Tema 2. Constitució espanyola de 1978 Flashcards
(28 cards)
La Constitució Espanyola és va elaborar l’any…
1978
Origen de la Constitució de 1978
Transició i procés constituent
Llei per a la Reforma Política (4 gener 1977)
Llei pont (passava d’una dictadura a un Estat democràtic). Va ser sotmesa a referèndum, i els resultats donaven a veure que la societat espanyola estava a favor per transitar cap a una democràcia. També hi havia pressió internacional.
Nous principis de la Llei per a la Reforma Política (4 gener 1977)
- Democràcia, sobirania popular; supremacia de la llei; reconeixements de drets inviolables; sufragi universal i pluralisme polític.
- Creació d’unes Corts Generals bicamerals
- Regulació de la iniciativa i procés de “reforma constitucional”
- Facultat del Rei (art 5): El rei pot convocar un referèndum vinculant si no s’arriba a un acord en la creació de les Corts.
Eleccions Generals 15 juny 1977
- Primeres eleccions democràtiques des de la 2a República
- Amb els resultats d’aquestes eleccions, sorgeixen les Corts i s’encarregaran de formar la nova Constitució.
Fases del procés constituent
El consens com a mètode i com a resultat. (Pactar coses sabent que la percepció pot ser molt diferent.)
- Formació d’una comissió constitucional dins del Congrés dels Diputats (Comissió i Ple Congrés // Comissió i Ple Senat).
- Ratificada pel Rei
Elements per al consens en l’elaboració i contingut de la Constitució
- Constitucionalitzar dos principis contradictoris (art. 2 CE) (idea d’unitat de l’Estat espanyol, i Estat espanyol repartit en territoris autònoms → Centralitzat vs descentralitzat)
- Ús de conceptes jurídics indeterminats (art. 15 CE, art. 16.3 CE) (previsions jurídiques les quals no estan clares quin és el seu sentit i, per tant, s’haurà de determinar)
- Desconstitucionalització de matèries (Títol VIII) (les comunitats en la distribució territorial de l’Estat)
Qüestions claus en el procés constituent
- Distribució territorial del poder: federalistes, autonomia política o descentralització administrativa. Si havia de ser autoritari, descentralitzar, federalista… (art. 2 CE) (Títol VIII)
- Relacions Església-Estat, en relació als drets educatius. (art. 16.3 CE)
- Forma de govern: Monarquia o República → consens entre totes les forces polítiques per a que hi hagués una monarquia parlamentària. (art. 1.3 CE)
- Drets i llibertats: quins han de ser-hi a la Constitució?
Influències de la tradició constitucional sobre la Constitució de 1978
- Ha de ser una monarquia (tradició monàrquica)
- Ha de ser parlament bicameral (bicameralisme)
- Forma de govern parlamentària, descentralització de l’Estat (oberta), Tribunal de Garanties Constitucionals
Influències del Constitucionalisme europeu
- Sistema federal alemany: Forma d’Estat: Estat social i democràtic de Dret. Moció de censura constructiva.
- Const. portuguesa: la Constitució havia de garantir els drets i llibertats, i mostrar els valors de la Constitució (part dogmàtica)
- Const. Italiana: Permet diferenciar grups i col·lectius // marc disseny territorial
- Const. francesa: lleis orgàniques
Estructura de la Constitució Espanyola
- Preàmbul: actes que expressen la idea de la Constitució. No té valor jurídic, només interpretatiu.
- Títol preliminar: explica les grans decisions polítiques de l’Estat.
- Part dogmàtica → Títol I. Dret i llibertats dels ciutadans (art. 10-55)
- Part orgànica: regula distribució del poder de forma horitzontal (funció legislativa, executiva i judicial) i vertical (entre Estat, Comunitats Autònomes, municipis)→ Títol II - Títol X (art. 56-169)
Constitució com a norma suprema
- Té un valor jurídic
- No és norma programàtica, no estableix un programa
- Art. 9.1 → té caràcter vinculant → SUPREMACIA EN L’ORDENAMENT JURÍDIC
Valor jurídic suprem de la Constitució
Norma jurídica superior i suprema del nostre ordenament jurídic (lex superior).
Té una força activa per modificar tot allò anterior que sigui incompatible amb els seus preceptes; imposa els seus preceptes a totes les normes de l’ordenament jurídic.
Capacitats de la Constitució
Derogació: totes les normes anteriors incompatibles amb els seus preceptes PERDEN VIGÈNCIA.
Interpretació conforme: tot l’ordenament jurídic ha d’interpretar-se conforme a la Constitució.
Anul·lació: declara invàlides i nul·les les normes inferiors que contradiguin els principis constitucionals actuals.
Rigidesa: força passiva que indica la resistència de la Constitució a veure’s modificada si no és a través del procediment de reforma que ella mateixa estableix (ordinari/agreujat).
Força activa de la Constitució
La capacitat per imposar els seus preceptes davant de qualsevol norma, sigui anterior o posterior.
La reforma constitucional (títol X)
Mecanisme per garantir la propia supremacia de la Constitució i adaptar-la a noves exigències socials. Es pot realitzar de diverses maneres:
- Reforma
- Mutació: Canviar el sentit d’allò que diu el text.
- Interpretació.
Qui pot iniciar una reforma constitucional?
● Govern: Tot el govern, no només el president.
● Congrés de Diputats: 1/5 diputats o 2 grups parlamentaris.
● Senat: 50 senadors que pretanyin a diversos grups parlamentaris.
● Assemblees autonòmiques.
Quin article regula la iniciativa a la reforma constitucional?
L’article 166 de la Constitució Espanyola.
El poble pot iniciar una reforma constitucional?
No, el poble no té la capacitat per iniciar una reforma constitucional.
Quins procediments de reforma existeixen?
- Procediment ordinari-simple (art. 167 CE)
- Procediment agreujat (art. 168 CE)
Procediment ordinari-simple (art. 167 CE)
- Aprovació: 3/5 cada cambra
- En cas discrepància (o no majoria): comissió mixta paritària (consens entre diputats i senadors) elabora un nou text que haurà d’aprovar 3/5 de cada cambra.
- Si tornen a discrepar però en el Senat s’ha assolit majoria absoluta (+50%) el Congrés por aprovar-ho per mejoria de 2/3.
- Referèndum facultatiu (si ho sol·licita 1/10 del Senat)
Procediment agreujat (art. 168 CE)
Té 2 fases:
- Prèvia: Aprovació de 2/3 de les Corts del principi de revisió (reforma). Les Corts han de decidir si es convenient fer aquesta reforma. Si s’aprova, les Corts es dissolen automàticament i es convoquen eleccions per elegir unes noves Corts.
- Decisòria: Les noves Corts han d’elaborar un nou text i ha de ser aprovat per les dues cambres per majoria de 2/3. En aquest cas el referèndum per aprovar la reforma és obligatori i vinculant.
Quan es produeix el procediment agreujat (art. 168 CE)
Quan es vol reformar tota la Constitució, el títol preliminar (decisions polítiques), la Secció 1 Cap. 2 Títol I (drets fonamentals) o el títol II (La Corona).
Límits de la reforma Constitucional
- Límit temporal (art. 169): No durant la vigència art. 116 CE (estat d’alarma, excepció o de setge)
- Límits formals: S’han de respectar els procediments corresponents (ordinari-simple/agreujat)
- Límits materials: inexistents. Tots els preceptes de la Constitució són modificables sempre i quan es respectin els procediments de reforma.
