T6-T7 Flashcards Preview

Biologia > T6-T7 > Flashcards

Flashcards in T6-T7 Deck (73)
Loading flashcards...
1
Q

Llei del mínim

A

Distribució d’una espècie està condicionada pel factor ambiental pel qual aquesta té uns límits d’adaptació més estrets

2
Q

Rang de tolerància

A

Condicions màximes que pot suportar un organisme

3
Q

Nivell òptim

A

Màxim desenvolupament d’un organisme en uns valors concrets

4
Q

Factors edàfics

A

Les característiques del sòl condicionen el desenvolupament de les plantes. Sòl pot ser madur o immadur segons el seu grau de desenvolupament. Característiques són: composició química, l’humitat, quantitat de mat org i de descomp

5
Q

Llum

A

Condiciona als organismes fotosintetitzadors

6
Q

Oxigen

A

Condiciona la distribució i característiques dels organismes

7
Q

Factors biòtics

A

Són les relacions que s’estableixen entre els organismes. Intraespecifiques, interespecífiques.

8
Q

Vida a la terra gràcies a

A

L’existencia d’una atmosfera protectora contra les radiacions
Una distancia al sol que condiciona una temperatura adequada
Un aportament constant d’energia, per al funcionament de la terra
Existencia aigua en estat líquid

9
Q

Ecosistema

A

Sistema constituit per organismes que es relacionen entre si i el seu entorn

10
Q

Biocenosi

A

Conjunt d’éssers vius que viuen a un lloc determinat

11
Q

Biòtip

A

Lloc on s’instala la biocenosi

12
Q

Espècie

A

Conjunt d’individus de característiques semblants capaços de reproduirse entre si i produir descendència

13
Q

Poblacions

A

Grups d’organismes de la mateixa espècie que viuen en una àrea i un temps determinats

14
Q

Comunitats

A

Agrupacions de poblacions de diferents espècies que viuen a lloc determinat i mantenem relacions d’interdependència

15
Q

Praderies de posidònia

A

Principal font d’o2
Llargues fulles frenen l’onatge i n’ateneven l’impacte a les platges
Hàbitat de centenars d’organismes
Aliment i recer

16
Q

Aiguamoll

A

Zona d’hivernació i nidificació d’ocells migratoris molt important
Plantes aquàtiques i aigua salobre

17
Q

Doñana

A

Ecotò. Maresme. Bosc del vezat. Espai natural amb més biodiversitat d’europa

18
Q

Bosc mediterrani

A

Clima temperat humit (hivern) Sec i calurós estiu.
Alzines i alzines sureres característiques
Fauna variada: cabres salvages, guineus

19
Q

Fagedes atlàntiques

A

Arbres fulla caduca, clima fred plujós hivern, estius temperats, vegetació adaptada falta de llum (fulles grans i molts estomes) fauna rica variada ossos senglars

20
Q

Clima

A

Conjunt de condions atmosfèriques que té una zona determinada al llarg del temps

21
Q

Temps

A

Conjunt de fenòmens atmosférics que té una zona en un moment concret

22
Q

Factors climàtics

A

Humitat, temperatura, altitud, vent

23
Q

Relacions intraespecifiques

A

Individus de la mateixa espècie
Colonials (individus intimament units: coralls)
Socials (jerarquia distribució de tasques)
Familiars (progenitors i descendècia)
Gregàrias (desplaçen en conjunt)

24
Q

Relacions interespecifiques

A
Individus de diferents espècies
Competècia (individus utilitzen mateix recurs (llum, parella, aliment...))
Depredació 
Simbiosi (líquen)
Comensalisme (rémora tauró)
Parasitisme polls tènies
25
Q

Biomes

A

Conjunt de zones de la terra que tenen poblacions d’animals i vegetals semblants

26
Q

Tundra

A

Temperatures baixes tot l’any i neu. Vegetació glaçada. Óssos polars, líquens.

27
Q

Taigà

A

Fred continental, hiverns llargs i freds estius curts i temperats. Pluges escasses hivern neu. Arbres de coníferes. Pins i avets llops

28
Q

Deserts freds

A

Precipitacions escasses. Mitjanes tèrmiques molt baixes. Antàrtida.

