Què són els procesos geológics interns?
Es consideren processos gerològics interns els que són causats per l’escalfor de l’interior terrestre, tant si és directament com a través del moviment i les interaccions entre les plaques litosfèriques. Aquests processos produeixen uns fenòmens com el vulcanisme i la sismicitat, o com la formació de serralades.
Què és el magmatisme?
És un procés geològic d’origen intern que té lloc quan la variació de pressió i temperatura que experimenta una roca preexistent propicia la fusió total o parcial dels seus components. Produeix magma.
Què és el magma?
És una barreja de material fos, gasos i minerals en suspensió, amb una temperatura entre els 700 i els 1200oC, i pressions elevades.
Fases del magma
Fase fosa: És la major part del magma. Formada principalment per sílice i cations metàl·lics les proporcions dels quals determinen la viscositat.
Fase sòlida: Formada per minerals que tenen un punt de fusió superior al del magma.
Fase gasosa: Formada fonamentalment per vapor d’aigua dissolts en la fase fosa.
Viscositat del magma
La viscositat és una propietat important dels magmes, ja que està estretament relacionada amb el seu procés de solidificació i amb la dinàmica de les erupcions volcàniques.
Factors que influeixen en la viscositat
- Temperatura. Com més elevada, menys viscositat té el magma.
- Pressió. Comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
- Gasos dissolts. Com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma, i això fa que sigui menys dens.
- Composició química. Com més abundant en sílice, més viscós és el magma.
Tres processos que poden donar lloc a la formació d’un magma
Augment de la temperatura. Una massa rocosa descendeix a nivells de temperatura més elevada. Es produeix a les zones de subducció.
Descens de la pressió. Quan una massa rocosa molt calenta es veu sotmesa a un descens de la pressió, es produeix la fusió. Es localitza a la part superior del mantell, com ara dorsals, rifts continentals i punts calents.
Presència de fluids. L’aigua s’interposa entre les estructures moleculars dels silicats fent disminuir el punt de fusió (efecte d’hidròlisi).
Origen dels magmes
Normalment s’originen al mantell superior o a l’escorça inferior.
Poden ser:
– Magmes primaris: Formats per la fusió
de roques del mantell o l’escorça.
– Magmes derivats: Formats a partir de l’evolució dels magmes primaris
Evolució dels magmes
És la formació de magmes diferents a partir d’un magma homogeni.
Aquesta evolució es produeix a través de tres processos:
– Diferenciació magmàtica.
– Assimilació magmàtica.
– Mescla de magmes.
Ev magmes Diferenciació magmàtica
És el conjunt de processos mitjançant els quals un magma homogeni se separa en fraccions distintes que arriben a formar roques de composicions diferents. • Intervenen tres processos: – Cristal·lització fraccionada. – Diferenciació gravitatòria. – Transport gasós.
Dif magmàtica: 1er procés Cristal·lització fraccionada
A mesura que una magma ascendeix i es refreda, varien les condicions de P i T, també varien les condicions de l’estat dels seus components i es formen cristalls diferents en cada interval de P i T (cristal·litzen quan assoleixen els eu punt de fusió).
No tots els minerals del magma cristal·litzen a la vegada, sino uns a continuació dels altres. Per tant es diu que la cristal·lització del magma és fraccionada.
Sèrie de cristalització de bowen
Mostra l’ordre de cristal·lització dels distints silicats a mesura que disminueix la temperatura d’un magma.
Es pot subdividir en dues branques (discontínua o contínua) les quals convergeixen en un tronc comú, que correspon amb cristal.lització final del quars.
Dif. Magmàtica: 2n procés diferenciació gravitatòria
Els cristalls formats, més densos, tendeixen a concentrar-se en el fons de la cambra magmàtica.
Coexisteixen dues fraccions; una sòlida que conté els cristalls ja formats, i una líquida residual, encara fosa.
Dif. Magmàtica 3er procés Transport gasós
Els gasos arrosseguen cap al sostre de la cambra els elements lleugers.
Ev magmes: Assimilació magmàtica
Procés pel qual un magma, en el seu ascens, fon part de les roques i les assimila, modificant la seva composició química (contaminació magmàtica).
Aquestes inclusions dins d’una massa magmàtica reben el nom d’enclavaments.
Ev magmes: Mescla de magmes
És la mescla de magmes de composicions diferents, i de diferents temperatures.
Origina un magma de compsisició intermèdia, que pot produir segregació de minerals o alliberament de gasos.
