filosofydflks Flashcards
Context històric naixement filo.
Desenvolupament comercial (intercanvis inclouen idees)
Poleis (ciutats autartiques (polis singular))
Alfabet fenici.
Mite i logos
Pas del mite al logos. Hi ha un moment en que logos (mensament racional) questiona el mite (pensament mític)
Pensament mític:Natura arbritària, control diví, imprevisible, dogmàtic incontrastable, depen segons la cultura.
Pensament racional:Natura amb ordre necessari, lleis, prediccions, discurs crític i contrastable, universal.
Primers filosofs.
Falta textos. Temes naturals natura=physis, anomenats físics. També es poden denominar com presocràtics (no necessariament temporal, sino intelectual)
Es centren en fenomens naturals mentre que Sòcrates “va baixar la filosofia del cel a la terra”, assumptes humans.
Thaumasia cap a els patrons que té la natura. Hi ha canvi pero hi ha certa permanència. Vol dir que hi ha un fons comú, arkhé (allo primer, allo que regeix sobre la resta (llei, principi ontològic, jerarquia de ser i arkhé es situa a sobre de tot) i allò del que les cosas estan fetes)
Dos pensaments segons l’arkhé: monisme i pluralisme.
Monisme, escola de milet
Colònia grega, viuenels tres primers físics.
Tales: Considerat primer filòsof, un dels set savis de Grècia. Viatja molt, a Mesopotàmia i Egipte va aprendre geometria i astronomia. Crea teoremes matemàtics i va predir un eclipsi. Aigua arkhé. Aigua és aliment de totes les coses, és humit i les llavors de totes les coses són humides. “Tot està ple de déus” (hilezoisme). Tales defensa que totes les coses tenen ànima.
Anaximandre: Deixeble de Tales. Té un gnòmon (instrument per mesurar l’altura del sol). Va dibuixar el primer mapa del món, construir una esfera amb els astres. Escriu Peri physeos. Arké és apeiron (il·limitat, infinit, sense determinació). Si arké és principi de tot, no pot ser res determinat. Coses originen i es destrueixen en el mateix lloc. Cicle sortida entrada és un ordre necessari, tot neix i mor. El que surt d’apeiron torna a l’apeiron. Aquest equilibri es justícia, desequilibri és injusticia. Tot s’esdevé “segons l’ordenació del temps”.
Anaxímenes: Deixeble anaximandre. Arkhé és l’aire (infinit però no indeterminat). La nostra ànima és el nostre alè. Si l’anima és aire, aire és la vida al mon. Diu que per condensació, l’aire passa a ser aigua, gel, terra i pedres. I per refració passa a ser foc.
Escola pitagorica.
Grup al voltant de Pitàgores al segle VI aC. Pitagores probablement va coneixer anaximandre. Viatja a Egipte Babilònia i India. S’estableix a Magna Grècia. Funda una secta vegetariana i ascètica. Primer en referir-se a si mateix com filòsof. Es diu que podia estar en dos llocs alhora o que es va reencarnar 20 vegades. Es va identificar com fill d’Apol·lo. Gran matemàtic. Matemàtiques són l’extructura de l’univers. Arkhé és nombre, la unitat. De unitat a dualitat, crea segment, amb tres cre superficie de figura plana, amb quatre determinació completa. 10 és nombre perfecte (1+2+3+4) Tetraktys. Pensaments que influiran a Plató son: Interpretació de realitat a partir de dicotomies irreductibles (dues bandes, una superior a l’altra) i immortalitat i transmigració de lànima. (Soma sema, cos, tomba, anima empresonada)
Heràclit vs Parmènides.
Heràclit neix a Èfes VI aC. Familia aristocràtica. “El fosc” per la seva manera d’excriure díficil de entendre. Tesi “tot flueix” panta rei. Realittat és dinamisme, canvi i esdevenir. “No pots banyar-te dues vegades en el mateix riu”. Arkhé és el foc, sentit metaforic del canvi. El canvi com a principi. Moviment de la lluita entre contraris. Hi ha un ordre a aquesta lluita anomenada logos, que impedeix que cap contrari s’imposi per sobre de l’altre.
