Tema 5. Les Corts generals

Question 1

Funció principal de les Corts i qui li atorga

Answer 1

Representació de tot el poble espanyol. Aquesta funció li atorga la Constitució.

Question 2

A quin títol de la Constitució es regulen les Corts Generals?

Answer 2

Al Títol III.

Question 3

Funcions de les Corts Generals

Answer 3

Exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució. Són inviolables.

Question 4

Caràcters generals i funcions de les Corts

Answer 4

• Institució bàsica del sistema representatiu. Legitimació democràtica directa que s’actualitza periòdicament a través d’eleccions generals.
• Posició de preeminència respecte resta institucions. Sistema parlamentari i relació de confiança amb el Govern (parlamentarisme racionalitzat).
• Estructura bicameral (bicameralisme imperfecte o desigual)
• Òrgan deliberant
• Inviolabilitat de les cambres (art. 66.3CE): absència de coaccions en l’exercici de les seves funcions per evitar alterar la lliure formació de la voluntat del Parlament.
• Autonomia parlamentària (de cada cambra)

Question 5

Estructura i composició de les cambres

Answer 5

Estructura bicameral

Institució complexa conformada per dos òrgans simples:

• Congrés dels Diputats (Cambra Baixa). Cambra de representació del poble espanyol
• Senat (Cambra Alta/Segona Cambra). Cambra de representació territorial

Bicameralisme imperfecte o desigual (tant en composició com en funcions)

Question 6

Composició del Congrés

Answer 6

L’article 68.1 de la CE permet que estigui format per un mínim de 300 diputats i un màxim de 400.

La Llei Orgànica 5/1985 (del règim electoral general) (LOREG, art. 162) ho determina en 350.

Question 7

Sistema electoral del Congrés

Answer 7

Circumscripció electoral: província (art. 68.2 CE)

Distribució del nombre total d’escons: mínim 2 diputats per província, 1 per cada ciutat autonòmica (Ceuta i Melilla), els 248 restants es reparteixen en proporció de la població.

Fórmula proporcional: variant d’Hondt (no proporcionalitat estricta)

Llistes: completes/”tancades” (tants candidats com càrrecs per ser elegits) i ordenades/”bloquejades”, ordre intern de la candidatura ve fixat pel partit, el votant no decideix)

Barrera electoral: 3% vots vàlids emesos en la circumscripció per aconseguir escó al Congrés

Dret de sufragi actiu i passiu: nacionals

Question 8

Que es el Senat?

Answer 8

Cambra de representació territorial (finalitat: representar els territoris que formen l’Estat espanyol)

Question 9

Composició del Senat

Answer 9

Actualment 265 senadors: 208 fixos + 57 (nombre variable segons població de les CCAA)

Question 10

Sistema electoral del Senat

Answer 10

Senadors provincials elegits pels ciutadans (208).
• Elecció per sufragi directe, igual, lliure i secret. Circumscripció provincia (com el Congrés).

• Llistes obertes i desbloquejades: Cada partit té una llista i es pot escollir quin candidat escollim i es poden barrejar candidats de diferents partits i el seu ordre.
• He d’escollir 3 encara que surtin 4 a cada provincia.

Senadors de designació autonòmica (56 en aquesta legislatura)
• Designats pels parlaments de les CCAA.

• 1 per cada CA i 1 més per cada milió d’habitants de cada CA, per tant la xifra de senadors pot variar.

Question 11

Estatut dels parlamentaris

Answer 11

Conjunt de drets, deures i prerrogatives que tenen els parlamentaris relacionats amb les seves funcions (art. 6 CE) per tal de garantir la funció de representació.

Question 12

Qui pot accedir al càrrec de parlamentari?

Answer 12

Els espanyols majors d’edat, segons la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General) , excepte si la seva situació s’inscriu en alguna de les causes d’inelegibilitat esmentades en art. 70 CE i arts. 6 i 154 LOREG, entre d’altres. Ex: membres de la Família Reial, membres dels diferents òrgans estatals o els condemnats per sentència ferma a pena privativa de llibertat (durant el temps que duri la pena)

Question 13

Les causes d’inelegibilitat

Answer 13

Es refereixen al moment previ a les eleccions i impedeixen ser candidat per trobar-se en una situació personal determinada.

