franquismo

Question 1

1. La consolidació de la dictadura franquista

Answer 1

Fi guerra civil, franco no vol establir una dictadura militar transistòria com havia dit Mola. Franco vol un nou Estat “regenerador d’Espanya” on es desterra el liberalisme i democràcia i el comunisme. Catolicisme conservador i concepció unitària de l’estat.

Question 2

1. La consolidació de la dictadura franquista
   1.1. Un règim totalitari

Answer 2

Nou règim politic establit com un sistema totalitari, sense Constitució ni llibertats democràtiques. Tot centrat en el Cap de l’Estat, Franco. Un partit únic, FET i de les JONS, que tenia al davant un cap del partit i del govern, dotat amb el títol de Caudillo i Cap suprem de les Forces Armades. Estat isnpirat en els estats feixistes, encara que després de la seva derrota al 45, les institucions franquistes i l’articulació dels podrs van anar canviant (pero sense perdre el totalitarisme).

Franco en realitat imposa un model d’Estat difícil de definir de manera estricta, ja que era un hibrid de una dictadura militar, Estat feixista i monarquia absoluta sense rei.

• Desmantellament de les institucions de l’època republicana
• Supresió de la Constitució del 1931 junt amb les garanties individuals i col·lectives.
• Prohibició dels partits polítics i sindicats
• Abolició dels estatuts com autonomia de Catalunya i del País Basc.
• Prohibició de manifestacions de tipus nacionalista (llengua)

Intenta donar una imatge legal al promulgar unes lleis fonamentals (a l’Espanya franquista no va haver una Constitució per falta de legitimació democràtica). Establiment de lleis polítiques bàsiques fins al 1967, amb la promulgació de la Llei orgànica de l’Estat. Les sis Lleis Fonamentals promulgades pel règim van ser el Fuero de Trabajo 1938, el Fuero dels Espanyols 1945, que pretenien ser una declaració de drets, la Llei Constitutiu de les Corts 42, la Llei del Referèndum Nacional 1945, la Llei de Successió 1947 (monarquia successora del franquisme) i la Llei de Principis del Moviment Nacional 1958.

Question 3

1. La consolidació de la dictadura franquista
   1.2.L’estructura del nou Estat

Answer 3

Fener 1938, Caudillo designava el seu primer govern amb els falangistes, monàrquics i militars. Franco Cap de l’Estat i del Partit i del Govern, presidia el Consell Nacional i nomenava el president de la Junta Política. També tenia poder per promulgar lleis en casos d’urgència. Nous estatuts de FET i de les JONS al juliol del 1939 estableixen “El Cap respon davant Déu i davant la Història”, es a dir, Caudillo amb poder absolut. Estructura política i doctrina que aguanten l’Estat franquista anomenades “el Moviment Nacional”.

Estructura es completa amb unes Corts “Òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l’Estat”. Però el poble no escull els representants, que van ser designats pel poder i entre ells els ministres, els membres del Consell Nacional de FET i de les JONS i de l’Organització Sindical. Procuradors nomenats per raó del seu càrrec: els alcaldes de ciutats grans, rectors de les Universitats. Dictadura ho anomena “democràcia orgànica”. Justícia es subordina al poder executiu.

Pla territorial, poder del govern transmés per la vella institució de governadors civils de cada província, que ara són caps del moviment. A cada província també s’institueix un governador militar com a prova de la dualitat de poder. S?estableix la vella estructura militar de les Capitanies Generals.

Sindicats verticals, anomenats després com Organització Sindical, depenen del secretari general amb rang de ministre. Llei d’Unitat Sindical 1940 estableix que els empresaris i treballadors s’integrarien a un sindicat per branques de producció (cadascun anomenat Sindicat Vertical). Estat controla tot el sistema i afiliació als sindicats obligatoria.

!! Després de la derrota del feixisme, es va maquillar depurant el llenguatge, els rituals, els símbols directament feixistes.

Question 4

1. La consolidació de la dictadura franquista
   1.3.Les “famílies” del règim

Answer 4

Franco no es sustenta el règim en un sol grup polític o ideològic. Sempre tres vessants: civil, militar i eclesiàstica. Les tres autoritats reconegudes. Les diverses influències fa que el règim es sustingui per diverses famílies / grups d’influències. Grups corporatius com l’Exèrcit / Església Catòlica, altres polítics com la Falange, Tradi nalisme o monarquics. Finalment hi ha associaciósn d’inspiració catòlica com l’Opus Dei o L’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes ACNDP.

Influència de l’Església per haver-se compromés amb l’alçament feixista. Gran poder i gaudeix de privilegis. Imposa unitat catòlica amb exclusió oficial de les altres religions. Catolicisme fonament principal de la ideologia del règim, basat en el Nacional-Catolicisme.

La Falange, perd poder progressivament i els primitius ideals de tipus feixista es converteixen en cega lleialtad al Caudillo. Membres es transformen en un aparell burocràtic que conservari algun poder al Consell Nacional del Moviment i als Sindicats.

Exèrcit columna vertebral del sistema. Lleial, fidelitat recompensada amb nomenaments per als alts càrrecs de l’Administració civil, sindicals i consells d’administració d’empreses públiques i privades. Franco només té problemes and monàrquics que buscaven una restauració ràpida de la monarquia. Franco no tenia l’intenció de reposar la monarquia, pero va mantenir relacions amb l’hereu de la Corona, Joan de Borbó.

