Llei del mínim
Distribució d’una espècie està condicionada pel factor ambiental pel qual aquesta té uns límits d’adaptació més estrets
Rang de tolerància
Condicions màximes que pot suportar un organisme
Nivell òptim
Màxim desenvolupament d’un organisme en uns valors concrets
Factors edàfics
Les característiques del sòl condicionen el desenvolupament de les plantes. Sòl pot ser madur o immadur segons el seu grau de desenvolupament. Característiques són: composició química, l’humitat, quantitat de mat org i de descomp
Llum
Condiciona als organismes fotosintetitzadors
Oxigen
Condiciona la distribució i característiques dels organismes
Factors biòtics
Són les relacions que s’estableixen entre els organismes. Intraespecifiques, interespecífiques.
Vida a la terra gràcies a
L’existencia d’una atmosfera protectora contra les radiacions
Una distancia al sol que condiciona una temperatura adequada
Un aportament constant d’energia, per al funcionament de la terra
Existencia aigua en estat líquid
Ecosistema
Sistema constituit per organismes que es relacionen entre si i el seu entorn
Biocenosi
Conjunt d’éssers vius que viuen a un lloc determinat
Biòtip
Lloc on s’instala la biocenosi
Espècie
Conjunt d’individus de característiques semblants capaços de reproduirse entre si i produir descendència
Poblacions
Grups d’organismes de la mateixa espècie que viuen en una àrea i un temps determinats
Comunitats
Agrupacions de poblacions de diferents espècies que viuen a lloc determinat i mantenem relacions d’interdependència
Praderies de posidònia
Principal font d’o2
Llargues fulles frenen l’onatge i n’ateneven l’impacte a les platges
Hàbitat de centenars d’organismes
Aliment i recer
Aiguamoll
Zona d’hivernació i nidificació d’ocells migratoris molt important
Plantes aquàtiques i aigua salobre
Doñana
Ecotò. Maresme. Bosc del vezat. Espai natural amb més biodiversitat d’europa
Bosc mediterrani
Clima temperat humit (hivern) Sec i calurós estiu.
Alzines i alzines sureres característiques
Fauna variada: cabres salvages, guineus
Fagedes atlàntiques
Arbres fulla caduca, clima fred plujós hivern, estius temperats, vegetació adaptada falta de llum (fulles grans i molts estomes) fauna rica variada ossos senglars
Clima
Conjunt de condions atmosfèriques que té una zona determinada al llarg del temps
Temps
Conjunt de fenòmens atmosférics que té una zona en un moment concret
Factors climàtics
Humitat, temperatura, altitud, vent
Relacions intraespecifiques
Individus de la mateixa espècie
Colonials (individus intimament units: coralls)
Socials (jerarquia distribució de tasques)
Familiars (progenitors i descendècia)
Gregàrias (desplaçen en conjunt)
Relacions interespecifiques
Individus de diferents espècies Competècia (individus utilitzen mateix recurs (llum, parella, aliment...)) Depredació Simbiosi (líquen) Comensalisme (rémora tauró) Parasitisme polls tènies
Biomes
Conjunt de zones de la terra que tenen poblacions d’animals i vegetals semblants
Tundra
Temperatures baixes tot l’any i neu. Vegetació glaçada. Óssos polars, líquens.
Taigà
Fred continental, hiverns llargs i freds estius curts i temperats. Pluges escasses hivern neu. Arbres de coníferes. Pins i avets llops
Deserts freds
Precipitacions escasses. Mitjanes tèrmiques molt baixes. Antàrtida.
Bosc caducifoli
Fulla caduca. Temperatures temperades i pluges abundants faigs i roures ossos
Bosc mediterrani
Hiverns temperats i estius càlids. Pluges escasses i irregulars
Bosc tropical
Vegetació frondosa, no grans oscil-lacions temperatura 25C i precipitacions constants
Desert càlid
Allunyat del mar o al voltant de zones tropicals. Aire molt sec. Contrast tèrmic vegetació escassa (cactus serps)
Ecosistemes aquàtics illes balears
Factors abiòtics (temperatura temperada aigua, poca amblada plataforma litoral i escassetat de marees i corrents)
Albuferes
Ecotò, aigua dolça i salada, gran importància ecològica, utilitzades per els ocells per hivernar i habitar-hi
Adaptacions al medi tipus
De comportament o etològiques (migracions ocells)
Fisiològiques ( captar o2 dissolt a l’aigua, regular la temperatura)
Morfològiques o anatòmiques (mimetisme, tipus de dentició, ales ocells)
Adaptació comportament
Presència de depredadors obliga als altres organismes a mantenirsw alerta
Adaptacions medi aquàtic animals
Salinitat (eurihalins, estenohalins) Desplaçament (altes, membranes interdigitals, cos fusiforme) Oxigen (brànquies o per la pell difusió) Pressió (bufeta natatoria) Localització (emeten sons i ultrasons)
Adaptacions al medi aquàtic plantes
Arrels no tenen o molt poc desenvolupades
Tiges flexibles i herbàcies
Fulles grans espais intercelulars carregats d’aire per flotar amb més facilitat
Estomes abundants a l’epidermis superior i absensts a les fulles submergides
Adaptacions al medi terrestre de animals
Protecció por evitar la dessecació i suportar canvis de temperatura (escases, closques, pell impermeable)
Sistemes respiratoris capaços de captar l’oxigen (sistema traqueal i pulmonar)
Sistemes de transport (extremitats més fortes)
Per desplaçar-se i mantenir-se drets (cintures escapular i pélvica)
Estructures per la captura d’aliments i reproducció (ou amb closva i placenta)