Parmènides, nascuta a Nàpols, escriu Peri physeos. En un poema troba a la deessa Dike (Justícia) que li explica dues vies. Veritat (aletheie, és i no pot no ser) i opinio (doxa, no és i no pot ser).
Principi identitat “el ser és i el no ser no és”
Principi de no contradicció “el ser no pot ser i no ser alhora”.
Via opinió és erronea pero molts mortals transiten aquella via.
El ser és etern, continu, indivisible, immòbil, únic i limitat (limitat és considera positiu, perfecció.)
Ser té forma esfèrica.
Aquest pensament desfà el pensament monista ja que nega l’esdevenir (implica canvi, moviment i pluralitat) contra pitagorics (nega dualisme) contra milesis (nega el canvi).
Zenó d’Elea (deixeble) crea paradoxes o apories per intentar argumentar.
Pluralistes
A partir de l’unitat no pot sorgir la pluralitat, existència ha de venir de pluralitat, combinacions.
Empèdocles d’Agrigent: Neix a Agrigent VI, defensa que hi ha 4 arrels (foc, aire, aigua i terra), posteriorment elements. A partir de la barreja sorgeixen les coses. Agent barreja és amor (philia) i separació és l’odi (neikos), actuen ciclicament.
Anaxàgores de Clazomene.
500 aC a Clazomene, pero va viure a Aenes. Essers es componen de llavors, Aristotil les dirà homeomeries (parts iguals). Totes les coses tenen mateixa composició però el balanç d’aquestes donen differents propietats. Agent de moviment és “nous” no és barrejat de res ni amb res ni és res determinat. Només intervé al principi.
Atomistes.
Leucip de Milet i Demòcrit d’Abera. Atoms i buit. Atoms tenen diferents formes i mides, no neixen ni moren ni canvien en si mateixos i son il·limitats. Moviment constant i es xoquen, uneixen i spearen. El buit fa que es pugin moure, també és infinit. NO té agent “to automaton”, automoviment, no té causa. Anticipen el mecanisme.
Sofistes:
Extrangers que no podien participar a la política directament. Dominaven l’art de parlar, l’oratoria i la de persuadir, retòrica. Sofista prové de savi o expert. Conjunt heterogeni de pensadors extrangers, culties i oradors. “Mestres de virtut i de l’art de l’oratoria” a canvi de molts diners. Influien als seus deixebles per participar indirectament en política. Pensament relativista i escèptic. Radicalització de panta rei de Heràclit. Tot canvia per tant, no es pot coneixer res: escpeticisme. Conjunt de normes legals i morals (nomos) oposada a physis. La natura és la mateixa per tothom, per tant les normes haurien de ser les mateixes, pero no ho son: Relativisme. Estrategia erística, preguntes tancades amb intenció de fer que es contradiguin. Mal vist per Plató, Aristòtil etc.
Protàgores d’Abdera.
“De totes les coses, l’ésser humà és la mesura”. Les coses no són res més que allò que els humans veiem en elles o diem d’elles. No hi ha una veritat sobre les coses independent a la nostra mirada. Antropocentric. Si es considera al humà com individual, hi hauria tantes mesures com individus. Aquesta és la interpretació de Plató al Teetet. Si ens considera en general, es refereix a cada societat o al gènere humà. Cada polis té una mesura o hi ha una mesura comuna per a tots els humans, pero relativa als humans, no a les coses. Conclusió: tot és relatiu a l’ésser humà i noés i ha una manera legítima i valida per a aquest.
Gòrgies de Leontinos
ciutat siciliana de Leotinos envia ambaixada a Atenes per a demanar ajud, al capdavant arriba un gran orador, Gòrgies. Pensa que gràcies a l’art de la paraula, qualsevol tesi és demostrable. Paraula és un poderós tirà, llenguatge un instrument de manipulació. Res no existeix, i si existeix no es pot coneixer, i si fós ambes, no podria ser comunicable. Escèptic, nega la posibilitat del coneixement.
Sòcrates.