Question 5

1. La consolidació de la dictadura franquista
   1.4.Puritanisme ideològic i control social

Answer 5

Franquisme imposa canvis profunds en la vida quotidiana. La llibertat i ampliació d’opcions d’organització de la vida privada trobada a la Rep, es transforma en un intent de control social i ideològic. Reruralització de la població, tornen al camp per difícils condicions econòmiques a les ciutats i perquè el règim va enaltir doctrinalment les virtuds de la vida senzilla del camp davant dels perills de la ciutat.

Organitzacions i institucions d’enquadrament polític i deològic. Organització juvenil: Front de Joventuts de pertinença obligatòria que organitza campaments, concentracions i cicles educatius de formació política. Branca femenina del Moviment era la Secció Femenina de FET i JONS, dirigida per Pilar Primo de Rivera, s’encarregava d’organitzar un servei social obligatori a les dones, equivalent al militar dels homes. També hi ha Educació i Descans o Auxili Social.

Regim introdueix a l’ensenyament classes obligatòries de Formació de l’Espirit Nacional en que s’ensenyaven els principis bàsics de la doctrina falangista. Control social estricte amb repressió ideològica. Censura sobre activitats lúdiques, socials i culturals pretenia impedir el contacte amb corrents culturals exteriors i imposa els valors folklòrics espanyols.

Nacionalcatolicisme permet a l’Església reevangelitzar la població i té monopoli de l’educació. Liquidació de l’escola pública, democràtica i progressista; substituïda per una escola privada, classista i repressiva. Familia es torna en únitat social bàsica, dona torna al paper domèstic. Secció Femenina vetlla per la difusió d’aquest ideari i col·laborava en la destrucció d’aquest.

Question 6

2. La política internacional: de l’alineament feixista a l’aïllacionisme
   2.1.L’etapa de la Guerra Mundial

Answer 6

Espanya es declara neutral al inici de la SGM al set. 39. EL país no estava en condicions per un nou conflicte. Però l’afinitat amb el bàndol que semblava que seria el guanyador va portar a al règim a involucrar-se.

Franco va mantenir entrevistes fora del país amb dictadors a Hendaia (França), Hitler (40) i a Bordighuera (italia) amb Mussolini (41). El ministre d’Afers Estrangers Ramón Serrano Súñer interesat per l’entrada a la guerra d’espanya. Franco aspirava tornar a restablir l’Imperi espanyol a l’Àfrica.

Negocia amb Hitler i Mussolini, Hitler pensa que demana massa i que no compensa el benefici que podria aportar. Espanya mai entra a la guerra, pero canvia de país neutral a no bel·ligerant el 1941. Tropes espanyoles van ocupar Tànger a la costa del Marroc i espanya envia cap a Rússia la División Azul, una divisió voluntaria per lluitar junt amb els Alemanys.

Dins d’Espanya no hi ha unanimitat en entrar en la guerra. AL 43 la guerra es torna desafavorablament per les potències de l’Eix. Espanya torna a la neutralitat. Fluctuacions de la guerra fa que hagui de cuidar les relacions amb els aliats, qui no facilitaben la integració de Franco al Eix. La propaganda nazi va disminuir i el ministre d’Afers Estrangers, general Gómez Jordana, va refredar relacions amb Alemanya i retira la División Azul 44.

Question 7

2. La política internacional: de l’alineament feixista a l’aïllacionisme
   2.2. L’aïllament del règim

Answer 7

Aliats veien amb disgust el suport franquista a Alemanya. Hereu del tron, Joan de Borbò, va arrelar la seva política de restaruació monàrquica i emet un Manifest des de Lausana, a Suïssa, al març del 1945.

Dos cops al règim: No admissió a l’ONU i la declaració de la Conferència dels Aliats, a Postdam, que el règim espanyole era producte del suport de l’Eix i que s’havia de enderrocar per mitjança pacífics.

45-46, franquisme aïllat, s’agreuja la lluita de guerriles a l’interior i a l’exterior creix oposició. Règim apel·la la resistència ciudadana davant la conspiració internacional “judeomaçònica marxista” i a la lluita contra el comunisme.

Desembre 46, Nacions Unides denuncia govern de Franco, no és legítim perqué no representa el poble. ONU recomana retirar tots els ambaixadors d’altres països d’Espanya. Nomes ban romandre els dels règims més propers com l’argentí o portuguès. Boicot polític i ec. aïlla espanya internacionalment.

Inici guerra freda, 47, fa que Espanya s’apropi més a les potències com Estats Units i Gran Bretanya per el seu caràcter anticomunista. Encara no s’admet a la OTAN, ni rep beneficis del Pla Marshall, però l’aïllament internacional disminueix.

Question 8

5. La misèria econòmica durant el franquisme

Answer 8

A curt termini hi ha fam i misèria. A llarg termini, la política franquista consolida una economia poc competitiva on el tràfic d’influències i la corrupció són els elements més destacats. Tres anys d’enfrontaments militars van desarticular l’economia: producció agrària disminueix, destrucció de mitjans i vies de comunicació, les reservas d’or i de divises disminueixen i es van destruir edificis i instal·lacions fabrils. El règim va culpar la mala economia a aquests sectors, però en realitat no eren suficientment greus per proudir la crisis posterior al 1939 ni la lentitud de la recuperació.

Question 9

5. La misèria econòmica durant el franquisme
   5.1.Els eixos de l’autarquia

Answer 9

Objectius primordials del franquisme era l’autarquia, a partir de l’aïllament exterior i la substitució del mercat lliure gràcies a l’intervenció generalitzada de l’administració. Bloqueig de la competitivitat i desaprofitament de la conjuntura econòmica favorable que la resta d’Europa va tenir post SGM. Espanya no té creixement econòmic ni tecnològic fins als 60.

