XUNGUES Flashcards
(379 cards)
L’Administració pública actua:
a) Amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret.
b) Amb submissió plena a la llei i al dret.
c) Amb la única submissió a la llei i al dret.
d) Amb submissió plena a la Constitució.
b) Amb submissió plena a la llei i al dret.
De conformitat amb l’article 103 de la Constitució, es regularan per llei:
a) El règim de nomenaments dels funcionaris públics.
b) Totes les respostes són correctes.
c) Les peculiaritats del sistema sanitari del personal laboral.
d) El sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions dels funcionaris públics.
d) El sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions dels funcionaris públics.
Qui presideix el Consell de Ministres?
a) El ministre de la Presidència.
b) El president del Govern.
c) El president del Govern, llevat dels supòsits de presència del rei.
d) El ministre de la Presidència, en absència del president del Govern.
c) El president del Govern, llevat dels supòsits de presència del rei.
Quin dels òrgans següents no és un òrgan de col·laboració i de suport al Govern?
a) La Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris.
b) Els gabinets.
c) Els secretaris d’Estat.
d) Els secretaris generals tècnics.
d) Els secretaris generals tècnics.
D’acord amb la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, entre les funcions del Secretariat del Govern no està:
a) Vetlar per la publicació correcta de les disposicions i les normes del Govern que s’han d’inserir en el Butlletí Oficial de l’Estat.
b) Col·laborar amb les secretaries tècniques de les comissions delegades del Govern.
c) Assistir al ministre secretari del Consell de ministres.
d) Assistir als ministeris en el control de la seva eficàcia
d) Assistir als ministeris en el control de la seva eficàcia
De la seva gestió política, el Govern respon:
a) Individualment davant les cambres.
b) Solidàriament davant les Corts Generals.
c) Solidàriament davant el Congrés dels Diputats.
d) Mancomunadament davant les Corts Generals.
c) Solidàriament davant el Congrés dels Diputats.
Senyalau la resposta correcta. En relació amb la la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, de l’article 115 de la Constitució:
a) No serà procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l’anterior, llevat del que disposa l’article 99.5 o durant la vigència dels estats d’alarma, excepció o setge.
b) En cap cas serà procedent una nova dissolució fins que transcorri un any des de l’anterior.
c) No serà procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l’anterior, llevat del que disposa l’article 99.5.
d) En cap cas serà procedent una nova dissolució abans que transcorrin sis mesos des de l’anterior.
c) No serà procedent una nova dissolució abans que transcorri un any des de l’anterior, llevat del que disposa l’article 99.5.
Els estats d’alarma, d’excepció i de setge es regularan mitjançant una llei orgànica, així com:
a) La suspensió d’algun dels poders de l’Estat.
b) Les competències i limitacions corresponents.
c) Les funcions assumides pels òrgans estatals durant la seva vigència.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
b) Les competències i limitacions corresponents.
El Decret que acordi l’estat d’alarma determinarà:
a) Els drets i les llibertats que quedaran suspesos durant el temps de la declaració.
b) L’àmbit territorial al qual s’estenen els efectes de la declaració.
c) L’autoritat que exerciran els poders de l’Estat en l’àmbit territorial afectat.
d) Totes les respostes anteriors són correctes
b) L’àmbit territorial al qual s’estenen els efectes de la declaració.
L’autorització i la proclamació de l’estat d’excepció haurà de determinar de manera expressa:
a) Els seus efectes.
b) Totes les respostes són correctes.
c) La seva durada.
d) L’àmbit territorial al qual s’estén
b) Totes les respostes són correctes.
Senyalau la resposta correcta. El subdelegat del Govern, on n’hi hagi:
a) Assumeix la representació del Govern en el territori de la comunitat autònoma.
b) Depèn directament de la Presidència del Govern.
c) És nomenat per un període màxim de dos anys entre persones de reconeguda competència professional.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.
D’acord amb la Constitució espanyola, poden accedir a l’autogovern i constituir-se en comunitat autònoma:
a) Les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica.
b) Les províncies amb característiques històriques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica, cultural o econòmica.
c) Les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat cultural històrica.
d) Les províncies, els territoris insulars i les províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes.
a) Les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica. b
Pel que fa als convenis entre comunitats autònomes, la Constitució estableix:
a) Que és imprescindible l’autorització de les Corts Generals quan es tracti de convenis per a la gestió i prestació de serveis propis de les comunitats que duen a terme el conveni.
b) Que només es comuniquen al Congrés dels Diputats si es tracta de convenis distints dels de gestió i prestació de serveis propis.
c) Que els ha d’autoritzar el Congrés dels Diputats amb independència de l’objecte del conveni.
d) Que s’han de comunicar a les Corts Generals quan es tracti de convenis per a la gestió i prestació de serveis propis de les comunitats que duen a terme el conveni.
d) Que s’han de comunicar a les Corts Generals quan es tracti de convenis per a la gestió i prestació de serveis propis de les comunitats que duen a terme el conveni.
La Constitució espanyola defineix els estatuts d’autonomia:
a) Com la norma fundacional bàsica de cada comunitat autònoma.
b) Com la norma orgànica bàsica de cada comunitat autònoma.
c) Com la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma.
d) Com la norma institucional bàsica de les regions i nacionalitats que han accedit a l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució.
c) Com la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma.