Classificació roques magmàtiques
PLUTÒNIQUES: S’originen per la consolidació lenta, en profunditat, d’una massa de magma. (granit, gabre, sienita, diorita)
FILONIANES: Es formen a una profunditat menor, a partir de masses de magma que s’introdueixen en esquerdes, o bé impregnen la porositat d’una roca. (Pòrfirs, alpites, pegmatites, diabases)
VOLCÀNIQUES: Es formen a partir dels materials expulsats a l’exterior durant una erupció volcànica. (Basalts, andesites, riolites, pumita)
Minerals roques magmàtiques
Els minerals de les roques magmàtiques que s’utilitzen per a la seva classificació s’anomenen majoritaris o essencials (quars, feldespats, feldespatoides, olivines, piroxè, amfíbol i biotita).
Els minerals que apareixen en petita proporció s’anomenen accessoris (apatita, zircó).
Textura roques magmàtiques.
És una propietat que serveix per descriure la forma i la mida dels grans minerals que formen una roca. I depèn del medi en el qual s’ha format i de la velocitat de refredament del magma.
TIPUS de textura de les roques magmàtiques
Granular: característica de les roques plutòniques
Porfírica: És una textura típica de les roques volcàniques i dels pòrfirs (roques subvolcàniques).
Vítria: És pròpia de les roques volcàniques.
Estructures del les roques plutòniques i subvolcàniques
Es formen quan el magma solidifica a l’interior de l’escorça forma masses plutòniques, que se classifiquen en plutons massius o plutons tabulars.
Plutons massius
Són grans masses globoses de roques magmàtiques, generalment granits. Els més abundants són els batòlits.
La part superior acostuma a tenir una forma semblant a una cúpula.
Plutons tabulars
Són formacions de petit gruix. Són propis de les roques subvolcàniques. Poden ser: dics (estructura tabular, de poc gruix,que talla les estructures ja existents), sil (estructura tabular que intrueix paral·lelament als plans d’estratificació) lopòlits, (la solidificació també té lloc en els plans d’estratificació, però en aquest cas la massa de magma té grans dimensions i adopta forma de plat) i lacòlit (estructura en forma de cúpula, amb una base plana paral·lela als plans d’estratificació)
Estructura volcànica
Si al magma es troba fractures que faciliten que arribi a la superfície, s’inicia l’activitat volcànica. La lava i els productes volcànics surten a l’exterior i formen els cons volcànics.
Tipus de magmes segons la composició
La composició d’un magma depèn de la roca de la qual prové. Els magmes primaris es classifiquen segons la quantitat de sílice que tenen.
- Magmes bàsics (basàltics).
- Magmes intermedis (andesítics).
- Magmes àcids (riolítics).
Magmes bàsics
Són els que tenen menor proporció de sílice. Són rics en calci i magnesi. Són fluïds. Forma gabres (interior) i basalts (superfície). És propi de les dorsals.
Magmes intermedis
Tenen entre 50-60% de sílice. Són menys viscosos que els àcids. Forma diorites (interior) i andesites (superfície).
Magmes àcids
Alt contingut en sílice i rics en sodi i potassi. És viscós. Forma granits (interior) i riolites (superfície). Propi de les zones de subducció.
Activitat volcànica
Les característiques de les erupcions volcàniques i dels productes volcànics depenen de la viscositat de la lava.
Les erupcions de magmes bàsics (basàltics) produeixen erupcions poc violentes, perquè les laves són calentes i fluïdes.
Les erupcions de magmes silicis, andesítics i riolítics, de menor temperatura, formen laves viscoses que dificulten la sortida de gasos. Per tant, les erupcions són més violentes amb emissió de piroclasts.
Tipus d’activitat volcànica
HAWAIANA
FISURAL
ACTIVITAT ESTROMBOLIANA
ACTIVITAT PLINIANA
Hawaiana
És produeix quan el magma està molt calent i és molt fluid (magmes basàltics). La lava flueix a gran velocitat. L’edifici volcànic que s’origina és molt més extens que no pas alt, i s’anomena volcà en escut.
Fisural
Semblant a la hawaiana, però la lava surt al llarg de fisures. Per tant, s’emet molta lava.
Activitat estromboliana
Es produeix quan el magma té una temperatura més baixa i una viscositat més gran. La desgasificació és violenta i provoca explosions. Llancen piroclasts. L’edifici volcànic s’anomena estratovolcà, format per l’acumulació de piroclasts.
Activitat pliniana
El magma a baixa temperatura és molt viscós i surt a l’exterior quasi sòlid. La fuita de gasos a gran pressió arrossega porcions de magma i de roca molt polvoritzats, que formen una columna eruptiva. Quan s’enfonsa o es col·lapsa es produeix un núvol incandescent de gasos i piroclasts: un núvol roent.