29
Q

Bosc caducifoli

A

Fulla caduca. Temperatures temperades i pluges abundants faigs i roures ossos

30
Q

Bosc mediterrani

A

Hiverns temperats i estius càlids. Pluges escasses i irregulars

31
Q

Bosc tropical

A

Vegetació frondosa, no grans oscil-lacions temperatura 25C i precipitacions constants

32
Q

Desert càlid

A

Allunyat del mar o al voltant de zones tropicals. Aire molt sec. Contrast tèrmic vegetació escassa (cactus serps)

33
Q

Ecosistemes aquàtics illes balears

A

Factors abiòtics (temperatura temperada aigua, poca amblada plataforma litoral i escassetat de marees i corrents)

34
Q

Albuferes

A

Ecotò, aigua dolça i salada, gran importància ecològica, utilitzades per els ocells per hivernar i habitar-hi

35
Q

Adaptacions al medi tipus

A

De comportament o etològiques (migracions ocells)
Fisiològiques ( captar o2 dissolt a l’aigua, regular la temperatura)
Morfològiques o anatòmiques (mimetisme, tipus de dentició, ales ocells)

36
Q

Adaptació comportament

A

Presència de depredadors obliga als altres organismes a mantenirsw alerta

37
Q

Adaptacions medi aquàtic animals

A
Salinitat (eurihalins, estenohalins)
Desplaçament (altes, membranes interdigitals, cos fusiforme)
Oxigen (brànquies o per la pell difusió)
Pressió (bufeta natatoria)
Localització (emeten sons i ultrasons)
38
Q

Adaptacions al medi aquàtic plantes

A

Arrels no tenen o molt poc desenvolupades
Tiges flexibles i herbàcies
Fulles grans espais intercelulars carregats d’aire per flotar amb més facilitat
Estomes abundants a l’epidermis superior i absensts a les fulles submergides

39
Q

Adaptacions al medi terrestre de animals

A

Protecció por evitar la dessecació i suportar canvis de temperatura (escases, closques, pell impermeable)
Sistemes respiratoris capaços de captar l’oxigen (sistema traqueal i pulmonar)
Sistemes de transport (extremitats més fortes)
Per desplaçar-se i mantenir-se drets (cintures escapular i pélvica)
Estructures per la captura d’aliments i reproducció (ou amb closva i placenta)
Canvis de la temperatura corporal

40
Q

Adaptacions al medi aeri

A

Ossos lleugers i resistents, ales, pulmons es transformen, sacs aeris

41
Q

Adaptacions al medi terrestre plantes

A

Sistemes de transport (vasos conductors)
Fixació al substrat amb arrels (per sostenir-se i poder captar l’aigua i els elements minerals del sòl)
Tiges més dures (permeten capturar la major capturar de llum)
Estructures i fibres per mantenir-se dretes
Estomes a les fulles intercanvi de gasos amb l’atmosfera

42
Q

Adaptacions plantes medi terrestre (calor)

A

Fulles i tiges engruixudes
Disminució estomes
Fulles en espines
Arrels llargues i profundes per absorbir aigua

43
Q

Adaptacions al medi terrestre plantes (fred)

A

Detenció fotosíntesi a l’època freda (caiguda fulles)
Estructures subterrànies (bulbs, tubercles)
Fulles resistents protegides per capes cèries que no cauen durant l’hivern (pins, avets)

44
Q

Materia i energia (SOL)

A

Sol principal font d’energia captada pels éssers autòtrofs per la clorofila i transferida a la resta d’éssers vius en forma d’energia química

45
Q

Organisme quimiosintetitzadors

A

Capaços d’obtenir l’energia que es desprèn en algunes reaccions químiques inorgàniques

46
Q

Organisme descomponedors

A

Fongs i bacteris reciclen la matèria orgànica transformant-la en inorgànica

47
Q

S’anomena productivitat d’un ecosistema…

A

la quantitat de matèria orgànica formada per unitat de superficie i temps

48
Q

Obtenció de matèria i energia (Cadenes tròfiques)

A

Éssers autòtrofs (productors)
Formen matèria orgànica que utilitzen per les seves funcions vitals
Éssers heteròtrofs (consumidors)
Prenen la matèria orgànica elaborada pels productors. Tipus: primaris secundaris terciaris
La darrera baula l’ocupen els descomponedors.