Respecte de les competències exclusives de l’Estat que estableix l’article 149:
a) Les comunitats autònomes no poden ostentar cap facultat.
b) Les comunitats autònomes poden dictar normes legislatives, per a si mateixes, en el marc dels principis, bases i directrius fixades per una llei estatal, sempre que les Corts Generals els atribueixin aquesta facultat.
c) Les comunitats autònomes tenen competències de desplegament normatiu, si la competència estatal exclusiva és sobre les bases.
d) Els estatuts d’autonomia poden assumir-ne algunes en virtut del principi dispositiu.
c) Les comunitats autònomes tenen competències de desplegament normatiu, si la competència estatal exclusiva és sobre les bases.
D’acord amb el sistema de distribució competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes, podem distingir les matèries següents:
a) Matèries que corresponen exclusivament a l’Estat; matèries en què l’Estat legisla i les comunitats autònomes executen aquesta legislació; i matèries que corresponen exclusivament a les comunitats autònomes.
b) Matèries que corresponen exclusivament a l’Estat; matèries en què l’Estat legisla i les comunitats autònomes executen aquesta legislació; matèries en què l’Estat aprova la legislació bàsica, mentre que el desenvolupament legislatiu i l’execució correspon a les comunitats autònomes, i matèries que corresponen exclusivament a les comunitats autònomes.
c) Hi ha matèries en què l’Estat i les comunitats autònomes tenen indistintament competències legislatives i executives.
d) Les respostes b) i c) són correctes.
d) Les respostes b) i c) són correctes.
Pel que fa al sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes trobam:
a) Les competències exclusives de l’Estat, d’acord amb l’article 148 de la Constitució.
b) Les competències que poden ser assumides per les comunitats autònomes, segons l’article 149 de la Constitució.
c) La resta de competències, de les quals la facultat o la matèria no s’esmenta expressament com a exclusiva de l’Estat, que poden ser assumides per les comunitats autònomes, segons l’apartat 3 de l’article 149 de la Constitució.
d) Totes les respostes són correctes.
c) La resta de competències, de les quals la facultat o la matèria no s’esmenta expressament com a exclusiva de l’Estat, que poden ser assumides per les comunitats autònomes, segons l’apartat 3 de l’article 149 de la Constitució
Son competències compartides:
a) Aquelles en què les facultats d’Estat i comunitats autònomes són coincidents.
b) Aquelles en què els estatuts d’autonomia els atribueixi aquest caràcter.
c) Aquelles en què la Constitució atribueix a l’Estat la funció legislativa i a les comunitats autònomes únicament la funció executiva.
d) Aquelles en què determinades facultats corresponen a l’Estat i d’altres corresponen a les comunitats autònomes.
d) Aquelles en què determinades facultats corresponen a l’Estat i d’altres corresponen a les comunitats autònomes.
Quina d’aquestes competències és exclusiva de l’Estat:
a) L’assistència social.
b) La determinació de les fonts del dret, amb respecte a les normes de dret foral o especial.
c) La determinació de les fonts del dret, excepte les normes autonòmiques, cas en el qual la competència correspon a la comunitat autònoma.
d) Els ports i aeroports esportius.
b) La determinació de les fonts del dret, amb respecte a les normes de dret foral o especial.
Quina de les següents competències correspon a l’Estat, segons la Constitució espanyola?
a) Les alteracions dels termes municipals compresos en el territori de les comunitats autònomes.
b) El foment i la coordinació general de la recerca científica i tècnica.
c) L’ordenació del territori, l’urbanisme i l’habitatge.
d) L’agricultura i la ramaderia, d’acord amb l’ordenació general de l’economia
b) El foment i la coordinació general de la recerca científica i tècnica.
És possible que les comunitats autònomes legislin sobre les relacions laborals de treballadors i empresaris radicats en el territori respectiu?
a) Sí, perquè es tracta d’una competència compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes.
b) Sí, perquè les comunitats autònomes tenen competències de desenvolupament en matèria laboral.
c) No, es tracta d’una competència exclusiva de l’Estat; les comunitats autònomes només tenen competències d’execució.
d) No, llevat que ho hagin assumit en els estatuts d’autonomia corresponents.
c) No, es tracta d’una competència exclusiva de l’Estat; les comunitats autònomes només tenen competències d’execució.
A qui correspon la competència en matèria de legislació processal?
a) A l’Estat, com a competència exclusiva, inclosa l’execució en el territori de les comunitats autònomes.
b) A l’Estat, com a competència exclusiva.
c) A les comunitats autònomes en cas d’haver-se recollit en els respectius estatuts d’autonomia.
d) A les comunitats autònomes pel que fa a la normativa de desenvolupament.
b) A l’Estat, com a competència exclusiva.
Mitjançant quin instrument de l’Estat pot una comunitat autònoma assumir competències en matèria de justícia?
a) Mitjançant una llei marc.
b) Mitjançant una llei ordinària.
c) Mitjançant una llei d’harmonització.
d) Mitjançant una llei orgànica.
d) Mitjançant una llei orgànica.
Senyalau la resposta correcta:
a) Les comunitats autònomes poden convocar referèndums en el seu territori.
b) Les comunitats autònomes poden convocar referèndums sempre que la consulta no afecti les institucions d’autogovern.
c) La competència per autoritzar convocatòries de consultes populars per via d’un referèndum correspon sempre a l’Estat.
d) La Constitució no preveu aquesta competència en el títol VIII
c) La competència per autoritzar convocatòries de consultes populars per via d’un referèndum correspon sempre a l’Estat.