Question 14

Incompatibilitats dels parlamentaris

Answer 14

Es refereix al moment posterior a la celebració de les eleccions. S’haurà d’optar només per una de les dues funcions o càrrecs. Si no opta, suposa una renúncia a seu escó.

Question 15

3 requisits formals per a que el parlamentari electe adquireixi la condició plena de parlamentari

Answer 15

1. Presentació a la Secretaria General de la Cambra de la credencial d’electe expedida per l’administració electoral.
2. La presentació de la seva declaració d’activitats i dels seus béns patrimonials, a l’efecte de possibles incompatibilitats.
3. La prestació de jurament o promesa d’acatar la Constitució

Question 16

Què passa si no s’adquireix la condició plena de parlamentari passades 3 sessions parlamentàries?

Answer 16

El candidat electe no gaudirà dels drets i prerrogatives propis dels parlamentaris.

Question 17

Causes de pèrdua de la condició de parlamentari

Answer 17

• Finalització del mandat (4 anys).
• Renúncia del càrrec.
• Sentència judicial que anul·li l’elecció o la proclamació.
• Mort o incapacitació judicial.
• Condemna o pena d’inhabilitació absoluta o especial per a l’exercici de càrrec públic disposada per sentència judicial ferma.

Question 18

Deures dels parlamentaris

Answer 18

1. Assistir a les sessions plenàries i a les comissions de les quals formen part.
2. Respectar l’ordre, la cortesia i la disciplina parlamentàries.
3. No divulgar les actuacions que reglamentàriament puguin tenir el caràcter de secretes.
4. No invocar la seva condició de parlamentari per a actes mercantils.

Question 19

Prerrogatives dels parlamentaris (irrenunciables)

Answer 19

INVIOLABILITAT (art. 71.1 CE): Exempció de responsabilitat dels parlamentaris per opinions i vots emesos en exercici de les seves funcions. Permanent.

IMMUNITAT (art 71.2 CE): Prohibició de detenció llevat delicte flagrant. No processament llevat autorització de la Cambra. Suplicatori (sol·licitud d’aixecament de la immunitat). Abast temporal.

FUR ESPECIAL (art. 71.3 CE): El Tribunal Suprem és l’únic competent per a jutjar-los.

Question 20

Òrgans de Govern o direcció de les cambres

Answer 20

PRESIDÈNCIA: Màxima autoritat de la Cambra. Escollit per Majoria absoluta entre els seus membres. Funcions: dirigir els debats, fer complir el reglament i interpretar-ho en cas de dubtes, exercir funcions disciplinàries.

MESA: Òrgan rector de la cambra. (President, 4 Vicepresidents CD -2 al Senat- i 4 Secretaris). Cada parlamentari proposa un nom per cada càrrec. Funcions: organització treball parlamentari, admissió a tràmit i qualificació d’escrits, fixar calendari.

JUNTA DE PORTAVEUS: Formada pels portaveus dels diferents grups parlamentaris. La seva funció és la direcció política de la cambra, fixen l’ordre del dia de les sessions plenàries, quins són els temes que s’han de debatre. El vot és ponderat.

Question 21

Òrgans de treball i funcionament de les cambres

Answer 21

PLE: Discussió i aprovació de la majoria d’actes parlamentaris.

COMISSIONS: reprodueixen a petita escala la mateixa composició que tingués el ple (mini ple). Cada diputat ha de formar part d’una comissió (com a mínim). Estan organitzades per matèries.

PONÈNCIA: òrgan intern de les comissions, treball tècnic i polític.

GRUPS PARLAMENTARIS. Agrupació de parlamentaris amb una mateixa ideologia política. Traducció parlamentària de les forces polítiques que es presenten a les eleccions.

DIPUTACIÓ PERMANENT (art. 78 CE): Una per cada cambra. 21 membres designats pels grups parlamentaris. Vetlla per les funcions del ple (cambra) quan no estan reunits (vacacions parlamentàries o dissolució de les cambres).