No va escriure res, el que es sap es sap per els deixebles directes (Plató, Xenofont i Aristòtil). Va viure a atenes s V aC. Pare escultor i mare llevadora. Virtud temprança, mantenia el cos pur per mantenir l’ànima pura. Caminava descalç. Sortia al carrer i interrogava a la gent. Un oracle el va declarar l’individu més savi de la ciutat. Sòcrates es va sorprendre, i va decidir investigar. Va interrogar a més savis i van ser Incapaços de contestar. Descobreix que ningú és savi, i ell és més savi perque sap que “només sé que no sé res”. Es va guanyar molts enemics i el van sentenciar a mort. Sòcrates havia sigut un gran defensor de les lleis de la ciutat, va tenir l’oportunitat d’escapar pero va decidir morir.
El seu pensament va portar la filosofia “del ceel a la terra”, porta filo cap a questions humanes. Criticava als físics. Cal coneixer-se a un mateix abans de coneixer cap altra cosa. Socrates tenia objectiu viure una vida excel·lent, la millor (aristós) i més virtuosa (areté). Cal aprendre distingir el bé del mal. Intel·lectualisme moral. Si es fa un mal és per ignorania. Per saber què és el be, el bé ha de ser un valor absolut que podem conèixer. S’oposa als Sofistes i el seu relativisme i escepticisme. Normes i valors morals absoluts, independents. Posade per déus, qui no les compleixi sera castigat. Sòcratés té un mètode de diàleg, investigació comuna cap a la veritat, no per ridiculitzar. “Dialèctic”. Dos fases, la primera consisteix en ironia. Es presenta com ignorant i fa que l’altre s’adoni que també ho és. A la segona fase, “maièutica”, en homenatge a la profesió de la seva mare, és inductia, de l’exemple concret a la definició general. Per saber quà és la justícia, cal partir de casos específicos.
Plató: Intro: Vida i obra
Va neixer durant la guerra de Peloponès 427, mor al 347. Sobrenom Plató (ample d’espatlles) Família important, pare descendent de reis, mare emparentada abm Soló. Dos tiets par del govern dels 30 tirants. Volia sér políticc fins que van matar a Sòcrates. No era democràcia, era demagògia, sistema polític on tot val mentre sigui defensat per la majoria. Vol trobar el concepte de Bé necessari i absolut. En els seus viatjes va conèixer a Euclides, qui li va ensenyar l’erística, que faria servir per desemmascarar les trampes sofistes. Teodor, a cirene, va estudiar matemàtiques. A crotona i tarent va estar amb pitagòrics, més mates i música, astronomia, política i mística. A siracusa va intentar influir al tirà Dionís I, va fallar. Funda una escola, Acadèmia “ningú entri aquí que no sàpiga matemàtiques”. Intenta influir a Dionis II, falla i torna a Atenes a ensenyar fins que mor.
Obra: Joventud Influenciat per socrates, dialegs sobre temas importants per la cultura gregua. “Apologia de Sòcrates”
Transició, problemes polítics
Maduresa, Fedó, Banquet, República, Fedre
Vellesa, posa a prova la seva obra i planteja temes complexos. Permènides, Sofista…
Intenta resoldre els debats entre Parmènides i eràclet (penmanència i canvi) i Socrates i Sofistes (existència valors absoluts). Reconeix que hi ha canvi, però no admet que no hi hagi rés constant ni que totes les opinions siguin igual de vàlides, hi ha una cosa mes enllà de la realitat, uns valors absoluts. Crea la teoria de les idees, primer sistema filosòfic que s’aplica a molts ambits.
Plató: Dualisme metafísic.
Tota la seva filosofia es basa en la seva metafísica. Idees independents del que nosaltres pensem. Cada cosa té un prototip, idea (eidos, traduit com “forma”). Essència és allò que defineix i és comú a tots els objectes de la mateixa classe. Les idees no són materials, no són enllóc (lloc supracelest). Idees pertanyen a una realitat diferent de la nostra(dualisme metafísic). Món sensible, material, corruptible, sotmés a canvi i moviment, món intel·ligible és immaterial, increades, indestructibles, immutables, eternes. Món sensible el que Heràclit es referia i món intel·ligible és refereix al ser de Parmènides. Les coses s’accedeixen per els sentits i les idees, amb més dificultad, amb l’intel·lgència. Coses “reflexions” de les idees. Dependència ontològica(si no hi ha idees no existeixen les coses) i epistemològica (no coneixem l’objecte sense coneixer l’idea). Jerarquia d’idees on el Bé es troba al pic. El bé és el Sol, otorga intel·ligibilitat a les idees,bé més enllà del ser.
