Tema 3 Flashcards
(14 cards)
Què és la preemtion?
La preemption consisteix en que cada cop que en l’àmbit de competències compartides la UE fa
normes, va ocupant un espai dins d’aquell àmbit material que deixa de ser competència dels
estats. A mesura que la UE va fent normes en aquell àmbit material pot anar esgotant aquest
àmbit. L’abast de la preemption no afecta a tot l’àmbit subjecte a la competència compartida,
sinó únicament als aspectes de tal àmbit expressament regulats per l’acte. En el cas d’una
competència compartida, la preemption podria tenir com a conseqüència que aquesta
competència esdevingués una competència exclusiva.
Què és el TFUE
El Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) desenvolupa i especifica les competències, polítiques i institucions de la UE.
És complementari al TUE (Tractat de la Unió Europea), que estableix el marc general d’actuació.
Defineix les regles de mercat interior, competència, polítiques econòmiques i socials.
Té caràcter sui generis, ja que no és una Constitució, però té efectes vinculants.
Com funciona la cessió de competències a la UE?
Els Estats membres de la UE han cedit algunes de les seves competències a les institucions europees per tal de gestionar-les de manera comuna i supranacional.
La cessió de competències es fa a través dels Tractats constitutius.
Aquesta cessió és irrevocable, llevat que es reformin els Tractats (Art. 49 TUE).
Les competències atorgades a la UE poden ser exclusives, compartides o complementàries segons el seu àmbit.
Quines son les característiques de les competències de la UE?
Les competències que exerceix la Unió Europea tenen els següents trets:
Expreses i limitades ➝ La UE només actua en matèries on els Estats li hagin cedit poder.
Específiques ➝ Es delimiten per àmbits concrets (exemple: comerç exterior, medi ambient, sanitat…).
Funcionals ➝ Serveixen per assolir els objectius comuns de la UE.
Irreversibles ➝ Un cop cedides, els Estats no les poden recuperar sense reformar els Tractats.
Efectives ➝ Si la UE no les exerceix, els Estats poden intervenir.
Com s’interpreta l’abast de les competències de la UE?
Per entendre fins on arriben les competències de la Unió, s’ha de tenir en compte:
Els objectius i valors establerts als Tractats (exemple: Art. 3 TUE ➝ Promoció de la pau, desenvolupament sostenible, cohesió social…).
La base jurídica ➝ Cada competència s’ha d’atribuir segons els articles del TFUE.
La jurisprudència del TJUE ➝ El Tribunal de Justícia de la UE té un paper clau en la interpretació del dret europeu.
Quines son les diferencies entre una OI de cooperacio i una OI d’integració?
Organització de Cooperació
Els Estats membres mantenen plena sobirania i prenen decisions per consens.
Exemple: OCDE, Consell d’Europa.
🔹 Organització d’Integració (com la UE)
Els Estats cedeixen competències a un ens supranacional.
Hi ha una normativa pròpia amb primacia sobre les lleis nacionals.
Exemple: Unió Europea (UE).
Quins son els principis que regulen l’ecxercici de competències de la UE?
Principi d’atribució (Art. 5.2 TUE)
La UE només pot actuar en àmbits on els Estats li hagin cedit competències.
🏛️ Principi de subsidiarietat (Art. 5.3 TUE) La UE només intervé si la seva acció és més efectiva que la dels Estats membres. Només en competències que no son exclusives
🏛️ Principi de proporcionalitat (Art. 5.4 TUE) La UE no ha d’excedir-se en les seves competències més del que sigui necessari per assolir els objectius dels Tractats.
Quins tipus de competencies té la UE?
Segons la naturalesa: Competències Exclusives (Art. 3 TFUE) ➝ Només la UE pot legislar. Exemple: Unió duanera, política comercial comuna, política monetària (zona euro).
