T14. Espanya i Catalunya a Europa i el món Flashcards
(27 cards)
La globalització
La globalització és la interconnexió en els aspectes culturals, econòmics, polítics i socials dels territoris del món. Implica la integració de les economies de món, les transferències de fluxos financers i la disponibilitat de la mà d’obra.
Les relacions internacionals són desiguals, els més rics controlen als més pobres.
La Tríada econòmica
La Tríada econòmica està formada pel Japó, EUA i la UE.
- Controlen la informació i la comunicació
- Concentren capital i finances
- Importància social
- Monopolitzen el poder polític
La societat postindustrial
Amb l’aparició de les noves tecnologies, es terciaritza l’economia, el qual implica:
- La deslocalització de les indústries
- La fragmentació d’àrees productives
- Increment dels intercanvis
Les conseqüències de la globalització
- Deslocalització industrial: el trasllat de les indústries a països amb avantatges fiscals i salarials per a les empreses.
- Millora i l’augment dels serveis d’informació i cultura
- Mobilitat geogràfica
-Lliure circulació de capital - Concentració de capital en multinacionals que dominen el mercat, creant monopolis i oligopolis
- Beneficis de les multinacionals que es reinverteixen, repatrien o es guarden en un paradís fiscal (països amb un règim fiscal flexiu o inexistent).
- Subcontractació o externalització de les empreses.
Les desigualtats territorials entre països
La globalització ha reforçat les interdependències econòmiques i polítiques entre els països (d’origen històric), causant una jerarquització territorial amb l’aparició de territoris centrals, semiperifèrics i perifèrics, que generen un intercanvi desigual.
Els territoris centrals
Els territoris centrals són la Tríada econòmica.
- Controlen els preus, el comerç i la tecnologia
- Alta productivitat i economia diversificada
- Producció de productes d’elevat preu
- Domini internacional basat en les dependències socioeconòmiques dels altres territoris, d’origen històric.
Els territoris semiperifèrics
Territoris amb les característiques dels territoris centrals i dels perifèrics. Són Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica (BRICS) i Mèxic, Indonèsia, Nigèria i Turquia (MINT).
- Certa dependència a l’exterior
- Segueixen les directrius dels territoris centrals
- Generen el seu propi desenvolupament
- Guanyant més importància entre els països
Territoris perifèrics
Els territoris perifèrics són de l’Àfrica subsahariana.
- Molta dependència a l’exterior
- Economia poc complexa
- Baixa productivitat de base agrícola
- Subministren recursos naturals
- Escàs desenvolupament industrial
Provoca:
- Nivell de vida baix
- Fort creixement demogràfic
- Molta pobresa
- Moviments migratoris de la població jove
Desigualtats entre els països de la UE
L’organització de la UE presenta desigualtats entre els països que impliquen forts contrastos socioeconòmics manifestats en el:
- comportament demogràfic (densitat de la població, natalitat, mortalitat…)
- aspectes econòmics (PIB, taxa d’activitat, d’atur…)
Els països del nord i del centre són els més pròspers i els del sud i de l’est els que posseeixen una riquesa inferior.
Sector primari de la UE
És el sector amb menys importància en l’economia de la UE. Proporciona productes:
- agrícoles: cereals, hortalisses i fruites.
- ramaders: oví, boví, porcí i llet
- de pesca: destaca la de l’oceà Atlàntic
Sector secundari a la UE
És el segon amb més importància a la UE. Manté rellevància malgrat la terciarització econòmica. Les indústries més rellevants són la metal·lúrgica, la de maquinària, l’automobilística, la química i l’electrònica.
La majoria dels intercanvis es realitzen entre els països membres, però si s’exporta o importa a l’exterior, és entre economies desenvolupades.
Sector terciari
És el sector més important, l’economia de la UE és una economia terciaritzada. Per tant, es prioritzen les activitats de serveis que són potenciades per la UE i els governs membres i afavorits per la lliure circulació de persones (espai Schengen), béns, mercaderies i serveis.
La UE és una potència comercial i manté un mercat intern actiu. Importa sobretot energia i matèries primeres i exporta productes manufacturats.
El sistema de transport i comunicació és modern i eficient, permeten els fluxos de persones, mercaderies i serveis. Però presenta desigualtats nacionals i regionals.
El turisme és una activitat econòmica clau. L’oferta turística es concentra en els països del Mediterrani (del sud), els receptors. Els emissors són els països del nord i del centre d’Europa, però, també països d’altres parts del món, sobretot Àsia.c
La UE
La UE és una macroorganització supranacional i una potència econòmica, política, social i comercial formada per 27 estats. Ha de preservar les identitats dels estats membres i mantenir el gran poder europeu mitjançant l’actuació conjunta en afers com la moneda, el mercat interior, les polítiques exteriors…
Història de la UE
La UE té un procés de construcció lent amb una incorporació progressiva dels membres.
