UNIT 2 Flashcards
(20 cards)
Origen de la cultura:
les conductes culturals no són naturals ni universals ni genètiques. La cultura diversa, construïda socialment i adaptativa mitjançant el procés de socialització. No hi ha cultura sense societat i tota societat conté una cultura.
Cultura
conjunt de símbols, valors, creences, normes i objectes materials que constitueixen el mode de vida d’una societat i confereixen sentit i identitat als seus membres
Societat
conjunt de persones que interactuen de forma organitzada en un marc territorial definit
- La falàcia naturalista:
fer passar per natural allò que en realitat és cultural
SÍMBOLS
tot allò que té un significat específic reconegut per aquelles persones que comparteixen una cultura. Varien diacrònicament (en diferents temps) i sincrònicament (en el mateix moment)
Llenguatge
sistema de símbols específicament humà que permet als membres d’una societat comunicar-se il·limitadament i creativament entre ells.
- En funció de la necessitat de supervivència, cada cultura ha creat un llenguatge diferent. La cultura serveix
per sobreviure i el llenguatge és la part central de la cultura.
- Medi principal de reproducció cultural→ procés per el qual una generació transmet la seva cultura a la
següent (sense ell la cultura desapareixeria en cada generació, no es podrien transmetre)
- El llenguatge dona forma a la realitat, ja que cada llengua té símbols propis i distints
- Cada llengua poseeix paraules o expressions que no troben equivalents en altres llengües.
- Un sistema lingüístic guía la manera en que comprenem el món, però no limita com ho fem.
Hipòtesi de Sapir-Whorf
Metàfora de les ulleres amb vidres de colors: el llenguatge ens dona la realitat des d’una perspectiva determinada. Cada llengua es particular, veiem la realitat de manera particular. “Cada llengua és unes ulleres de color diferent”. Dos principis:
a) determinisme lingüístic: el llenguatge moldeja la manera en la que pensem
b) relativitat lingüística: distincions que trobem en una llengua no la trobem en una altre
VALORS
Pautes morals que utilitzen les persones per juntjar el que està bé i el que està malament. Varien en les diferents cultures. Allò considerat com a “bo” o “desitjable” en si mateix→ connotació moral. Coses, situacions, persones, actituds.. a les que s’atribueix un valor.
CREENCES
declaracions específiques que es consideren certs malgran no se’n tingui evidència empírica. Assumptes determinats que els individus consideren certs o falsos. No només influeixen en com percebim el nostre entorn, sinó que també formen part del nucli del nostre punt de vista del món.
- creences religioses
- creences para-religioses (supersticions)
- axiomes culturals (elements que estan a la base de la cultura)
NORMES
regles i expectatives per les quals una societat guia la conducta dels seus membres. “Valors en forma de mandat”, “què he de fer i que no he de fer”
Estableixen conductes obligades i conductes prohibides. Poden ser…
* proscriptives: allò prohibit o en negatiu (“no es pot menjar”, “està prohibit fumar”) * prescriptives: allò que hauriem de fer (“cal viatjar amb bitllet”)
Mores (costums)
patrons o referències d’una societat sobre el que és una conducta moral apropiada
la violació de les costums (ex: sexe entre adult i menor) provoca rebuig i una forta reacció per part dels altres membres de la societat. Distingeixen lo correcte i incorrecte.
Folkways (usos populars)→
costums d’una societat com a conseqüència d la rutina i la interacció ocasional (nocions sobre la roba adequada, salutacions apropiades i actes de cortesia) Tenen menys significat moral que les costums. Dibuixen la línia que separa lo apropiat de lo inapropiat.
La societat deixa un cert marge de criteri personal a aquells assumptes que involucren usos pupulars.
OBJECTES MATERIALS→
artefactes construïts per l’ésser humà dins d’un medi sociocultural concret. Tenen relació amb la resta de components d’una cultura, són portadors de símbols, valors, creences.. Són reflex del grau d’avenç tecnològic d’una societat.
LA FRAGMENTACIÓ CULTURA
a) cultura hegemònica: cultura minoritària dins d’una altre
- subcultures→ pautes culturals que diferèncien a algún segment de la població d’una societat (okupas,
hippies, punks..)
b) contracultures: pautes culturals que s’oposen fortament a aquelles que estàn àmpliament acceptades
en el nucli d’una societat (mov. feminista)
c) jerarquia cultural en les societats: la societat jerarquitza els continguts culturals, donant-lis més valors
a alguns. Fan una divisió:
- cultura elitista (música clàssica) - cultura popular (música rock)
LA PROBLEMÀTICA CULTURAL
El canvi cultural
* Desajustament→ si els elements de la cultura són com un puzzle coherent, i totes les parts no canvien alhora (evolucionen), el puzzle no encaixa bé
* Tensió interna, malestar→ convivència entre elements de cultures posteriors (noves) i anteriors
* Preu de l’evolució: cultural lag→ desencaix de les peces, desajustament
* Resolució: re-integració dels diferents components desajustats
constantment… DESAJUSTAMENT <=> INTEGRACIÓ
2. El shock cultural: quan dues cultures diferents es troben, parlen del món i el que diuen no quadra. Provoca desorientació i confusió, crisi de seguretats i certeses, questionament de valors i creences..
- Negació de la condició “absoluta” i “natural” atorgada (etnocèntricament) a la pròpia cultura - Desestabilització de la pròpia visió del món (Tots pensem que la nostra cultura és la “natural”)
a) Etnocentrisme→
jo tinc raó, la meva cultura és la bona, la superior”, veure l’altre cultura com una
“perversió”, “primitivisme” o “estat salvatge” Jutgem una cultra diferent segons els patrons de la nostre
Relativisme
“depèn, no puc opinar”, no jutjar cap cultura des d’altres paràmetres culturals externs a la
mateixa. La jutjarem segons els seus pròpis patrons
Respecte i diàleg intercultural
“parlem-ne”, a partir d’uns consensos bàsics (Drets Humans)
Dilema ètic/emic:
- ètic (perspectiva externa):interpretació segons les signifiacions i univers simbòlic de l’expectador “ells miren el món amb ulleres blaves, jo el miro amb verdes”
- emic (perspectiva interna): interpretació segons les significacions i univers simbòlic de l’observat “sé que miren el món amb ulleres blaves, intento imaginar el món de color blau malgrat les meves siguin verdes”