Competències Compartides (Art. 4 TFUE) ➝ La UE i els Estats poden legislar conjuntament. Exemple: Mercat interior, medi ambient, transport, energia.
Competències de Suport o Complementàries (Art. 6 TFUE) ➝ La UE només coordina l’acció dels Estats.
Exemple: Sanitat pública, educació, cultura, turisme.
Diferències entre competències implicites i explicites?
Segons la forma d’atribució: Competències explícites
Són les que estan expressament reconegudes als Tractats de la UE.
Es troben detallades als articles del TUE i el TFUE. Exemple: Unió duanera (Art. 3 TFUE), política agrícola comuna (Art. 38 TFUE).
Competències implícites
No estan mencionades de manera directa als Tractats, però es dedueixen de les competències explícites.
Basades en la doctrina del TJUE (principi d’”effet utile”). Art. 352 TFUE ➝ Permet a la UE actuar en àmbits no previstos si és necessari per assolir els objectius dels Tractats.
Exemple: Medi ambient, polítiques sanitàries, acords internacionals en matèries compartides.
Què és l’espai de llibertat, seguretat i justicia?
L’ELSJ és un espai comú dins la UE per garantir la cooperació judicial i policial, la protecció dels drets fonamentals i el control de les fronteres.
Inclou:
Política d’asil i immigració.
Cooperació judicial en matèria civil i penal.
Lluita contra el crim organitzat i el terrorisme.
Protecció dels drets fonamentals.
🔹 Principals organismes:
EUROPOL ➝ Cooperació policial.
EUROJUST ➝ Coordinació entre fiscals i tribunals.
FRONTEX ➝ Control de fronteres exteriors.
què és la pesc?
La PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna) regula les relacions de la UE amb altres països i organitzacions internacionals.
Es basa en la cooperació entre Estats membres, no en la integració supranacional.
No està sotmesa al control del TJUE ni de la Comissió Europea.
Requereix unanimitat en moltes decisions, però hi ha excepcions amb majoria qualificada.
🔹 Actors principals:
Consell Europeu ➝ Defineix les línies generals de la PESC.
Consell de la UE ➝ Aprova decisions concretes en política exterior.
Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat ➝ Coordina la política exterior i dirigeix el SEAE (Servei Europeu d’Acció Exterior).
🔹 Objectius (Art. 21-24 TUE):
Defensar els valors i interessos de la UE. Protegir la pau i la seguretat internacional. Fomentar la democràcia i els drets humans.
Què son les polítiques i accions internes de la UE?
Les polítiques i accions internes de la Unió Europea (UE) estan orientades a consolidar una integració econòmica i social entre els seus estats membres mitjançant diverses iniciatives i mecanismes. Una de les principals estratègies és la creació del mercat comú interior, que promou la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. Això es materialitza en diferents nivells d’integració econòmica, com la zona de lliure bescanvi, la unió duanera i el mercat interior. Les llibertats comunitàries són essencials per garantir la lliure circulació i eliminar obstacles com taxes duaneres i restriccions.
Què son les politiques comunes?
Les polítiques comunes de la UE són aquelles que permeten la coordinació i la gestió conjunta de diverses àrees, com la política comercial, agrícola, de transports i de pesca, a més d’altres polítiques sectorials i horitzontals com les relacionades amb el medi ambient, la salut pública o l’educació. Aquestes polítiques es duen a terme per assegurar que les llibertats comunitàries siguin eficients i per garantir que la integració econòmica no generi distorsions internes.
Què és la Unió Econòmica Monetaria
Pel que fa a la Unió Econòmica i Monetària (UEM), aquesta és una de les fases més avançades d’integració econòmica, que inclou la introducció de l’euro com a moneda única. A nivell econòmic, la UEM promou la coordinació de les polítiques econòmiques dels estats membres i la disciplina financera. A nivell monetari, la política és gestionada pel Banc Central Europeu (BCE), que fixa les condicions monetàries per als estats de l’eurozona.