49
Q

Cadenes tròfiques funció

A

S’utilitzen per representar la transferència de matèria i energia entre organismes. Nivells son 4 o 5

50
Q

Xarxa tròfica

A

Conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes les possibles relacions alimentàries

51
Q

Regla del 10%

A

Com a mitjana es considera que un 10% de l’energia d’un nivell queda disponible, l’altre 90% es perd a les funcions vitals i en forma de calor

52
Q

Representació de cadenes tròfiques

A

Es representen en forma de piràmide.
Piràmide numérica (la quantitat d’individus de cada nivell) pot ser invertida en el cas d’un arbre del qual s’alimenten diversos ocells.
Piràmide de biomassa ( quantitat de matèria org. De cada nivell)
Piràmide energia (energia que hi ha a cada nivell i la que es transfereix)

53
Q

Resistència

A

És la capacitat d’un ecosistema d’absorbir l’efecte d’un pertorbació sense que produeixi cap modificació o sense que aquesta sigui gaire rellevant per a la seva conservació

54
Q

Resilència

A

És la capacitat de tornar a l’estat inicial després de patir una pertorbació
Depèn de que la seva riquesa i composició d’espècies natives no es deteriori
Que l’estructura física es conservi
Que les funcions derivades de tot això no s’interrompi

55
Q

Plaga

A

Augment desmesurat en la població d’un organisme perjudicial perquè fa malbé espècies vegetals

56
Q

Lluita biològica

A

Ha adquirit una gran rellevància per culpa de l’utilització de plaguicides sinstètics que contaminen l’ambient i els aliments i destrueixen altres éssers vius no perjudicials, alt cost i efectes nocius sobre els descomponedors.
S’utilitzen organismes o mètodes no químics per acabar amb organismes que perjudiquen d’altres beneficiosos (ús de mascles modificast genèticament per la mosca de la fruita)

57
Q

Capacitat de càrrega

A

Població arriba al nombre d’individus que el medi por suportar

58
Q

Factors depenents de la densitat capacitat càrrega

A

Malalties, competència, acumulació de residus tòxics

59
Q

Independents de la densitat capacitat de càrrega

A

Temperatura llum quantitat d’ o2, sequeres glaçades inundacions

60
Q

Estratègies de supervivencia

A

Reproductora

K

61
Q

S’anomena succesió ecològica

A

La seqüència ordenada dels canvis que pateix una comunitat fins que aconsegueix arribar a l’estat d’estabilitat. Éssers vius de cada succesió modifiquen l’ambient

62
Q

Succesió primària

A

(Lloc on no hi ha agut mai vegetació

63
Q

Etapa pionera

A

Es desenvolupen éssers vius amb poques necessitats nutricionals i capaçis de suportar condicions ambientals molt adverses (líquens)

64
Q

2

A

Organismes produeixen meteorització tant química (substàncies àcides) com física (estructures de fixació) faciliten infiltració aigua

65
Q

3

A

Mort i descomposició organismes contribueix a la formació de sòl fèrtil

66
Q

4

A

Formació de més humus sòl més fèrtil i profund

67
Q

5

A

Les masses d’arbres (com el bosc atlàntic) tenen lloc quan el lloc s’ha estabilitzat (etapa clímax)

68
Q

Succesió secundaria

A

La que s’inicia en una zona que ha estat prèviament pertorbada i que després d’una sèrie de transformacions es converteix en un altre ecosistema

69
Q

Espècies clau

A

Acompleixen un paper crucial en el funcionament dels ecosistemes (conill)

70
Q

Espècies invasores

A

Musclo zebrat, cotorres argentines, tortugues de florida, silur, visó americà

71
Q

Ecotò

A

Zona de transició entre dos ecosistemes diferents

72
Q

Eurihalins

A

Capaços d’acomodarse als canvis de salinitat del medi viuen en aigües salobroses com estuaris ries i deltas

73
Q

Estenohalins

A

No estan adaptats als canvis de salinitat. La majoria habita en zones allunyades de la costa. Son éssers pelagics o oceanics