T5. Els paisatges naturals i culturals Flashcards
(17 cards)
La biodiversitat
Definició
El conjunt d’éssers vius sobre la Terra, producte d’un procès natural i vital per al medi natural.
La biodiversitat a Espanya
A Espanya hi ha molta biodiversitat gràcies als següents factors:
- La situació geogràfica: entre l’Atlàntic i el Mediterrani
- L’efecte refugi que suposa la península per a les especies naturals.
- Els sistemes muntanyosos
Acció antròpica
Definició
Les conseqüències de l’activitat humana sobre el paisatge i la biodiveristat. Com ara la pèrdua de boscos a favor de l’agricultura o la pèrdua de la vegetació a favor de les construccions urbanes.
El paisatge
Definció
Fisonomia/forma/aparença externa d’un territori, resultat de la interacció de factors naturals i humans. Alhora, és un producte social i una protecció de la cultura d’una societat sobre un espai.
Tipus de paisatges
- Paisatges biòtics: vegetació i fauna, modificades per la vegetació
- Paisatges abiòtics: territoris desèrtics, modificades pel clima i el relleu (muntanyes, deserts).
- Paisatges antròpics/culturals: resultat de l’acció humana (paisatges urbans/rurals)
- Paisatges naturals: interacció dels elements biòtics i abiòtics. No queda cap paisatge 100% natural, per tant, es considera natural el paisatge que conserva el bioma característic de la zona.
Gestió del paisatge
Conèixer els components que formen el paisatge per poder fer una correcta…
- Ordenació
- Planificació
- Gestió
Amb l’objectiu d’aconseguir una bona qualitat de vida i un espai agradable i vital
Tipus de paisatges vegetals
- Oceànic: zones amb clima atlàntic, arbres de fulla caducifoli de gran alçada, vegetació amb necessitat d’aigua i resistent a baixes temperatures. (Roure, faig)
- Mediterrani: zones amb clima mediterrani, arbres de fulla perenne de baixa alçada, vegetació amb poca necessitat d’aigua i resistent a les altes temperatures. (Oliveres, alzines)
- de Cànaries: zones amb clima subtropical, vegetació escassa amb poca necessitat d’aigua i resistent a l’extrema aridesa i a les altes temperatures.
- D’alta muntanya: zones amb clima mediterrani o atlàntic, arbres de fulla perenne (m) o caduca (a), vegetació resistent a les baixes temperatures.
Factors dels paisatges culturals
- El medi natural
- L’estructura social
- Les creençes que expliquen el món: religió, tradicions…
- Els mecanisme per transmetre la comunicació i les creençes: art, llengua, folklore…
Post revolució industrial: s’accelera l’explotació del medi ambient
Organitzacions que protegeixen els paisatges
- 1972: Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Natural i Cultural (UNESCO)
- 2012: Pla Nacional del Paisatge Cultural s’elabora a Espanya.
Agents de canvi en el paisatge de Catalunya
A Catalunya, el paisatge natural ha experimentat una transformació intensa a causa dels factors (agents de canvi) següents:
- Paisatges agroforestals
- Paisatges industrials
- Urbanització
- Abancalament del territori
Paisatge català actual
Paisatge català actual:
- Manteniment del paisatge agroforestal
- Domini de les estructures urbanes
- Grans infraestructures
- Forta activitat econòmica
Paisatges protegits a Catalunya
Paisatges protegits:
- Parc natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
- Reserva natural del Delta de l’Ebre
- Reserva marina de les Illes Medes
- 165 espais protegits pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
Tipus d’espais naturals
- Parcs naturals: el seu valor natural és compatible amb l’activitat humana (la flora i la fauna conviuen amb l’home)
- Parcs nacionals/regionals: tenen un ecosistema poc alterat, però estàn massa frequentats pels homes.
- Reserves naturals: ecosistemes fràgils, totalment protegits.
El canvi climàtic
El canvi climàtic és la modificació del clima al llarg d’un període de temps a tot el planeta. En els últims segles, s’afegeix l’acció humana (canvi climàtic antropogènic), per tant, s’utilitza el terme per referir-se al canvi intensificat per causes humanes.
Es caracteritza per ser un fenomen a escala global, provocat per l’emissió de gasos d’efecte hivernacles i que causa un augment de la mitjana de la temperatura global.
L’efecte hivernacle
L’efecte hivernacle és un procés natural en el qual, els gasos de l’atmosfera retenen part de la calor del Sol. Permet la temperatura adequada del planeta que possibilita la vida.
L’escalfament global
L’escalfament global és l’augment anormal de la mitjana de la temperatura global a causa de la concentració de gasos d’efecte hivernacle que retenen calor al planeta, originats de l’activitat humana (indústries, transport, desforestació…).
Com a conseqüències, té lloc el desglaçament de les glaceres, l’increment del nivell de la vida i els fenòmens climàtics extrems.
Formes de destrucció del paisatge
- Pluja àcida: causa la corrosió dels edificis i l’acidificació del sòl.
- Desforestació: incrementa exponencialment les emissions de CO₂ a l’atmosfera i causa la pobresa de les poblacions completament dependents dels boscos (els indígenes).
- Erosió i desertificació: les inundacions i les sequeres junt amb la construcció d’infraestructures, la freqüentació als espais naturals i els incendis forestals, afavoreixen a l’erosió del sòl i augmenten el risc de la desertificació.
- Els incendis forestals: són la causa principal per la pèrdua de la biodiversitat a Espanya. Resultat de la gestió forestal deficient, les segones residències, les explotacions agràries abandonades i la sequedat. El 97% dels incendis són causats per l’activitat humana.
