i pel principi de
solidaritat? En què es tradueixen a la pràctica aquests principis? Poseu algun exemple
La UE es regeix pels principis democràtics i de solidaritat, els cuals son fonaments del seu OJ, aquests principis estan establerts al TUE. El principi democratic es aquell que estableix que el funcionament de la ue es basa en la democracia representativa, respectant els ciutadans europeus i garantint la seva participació en els processos polítics. Aquest principi es tradueix a través de mecanismes com: eleccions al parlament europeu, la doble legimitat del PE i el consell , la iniciativa ciutadana europea, el principio de transparencia i participació. Exemple del principio democratic: Reglamént general de protección de dades on la ciutadania va poder expressar la seva opinió en el procés de consulta pública abans de la seva aprovació.
El principio de solidaritat es manifesta sobretot en l’ambit economic, social i politic. Aquest principi a la pràctica es tradueix en Política de cohesió: per ajudar les regions menys desenvolupades
Mecanismes de solidaritat en crisis: En situacions d’emergència, la UE activa ajudes comunes,
Reubicació de refugiats:
Suport financer entre Estats: ajudes econòmiques als Estats
Conclusió
Els principis democràtic i de solidaritat són fonamentals per al funcionament de la Unió Europea. El primer assegura la participació ciutadana i la legitimitat de les institucions, mentre que el segon garanteix la cooperació i l’ajuda mútua entre els Estats membres. Aquests principis no només estructuren el model europeu, sinó que també permeten afrontar reptes comuns amb un enfocament col·lectiu i equitatiu.
Quins son els límits dels efectes directes de les directives?
L’efecte directe d’algunes disposicions de directives, esta subjecte a limitacions clares.
1. Situació d’incompliment (per ex. No transposició de la directiva) (0.5 punts).
2. Aptitud normativa de la disposició de la norma (que sigui clara, precisa, jurídicament perfecte) (0.5 punts).
3. Relació vertical ascendent (0.5 punts).
Primer de tot no pot ser entre relacions horitzontals, un particular no pot exigir laplicacio directe d’una directiva contra un altre particuar. L’efecte directe vertical tambe està limitat Un Estat no pot al·legar el seu propi incompliment d’una directiva per perjudicar els particulars que són beneficiaris d’aquesta norma (efecte vertical ascendent). Només esta dirigada a un estat, i només tindrà efectes directes en relacions verticals ascendents, els estats son els destinataris. Ademés un altre limit es que per tenir efecte directe, la directiva ha se ser obligatoria, completa, clara, precisa e incondicional. Tambe esta limitat a la interpretacio conforme i responsabilitat de l’estat en que si un estat no transposa una norma correctament, pot ser responsable de danys derivats, com a la stc Francovich.
Explícame la legitimacio activa dels demandants no privilegiats en el recurs d’anulacio (tema 14)
Els demandants no privilegiats, son aquells que no tenen dret automàtic per a interposar un recurs d’anulació contra un acte de la UE. Aquests son: El Tribunal de Comptes, el Banc Central Europeu (BCE) i el Comitè de les Regions, que només poden actuar en matèries dins les seves competències. Per interposar el recurs han d’alegar mancanses a les seves prerrogatives. I també els particulars (persones físiques i jurídiques) que han de demostrar que l’acte impugnat ela afecta de manera particular, afectacio individual i interestatal especific en la prosperitat del recurs.
quines son les condicions per demanar responsabilitat (tema 11)
Perquè es pugui exigir responsabilitat, el resultat prescrit de la directiva ha de conferir drets als particulars, els drets han de ser indentificables en la directiva i ha d’existir un vincle da causalitat entre la infracción de l’estat i el dany sofert pels particulars. Aquest principi s’ha consolidad en la jurisprudencia del TJUE especialment en els casos de Francovich, Brasserie du pecheur i Factortame.
Què son les cooperacions reforçades i quins son els seus requisits (tema 3)
Son una tècnica jurídica que permeten una intregracio diferenciada dins la UE. Aquest mecanisme facilita que alguns Estats membres puguin activar competències de la UE de manera més ràpida, sense necessitat que tots els altres hi participin. No obstant això, aquestes competències no han de ser noves, sinó ja previstes en els tractat.
Nomes es pot utilitzar com a ultim recurs, cal la participación minima de 9 estats, no poden ser competencies exclusives de la ue, no pot perjudicar a estats que no hi participin ni al mercat interior de la ue. Es solicita a la comissio europea perque faci una proposta normativa. –> espai schengen es un exemple.
Definicio de la noció de primacia (tema 12)
Es un principio fonamental del dret de la ue que estableix el criteri per les relacions entre el due i el dret dels estats membres. la primacia del due significa que el dret ue s’apliica amb PREFERENCIA sobre les normes internes dels EM, en cas de conflicte entre una norma nacional i una norma de due, la norma europea preval i la nacional ha de ser inaplicada, independiente de si es posterior o anterior. es una questio de preferencia en la aplicación de normas, no es de jerarquia. Les normes nacionals incompatibles amb el DUE han de ser inaplicades per les autoritats nacionals.
Els jutges nacionals han de garantir l’aplicació preferent del DUE, fins i tot sense esperar que una norma nacional contrària sigui formalment derogada.
La primacia no implica la nul·litat de la norma nacional, sinó només el seu desplaçament en el cas concret.
