T16 Flashcards
TEMA 16: L’EDUCACIÓ LITERÀRIA EN EL CONTEXT ESCOLAR. MANIFESTACIONS LITERÀRIES MÉS IMPORTANTS APLICADES A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES D’UTILITZACIÓ DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL. LA BIBLIOTECA ESCOLAR I LA BIBLIOTECA D’AULA COM A RECURSOS DIDÀCTICS EN L’EDUCACIÓ LITERARIA.
INTRODUCCIÓ
Q1. L’EDUCACIÓ LITERÀRIA AL CONTEXT ESCOLAR
1.1. Marc contextual i conceptual
Q2. MANIFESTACIONS LITERÀRIES MÉS IMPORTANTS APLICADES A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Àlbums il·lustrats
- Els contes i la poesia
- Les endevinalles
- Els embarbussaments
- Els refranys
- Els còmics
- Les faules
Q3. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES D’UTILITZACIÓ DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
- La literatura Infantil i Juvenil a Espanya
- Tècniques i estratègies
Q4. LA BIBLIOTECA ESCOLAR I LA BIBLIOTECA D’AULA COM A RECURSOS DIDÀCTICS EN L’EDUCACIÓ LITERÀRIA
- La Biblioteca Escolar
- La Biblioteca d’Aula i la Biblioteca Personal
- Estratègies d’Intervenció Educativa
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 16 del temari, vaig a tractar la importància de l’educació literària a l’Educació Primària, assegurant l’adquisició de les tècniques i estratègies literàries més rellevants. Tots aquests aspectes permeten al docent contribuir a aconseguir l’objectiu global de l’etapa: l’assumpció de l’autoconcepte i l’autoestima personal, juntament amb el desenvolupament integral de l’alumnat.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que la poeta, Emily Dickinson, realitza sobre l’educació literària: “Para viajar lejos, no hay mejor nave que un libro”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Llengua Castellana i Literatura en 5 blocs i és el bloc 5 “Educació literària”, el que presenta una major relació amb el present tema.
A més, amb el treball de l’educació literaria es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència en comunicació lingüística, a l’hora de treballar els textos, realitzar jocs lingüístics o a través de la lectura, i la competència digital, quan es fa ús de ferramentes tecnològiques per a llegir en les diferents plataformes.
Des de l’àmbit conceptual i seguint a Zayas al seu article “La poesía en el aula”, l’Educació Literària consisteix a fer que l’alumnat siga lector competent d’obres literàries, sent necessari que aquest experimente el plaer amb la lectura, identifique en el text vivències pròpies i s’identifique amb els personatges.
Finalitze així el 2n punt de la 1a qüestió i la qüestió en si, passant a la 2a qüestió del tema.
Q2. MANIFESTACIONS LITERÀRIES MÉS IMPORTANTS APLICADES A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Al llarg d’aquesta 2a qüestió vaig a explicar les manifestacions literàries més importants a Primària, els àlbums il·lustrats, els contes i la poesia, les endevinalles, els embarbussaments, els refranys, els còmics i les faules. Juntament amb la Literatura Infantil, la qual tractaré a la 3a qüestió del tema.
2.1. ÀLBUMS IL·LUSTRATS
Aquesta manifestació literària té el seu origen al 1931 amb “Albums du Pere Castro”, dissenyats pel francés Paul Faucher, degut a la seua preocupació per l’aprenentatge lector a les escoles i les dificultats de molts xiquets. El francés, va descobrir com aquests llibres amb tapa dura, a tot color i pàgines interiors amb imatges, facilitaven la comprensió lectora i motivaven a l’alumnat.
2.2. ELS CONTES I LA POESIA
Aquesta manifestació literària es treballa a partir de 2n curs, i presenta els següents objectius: llegir contes i poesies amb fluïdesa i encontación i fer la lectura comprensiva, és a dir, interpretant les idees del text.
Als cursos posteriors, de 3r a 6è, es mantindran aquests objectius però augmentant la complexitat i longitud dels textos i activitats. Exemple:
“Els arbres es muden de roig i de groc. Les fulles tremolen sota un sol de foc. Cric, crec, crac, croc.”
