Sosiales tema 15 4t Flashcards

1
Q

El mone després de l’11-S

A

Terroristes islàmics van estrellar 4 avions al les torres Bessones i al Pentagon. 3000 persones van morir. El grup Al-Qaida, liderat per Ossama Bin Laden acusaven als EUA per el caos prop de l pròxim i mitjà orient. Els talibans els van protegir.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

Guerra a Afganistan i invasió a Iraq

A

Els EUA junt amb RU van llançar un atac contra l’Afganistan. En pocs dies els talibans van ser derrotats. Bush va acusar a Iraq de formar part de l’eix del mal amb Corea del Nord i Iran. Es creia que tenien armament nuclear i protegien a Al-Qaida. Va envair el país sense aprovació de l’ONU. Va ser ràpida i va derrocar a Saddam Hussein. El buit del poder va crear inestabilitat i molts actes terroriestes.

Al final van localitzar el lider d’Al-Qaida a Pakistan.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

Terrorisme segle XXI

A

Els grups terroristes ha dificultat l’escena política ja que no hi ha via diplomàtica per a solucionar aquest conflictes. L’autonomenat Estat Islàmic es va formar després de l’invasió d’Iraq i va proclamar un califat islamista entre Síria i l’Iraq. Va fer sagnants atemptats.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

Iran

A

Una revolució va enderrocar el règim autoritari. El president Mahmud va impulsar un programa d’energia nuclear. La relació amb Franca i els EUA va deteriorar ja que l’acusaven de fer bombes nuclears. Al final va limitar les seves investigacions a causa de les sancions econòmiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

Afganistan

A

La caiguda dels talibans no va portar pau. Les tropes Americanes van començar a abandonar el país. La resisténcia va fer atacs contra les forces internacionals i de seguretat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

Iraq

A

L’inestabilitat política va facilitar a Al-Qaida a convertir aquest territori com la seva zona. Van crear molts atemptats contra les forces d’ocupació, contra el govern i la població xiïta. Hi ha guerra entre la minoria Sunnita i Xiïta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

Síria

A

Va començar una guerra civil entre el govern i radicals islàmics. El problema s’ha fet internacional amb Rússia, Iran i la Xina donant suport al dictador per a tal de frenar l’Estat Islàmic. El suport dels Estats Units als rebels es va refredar a causa de la presencia de l’Estat Islamic, que volen restaurar un califat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Globalització

A

La globalització és l’interdependència. Va començar amb els avenços del transport, comunicacions i avui amb l’Internet.

Econòmicament ha causat la baixada dels preus. Es caracteritza per una economia oberta amb lliure circulacio de bens serveis i capital; un sistema mundial molt restringit amb poca circulació de mà d’obra; concentració empresarial (formació de las multinacionals) i la deslocalització (empreses s’instalen en altres indrets on costos laborals son inferiors).

La cultura s’ha vist afectada ja que els països desenvolupats marquen les pautes que influeixen a la resta. El turisme ha contribuit al coneixement mutu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Allau immigratòria

A

L’Inmigració massiva es un gran repte. Milions d’europeus van emigrar a els països nous, ara milions de persones del tercer mon als paisos de primer mon. Les allaus imigratories superen les de la segona guerra mundial.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

Crisis del 2008

A

Es una de les pitjors crisis econòmiques causada per les hipoteques porqueria. La crisis va afectar especialment als paisos amb sectors econòmics poc diversificats. L’endeutament va ser molt greu i alguns van acceptar els plans de rescat de la UE. A grecia va ser especialment dura.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Els moviments socials

A

Estan formats per un grup de persones que formen una organització per a reivindicar canvis radicals. S’utilitzen com a manera d’aplicar pressió. Tenen una estabilitat organitzativa, conjunt d’objectius, una línea d’acció coordinada i una voluntat d’influir en la política. Es formen les ONG. Apareixen els moviments feminista, pacifista, l’ocupa i l’antinuclear.

La tecnologia ha influit en la propagació d’aquest moviments

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

Crisis del 2008 + moviments socials.