Question 22

Grups parlamentaris a les cambres

Answer 22

CONGRÈS: Mínim 15 diputats o:
• 5 + 15% vots vàlidament emesos en les circumscripcions presentades (afavoreix partits nacionalistes)
• 5 + 5% vots vàlidament emesos en àmbit nacional

SENAT: Mínim 10 senadors. Grups territorials: mínim 3 senadors, dins de cada Grup Parlamentari

Question 23

Constitució de les cambres

Answer 23

Les cambres es constitueixen, obligatòriament, en el termini de 25 dies després de les eleccions (art. 68.6 CE).

Question 24

Quant duren les cambres?

Answer 24

La legislatura és de 4 anys. Aquest període es pot escurçar però mai es pot ampliar. Finalitzats aquest 4 anys, les cambres s’han de dissoldre automàticament.

Question 25

Tipus de sessions de les cambres

Answer 25

ORDINÀRIES: establertes en dos períodes de sessions a l’any: Setembre-desembre Febrer-juny Gener, juliol i agost ➜ Vacacions parlamentàries EXTRAORDINÀRIES: • Obligatòries: En cas d’estat d’alarma i de convalidació decrets-llei. (ex: estat d’alarma es declara al juliol, les cambres s’han de reunir). • Facultatives: A petició del Govern, del Defensor del Poble o per majoria absoluta dels membres.

Question 26

Funcionament de les cambres

Answer 26

Les sessions són públiques, Per tal que les cambres estiguin reunides es requereix un mínim de diputats. Quòrum (majoria simple [més presents que no presents] de la cambra). La presència pot ser física o telemàtica. Per adoptar acords es requereix majoria simple.

Question 27

Dissolució de les cambres

Answer 27

AUTOMÀTICA: - Finalitza la legislatura - Supòsits d’art. 99 CE / 168 CE PER DECISIÓ DEL PRESIDENT DEL GOVERN: Dissolució anticipada (115 CE). - Prèvia consulta al seu govern - LÍMITS: Si no ha transcorregut 1 any des de l’anterior dissolució o quan s’estigui tramitant una moció de censura. - Noves eleccions: entre 30 i 60 dies. LOREG concreta: als 54 dies següents al decret de convocatòria

Question 28

Funcions de les Corts

Answer 28

Funció legislativa Manifestació del principi de separació de poders Aprovació de les lleis Funció pressupostària Aprovació de la llei de pressupostos. Iniciativa dels pressupostos estatals en mans del govern, amb limitació del dret d’esmena dels parlamentaris (reforça posició del Govern). Funció d’impuls de l’acció política i de govern Parlament com a centre del debat públic. Relació de confiança entre Congrés i govern Participació del Parlament en la funció de direcció política assumida principalment pel Govern Instruments per a l’exercici d’aquesta funció: investidura del president del Govern, resolucions, mocions... Funció de control polític • Control ordinari o control-inspecció: els instruments típics són: les compareixences del Govern, les preguntes, les interpel·lacions i la demanda d’informació. • Control-sanció o exigència de la responsabilitat política del Govern: els instruments són la moció de censura i la qüestió de confiança. Funció electiva dels membres d’altres òrgans (majories qualificades) (ex: President del Govern (investidura))

Question 29

Bicameralisme imperfecte o desigual

Answer 29

Primacia o prevalença del Congrés dels Diputats. Funcions legislativa i pressupostària: - Tramitació inicial (en la majoria de supòsits) del procediment legislatiu pel Congrés - Aixecament del veto interposat pel Senat pel Congrés - Necessitat de majoria absoluta del Congrés per aprovar lleis orgàniques. - Decisió final per majoria de 3/5 del Congrés en reforma constitucional (art. 67 CE) Funció de control polític del Govern: - Intervenció exclusiva del Congrés dels Diputats en els mecanismes de control-sanció. - Intervenció exclusiva del Congrés en convocatòria de referèndum consultiu, convalidació de decret llei, declaració i/o control estat alarma. - Competència exclusiva del Congrés per exigir la responsabilitat criminal del Govern. Funció electiva: - Senat no intervé en investidura

Question 30

Quines són les excepcions a la primacia del Congrés?

Answer 30

Aquelles funcions en relació amb les CCAA.