Autarquia te dos eixos d’actuació:

1) Reglamentacio de les importacions i exportacions. Van ser completament intervingudes de manera que cal autorització administrativa per realitzar-les. Limita intercanvis amb l’exterior, determinant quins productes eren fonamentals i quins superflus. també es regula el canvi de la pesseta i s’estableix diferents tipus de canvi segons els productes. Enariment general de tots els productes que s’havien d’importar i manca de béns imprescindibles.

2) Foment de la indústria, amb interès estratègic, per tenir independència militar i política. Autoritats franquistes impulsen indústries de béns d’equip, que reben ajudes públiques, creant gran despesa pública, causant inflació. 1941, es nacionalitza la xarxa de ferrocarrils amb RENFE i es funda l’institució promotora de la política industrial: Institut Nacional d’Indústria INI. A través d’INI es creen empreses públiques per produir béns que el sector privat no produïa per manca de rendibilitat. Per tant, aquestes donaven pèrdues fortes però eran necessàries per el conjunt de l’economia. Es creen Iberia, ENDESA…

Question 10

5. La misèria econòmica durant el franquisme
   5.2. Racionament i mercat negre

Answer 10

La lentitut de recuperació econòmica va estar relacionada amb el intervencionalisme de l’Estat en l’economia. Es substitueix el lliure mercat per la fixació arbitrària de preus i s’obligava als particulars a demanar autorització a l’administració per tal de fer una activitat econòmica.

Estat controlava el mercat i els productors eren obligats a vendre tota la producció a un preu. L’administració era l’única que podia vnedre productes al consumidor, també a preu regulat. La taxació dels preus de productes alimenticis per sota del seu valor va portar a la creació del mercat negre. Els productors amagaven part de la seva producció per vendre-la a major preu al mercat negre. Entre altres conseqüències, va allargar les cartilles de racionament fins al 51.

Entre els estraperlistes hi havia des de productors agrícoles fins a funcionaris i alts càrrecs del règim, que donaven cobertura a aqueest trànsit a canvi de comissions. Preus el doble o triple que els oficials.En el cas de l’oli i del blat, un terç de tota la producció es va comercialitzar a través d’aquests procediments il·legals. Fins a la meitat dels anys cinquanta, carbó i petroli van estar racionats; mentre que les restriccions elèctriques eren habituals.

Insuficient quantitat d’aliments garantides per la cartilla de racionament i elevats preus al mercat negre, junt amb salaris miserables, provoca fam, sobre tot a les grans ciutats. Falta de sindicats van reduir la capacitat de compra dels treballadors ja que no podien exigir millors salaris. Disminució de demanda en industries de béns de consum, ja que ningú les pot comprar. Disminució de llocs de treball.

Question 11

6.L’oposició: exili, repressió i resistència
6.1.La trajectòria de l’exili

Answer 11

Quatre centes mil persones republicanes abandonen pels Pirineus a França o pels ports al nord d’Àfrica. Majoria tornen aviat al país, quan la situació es complica a la resta d’Europa i quan el règim va prometre no procedir contra els que no haguessin comès delictes (promesa incomplerta). Cent mil es queden a l’exili. A França, dominis francesos a l’Àfrica, a gran Bretanya i als països de l’Amèrica hispana.

Emigració a Amèrica és un dels episodis més notables de la postguerra. Expedicions d’emigrants com els dels vaixells Ipanema o Winnipeg que anaven a Mèxic (acollits gràcies al president Lázaro Cárdenas), i també a Argentina, Xile, Veneçuela o Cuba.

Emigració a Mèxic molt important i impactant pel país. Escriptors, intel·lectuals i polítics es refugien allà.

A França s’extableixen colònies d’emigrants a les ciutats del sud com Tolosa o Montauban. Allà acaben la seva vida alguns representants republicans com Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero o el poeta Antonio Machado.

Exili de molts va durar tot el règim i es va desenvolupar una gran oposició política al franquisme. A mèxic 45 es repren l’activitat del a República espanyola a l’exili. Corts republicanes del 45 i es tria un govern republicà a l’exili, que dura fins al 77.

Question 12

6.L’oposició: exili, repressió i resistència
6.2. Repressió i resistència a l’interior

Answer 12

Objectiu del franquisme: eleminar la oposició, sense importar el cost.Així, per una banda, els vencedors de la guerra van desencadenar una repressió fora de tot control, en què es barrejava la venjança personal amb l’enfrontament ideològic. És l’època dels anomenats “passeigs”, en què s’afusellava a les tàpies dels cementiris, se depurava les famílies dels antifranquistes o s’infligia pallisses públiques. De l’altra, el règim va establir una mena de legislació legal mitjançant la publicació el 9 de febrer de 1939 de la Llei de Responsabilitats Polítiques, amb la qual el règim pretenia exercir la depuració total de les persones que d’una manera o altra havien col·laborat amb la República, des del 1934. L’argument era que es va donar l’oportunitat de suportar el Moviment Nacional, però que van decidir romandre fidels a la República. Després s’afegeix al 40 la Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria.

A part dels Judicis militars que van portar la pena de mort a quaranta mil persones, els judicis civils podien acabar amb penes de presó, confiscació de bens, desterrament etc. Aplicant la llei de depuració (10/02/39), els funcionaris, administratius, mestres, van ser separats de la seva funció pública. 1963 Tribunal d’Ordre Públic, clau en la repressió a partir d’aquell moment.