A

Molts moviments es van crear durant la crisis com el Occupy Wall Street, el moviment 15M, la Plataforma d’Afectats per la HIpoteca i el moviment antiglobalització.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

Una dictadura feixista

A

Els militiars que es van insurreccionar en el 1936 eren la majoría monàrquics i conservadors. Despres de la mort de Sanjurjo, es va crear la Junta de Defensa Nacional on es va nombrar a Franco com a cap de estat i generalíssim dels exèrcits.

El franquisme va copiar la simbologia dels feixistes i el nazisme. Franco era el caudillo. Tots els partits i sindicats van ser prohibits excepte de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Els joves només es podien afiliar-se a el Frente de Juventudes

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

En règim repressiu.

A

El franquisme va exercir una repressió contra els partits i sindicats que defensaven idees diferents a las del règim. Especialment els comunistes socialestes anarquistes i separatistes. Entitats culurals i lúdiques també van ser victimes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

Política exterior del franquisme fins al 1959

A

Gràcies a l’ajut militar d’Alemanya i d’Italia va guanyar la guerra civil. En començar la SGM, es va declarar un país no “beligerante” i no neutral. Es va negociar que entres a la guerra pero Espanya només va enviar un cos de voluntaris, La división azul.

En acabar la guerra L’ONU va condemnar el regim i va ser excloit del pla marshall. El règim va quedar aïllat políticament. Amb la guerra freda Espanya i els EUA van signar una cord de cooperació i va ser admesa a l’ONU

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

L’obertura política

A

A partir del 60 el franquisme va començar un procés de liberalització. Una mesura va ser la LLEi de premsa que suprimia la censura prèvia pero encara prohibint atacs als principis bàsics del règim.

17
Q

L’ascens dels tecnòcrates.

A

A la fi de la GC, els franquistes integraven representants polítics i socials que havien donat suport a Franco. Pero el falangisme va anar perdent influència política i va apareixer la nova tendència: La tecnocràcia. Eren uns professionals preparats que ocupaven els càrrecs de més responsabilitat econòmica. Volien modernitzar Espanya i suprimir les restes de falangisme mantenint la dictadura.

18
Q

La successió de franco

A

La llei de succesió establia que Espanya tindria una monarquia després de la mort de Franco. Era instauració i no restauració per a deixar clar que la monarquia sería la continuació del franquisme i no d’Alfons XIII. Franco va desinar el seu succesor a el príncep Joan Carles, net d’Alfons.

19
Q

Els anys darrers del franquisme.

A

L’Església, un dels fonaments del franquisme, es va distanciar a parir del concili Vaticà II. Els sacerdots van denunciar la manca de llibertats. Grups armats com ETA van fer atemptats mortals contra persones vinculades al regim. Aquestes organitzacions antifranquistes van ser criticades a nivell mundial. Franco va morir al 75 i es va iniciar l’etapa de la Transició.

20
Q

L’autarquia

A

Espanya volía ser autarquica. L’estat va fer un control directe de l’economia, fixant els salaris i preus. Va nacionaltzar les empreses militars, ferrocarrils i la Telefònica.

Espanya era molt enderrerida i pobre. La GC va destruir l’industria, xarxa ferroviària i la superfície agrícola. L’exclusió d’Espanya al pla Marshal va empitjorar la situació. Els productes de primera necesitat estaven racionats.

21
Q

Anys de desenvolupament

A

Amb l’acord amb els EUA es va suavitzar l’autarquia i es va liberalitzar l’economia. Es va aprovar el Pla d’Estabilització, que permitia l’entrada de inversions i productes extrangeres.

El turisme va permetre l’entrada de divises.
Inversió de capital estranger van crear un desenvolupament industrial.
Les remeses de divises que provenien dels emigrants espanyols.

La crisi del petroli va afectar al país.

22
Q

Boom demogràfic

A

La població espanyola va creixer a cause de les millors condicions i menor mortalitat. També van haver grans migracions on la gent migrava a les zones industrialitzades.

