T4. Els recursos energètics Flashcards
(29 cards)
Conca hidrogràfica (definició)
Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
Vessant (definició)
Zona de terreny que dirigeix l’aigua cap a un riu, forma part de la conca hidrogràfica.
Els tres principals vessants
- Vessant gallec i cantàbric: nombrosos rius cabalosos amb un nivell constant d’aigua
- Vessant mediterrani: estius que provoquen sequeres i tardors amb pluges que provoquen inundacions (cabals irregulars i petits)
- Vessant atlàntic: conques extenses amb sequeres en l’estiu. Cabals irregulars.
Els recursos hídrics i zones humides.
Els recursos hídrics tenen una demanda inferior al total que hi ha al país, però, tenen un repartiment desigual. Hi ha més recursos al nord i menys al sud.
Al nord es troben les zones humides: abundants d’aigua i ecosistemes, posats en perill per l’explotació dels recursos.
L’ús agrícola, industrial i urbà de l’aigua
L’agricultura presenta el consum més elevat dels recursos hídrics. A causa d’una mala utilització de l’aigua, per tant, l’Estat proporciona ajudes per transicionar d’un reg per inundació a un reg per degoteig o aspersió.
Contamina l’aigua per productes com pesticides i adobs químics.
L’ús industrial i urbà dels recursos és inferior a l’agrícola, però vital.
Les indústries utilitzen aigua per als processos de refrigeració de la maquinària. Es prioritza l’ús domèstic de l’aigua, que exigeix la potabilitat i combina l’aigua fluvial i els aqüífers.
La demanda incrementa a l’estació quan els recursos escassegen, a l’estiu. L’aigua es contamina mitjançant l’abocament de residus per part de les indústries i les zones urbanes.
Polítiques hidràuliques
Orientades a obtenir aigua:
- Política de transvasaments: agafar l’aigua d’un riu i derivar-la a un altre. Pot suposar problemes a llarga distància.
- Dessalinització de l’aigua del mar: instal·lació de plantes dessalinitzadores a l’aigua del, ideal per a llocs amb pocs rius (sud d’Espanya). Impliquen costos elevats.
- Recuperació dels aqüífers: recuperació d’aigua subterrània que va ser explotada per perforació o per bombeig.
- Plans de sanejament dels rius: instal·lar plantes depuradores i controlar els abocaments industrials i urbans dels rius.
Espanya en el context energètic mundial
Espanya produeix menys recursos energètics dels quals es demanden, de forma que, és una país energèticament dependent de l’exterior.
Diversifica les fonts per no tenir futurs problemes d’abastiment i té com a objectiu reduir el consum de petroli, augmentar l’ús del gas natural i de les energies renovables.
Energies no renovables (anomenar)
Carbó
Petroli
Gas natural
Carbó
Font d’energia principal durant la revolució industrial. Actualment, suposa costos de producció elevats i ha estat superada pel petroli i el gas natural. Les principals mines d’Espanya es troben a Astúries i Castella i Lleó.
Espanya intenta mantenir viva la mineria per disminuir la dependència a l’exterior i, llavors, entra en conflicte amb els Acords de Kyoto, que busquen reduir les emissions de carboni.
S’han tancat moltes mines tradicionals i s’han modernitzat les que queden per assegurar el seu funcionament. Malgrat això, la mineria ha perdut la seva importància en el conjunt econòmic i han disminuït els llocs de treball i els recursos explotats.
Petroli
Té un repartiment desigual, causant conflictes i aliances internacionals.
Espanya té una gran dependència al petroli, la pujada del seu preu incrementa l’atur. Es diversifiquen les fonts de subministrament per evitar problemes d’abastiment (Rússia, Aràbia Saudita, Mèxic…)
Gas natural
Té un repartiment desigual, causant conflictes i aliances internacionals.
És la font d’energia més utilitzada a Espanya i és la menys contaminant de les energies no renovables. El país depèn de l’exterior malgrat tenir reserves. Està controlada per grans empreses i la seva demanda està en augment (per a l’ús domèstic i l’electricitat).