Plató: Dualisme antropològic
Anima cos. Anima ens fa aptes a poder contemplar el món intel·ligible, anima prové d’allà i un cos material. Humà és un ésser intermig. Anima immortal impulsada cap a idees, cos la subjecta a les seves necessitats, Anima no necessita el cos pero el cos necessita l’anima. Anima presonera al cos (soma sema dels pitagòrics) Cos obliga a l’anima a veure a través dels sentits. La contamina ambles necessitats. Anima ha de mantenir-se allunyada del cos per ser pura, ha de filosofar (diàleg interior de l’ànima amb sí mateixa). Cos mor -> anima lliure, si és pura ascendeix, si no es reencarna. Filosofia prepara per la mort. Transmigració de l’anima pitagòrica (metempsicosis).
Plató: Arguments immortalitat ànima.
Trobats al fedó
Argument contraris: Allò amb contrari origina a partir d’aquest. Per originar calor, a d’haver fred, i per originar fred ha d’haver calor. Per morir hem d’estar vius, i per viure hem agut d’estar morts. Anima preexisteix al cos. Si no res no es generaria.
Argument basat en comparació amb les idees: Idees i coses, ànima i cos. Com que les idees són immaterials, l’anima ho és, i no son subjectes a la corrupció i canvi, no pot morir.
Argument de l’anima com a principi vital: Certes idees exclouen altres. Tres exclou als parells, foc exlou al fred, encara que no siguin directament contraris. Certes idees porten amb si certes altres, tres porta imparells i foc calor. Ànima porta la idea de vida i exclou a la mort.
Argument de la reminiscència. Reconeixem les coses belles, això passa perquè en un moment anterior hem tingut contacte amb la idea de Bellesa. Ha hagut de passar abans que fem ús dels sentits, un moment en que l’anima existia sense el cos.
Plató: El coneixement.
Nivells de coneixement:
Doxa: (Correspon al món sensible) no té fonament sòlid, pot serr errònea (quan opinem ens equivoquem), inestable, múltiple i fàcil de canviar. Inestabilitat i inexactitud de l’opinió procedeix de la inestabilitat i inexactitud del món sensible.
Imatges: Ombres i reflexes. Còpia de els objectes. Només pot haver conjectures (eikasia)
Coses: Objectes. Es poden tenir creences (pistis)
Episteme: (Saber, Correspon al món intel·ligible). Universal, necessària, basada en raons, coneixement ferm i estable, exlou la possibilitat d’error (no es pot saber una cosa i estar equivocat).
Obj. Matemàtics: Mathemata, conceptes que parteixen de idees que es donen per sabudes. Prenen idees com punt de partida. Mates fan servir figures visibles per referir-se a altres que no (OK?) Dianoia (raó discursiva)
Idees: Dialèctica, saber que consisteix en remuntar-se cap a un principi absolut, no donar res per sabut, fins a la idea de Bé. Procés ascendent capa la veritat. NO necessita suport material o sensible. Pensament i contemplaccio pura. Noesis (raó intuitiva)
Teoria de la reminscència
Ànima preexisteix al cos i ha contemplat idees abans d’encarnar-se. Al entrar al cos s’oblida. Conèixer no és aprendre, és recordar el que ja sabem. “reminiscència”(anamnesis, esforç de memòria.) Relacionada amb la maièutica de Sòcrates. Diàleg al Menó ho exemplifica mostrant com Socrates guia a un esclau a partir de preguntes i l’esclau aconsegueix resoldre un probleme geomètric. Pensament optimista ja que creu que podem arribar a un coneixement veritable. El dialeg posa en qüestió fins a quina extensió l’esclau podria haver resolt un problema i si els sentits no sempre són un entrebanc.
