filosofy Flashcards
Què es la metafiísica
Branca de filosofia que pregunta sobre realitat. Terme original d’aristòtil, pero sorgeix abans. Metafísica prové de “alló més enllà de la física” metaforic i literal per la posicio a les llibreries.
Idea original de l’arkhé. Tales pensa que es aigua, anaxímenes pensa que es l’aire.
Pare de la metafísica
Parmènides escriu un poema on es mostra dues maneres d’accedir a coneixement, per els sentits, (aparença) i per la raó (realitat)
Se li dona importància al ser, ja que si és, no pot no ser.
Plató
Succeeix Parmènides. Aprofundeix les vies de coneixement (dualisme epistemològic). Després sogeix el dualisme ontològic, que tracta sobre la teoria de les idees de Platò.
Aristòtil
Creador del terme metafísica. Ja que tot subjecte té predicats, va crear els predicats en forma de categories, maneres en que es pot presentar l’esser. substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, possessió, acció i passió.
Problemes dels universals
Com formem els conceptes generals o universals? Són reals els conceptes?
Realisme: Conceptes universals reals. Són pre-establerts
Conceptualisme: Ocamo: Sí que existeix conceptes universals però només a la ment, no fora d’ella.
Nominalisme: Conceptes universals son noms, etiquetes, convencions socials. No es sap quin valor tenen.
Tres bases de la realitat i el present de la metafísica.
Descartes consta tres principis: El jo que pensa, Déu i el mon exterior a mi.
Les qüestions de la metafísica són part del nostre patrimoni culural. Ara té significat alternatiu espiritualiste, esotèric i ocultista
Tres grans temes metafísica
Mon exterior, deu, jo que pensa
Món exterior
Es parla sobre l’essèncie de les coses, que fa que una cosa sigui aquesta. Com que poden variar en tots els sentits, ha d’haver un “no sé què” inexplicable que fa que sigui el que és, segons John Locke.
Després està la causa-efecte, postura tradicional metafísica. Aquesta s’ha fet servir per a probar l’existència de deu.
Ànima, jo, consciència
Concepte d’ànima sempre present potser per el coneixement de la mort. Aquesta por ens fa desitjar una altra vida immortal plena i feliç. Dualisme antropològic: Cos i ànima, que treavessa reencarnacions fins la purificació final.
Plató afegeix que aquesta serveix d’intermediaria entre els dos mons, que havia d’aprendre l’oblidat. Cristianisme en fa ús per establir una sèrie de valors a seguir.
Descartes porta el jo equivalent a l’ànima i l’essència de la nostra identitat. Jo primera veritat i roman invariable a pesar dels canvis de l’individu. Jo i consciència son sinonims.
Déu
Una idea recurrent a l’humanitat per explicar el que no es coneix. Entesos com serss sobrenaturals, creadors i perfectes. Així no era amb els grecs. Els deus no eren models, ni eren creadors a partir del no-res. Els grecs pensaben que del no-res no es pot crear res.
Cristianisme introdueix a creador totpoderos. Ens dona lliure albir per a però castiga el mal ús. Argument ontològic, un esser perfecte ha d’existir, perqué sino sería imperfecte al no exsistir.
Tautologia (argument que s’explica per sí sol, sobint sobra)
Panteisme: Deu és l’univers
Deisme: deu crea pero després no intervé, relacio entre deu i individu no pasa per església.
Totes són teisme.
Agnosticisme: No es pot probar l’existencia o no existència de déu, ex Hume. No es pot probar més enllà de la física.
Ateisme: Nega existència de Déu. “La no-existència d’una cosa no té necessitat de proves, s’ha de provar l’existència”. Totom és ateu al neixer perqué no tenen idea de déu. Fer el bé està a l’individu, no Déu. Ex Marx Nietzsche.
Set en contra
Guillem d’Occam
David Hume
Immanuel Kant
Karl Marx
Friedrich Nietzsche
Ludwig Wittgenstein
Alfred Ayer
Guillem d’Occam
Conceptualista, universals existents entre individus particulars.
Navalla d’Occam, el més simple és més precís. Separa la raó i la fe. Cada àmbit té qüestions diferents. Déu pertany a la fe.
David Hume
Diu que causalitat per experiència no té perqué ser sempre així. Idees racionals sí que es poden mantenir. Això fa que l’argument de Déu és invalid.
Hume diu que l’essència no té fonament, només és pot afirmar a partir de les impressions sensibles.
En quant a jo, Hume argumenta que no existeix ja que canvia constantment, i si no fós per les memòries que mantenen contínuitat, el jo no existeix com per els malalts d’alzhèimer.
Immanuel Kant
Kant segueix a Hume i diu que coneixement científic necessita impressions sensibles. Metafísica no pot ser disciplina científica. Sensible és el límit del coneixement.
Humà té tendència a fer aquestes preguntes, compara amb un colom que vola massa alt i per falta d’aire cau.
Noümen: autèntica realitat, inaccessible al coneixement, insuperable.
Ànima, deu i llibertat humana part pasan a ser postulats de la raó pràctica per raons morals.
Categories unifiquen, organitzen i donen sentit a dades caòtiques de l’experiència sensible. Categoria de causalitat és una categoria mental, no sensible, que ordenen esdeveniments per donar sentit.
Karl Marx
La metafísica justifica el ordre social actual injust amb priviligiats i no privilegiats. És una eina per mantenir el poder a les mans de la minoria poderosa. Marx vol crear una consciencia de les classes per lluitar en contra i abolir el sistema i la alienació (separació del treballador i el producte)
