TÒPICS LITERARIS Flashcards
(28 cards)
Vita flumen
Caràcter fluent de l’existència humana, la vida com un riu, en moviment i transformació continus fins a fondre’s en la mar, la seva mort.
Homo viator
L’home viatger. Caràcter itinerant del viure humà, la vida vista com un viatge sense retorn que aporta saviesa.
Tempus fugit
El temps fuig de forma implacable i tot ho destrueix. La fugacitat de la vida.
Ubi sunt?
On són, què se n’ha fet?; tòpic plantejat en forma de preguntes retòriques que interroguen sobre el destí de persones que ja han mort: només en queda el record.
Carpe diem
Aprofita el moment, agafa’l; és una invitació a gaudir el present abans que l’inevitable pas del temps ens condueixi a la vellesa i a la mort. Res ens assegura un demà.
Vita theatrum// Theatrum mundi
Caràcter representatiu del món i de la vida, entesos com a escenaris dramàtics en què diversos actors -els homes- representen els papers d’una obra ja escrita.
Mal-du-siècle, spleen
Estat de melanconia i tedi que provoca la manca de sentit de la vida. Motiu establert pels romàntics i Baudelaire.
Aurea ateas
L’edat d’or; com l’Arcàdia o el Paradís perdut, expressa l’enyor d’un passat millor.
Aurea mediocritas
Daurat punt mig, elogi de la vida sense excessos, amb només el necessari. És, en part, una lloança a la vida quotidiana.
Omnia mors aequat
La mort igualatoria, que no fa distincions socials, és igual per a tots.
Memento mori
Recorda que moriràs, caràcter alliçonador de la mort perquè ens recorda la fragilitat de l’ésser humà.
Collige, virgo, rosas
Agafa les roses, noia. És una variant del tòpic Carpe Diem dedicat a la joventut de les noies a qui se les anima a aprofitar-la.
Vanitas Vanitatum
Vanitat de vanitats; caràcter il·lusori de la vida humana i les aparences que ens fa creure que tot té un sentit però que no és més que una vanitat que comporta patiment.
Cotidie morimur
Cada dia morim; la vida no és cap altra cosa que un camí cap a la mort.
Vulnus amoris
La ferida de l’amor, dolorosa i dolça alhora.
Furor amoris
La bogeria de l’amor, que també s’ha comparat amb una malaltia.
Flamma amoris// Ignis amoris
La flama de l’amor que crema per dintre.
Militia amoris
La guerra de l’amor és un tòpic que entén l’amor com una conquesta. Els poemes i texts que es deriven d’aquest tòpic són habitualment de caire bèl·lic.
Foedus amoris
El pacte d’amor, és un jurament de fidelitat entre els amants que converteix l’enamorat en un servidor de l’estimada. És un tòpic molt freqüent de la poesia trobadoresca.
Donna angelicata
Dona de naturalesa angèlica, Ideal femení que encarna la puresa, la bellesa espiritual i la virtut; guia a l’ànima cap al diví. motiu creat pels poetes italians stilnovistes.
Descriptio puellae
La descripció de la noia habitualment estereotipada amb els costums de l’època. seguint un ordre descendent: cap, coll, mans…
Odi et amor
Odio i estimo; és la confusió de l’amor ambigu entre dos oposats.
Locus amoenus
Lloc agradable o idíl·lic. Model de paisatge establert pel poeta llatí Virgili: un prat assolellat, creuat per un riu d’aigües clares. Normalment relacionat amb el sentiment amorós.
Beatus ille
Feliç aquell. Inici d’un poema d’Horaci que exalça la vida en contacte amb la natura, lluny dels negocis, de la guerra, de les preocupacions…