A pesar de la repressió, hi ha oposició com els grups guerrillers (maquis) formants al final de la guerra. 44, nombrosos guerrillers de diferents tendències polítiques, coordinats pel Partit Comunista d’Espanya PCE van intentar una invasió des de França per la vall d’Aran. Es van retirar al veure que les democràcies occidentals no els suportaven. Guerrillers rurals i urbans van seguir actuant fins als cinquanta, però mai va haver una possibilitat de resistència armada.

Oposició política de l’època desbordada. Dirigents de partits exiliats van intentar recompondre l’organització de cadascú, formar aliances entre ells i buscar suport a les democràcies per enderrocar el règim. Dins del país encara existien la CNT, POUM, UGT i altres partits. També es trobava el PSOE amb crisis interna. El PCE, al fallar la acció guerrillera, va decidir treballar a l’interir del país per iniciar l’acció antifranquista i estendre la seva influència en el mov. obrer i popular.

Question 13

7. Els primers intents de ruptura (1951 – 1956)
   7.1.L’esgotament de la via autàrquica

Answer 13

Política autàrquica empobreix a gran part de la població i agumenta desigualtat en la distribució de la renda. Reducció del salari real a causa de pujada de preus i impossibilitat de reivindicació original condicions de vida dures. Primeres mobilitzacions obreres i ciutadanes entre 1945 47 va haver un primer esclat de conflictivitat a Catalunya, Astúries i el País Basc. Al 51, mov de protesta a BCN, originat per la pujada del preu del bitllet del tranvia, pero deriva a una protesta major per salaris i manca de llibertat.

Primeres mobilitzacions mostre al règim el descontentament i mostra la fallida de l’autarquia. Males collites, política arbitrària i estrangulaments de la gran intervenció obliguen a augmentar importacions d’aliments, posibles per Argentina de Juan Domingo Perón. Les ajudes disminueixen la fam. Però les poques divises i la seva priorització en aliments, impedeixen portar matèries primeres i productes fabricats per al sector industrial. Negativa del règim devalua la pesseta (11,2 pessetes per dòlar fins a 40)

Question 14

7. Els primers intents de ruptura (1951 – 1956)
   7.2. El pes de la situació internacional

Answer 14

47, Guerra Freda, després del bloqueig de Berlín per l’URSS el juny següent. Estats Units es replanteja la relació amb Espanya. al 49, amb la primera explosió nuclear soviètica, EUA es disposa a ajudar econòmicament a Espanya. Relacions internacionals milloren, ja que Espanya es fidel a la lluita contra el comunisme. 1950, espanya entra en organismes internacionals com la FAO i la UNESCO. Fi de l’aïllament de l’ONU, que recomana la tornada d’embaixadors. Espanya entra a l’ONU 55. Anteriorment també havia signat un nou Concordat amb la Santa Seu 53, refermant la seva relació amb l’església i la signatura dels tractats militars amb EUA on espanya cedia bases al seu territori a canvi d’ajuda militar i bancària i del suport polític .

Question 15

7. Els primers intents de ruptura (1951 – 1956)
   7.3. Uns tímids canvis polítics

Answer 15

Franco decideix remodelar el govern al 51. Nou gabinet combinació de falangistes i catòlics, pero amb més pes als catòlics, i introduint personalitats no tan compromeses amb els principis més autoritaris com Joaquín Ruiz Jiménez sent ministre d’educació. Falangistes segueixen mantenint parcel·les de poder igual que els militars. S’introudeix una persona que seria clau per la continuïtat del règim, l’almrall Luis Carrero Blanco.

Ajudes econòmiques entre el 53 i 56 no salven la situació ec. i al carrer hi ha símptomes de descontentament. 56 58 onada de protestes obreres als nuclis industrials. Reclamacions salarials porten a mov. vaguístic a les empreses metal·lúrgiques i químiques. Alhora, primers mov. de dissidència estudiantil a Madrid i Barcelona.

Situació ec i soc i noves relacions internacionals forcen un canvi de govern. Remodelació del 57, entren homes de la institució catòlica Opus Dei, tecnòcrates com Navarro Rubio i Ullastres. Política del règim té un canvi sensible que reorienta la política econòmica amb l’abandonament de l’autarquia i la liberalització interior i obertura a l’exterior.

Question 16

8. El creixement econòmic dels anys seixanta
   8.1.Mesures estabilitzadores i plans de desenvolupament

Answer 16

Acció correctora seguida a la política econòmica va venir junt amb el Pla d’Estabilitzacio 59. El contingut simbolitza la fi de l’autarquia i l’inici de la etapa d’industralització a Espanya. El Pla era necessitat per la manca de resreves d’or i de divises per afrontar el desequilibri entre importacions i exportacions. A canvi del compromís del govern espanyol de reduir l’intervencionisme, el dèficit públic i els obstacles a l’entrada de mercaderies de l’exterior, diversos organismes internacionals van concedir préstecs amb els què fer front al minvament de les reserves.

S’inicien també les Plans de Desenvolupament Econòmic i Social al programa liberalitzador. EL primer aprovat al desembre del 63. Tres plans de vigència quadriennal: 64-67 68-71 71-75, amb l’iniciativa privada sent el motor del desenvolupament ec. Planificació centrada en el seu interés del sector industrial i propicia actuacions per millorar l’eficiència de l’estructura empresarial, sectorial i regional. Dues grans línies d’actuació: accions estructurals que pretenien solucionr algunes deficiències de la indústria i la creació dels pols de desenvolupament.

