T6-T7 Flashcards

(73 cards)

1
Q

Llei del mínim

A

Distribució d’una espècie està condicionada pel factor ambiental pel qual aquesta té uns límits d’adaptació més estrets

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Rang de tolerància

A

Condicions màximes que pot suportar un organisme

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Nivell òptim

A

Màxim desenvolupament d’un organisme en uns valors concrets

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Factors edàfics

A

Les característiques del sòl condicionen el desenvolupament de les plantes. Sòl pot ser madur o immadur segons el seu grau de desenvolupament. Característiques són: composició química, l’humitat, quantitat de mat org i de descomp

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Llum

A

Condiciona als organismes fotosintetitzadors

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Oxigen

A

Condiciona la distribució i característiques dels organismes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Factors biòtics

A

Són les relacions que s’estableixen entre els organismes. Intraespecifiques, interespecífiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Vida a la terra gràcies a

A

L’existencia d’una atmosfera protectora contra les radiacions
Una distancia al sol que condiciona una temperatura adequada
Un aportament constant d’energia, per al funcionament de la terra
Existencia aigua en estat líquid

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Ecosistema

A

Sistema constituit per organismes que es relacionen entre si i el seu entorn

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Biocenosi

A

Conjunt d’éssers vius que viuen a un lloc determinat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Biòtip

A

Lloc on s’instala la biocenosi

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Espècie

A

Conjunt d’individus de característiques semblants capaços de reproduirse entre si i produir descendència

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Poblacions

A

Grups d’organismes de la mateixa espècie que viuen en una àrea i un temps determinats

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Comunitats

A

Agrupacions de poblacions de diferents espècies que viuen a lloc determinat i mantenem relacions d’interdependència

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Praderies de posidònia

A

Principal font d’o2
Llargues fulles frenen l’onatge i n’ateneven l’impacte a les platges
Hàbitat de centenars d’organismes
Aliment i recer

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Aiguamoll

A

Zona d’hivernació i nidificació d’ocells migratoris molt important
Plantes aquàtiques i aigua salobre

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

Doñana

A

Ecotò. Maresme. Bosc del vezat. Espai natural amb més biodiversitat d’europa

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

Bosc mediterrani

A

Clima temperat humit (hivern) Sec i calurós estiu.
Alzines i alzines sureres característiques
Fauna variada: cabres salvages, guineus

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

Fagedes atlàntiques

A

Arbres fulla caduca, clima fred plujós hivern, estius temperats, vegetació adaptada falta de llum (fulles grans i molts estomes) fauna rica variada ossos senglars

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

Clima

A

Conjunt de condions atmosfèriques que té una zona determinada al llarg del temps

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

Temps

A

Conjunt de fenòmens atmosférics que té una zona en un moment concret

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

Factors climàtics

A

Humitat, temperatura, altitud, vent

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

Relacions intraespecifiques

A

Individus de la mateixa espècie
Colonials (individus intimament units: coralls)
Socials (jerarquia distribució de tasques)
Familiars (progenitors i descendècia)
Gregàrias (desplaçen en conjunt)