2.3. LES ENDEVINALLES
Les endevinalles es treballen durant tota l’etapa de Primària. Als primers cursos, se les aprenen de memòria, escrivint alguna curta i associant-se a dibuixos. I als cursos superiors, se’ls demana que se les aprenguen, les escriguen i les lligen amb l’entonació i el ritme corresponents.
Exemple:
Una cama i un barret
que s’aguanta dret.
Què és? El bolet.
2.4. ELS EMBARBUSSAMENTS
Són frases on apareixen paraules amb síl·labes reiteratives que dificulten la pronúncia, convertint-se així en un joc de paraules. Són part de la cultura i tradició popular dels pobles, per això hi existeixen diferents versions.
L’objectiu de treballar-los és aconseguir que els alumnes els llegisquen amb una major claredat, fluïdesa i rapidesa, sense cometre errades en la pronúncia. Es treballa al llarg de tota l’etapa de Primària, augmentant progressivament la complexitat i dificultat.
Exemple:
Favor amb favor es paga,
qui fa un favor,
un favor fa.
2.5. ELS REFRANYS
Són frases en les quals es pretén transmetre alguna evidència, ensenyament, consell, succés o moralitat. També formen part de la cultura i tradició popular dels pobles.
L’objectiu de treballar-los és que els xiquets/es interpreten allò que es vol transmetre, i millore la forma expressiva en la lectura. Es treballaràn des de 1r fins a 6è.
Setembre ha arribat Pel febrer
i l’escola ha començat. abriga’t bé.
2.6. ELS CÒMICS
Són dibuixos els quals, acompanyats de diàlegs, s’estructuren en vinyetes que formen una història. Tradicionalment, s’editaven i es presentaven al lector en formats impresos en paper, però en l’actualitat amb l’arribada de les Noves Tecnologies, es presenten amb altres formats com l’audio-visual, e-comic, webcomics o digitals.
L’objectiu de treballar els còmics és poder seguir la lectura d’un text en una estructura en vinyetes, onomatopeies i bafarades, millorant la lectura i la interpretació dels seus dibuixos, els quals van a facilitar la comprensió lectora. Els còmics es treballaran al llarg de tota l’etapa de Primària augmentant la complexitat i dificultat i seleccionant la seua temàtica d’acord a l’edat i interessos del nostre alumnat.
1r cicle: la Patrulla Canina, Marvel o Among Us.
2n i 3r cicle: Mortadelo y Filemón, Superman o Harry Potter.
2.7. LES FAULES
Són històries on els protagonistes són animals que hauran de fer front a un conflicte o problema.
L’objectiu de treballar-les és aconseguir que l’alumnat siga capaç de proposar solucions al problema que proposa la faula, detectant les errades comeses pels protagonistes i corregint-los. Objectiu que es treballarà a partir de 3r curs, augmentant la complexitat de solucions proposades i la seua creativitat, per tal de trobar solucions als seus propis problemes. Exemple:
“El lleó i els tres bous” (cooperar); “Les dues amigues” (amistat); “El ratolí de camp i el ratolí de ciutat” (valorar el que tenim).
Done per conclòs així la 2a qüestió, i donant pas a la 3a qüestió del mateix.
Q3. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES D’UTILITZACIÓ DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
La literatura infantil i juvenil és la literatura escrita i destinada per als xiquets i joves. Aquesta, ha de promocionar el gust i gaudi per la lectura, aprofitant per accedir a conèixer, a través dels llibres, noves cultures, llocs, pobles, històries reals o mites, a més de reflexionar sobre els usos de la llengua i realitzar judicis de valor.
3.1. LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL A ESPANYA
En general, la literatura és un element clau per al desenvolupament social, ampliar la visió del món i desenvolupar la capacitat crítica. Entre els autors/es més influents a la literatura infantil i juvenil al nostre país és de destacar una autora madrilenya, GLORIA FUERTES.
A continuació, presentaré una proposta d’obres literàries estructurada per cursos per a l’etapa de primària.