Canvis de la temperatura corporal
Adaptacions al medi aeri
Ossos lleugers i resistents, ales, pulmons es transformen, sacs aeris
Adaptacions al medi terrestre plantes
Sistemes de transport (vasos conductors)
Fixació al substrat amb arrels (per sostenir-se i poder captar l’aigua i els elements minerals del sòl)
Tiges més dures (permeten capturar la major capturar de llum)
Estructures i fibres per mantenir-se dretes
Estomes a les fulles intercanvi de gasos amb l’atmosfera
Adaptacions plantes medi terrestre (calor)
Fulles i tiges engruixudes
Disminució estomes
Fulles en espines
Arrels llargues i profundes per absorbir aigua
Adaptacions al medi terrestre plantes (fred)
Detenció fotosíntesi a l’època freda (caiguda fulles)
Estructures subterrànies (bulbs, tubercles)
Fulles resistents protegides per capes cèries que no cauen durant l’hivern (pins, avets)
Materia i energia (SOL)
Sol principal font d’energia captada pels éssers autòtrofs per la clorofila i transferida a la resta d’éssers vius en forma d’energia química
Organisme quimiosintetitzadors
Capaços d’obtenir l’energia que es desprèn en algunes reaccions químiques inorgàniques
Organisme descomponedors
Fongs i bacteris reciclen la matèria orgànica transformant-la en inorgànica
S’anomena productivitat d’un ecosistema…
la quantitat de matèria orgànica formada per unitat de superficie i temps
Obtenció de matèria i energia (Cadenes tròfiques)
Éssers autòtrofs (productors)
Formen matèria orgànica que utilitzen per les seves funcions vitals
Éssers heteròtrofs (consumidors)
Prenen la matèria orgànica elaborada pels productors. Tipus: primaris secundaris terciaris
La darrera baula l’ocupen els descomponedors.
Cadenes tròfiques funció
S’utilitzen per representar la transferència de matèria i energia entre organismes. Nivells son 4 o 5
Xarxa tròfica
Conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes les possibles relacions alimentàries
Regla del 10%
Com a mitjana es considera que un 10% de l’energia d’un nivell queda disponible, l’altre 90% es perd a les funcions vitals i en forma de calor
Representació de cadenes tròfiques
Es representen en forma de piràmide.
Piràmide numérica (la quantitat d’individus de cada nivell) pot ser invertida en el cas d’un arbre del qual s’alimenten diversos ocells.
Piràmide de biomassa ( quantitat de matèria org. De cada nivell)
Piràmide energia (energia que hi ha a cada nivell i la que es transfereix)
Resistència
És la capacitat d’un ecosistema d’absorbir l’efecte d’un pertorbació sense que produeixi cap modificació o sense que aquesta sigui gaire rellevant per a la seva conservació
Resilència
És la capacitat de tornar a l’estat inicial després de patir una pertorbació
Depèn de que la seva riquesa i composició d’espècies natives no es deteriori
Que l’estructura física es conservi
Que les funcions derivades de tot això no s’interrompi
Plaga
Augment desmesurat en la població d’un organisme perjudicial perquè fa malbé espècies vegetals
Lluita biològica
Ha adquirit una gran rellevància per culpa de l’utilització de plaguicides sinstètics que contaminen l’ambient i els aliments i destrueixen altres éssers vius no perjudicials, alt cost i efectes nocius sobre els descomponedors.
S’utilitzen organismes o mètodes no químics per acabar amb organismes que perjudiquen d’altres beneficiosos (ús de mascles modificast genèticament per la mosca de la fruita)
Capacitat de càrrega
Població arriba al nombre d’individus que el medi por suportar
Factors depenents de la densitat capacitat càrrega
Malalties, competència, acumulació de residus tòxics
Independents de la densitat capacitat de càrrega
Temperatura llum quantitat d’ o2, sequeres glaçades inundacions
Estratègies de supervivencia
Reproductora
K
S’anomena succesió ecològica
La seqüència ordenada dels canvis que pateix una comunitat fins que aconsegueix arribar a l’estat d’estabilitat. Éssers vius de cada succesió modifiquen l’ambient
Succesió primària
(Lloc on no hi ha agut mai vegetació
Etapa pionera
Es desenvolupen éssers vius amb poques necessitats nutricionals i capaçis de suportar condicions ambientals molt adverses (líquens)
2
Organismes produeixen meteorització tant química (substàncies àcides) com física (estructures de fixació) faciliten infiltració aigua
3
Mort i descomposició organismes contribueix a la formació de sòl fèrtil
4
Formació de més humus sòl més fèrtil i profund
5
Les masses d’arbres (com el bosc atlàntic) tenen lloc quan el lloc s’ha estabilitzat (etapa clímax)
Succesió secundaria
La que s’inicia en una zona que ha estat prèviament pertorbada i que després d’una sèrie de transformacions es converteix en un altre ecosistema
Espècies clau
Acompleixen un paper crucial en el funcionament dels ecosistemes (conill)
Espècies invasores
Musclo zebrat, cotorres argentines, tortugues de florida, silur, visó americà
Ecotò
Zona de transició entre dos ecosistemes diferents
Eurihalins
Capaços d’acomodarse als canvis de salinitat del medi viuen en aigües salobroses com estuaris ries i deltas
Estenohalins
No estan adaptats als canvis de salinitat. La majoria habita en zones allunyades de la costa. Son éssers pelagics o oceanics