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

Relacions interespecifiques

A
Individus de diferents espècies
Competècia (individus utilitzen mateix recurs (llum, parella, aliment...))
Depredació 
Simbiosi (líquen)
Comensalisme (rémora tauró)
Parasitisme polls tènies
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Biomes
Conjunt de zones de la terra que tenen poblacions d’animals i vegetals semblants
26
Tundra
Temperatures baixes tot l’any i neu. Vegetació glaçada. Óssos polars, líquens.
27
Taigà
Fred continental, hiverns llargs i freds estius curts i temperats. Pluges escasses hivern neu. Arbres de coníferes. Pins i avets llops
28
Deserts freds
Precipitacions escasses. Mitjanes tèrmiques molt baixes. Antàrtida.
29
Bosc caducifoli
Fulla caduca. Temperatures temperades i pluges abundants faigs i roures ossos
30
Bosc mediterrani
Hiverns temperats i estius càlids. Pluges escasses i irregulars
31
Bosc tropical
Vegetació frondosa, no grans oscil-lacions temperatura 25C i precipitacions constants
32
Desert càlid
Allunyat del mar o al voltant de zones tropicals. Aire molt sec. Contrast tèrmic vegetació escassa (cactus serps)
33
Ecosistemes aquàtics illes balears
Factors abiòtics (temperatura temperada aigua, poca amblada plataforma litoral i escassetat de marees i corrents)
34
Albuferes
Ecotò, aigua dolça i salada, gran importància ecològica, utilitzades per els ocells per hivernar i habitar-hi
35
Adaptacions al medi tipus
De comportament o etològiques (migracions ocells) Fisiològiques ( captar o2 dissolt a l’aigua, regular la temperatura) Morfològiques o anatòmiques (mimetisme, tipus de dentició, ales ocells)
36
Adaptació comportament
Presència de depredadors obliga als altres organismes a mantenirsw alerta
37
Adaptacions medi aquàtic animals
``` Salinitat (eurihalins, estenohalins) Desplaçament (altes, membranes interdigitals, cos fusiforme) Oxigen (brànquies o per la pell difusió) Pressió (bufeta natatoria) Localització (emeten sons i ultrasons) ```
38
Adaptacions al medi aquàtic plantes
Arrels no tenen o molt poc desenvolupades Tiges flexibles i herbàcies Fulles grans espais intercelulars carregats d’aire per flotar amb més facilitat Estomes abundants a l’epidermis superior i absensts a les fulles submergides
39
Adaptacions al medi terrestre de animals
Protecció por evitar la dessecació i suportar canvis de temperatura (escases, closques, pell impermeable) Sistemes respiratoris capaços de captar l’oxigen (sistema traqueal i pulmonar) Sistemes de transport (extremitats més fortes) Per desplaçar-se i mantenir-se drets (cintures escapular i pélvica) Estructures per la captura d’aliments i reproducció (ou amb closva i placenta) Canvis de la temperatura corporal
40
Adaptacions al medi aeri
Ossos lleugers i resistents, ales, pulmons es transformen, sacs aeris
41
Adaptacions al medi terrestre plantes
Sistemes de transport (vasos conductors) Fixació al substrat amb arrels (per sostenir-se i poder captar l’aigua i els elements minerals del sòl) Tiges més dures (permeten capturar la major capturar de llum) Estructures i fibres per mantenir-se dretes Estomes a les fulles intercanvi de gasos amb l’atmosfera
42
Adaptacions plantes medi terrestre (calor)
Fulles i tiges engruixudes Disminució estomes Fulles en espines Arrels llargues i profundes per absorbir aigua
43
Adaptacions al medi terrestre plantes (fred)
Detenció fotosíntesi a l’època freda (caiguda fulles) Estructures subterrànies (bulbs, tubercles) Fulles resistents protegides per capes cèries que no cauen durant l’hivern (pins, avets)
44
Materia i energia (SOL)
Sol principal font d’energia captada pels éssers autòtrofs per la clorofila i transferida a la resta d’éssers vius en forma d’energia química
45
Organisme quimiosintetitzadors
Capaços d’obtenir l’energia que es desprèn en algunes reaccions químiques inorgàniques
46
Organisme descomponedors
Fongs i bacteris reciclen la matèria orgànica transformant-la en inorgànica
47
S’anomena productivitat d’un ecosistema...
la quantitat de matèria orgànica formada per unitat de superficie i temps
48
Obtenció de matèria i energia (Cadenes tròfiques)
Éssers autòtrofs (productors) Formen matèria orgànica que utilitzen per les seves funcions vitals Éssers heteròtrofs (consumidors) Prenen la matèria orgànica elaborada pels productors. Tipus: primaris secundaris terciaris La darrera baula l’ocupen els descomponedors.
49
Cadenes tròfiques funció
S’utilitzen per representar la transferència de matèria i energia entre organismes. Nivells son 4 o 5
50
Xarxa tròfica
Conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes les possibles relacions alimentàries
51
Regla del 10%
Com a mitjana es considera que un 10% de l’energia d’un nivell queda disponible, l’altre 90% es perd a les funcions vitals i en forma de calor
52
Representació de cadenes tròfiques
Es representen en forma de piràmide. Piràmide numérica (la quantitat d’individus de cada nivell) pot ser invertida en el cas d’un arbre del qual s’alimenten diversos ocells. Piràmide de biomassa ( quantitat de matèria org. De cada nivell) Piràmide energia (energia que hi ha a cada nivell i la que es transfereix)
53
Resistència
És la capacitat d’un ecosistema d’absorbir l’efecte d’un pertorbació sense que produeixi cap modificació o sense que aquesta sigui gaire rellevant per a la seva conservació
54
Resilència
És la capacitat de tornar a l’estat inicial després de patir una pertorbació Depèn de que la seva riquesa i composició d’espècies natives no es deteriori Que l’estructura física es conservi Que les funcions derivades de tot això no s’interrompi
55
Plaga
Augment desmesurat en la població d’un organisme perjudicial perquè fa malbé espècies vegetals
56
Lluita biològica
Ha adquirit una gran rellevància per culpa de l’utilització de plaguicides sinstètics que contaminen l’ambient i els aliments i destrueixen altres éssers vius no perjudicials, alt cost i efectes nocius sobre els descomponedors. S’utilitzen organismes o mètodes no químics per acabar amb organismes que perjudiquen d’altres beneficiosos (ús de mascles modificast genèticament per la mosca de la fruita)
57
Capacitat de càrrega
Població arriba al nombre d’individus que el medi por suportar
58
Factors depenents de la densitat capacitat càrrega
Malalties, competència, acumulació de residus tòxics
59
Independents de la densitat capacitat de càrrega
Temperatura llum quantitat d’ o2, sequeres glaçades inundacions
60
Estratègies de supervivencia
Reproductora | K
61
S’anomena succesió ecològica
La seqüència ordenada dels canvis que pateix una comunitat fins que aconsegueix arribar a l’estat d’estabilitat. Éssers vius de cada succesió modifiquen l’ambient
62
Succesió primària
(Lloc on no hi ha agut mai vegetació
63
Etapa pionera
Es desenvolupen éssers vius amb poques necessitats nutricionals i capaçis de suportar condicions ambientals molt adverses (líquens)
64
2
Organismes produeixen meteorització tant química (substàncies àcides) com física (estructures de fixació) faciliten infiltració aigua
65
3
Mort i descomposició organismes contribueix a la formació de sòl fèrtil
66
4
Formació de més humus sòl més fèrtil i profund
67
5
Les masses d’arbres (com el bosc atlàntic) tenen lloc quan el lloc s’ha estabilitzat (etapa clímax)
68
Succesió secundaria
La que s’inicia en una zona que ha estat prèviament pertorbada i que després d’una sèrie de transformacions es converteix en un altre ecosistema
69
Espècies clau
Acompleixen un paper crucial en el funcionament dels ecosistemes (conill)
70
Espècies invasores
Musclo zebrat, cotorres argentines, tortugues de florida, silur, visó americà
71
Ecotò
Zona de transició entre dos ecosistemes diferents
72
Eurihalins
Capaços d’acomodarse als canvis de salinitat del medi viuen en aigües salobroses com estuaris ries i deltas
73
Estenohalins
No estan adaptats als canvis de salinitat. La majoria habita en zones allunyades de la costa. Son éssers pelagics o oceanics