Medi Natural: Tot floreix Flashcards

1
Q

Què és un hàbitat?

A

Lloc amb les condicions adequades per a que els èssers vius creixin i es reprodueixen amb normalitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Per quines causes es pot trasformar un hàbitat natural?

A

Per causes naturals com vendavals, huracans, terratrèmols…

Per causes humanes com incendis, tala de boscos, extracció de roques, escombraries, contaminació, construccions…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Què passa quan un hàbitat natural es destrueix

A

Els èssers vius que hi habiten marxen a altres indrets perquè no troben el que necessiten

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Què és la flora?

A

És el conjunt d’arbres, arbustos i plantes que viuen en un hàbitat

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Tipus principals de flora segons la comarca

A

Flora de les comarques de muntanya, flora de les comarques de costa i flora de les comarques d’interior

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Flora de comarques de muntanya

A
  • Als pics de les muntanyes no hi ha boscos perque estan coberts de neu i el vent bufa fort. A la primavera i l’estiu podem trobar prats alpins.
  • A la part del mig hi ha boscos de pi negre i avets (són arbres de fulla perenne)
  • Al peu de la muntanya com no fa tan fred els boscos son de fulla caduca, am faigs,roures i castanyers.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Flora de comarques d’interior

A
  • Zona del bosc mediterrani format per alzines, pi blanc i ric sotabosc de garriga amb garric, llentiscle i esbarzers.
  • Zona estepària amb herbes i matolls baixos com romaní i farigola
  • Zona més húmida a les ribes dels rius, amb vegetació de ribera com oms i àlbers.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Flora de comarques costaneres

A

Boscos d’alzina surera, de pi pinyoner i de pi blanc (amb fulles dures)
Sotabosc format per arbustos com el romaní, el llentiscle o el margalló.
Al fons del mar: posidònies

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Què és la reproducció?

A

És una funció vital dels èssers vius, gràcies a la qual neixen nous èssers vius i així no s’extingueix la espècie

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Classificació dels animals segons es reprodueixin

A

Poden ser vivípars, ovípars o ovovivípars

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Com es reprodueixen els animals vivípars?

A

Neixen després d’haver-se format un temps al ventre de la mare.
Per exemple, tots els mamífers, algunes especies de tauró.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Ovípars

A

Neixen dels ous postos per les mares, que poden ser enterrats o incubats
Per exemple les aus.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Ovovivípars

A

Neixen d’un ou guardat a l’interior de la mare fins que neix.
Per exemple, alguns taurons i altres peixos, alguns rèptils i animals invertebrats.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

Reproducció de les plantes amb flor

A

La flor és l’òrgan reproductor de moltes plantes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Parts de la flor

A

Pètals, corol·la, sèpals, calze, estams, pistil, òvul

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

Pètals

A

Fulles de colors que protegeixen l’interior de la flor

17
Q

Corol·la

A

Conjunt de tots els pètals

18
Q

Sèpals

A

Fulles verdes que uneixen la corol·la amb la tija

19
Q

Calze

A

Conjunt de tots els sèpals

20
Q

Estams

A

Part de la flor on hi ha els grans de pol·len.

El pol·len és com un polsim.

21
Q

Pistil

A

Part central de la flor que conté els òvuls

22
Q

Pol·linització

A

El pol·len dels estams de les flors es diposita dins del pistil i arriba als òvuls.
Pot arribar pel vent o pels insectes.

23
Q

Què passa un cop es pol·linitza la flor

A

La flor és fecundada. El pistil va creixent i forma el fruit. Més endevant la flor es marceix i perd els pètals. Finalment el fruit creix, madura i es formen les llavors.

24
Q

On tenen les llavors els fruits?

A

Alguns les tenen a l’interior, com els prèssecs, cireres…

Altres els tenen per fora, com les maduixes.

25
Q

Què necessita una llavor per germinar?

A

Necessita entrar en contacte amb la terra

26
Q

Com pot una llavor per entrar en contacte amb la terra?

A
  • Per aire: fruits amb llavors adaptades per ser transportades pel vent
  • Per l’aigua. hi ha llavors que cauen a l’aigua i són transportades fins que toquen a terra.
  • Per adhesió: alguns fruits s’enganxen al pèl dels animals
  • Per expulsió: els animals mengen els fruits i expulsen les llavors amb els seus excrements
27
Q

Què és la nutrició?

A

Cal alimentar-se, respirar i eliminar residus.

28
Q

Classificació dels animals segons la nutrició

A

Herbívors, carnívors i omnívors.

29
Q

Herbívors

A

Mengen plantes

30
Q

Carnívors

A

Mengen altres animals

31
Q

Omnívors

A

Mengen tant animals com plantes.

Per exemple el porc.

32
Q

Nutrició de les plantes

A

Les plantes fabriquen el seu propi aliment.

  1. Les arrels capten de la terra aigua i sals mi.nerals i es forma la saba bruta que puja per la tija fins les fulles.
  2. Les fulles capten el diòxid de carboni que entra en contacte amb la saba bruta.
  3. Gràcies a la llum del sol, la saba bruta es transforma en saba elaborada, que és l’aliment de la planta.
  4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta a través dels teixits vasculars.
  5. Es desprèn oxígen.
33
Q

Agricultura

A

Activitat que consisteix en cultivar fruites, verdures, cereals per obtenir l’aliment.
Per exemple, d’horta, vinyes, oliveres, arbres fruiters, de cereals i de farratges.

34
Q

Tipus de cultiu segons la quantitat d’aigua

A

De secà o de regadiu.
Secà: Oliveres, cereals, ceps.
Regadiu: horts, arbrers fruiters, d’arròs.

35
Q

Ramaderia

A

Activitat que permet reproduir animals per obtenir aliment i altres productes.

36
Q

Tipus de ramaderia

A
  • Ramaderia intensiva quan els animals neixen i creixen en granges (per exemple, pollastres, conills…)
  • Ramaderia extensiva quan els animals es reprodueixen en llibertat i pasturen en ramats pel camp o muntanya.