Planificació va proporcionar l’iniciativa privada d’infraestructures i productes bàsics que van permetre el creixement industrial.

Question 17

8. El creixement econòmic dels anys seixanta
   8.2.L’etapa final de la industrialització espanyola

Answer 17

Del 59 a 73, es consoliden activitats fonamentals per a l’ec. espanyola. Fins PIB era superior a la de la resta de països europeus. mentre la producció industrial augmentava molt. En conseqüència, la renda per habitant va creixer fins al 40% i el consum privat també. A partir del 66, creixement moderat.

El creixement industrial impulsat per tècniques de producció més avançades i per més capital. Augment d’importacions de tecnologia millora la productivitat. Augmenta el pes de sectors que fabriquen béns d’equip. Millores en productivitat fan baixar els preus i afavoreix a les exportacions, les quals són més freqüents. Els productes agrícoles deixen de ser el principal producte d’exportació, ara ho son els béns acabats.

Productivitat permet augment de salaris, sense afectar la inversió. Difusió de compres a terminis coundueixen un augment de demanda de béns de consum. S’altera l’estructura de consum, reducció de productes alimenticis i augment de béns de consum duradors com vehicles i electrodomèstics.

Question 18

8. El creixement econòmic dels anys seixanta
   8.3.Els moviments migratoris

Answer 18

Millora tecnològica d’aquests anys, limita la creació de llocs de treball. Ocupació neta incrementa lentament i fins i tot disminueix en certes regions. Més de 1 300 000 espanyols migren a altres països.

Dins d’espanya també hi han grans moviments migratoris de 4M canvien de lloc de residència. Les Castelles, Galícia, Andalusia i Extremadura tenen molta activitat migratoria, resultant en un augment de població. Catalunya i País Basc també creixen en població.

Moviments de població resulten en diferències en el dinamisme econòmic de les diferents regions. 55, Catalunya, País Basc i Madrid, entre altres, aportaven el 48 del PIB. AL 73 ara era 55%.

Question 19

8. El creixement econòmic dels anys seixanta
   8.4.La reconversió de l’agricultura

Answer 19

60, població activa agrària encara representa un 39% del total i dle PIB. 75 percentatges baixen per la meitat. Pob. agrària disminueix fins més de 1.5M de persones. Dues causes:
1) Èxode rural com a resultat de les nombroses i millors oportunitats de treball a la indústria i als serveis.
2) Reducció del pes dels aliments dins del consum total.

Descens de mà d’obra rural fa augmentar els salaris agrícoles, estimulant empresaris agrícoles a mantenir i millorar els seus guanys. Procés de mecanització i ús d’adobs. Aquesta iniciativa redueix més l’ocupació al camp. Millora de la renda de la població comporta diversificació en la demanda de queviures: demanda de productes de dieta tradicional siminueixen per productes de més riquesa alimentària.

Augment de productivitat agrícola i canvi en la varietat agrària.

Question 20

8. El creixement econòmic dels anys seixanta
   8.5.La dependència de l’exterior

Answer 20

Contribució a l’exterior crucial per el creixement ràpid d’aquesta etapa i de la consolidació de la societat industrialitzada. A traves d’importacions prove tecnologia i quantioses inversions i transferències que equilibren el dèficit de la balança comercial.

Països Europeus absorbeixen la mà d’obra que emigra d’Espanya. La permanència d’aquesta població que va emigrar d’Espanya va provocar una situació explosiva i el bloqueig del procés d’industrialització: la desocupació hauria augmentat a un ritme molt elevat i l’abundància de mà d’obra hauria frenat la difusió de l’ús de maquinària més productiva. Finalment, el benestar europeu i la generalització de les vacances pagades per a la majoria dels treballadors va generar un moviment turístic massiu que va trobar a Espanya una destinació preferent.

Question 21

8. El creixement econòmic dels anys seixanta
   8.6.Les limitacions de la industrialització

Answer 21

Inici dels setanta, renda per habitant segueix per sota de la d’economies avançades europees. Consolidació d’una tendència forta de la pujada de preus. Inflació i falta de creació de llocs de treballs. Causes inflació:
1) fortes pujades de preus agraris fins al 66
2) oferta insuficient
3) expansiva política monetaria

Falta de creació d’ocupació
1) Intensitat del procés d’industralització propi, en estalbiar mà d’obra pel major ús de mquinària
2) Reducció d’ocupació agrària.

Etapa final té un avenç limitat d’activitats de contingut tecnològic. Encara que la competitivitat global del sector secundari créix, és insuficient per augmentar les exportacions rapidament. No ajuda a l’escassa liberalització del sistema financer: fins al 73/4, no existia una política monetària moderna.

Question 22

9. La modernització de la societat espanyola
   9.1.La transformació social

Answer 22

Modernització social s’inicia amb l’augment de població causat per un augment de l’índex de natalitat. Més notable amb la població urbana, que mostra un 37% del total de població. Perifèria de grans ciutats s’omplen amb nous barrirs obrers.

Desenvolupament de l’economia industrial i expansió del tercr sector donen pas a estructures socioprofessionals. Varia el nombre de persones actives a cada sector dels urbans (advocats, metges, economistes) i dels executios de les empreses . Però també apareix la gran massa d’obrers industrials a llocs del país (Catalunya, Madrid, País Basc). Dona lloc a nous mov. obrers.