1r i 2n:
GLORIA FUERTES: Animalitos amigos.
ELOY MORENO: Juntos.
3r i 4t:
GLORIA FUERTES: Profesiones de ayer y de hoy.
FANI GRANDE: Empar i el xungovirus
5è i 6è:
GLORIA FUERTES: Versos para jugar al teatro.
GIANNI RODARI: Cuentos para jugar.
LITERATURA JUVENIL:
CARE SANTOS: Mentira
FEDERICO MOCCIA: Ese instante de felicidad
Passe així, al 2n punt d’aquesta 3a qüestió.
3.2. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES
En general quan es parla de tècniques i estratègies de la literatura infantil i juvenil, s’està fent referència a la manera d’afrontar i treballar la lectura de les produccions literàries, la qual es pot abordar de 2 formes: la lectura intensiva i extensiva.
LA LECTURA INTENSIVA
És aquella que, normalment, es dóna a l’aula. El més habitual és realitzar-la en silenci, ja que busquem objectius com: despertar l’interès del lector, comprendre el text i llegir amb fluïdesa i rapidesa.
A més, es posen en pràctica subdestreses lectores com:
Skimming, que consisteix a llegir ràpidament el text per tal de saber de què tracta. Ex: posar el títol a un text i unir un text amb la imatge que li corresponga.
Scanning, consisteix a passar la vista per un text i localitzar informació cocreta. Ex: en un text que descriga un país, localitzar quin és el nombre d’habitants.
Ja per finalitzar el tractament de la lectura intensiva a l’aula proposaré algunes activitats que es poden realitzar abans, durant i després de la lectura.
Abans: anticipar accions segons el títol o les il·lustracions. I valorar mitjançant preguntes allò que coneixen els alumnes al voltant del tema de la lectura.
Durant: transferir informació a dibuixos o mapes. I seqüenciar i ordenar dibuixos o imatges.
Després: realitzar un role - play. I fer encreuats o sopes de lletres en relació a la lectura realitzada.
LA LECTURA EXTENSIVA
És aquella que, normalment, es dóna fora de l’aula. Aquesta presenta una sèrie beneficis com són: augmentar el vocabulari; millorar la fluïdesa i la velocitat lectora; i atendre a la diversitat, ja que permet que cada alumne llegisca al seu ritme.
Per al tractament de la lectura extensiva proposaré 2 activitats que es poden realitzar en finalitzar la lectura:
Realitzar un “one pager”: en una pàgina ha d’aparèixer de forma atractiva i visual, unes imatges i la informació important relativa al llibre que s’ha llegit. Aquesta activitat es pot realitzar a mà o utilitzant aplicacions informàtiques com Canva o Genially.
Fer un “Booktrailer”, grabar-se explicant la trama i els personatges d’un llibre que s’han llegit i volen recomanar als companys, per posteriorment fer el visionat a l’aula.
Finalitze així aquest 2n punt de la 3a qüestió del tema i passe a la 4a i última qüestió del mateix.
4.1. LA BIBLIOTECA ESCOLAR
La biblioteca escolar és un entorn de formació que ofereix materials en diferents tipus de suport per a l’aprenentatge i la recerca. A més de ser un servei adreçat al professorat, alumnat i a tota la comunitat educativa. Pel que fa a les seues finalitats i objectius, destacar:
Crear i fomentar l’hàbit lector i l’ús de les biblioteques.
Ensenyar a l’alumnat a obtenir la informació en diversos formats.
I promoure la lectura, els recursos i serveis de la biblioteca a tota la comunitat educativa.
Cal ressaltar també la importància que la biblioteca escolar compte amb l’equipament i els recursos tecnològics necessaris, tal com apunta Constanza Makis i Christian Anwandter al seu llibre “Bibliotecas Escolares para el siglo XXI”.
A banda, cal ressaltar la importància de l’organització dels recursos i materials que es troben en ella. Segons Manet y Manade al seu llibre “Com organitzar una biblioteca”, s’ha de seguir els següents passos: registre, segellat, catalogació, classificació i signatura.
Passe així al 2n punt d’aquesta 4a qüestió.