Quin tipus d’acords celebra la ue amb tercers estats i amb organitzacions internacionals (tema 8)
Segons el TFUE la ue pot celebrar acords internacionals quan sigui necesari per assolir els objectius del Tractat i quan aixi ho prevegin aquests mateixos tractats, també quan pugui afectar a normes comunes o alterarne el seu abast. Els acords que pot celebrar la ue son : 1. Acords comercials: regulen els intercanvis comercials amb tercers paisos, 2. acords de cooperacio que tenen per objectiu el desenvolupament economic i social , la integración en la economía global i la lluita contra la pobresa. i 3. acords d’associació creen marcs de cooperación politica, comercial, social, i de seguretat amb tercers paisos. La UE coopera amb organitzacions com l’ONU, l’OCDE, el Consell d’Europa i l’OMC.
Pot participar en organitzacions internacionals si les seves competències s’ajusten a les funcions d’aquestes entitats.
quina diferencia hi ha entre els actes delegats i els actes d’execucio del due (tema 9)
els actes delegats i els actes d’execució son dos tipus d’actes normatius que sorgeixen del TFUE. els actes delegats son actes no legislatius d’abast general adoptats per la comissió. la seva funcio es modificar o complementar actes no essencials d’un acte legislatiu. la delegacio es concedida pel PE i el consell que poden revocarla.
els actes d’execució son mesures d’aplicació que fa la comissió tenen com a objectiu assegurar l’aplicació uniforme del due en tots els em. son obligatoris quan es necesaria una aplicació harmonitzada del due. els estats membres son els principals responsables d’executar el due pero quan es requereixen condicións uniformes s’atorga competència d’execució a la comussió , o en casos especifics al consell.
explícame quins actes poden ser objecte de cadadcun dels tipus de questions perjudicial (tema 15)
el mecanisme de questio prejudicial es el recurs indirecte per exelencia, permet als tribunals nacionals plantejar dubtes al tjue sobre la interpretacio o validesa de les normes del due.
Tipus
1. QP d’interpretació: te per objecte aclarir el significat d’una norma per garantir l’aplicacio uniforme dels EM, actes susceptibles: dret originarios, dret derivativos, tractats internacionals signats per la ue, dret no escrit i jurisprudencia del TJUE.
2. QP de validesa: determina si un acte juridico es valid o no. actes susceptibles; dret derivat, actes internacionals firmats per la ue, pero NO son susceptibles el dret originari i la jurisprudencia.
classificació les fonts del ordenament juridic de la ue (tema 7)
El sistema de fonts de la ue es basa en normes de dret internacional, dret intern, i principis generals.
A. Fonts internes, afecten directamente als estats membres i es classifiquen en escrites i no escrites. Escrites: dret primari–> tractats constitutius, tractats modificatius, per adhesio i protocóls, principis generals del due, i drets fonamentals reconeguts per la ue. dret derivat–> normes tipiques i obliogatories: reglaments, desicions, directives. No obligatories: dictamens i recomenacions. jurisprudencia tjue i dret complementari.
No escrites: costumbre i principis generals de dret.
B. Fonts internacionals: afecten tan a la ue com a tercers estats com a organitzacions internacionals. Dret internacional convencional: tractats signats per la ue amb tercers estats i organitzacions internacionals. dret internacional general : costums internacionals i principis generals de dret internacional.
El control del compliment del due per part dels estats membres, quins son els recursos, tant directes com indirectes a través dels quals es posa en manifestation l’incompliment dels estats membres? davant de quins tribunals sinterposan. digues exemples dels apunts (tema 11, 12, 14 i 15)
per controlar el compliment del due per part dels estats membres existeix el principi de responsabilitat dels eststs o els recursos d’incompliment. Poden ser subjectes del recurs qualsevol entitat o organ de lestat.
Els resursos per manifestar l’incompliment son els seguents: A. recursos directes que es presenten directamente davant els tribunals de la ue
- recursos per incompliment
- recurs d’anulacio (per actes contraris al due)
- recurs per inactivitat o omissió
B. Recursos indirectes
- questions prejudicials
- principi de responsabilitat de l’estat (vas francovich)
s’interposen davan els tribunals nacionals o el tjue. en el tjue hi ha una fase pre-contenciosa, una fase contenciosa i la execució de la stc.
Exemples de cas d’incompliment
- cas francovich
- comissio contra grecia
Procediment de revisio dels tractats dret primari (tema 7)
Tenim el procediment ordinari de revisio, i el procediment simplificat.
el procediment ordinari es per modificar disposicions fonamentals del tractat en el que hi ha : una fase comunitaria on el consell europeu decideix si continua amb la revisio, si avança una convenció europea i la fase intergovernamental quan es dirigeix als estats membres, despres també hi ha una fase nacional on els EM ratifiquen la reforma.
El procediment simplificat: per modificar parts concretes dels tractats constitutius (politiques internes de la ue sobretot). També s’utilitza per canviar la presa de desicions en la pesc. No es requereix la convocatoria d’una convencionalistas.
Quina diferencia hi ha entre els efectes d’una sentència del TJUE que estableixi
l’anul·lació d’un acte de DUE i una sentència prejudicial que estableixi la
invalidesa del mateix acte de DUE? [T 14-15]
Una sentència del TJUE que estableixi l’anul·lació d’un acte de DUE té efectes retroactius
ex tunc, la qual cosa suposa que l’acte queda retirat de l’ordenament jurídic de la UE (1
punt); en canvi, una sentencia prejudicial que estableix la invalidesa d’un acte, té efectes
en el cas que ha de resoldre el jutge que ha plantejat la qüestió prejudicial (i altres que
s’ocupin del mateix cas) i té autoritat d’abast general, és a dir, que habilita a qualsevol
jutge intern a no aplicar l’acte declarat invàlid (1 punt).