23
Q

Oposició del franquisme

A

Els guerrillers, oposició política i oposició social.

24
Q

Els guerrillers

A

Despres de la fi oficial de la guerra, van continuar havent alguns focus de resistència guerrillera. Els maquis van fer diversos atemptats i enfrontaments armats amb la Guàrdia Civil. Aquest fenomen es va poder veure a França cuant, després de l’ocupació nazi del país, molts van tornar a la Península. L’invasió fracasada de la Val d’Aran va ser remarcable. Als anys cinquanta va desapareixer.

25
Q

Oposició política

A

Els dirigents dels partits antifranquistes van ser exiliats a França i Mèxic. Els que es van quedar van ser empresonats o executats. Als inicis dels 60 l’oposició va augmentar. El Partit Comunista era el millor organitzat. Al País Basc el PNB era més influent. ETA va contrivuir. Els monarquics exigien el retorn de Joan de Borbó. El tribunal d’Ordre públic es va encarregar de jutjar els delictes polítics.

26
Q

Oposició social.

A

En el sindicalisme clandestí es van formar les Comissions Obreres que agrupava varies ideologies pero va ser dominada per els comunistes. l’antigua CNT va perdre influència.

Els estudiants universitaris van fer vaires vagues i mobilitzacions. Es van tancar universitats i sancionar professors i alumntes. Es va desenvolupar la cançó de protesta. LA mobilització veïnal exigien la millora de condicions de vida als barris.

27
Q

Repressió franquista a Catalunya.

A

Franco va abolir l’Estatut d’autonomia. A Catalunya la represió va ser especialment greu ja que es va reprimir la cultura.

28
Q

La resistència cultural catalana.

A

A partir del 45 es van tolerar algunes publicacions de llibres i obres teatrals en català. Es van permetre les revistes catalanes a partir dels 60 i el català ve veure un augment. La nova Canço va tenir tanta influència que es va prohibir. Es van fer classes de català clandestinament i es va formar l’Òmnium Cultural, una entitat privada que am l’ajut ecònomic de socis, va patrocinar cursus de la llengua catalana. L’Església va ajudar a divulgar la llengua.

29
Q

La resistència política catalana.

A

Els polítics catalans exiliats van mantenir la Generalitat després del afusellament de Companys. La primera gran mobilització va ser la vaga de tramvies. Va tenir tant d’exit que es van haver d’abaixar les tarifes i van destituir el governador civil i l’alcalde de Barcelona.

Des de el 60 l’activitat de partits clandestins van augmentar. Jordi Pujol va orgonitzar actuacions antifranquistes i el PSUC va crear una xarxa organitzativa molt important a les grans empreses i a l’ensenyament. Al 71 es va constituir l’Assemblea de Catalunya.

30
Q

Creixement demogràfic i la migració catalana.

A

Despres de la GC la població catalana va creixer a fins al 59. Durant els anys seixanta van rebre molts migrants, rojovenint la població. Es van concentrar als nuclis industrals. Les condicions per els migrants eren pessimes a causa del franquisme. El moviment veïnal va millorar les condicions.

31
Q

Evolució econòmica Catalana.

A

El règim afavoria l’instalació d’industries i serveis a madrid. Els anys de postguerra van dificulatar l’industria catalana.

La fàbrica SEAT va crear nombrosos llocs de treball i va permetre l’aparició de molts tallers i indústries en el sector auxiliar de l’automobil. El creixement industrial català va continuar a partir del 59 amb el plal d’Estabilització

Catalunya es va beneficiar molt de l’onada de turistes.

32
Q

La constitució

A

En resum diu: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, el reconeixement dels drets i llibertats fonamentals, reconeixement de deures dels ciutadans, la monarquia parlamentària com a forma política, la divisió de poders i l’organització territorial on coda coultura pot constituirse en comunitats autònomes.

El rei representa el país a l’exterior, aprova lleis i convoca o dissol Corts, convoca eleccions i referèndums, proposa el candidat a president del Govern, comanda les forces armades, declara la pau i la guerra amb l’autorització de les corts.