Posterior a la Segona Guerra Mundial, sorgeix la necessitat d’una Europa unida amb un mercat únic. El 1950 França promou la unió. El 1957 es signa el Tractat de Roma per Alemanya, Itàlia, França, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg (els 6 fundadors) i es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE). El 1986, Espanya ingressa a la CEE i es signa l’Acta Única Europea (AUE). El 1992, es signa el Tractat de Maastricht, donant lloc a la creació de la UE, de forma que la unió econòmica adquireix un caràcter polític. El 1995 entra en vigor l’Acord de Schengen, establint l’espai Schengen que suprimeix les fronteres interiors entre els membres. El 2002 s’introdueix l’euro. El 2007 es signa el Tractat de Lisboa i augmenta l’euroescepticisme. Finalment, el 2019 té lloc el Brexit (la sortida del Regne Unit).
El Parlament Europeu
És l’òrgan legislatiu de la UE. Aprova les lleis, però no les elabora. Controla la Comissió Europea i el Consell de la UE. Els seus membres (eurodiputats) són els únics elegits per la ciutadania mitjançant una única circumscripció.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
És l’òrgan judicial de la UE i un tribunal supranacional. Aplica el Dret de la UE de la mateixa manera a tots els països membres i assegura el compliment de la legislació de la UE.
El Banc Central Europeu (BCE)
El Banc Central Europeu defineix i executa la política monetària de la UE. Exerceix funcions amb independència.
La unió monetària
Amb la creació de la CEE (1957), els membres volen aconseguir un mercat comú per la facilitat de l’intercanvi de productes. El 1992, amb el Tractat de Maastricht, la unió adquireix un caràcter polític i es converteix en la UE, amb l’objectiu de l’assoliment d’una unió econòmica i monetària definitiva. Aquesta és aconseguida el 1999, amb la creació del Banc Central Europeu.
Per realitzar la transició a l’euro s’estableixen una sèrie de criteris comuns a tots els països membres: el dèficit públic no pot superar el 3% del PIB, el deute públic no pot superar el 60% i la inflació no pot superar l’1,5%.
La unió social
La unió social s’assoleix amb l’Acord de Schengen, un acord entre els països membres que implica la lliure circulació dels individus en la UE. Es signa el 1985 i entra en vigor el 1995, establint l’espai Schengen, on els països participants suprimeixen les fronteres interiors i apliquen lleis comunes a les exteriors.
La política regional
Per poder reduir les desigualtats regionals entre els territoris de la UE es crea la política regional de la UE. Té com a objectiu impulsar el creixement econòmic de les regions amb inversions estratègiques.
Els instruments utilitzats són els Fons Estructurals i el Fons de Cohesió. Són cofinançats per la UE i els territoris que els reben. El percentatge es decideix a cada convocatòria i el rep la regió, no el país.
Aquestes ajudes es centren en quatre àmbits:
- La innovació i la investigació
- La tecnologia de la informació i la comunicació
- La competitivitat de les PIME
- La transició cap a economies amb baixes emissions de carboni.
El Fons de Cohesió
El Fons de Cohesió (1994) està destinat als estats amb un PIB inferior al 90% de la mitjana comunitària (si el dèficit públic és superior al 3% del PIB, llavors és exclòs). Finança projectes d’infraestructures relacionades amb el transport i el medi ambient.
Entrada d’Espanya a la UE
Espanya inicia les negociacions per l’entrada a la CEE quan s’estableix la democràcia. Aquestes negociacions s’allarguen durant anys, caracteritzades per la reconversió de l’economia i la privatització (supressió dels monopolis estatals). Se signa el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE el 1985 a Madrid i l’entrada del país té lloc el 1986.
Conseqüències de l’adhesió/unió d’Espanya a la UE
La unió d’Espanya a la UE permet un desenvolupament socioeconòmic del país mitjançant:
- la potenciació de les CCAA més endarrerides al moment d’ingressar
- la inversió de milions al país procedents del fons europeu
- la creació de milers de llocs de treball
De forma que, Espanya acaba convertint-se en el cinquè país en pes econòmic i població de la UE.
En l’àmbit econòmic, el mercat d’Espanya està completament integrat a la UE. La gran part de la inversió exterior procedeix de la UE i les importacions i exportacions provenen i es destinen als països membres.
En l’àmbit sanitari, la creació de la Targeta Sanitària Europea garanteix el tractament mèdic i quirúrgic del ciutadà als països membres.
En l’àmbit cultural, els països cofinancen projectes de reconstrucció, restauració i de beques (Erasmus).
La densitat de la població
A la UE hi ha una gran diferència en la densitat de les poblacions entre països, especialment a Espanya. A les zones urbanes es concentra la població i es creen i renoven constantment els serveis i les infraestructures. En canvi, a les zones rurals (l’Espanya buida) hi ha una falta de la població jove, l’envelliment de la població i un desenvolupament inferior dels serveis i les infraestructures.