Indicadors socioeconòmics mostren canvi social enorme. A l’Espanya del 60 es va assistir a l’augment general del volum de les classes mitjanes, naixement d0una nova burgesia urbana. Creixement de professionals autònoms i d’obrers. Creixement de funcionaris.

Població rural va baixar al ritme que augmentava la urbana. Andalusia i Extremadura previuria la figura de l’ober agrícola sense terres. La resta, les explotacions agràries es van convertir en familiars o petites empreses.

Question 23

9. La modernització de la societat espanyola
   9.2. Els canvis de comportament

Answer 23

Canvi d’oportunitats socials canvien comportaments socials i pautes culturals. Obertura dona lloc a una nova oposició al règim que reclamava llibertat cultural. En part causat per el canvi del sistema educatiu amb la Llei General d’Educacio 70. Durant els seixanta agumenta la població escolaritzada i augmenten inversions de l’Estat al sistema educatiu. Analfabetisme disminueix fins als estàndards de països avançats.

Increment d’estudiants a la Universitat i agumenta la sortida a l’estranger dels joves. Comencen a entrar a Espanya clandestinament publicacions prohibides i s’augmenta la informació de l’exterior.

Familia augmenta la seva mobilitat, s’enforteix la família nuclear (pares i fils) com a base. Els fills marxaven abans de la casa paterna a causa de bona conjuntura econòmica de la nova mentalitat dels joves. Igualment, incorporació de la dona en noves activitats productives és feble.

Arribada del frigorífic, televisor, aparells de cuina i el cotxe a les llar. SEAT 600 molt popular, de producció nacional. Arriba fins i tot a la vida rural. Arrivada de turistes junt amb música moderna i la tele provoquen obertura cultural i de la mentalitat.

Es va anar implantant una nova mentalitat fins i tot en la religio. Es reivindica la llibertat de pensament i disminueix la pràctica religiosa. Esglesia experimenta obertura de la mà del Concili Vaticà II, l’Església comença En síntesi, cal dir que l’època del desenvolupisme espanyol va afavorir de manera indubtable el progrés social i el canvi de pautes culturals i que, lluny d’enfortir el règim, ho va afeblir des del punt de vista polític i ideològic.

Question 24

10. La persistència del règim
    10.1.Abast i límits de la institucionalització

Answer 24

Regim inicia la deca dels 60 amb les mateixes característiques que tenia abans. Pero la transformació de la societat i exigències de la nova vinculació amb l’exterior obliguen a buscar legitimació política més enllà de la victoria a la Guerra Civil. Impuls legislatiu per modernitzar institucions, apaciguar noves tensins socials i canalitzar les creixents descrepàncies entre les “famílies” del règim, especialment entre falangistes i tecnòcrates.

Tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei, amb Carrero Blanco com a valedor i Lpoez Rodo com a figura destacada, van reforçar posicions fins aconseguir formació d’un govern propi 69. Tecnòcrates situen el creixement ec. com eix bàsic de la política i garantia d’estabilitat social. No eren ideòlegs, eren tècnics. No descutien els continguts més repressius o antidemocràtics. Aposten per continuïtat del franquisme a través d’una monarquia autoritària representada per Joan Carles de Borbó, per desterrar la influència falangista. Espanya assisteix a l’entrada al govern dels coneguts com tecnòcrates.

Falangistes volen impulsar institucions del Moviment com a base pel desenvolupament del règim, i situaven qüestió monàrquica en un segon terme. Celebració dels 25 anys de pau 64 proporciona protagonisme incrementat despres de Llei de Premsa (1966) de Manuel Fraga Iribarne. que suprimia la censura prèvia, però es filava un sistema de multes i de suspensions a les publicacions agosarades. Falangista José Salís preten revitalitzar el Sindicat Vertical al promoure la participació dels treballadors a les eleccions sindicals 66.

La llei orgànica de l’Estat 67, aprovada per referèndum, constitueix la peça fonamental de la institucionalització del règim. Concreta les funcions dels òrgans de l’Estat preservant sempre la concentració del poder al dictador. Va modificar preceptes d’altres lleis fonamentals, introduir novetats com la separació entre el Cad de l’Estat i el govern i l’elecció controlada de procuradors provincials. La llei orgànica del moviment intenta forjar el Moviment com a espai de contrast d’associacions d’opinió pública 67, pero fracassa.

Llei de llibertat religiosa, estableix un reduit marc de tolerancia religiosa i la llei de representació familiar, regula l’elecció dels 108 procuradors del terç familiar pels caps de família i les dones casades.

69, franco designa, previ jurament als principis del Moviment, a Juan Carlos de Borbón com a successor, amb títol de Príncep d’Espanya.

Question 25

10. La persistència del règim
    10.2. El triomf de l ́immobilisme

Answer 25

Dissensions entre falangistes i tecnòcrates esclaten públicament amb el cas Matesa 69, quan les denúncies per corrupció contra aquesta empresa van implicar els ministres econòmics. Aquest fet coincidia amb l‟aprovació de la nova Llei d’Educació (1970), que va reformar el sistema educatiu des de la primària fins a la Universitat, amb la finalitat d’obrir-lo socialment i adaptar-lo a les necessitats d’escolarització. També coincidia amb la constatació progressiva del fracas de les perspectives desenvolupistes, tant de l’estabilitat social com producte del creixement econòmic.