Energia nuclear
Solució per reduir la dependència a l’exterior.
No és una energia renovable. Espanya disposa de recursos miners d’urani per crear energia nuclear. El seu refinament té lloc a França. Produeix una energia neta i gran poder calorífic. Però hi ha un rebuig social associat als riscos de la radiació i la dificultat d’emmagatzemar residus radioactius.
Energies renovables (anomenar-les)
Solar
Eòlica
Biomassa
Hidroelèctrica
Geotèrmica
Implicacions i opinions socials de les energies renovables
Les energies renovables provenen de fonts naturals i no s’esgoten mai. El seu desenvolupament suposaria la reducció de la dependència a l’exterior i el compliment dels tractats internacionals. Però no és possible un desenvolupament complet a causa dels interessos en el petroli de grans grups d’empreses.
Les opinions socials cap a les energies renovables impliquen un suport pel fet que són netes i suposen una explotació sense dependre de grans companyies, però el rebuig cap a l’impacte paisatgístic a causa de les instal·lacions i els greus efectes sobre la fauna i la flora de la producció d’aquestes energies.
Energia solar
Provinent de la llum del sol. Espanya és el país ideal per produir-la a causa de les llargues hores de llum. Hi ha poques instal·lacions d’aquest tipus al país. La comercialització de panells solars domèstics permet la producció d’energia pròpia a les cases.
Energia eòlica
Provinent de la força del vent, amb l’ús de molins. És la més utilitzada a Espanya pel seu relleu muntanyós. Però hi ha un rebuig social per l’impacte paisatgístic que impliquen els molins i el risc per a les aus.
Energia biomassa
Provinent de la combustió o fermentació de matèria orgànica.
La biomassa residual prové dels residus de l’activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera. No és del tot neta, ja que la combustió emet gasos contaminants.
Energia geotèrmica
Provinent de la calor interna de la Terra.
Canàries és el lloc ideal per produir-la, a Espanya, degut al seu relleu volcànic. Permet el subministrament de la calefacció i l’aigua calenta.
Energia hidroelèctrica
Provinent de l’aigua dels rius o d’embassaments.
La xarxa hidrogràfica a Catalunya
Els recursos fluvials a Catalunya són curts i de cabals irregulars, pel clima i el relleu muntanyós de la regió.
Les conques hidrogràfiques es diferencien en conques internes, amb rius que neixen a Catalunya i desemboquen al Mediterrani, i conques intercomunitàries, que inclouen la part catalana de l’Ebre i la Sénia.
La demanda d’aigua a Catalunya i els possibles solucions
La majoria població viu al litoral, les conques internes, i consumeixen menys de la meitat dels recursos hídrics. En canvi, una minoria viu a l’interior, a les conques intercomunitàries, i consumeixen més de la meitat, a causa de l’activitat agrícola.
Aquests desequilibris s’intensifiquen amb la manca de pluges i grans inversions que donen lloc a problemes d’abastiment a les conques internes.
Es proposa com a solució el transvasament, la millora del reg (per degoteig o aspersió), l’ampliació de plantes dessalinitzadores i la recuperació d’aqüífers.
Recursos energètics i minerals a Catalunya
Recursos energètics:
- Centres nuclears: Ascó I i II, Vallendòs II
- Energia eòlica, hidroelèctrica i biomassa.
Recursos minerals:
- Sal gemma i potassa
- Calcària i argila (roques industrials per a la construcció)
Catalunya té una forta dependència energètica a l’exterior. Les principals fonts d’energies renovables són l’eòlica i la hidroelèctrica. Hi ha un desequilibri entre la producció (a Tarragona) i el consum (a Barcelona).
Impacte de la revolució industrial
La revolució industrial trenca l’equilibri de vida a la Terra, caracteritzada per la sobreexplotació de recursos. Hi ha un mal model de desenvolupament potenciat pels interessos de grans grups d’empreses que ignoren els límits de la natura. Provoca així un canvi global en els aspectes ambientals, socioeconòmics i ètics.