Conflictivitat contestada pel règim endurint la repressió: Estat d’excepció 69 70, amb detencions i violència. Consell de guerra a Burgos 70 amb petició fiscal de 9 penes de mort contra 16 militants d’ETA fa esclatar una resposta interior i provoca protestes internacionals. Franco va exercir el dret de gràcia, pero sense fer cap gir polític, ja que va seguir la repressió.

Difusió de postulats reformistes del Concili Vaticà II, preocupació d’alguns sectors catòlics per la injustícia social i política propicionen aparició d’actituds crítiques contra la dictadura.

Declaracions de l’abat de Montserrat, Escarré (1964), la manifestació de sacerdots a Barcelona en protesta per les tortures policials a un estudiant (1966) i el protagonisme d’organitzacions catòliques (JOC,HOAC) a les mobilitzacions obreres. DIssidència catòlica incrementa als 70, dsitanciament de part de la jerarquia eclesiàstica i expansió d’actituds antifranquistes entre la joventud i radicalització de les comunitats cristianes de base.

Tensions internes internes, que tenien el punt cardinal en la continuïtat del règim després de Franco, es van agreujar. I les posicions immobilistes, avalades pel mateix Franco i Carrero Blanco van prevaldre. Així, el nou projecte d’Associacions Polítiques quedava paralitzat, la Llei Sindical (1971) es va convertir en una simple recopilació de les normes ja vigents, i es va endurir la pràctica sancionadora de la Llei de premsa.

Question 26

11. L’enfortiment d’una oposició de masses
    11.1.Moviments socials i conflictivitat

Answer 26

Protesta treballadors principal focus de tensió social. Primeres agitacions als anys cincuanta, i les primeres vagues laborals a Catalunya i Biscaia. Vaga i voicot als tranvies de Barcelona el 51 primer conflicte important.

sindicats clàssics anteriors a la guerra civil, la UGT i la CNT, només la UGT tenia certa activitat clandestina.

Als seixanta, vagues de miners asturians amb extensió a PB i BCN 62 permeten naixement d’un nou sindicalisme de lluita reivindicativa, separat el de preguerra. Es va articular fonamentalment al voltant de les noves Comissions Obreres CCOO (64). Les CCOO néixen com moviment independent, democràtic i unitari. Impulsen la lluita laboral i política. Combinel l’acció il·legal vaguística amb la legal. Aprofitar possibilitats de negociació col·lectiva i de l’elecció d’enllaços sindicals per ocupar part de l’estructura del sindicat franquista. Estratègia presa per aquest sindicat anomenada entrisme, entrar al sistema per, des de dins, poder dur a terme les reivindicacions laborals pròpies del sindicalisme

Mentre es crea aquest nou sindicalisme, apareixen organitzacions estudiantils davant de l’oficial Sindicat Espanyol Universitari SEU, d’afiliació obligatòria. El febrer de 1956, es produeixen els primers incidents estudiantils a Madrid, amb ferits greus. El grup té tendències polítiques diverses: relacionats amb l’ASU (Agrupació Socialista Universitària) o el Front d’Alliberament Popular (FLP, el cèlebre felip). També sorgeixen moviments socials com les associacions de veïns, agrupacions culturals, alguns grups religiosos, que van entrar en oposició més o menys oberta al regim. als 60 hi han les primeres manifestacions massives als carrers i augment de conflictivitat social extraordinari.

Question 27

11. L’enfortiment d’una oposició de masses
    11.2. Els grups polítics d’oposició

Answer 27

als 60 es recompon la oposició al franquisme, a través de l’activitat renovada de vells partits polítics o gràcies a nous grups que van des de la socialdemocràcia fins al liberalisme monàrquic.

Un dels grups van ser els demòcrates cristians, especialment Esquerra Demòcrata Cristiana. Una de les accions que van tenir més repercussions va ser que el que els diaris franquistes van anomenar el contuberni de Munic. Al IV Congrés del Moviment Federal Europeu, celebrat a Munic 62, coincideixen l’oposició espanyola de l’exili i els arribats des de l’interior d’Espanya. A Munic es demana la desaparició del règim i el pas a la democràcia. Empresonaments i condemnes a la tornada.

PCE (Partit Comunista d’Espanya) va ser l’únic partit en conservar força i organització dins del país. A partir del 60 inicia una política de penetració a les organitzacions de masses com CCOO, associacions d’estudiants o moviments veïnals, per acostar-se a totes les forces antifranquistes, independentment del bàndol en què haguessin estat a la guerra. Es preten una política de reconciliació nacional. PCE i PSUC a Catalunya, van vertebrar en aquests anys molts mov. antifranquistes.

Dins del PSOE, que fins al 60 estava a l’exili, s’inicien a produir tensions amb els militants joves que formaven el partit a l’interior d’espanya. Al congrés de Suresnes 73 el partit va virar a noves postures. Nova direcció política que trencava amb la direcció del partit a l’exili. Nova direcció encapçalarà el partit i el preparà per convertirse en el partit de referència de l’esquerra espanyola durant la transició. A poc a poc, el PSOE anirà desplaçant el PCE, que havia estat el partit polític que durant el franquisme havia dirigit l’oposició a la dictadura.

Apareixen als 60 també els petits grups de matís maoista o trostkista i alguns escindits del PCE. (Lliga Comunista Revolucionària, Moviment Comunista, Partit Comunista Internacional…). D’alguns es van esqueixar nuclis terroristes, com el FRAP.

Durant el final periode del franquisme, prenen importància els partits nacionalistes. PB havia mantingut les seves institucions a l’exili. l’hegemonia del Partit Nacionalista Basc PNB continua. Aparició d’ETA al 59. Nova organització barreja idees socialitzans i nacionalisme radical, propugna une estratègia de lluita armada al 68. A catalunya es forma un grup nacionalista que rebrà el nom de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Question 28

12. La crisi final del règim
    12.1.Crisi del règim, agonia del dictador

Answer 28

(1973 – 1975)
Moment decisiu de la final del règim es va obrir amb la desaparició del vicepresident del govern, almirall Luis Carrero Blanco. Mort en un atemptat d’ETA, el 20 des de 73. Carrero considerat personatge clau per mantenir la unió de les famílies franquístes i per la continuiitat del règim. Divisió de grups polítics: Immobilistes i aperturistes o reformistes.

gener 74, nou govern presideit per Carlos Arias Navarro, que presenta una reforma limitada per el franquisme. Va prometre una obertura del règim cap a pluralisme polític, prometre nova llei municipal permetent elecció d’alcaldes i diputacions provincials, va augmenta el poder de procuradors a Corts, i va anunciar reformes sindicals i nova llei d’associacions polítiques. Pero es va veure que eren promeses falses buides, però les timides reformes van arribar a irritar els sectors immobilistes.

Es desencadena una dinàmica on Franco està malalt i el govern d’Arias Navarro es decanta a l’immobilisme. Apreturistes no anconsgueixen imposar-se. Navarro cessa al ministre Pío Cabanillas, cosa que provoca la dimissió del ministre d’Hisenda i altres alts càrrecs. Intent d’obertura havia fracassat.

Es confirma la permanència del búnquer, presència d’alts comandaments militars i cohesionat al voltant del caràcter inalterable dels principis del 18 de juliol. Aquest sector va frenar tota obertura i fins i tot va començar a exercir violència feixista amb bandes ultres al carrer.

Fora del règim, grups d’oposició es dediquen tant a manifestarse i a configuar organismes de política unitària. PCE es manté com principar referent antifranquista i impulsa la Junta Democràtica juliol 74, englobant CCOO, alguns socialistes, independents, monàrquics, carlins… Junta propugna la formació d’un gov. prov. que implementés un règim democràtic que acceptes amnisties, llibertats polítiques i sindicals i legalització de tots els partits.

PSOE, juliol 75, impulsa Plataforma de Convergència Democràtica en què no només hi havia el partit fundat per Pablo Iglesias ja que es van sumar la UGT, PNB, Esquerra Democràtica, Unió Socialdemocràtica Espanyola, o l’Organització Revolucionària dels Treballadors entre d’altres. Les propostes d’aquesta Plataforma eren molt semblants a les plantejades per la Junta Democràtica impulsada pel PCE.

Question 29

12. La crisi final del règim
    12.2. Lligat i ben lligat

Answer 29

1974-75. Malaltia de Franco impedeix el seu paper de governant. Princep Joan Carles exergeix la prefectura de l’Estat, però sense poder. Oposició s’organitza creant plataformes d’actuació conjunta i les manifestacions al carrer van augmentar. Actitud repressiva no cessa, 75, nova llei antiterrorista que castiga amb pena capital. Cinc activistes d’ETA i FRAP comdemnats a pesar de peticions d’indults. Es produeix l’última de les grans onades de protesta internacional contra Franco i la situació espanyola. Govern fa front al conflicte del Sàhara, que era ambicionada per les veïnes Algèria, Mauritània i, sobretot el Marroc. al 73 sahrauís creen el Front Polisario, Polisario, una formació nacionalista i de tendència socialista que propugnava la independència saharauí. Espanya va optar per acceptar la descolonització i permetre un referèndum d’autodeterminació al territori.

El rei del Marroc, Hassan, que comptava amb el suport dels Estats Units per frenar una possible expansió de l’Algèria socialista, va organitzar a l’octubre, en plena agonia de Franco, la nomenada Marxa Verda, una invasió pacífica del territori que va mobilitzar desenes de milers de civils. Davant el perill d’un conflicte bèl·lic amb el Marroc en un moment tan delicat, Espanya va optar per claudicar i el 14 de novembre es va signar l’Acord de Madrid que suposava el lliurament del Sàhara al Marroc i Mauritània. L’abandó d’Espanya va iniciar un conflicte encara no resolt entre el Front Polisario, que va proclamar la República Àrab Sahrauí, i el Marroc, que no reconeix la independència del Sàhara.

Question 30

THE END

Answer 30

Des de l’estiu del 1975 la sensació que s’estava donant els últims moments del règim de Franco. El 20 de novembre del 1975, després d’una llarga agonia Franco va morir als 83 anys a la clínica La Paz de Madrid. Deixava un règim anacrònic i en profunda crisi. La sensació d’inseguretat i d’incertesa respecte del futur polític i del relleu al poder eren molt grans. La pretensió, expressada per Arias Navarro, que el dictador ho deixava tot lligat i ben lligat s’entreveia en aquells anys com una il·lusió sense fonament.

S’iniciava així un període de transició que es va haver d’enfrontar al passat, la Guerra Civil, i que va decidir optar pel pacte de silenci entre les forces polítiques que van encapçalar aquell procés de transformació del règim de Franco en un sistema democràtic. Aquest canvi cap a la democràcia es va ratificar per part del poble espanyol el 6 de desembre del 1978 amb l’aprovació en referèndum nacional de la Constitució que avui articula la convivència democràtica a Espanya.

Pel camí van quedar líders injuriats, Adolfo Suárez, o morts en un període que va tenir moments d’altíssima tensió.