Dimensió Simbòlica de L'ésser Humà Flashcards Preview

Filosofia > Dimensió Simbòlica de L'ésser Humà > Flashcards

Flashcards in Dimensió Simbòlica de L'ésser Humà Deck (18):
1

Quina altra característica ens determina com a humans?

Apart de la capacitat racional, de les emocions i del contacte directe amb la natura, la capacitat simbòlica i per tant, la creació de representacions i símbols i el seu carregament de sentit, ens diferencia de les altres espècies.

2

Quin pensador va demostrar aquesta diferenciació?

Ho va fer Fernando Savater, qui va dir que "el llengutatge és el certificat de pertinència de la meva espècie, el vertader codi genètic de la humanitat".
I és que l'humà habita el llenguatge com la resta d'animals habiten en el seu medi.

3

Què ens aporta la capacitat lingüística?

Gràcies al llenguatge tenim la grandesa de desenvolupar la nostra consciència, moment en el què el nostre Jo interior es manifesta i podem parlar amb ell. Aquesta capacitat també ens permet poder parlar sobre coses, i per tant, separar-les de nosaltres.
En conclusió, podem dir que el llenguatge és la forma en que ens relacionam amb nosaltres mateixoa i amb allò que no som.

4

Importància dels signes.

Els humans hem passat de l'automatisme al signes. Això vol dir que la nostra evolució també ha vengut donada pel pas de la falta d'interacció amb el nostre subconscient a la comunicació amb nosaltres mateixos. Aquesta utilització dels signes per representar fets o coses, ens serveix com a eina de comunicació que és capaç de donar lloc a altres representacions.

5

Quines són les dues característiques del signes?

Els signes esdevenen dins el seu món, la intencionalitat comunicativa entre individus. No obstant, és imprescindible que adoptin els següents requeriments:
-L'ús d'uns elements (també denominats 'significants') per representar i transmetre alguna cosa diferent d'ells mateixos (significats).
-La progressiva convencionalitat dels diferents elements triats per significar.

6

Defineix què én un símbol.

Un símbol és aquell signe que serveix per evocar-ne una altra cosa. Apart de ser convencionals són, també, arbitraris. Un exemple de símbol seria aquell element xapat en dos que s'utilitzava en l'antiguitat per representar la unió entre dues persones. Aquest objecte podia ser una pedra, així es demostra la segona característica que hem denominat dels símbols.

7

Característiques dels símbols lingüístics.

Si bé podem dir que un món sense símbols es limitaria només a allò que està present, podríem enunciar que aquests ens duen més allà del que tenim davant el que ens dota d'una excepcionalitat.
Els símbols necessiten organitzar-se en codis, sistemes que reuneixes aquests i s'estableixen regles d'ús. El codi dels símbols és el CODI LINGÜÍSTIC.

8

Es pot pensar sense paraules?

La resposta és simple: sí que podem ja que és possible pensar sense paraules però sí en fets o imatges.
Els animals són capaços d'escapar de situacions perilloses, però com ho fan si no poden pensar 'he de córrer, sinó puc morir'? Doncs amb un llenguatge innat i instintiu. Els humans, en canvi, hem d'aprendre el nostre propi llenguatge des de l'infantesa. Però els humans tenim la capacitat de poder pensar sense paraules en situacions com a l'hora de conduir un cotxe o jugar a futbol. En cap de les dues situacions pensam amb paraules, sinó amb estratègies de moviments per evitar que ens preguin la pilota o que tinguem un accident amb el cotxe al vora de nosaltres.

9

Com és possible que peguem aprendre un llenguatge tan complexe?

Segons alguns estudis, els humans des de infants poseïm una inclinació natural cap al llenguatge.
Durant els primers anys de vida els infants comencen a entendre la llengua materna i a utilitzar-la de manera voluntària sense saber el que diuen.
Els conductistes varen defensar la importància d'aquest aprenentatge, així fent-ho a través d'un sistema de càstigs i recompenses. Altres pensadors varen estar en contra ja que els conductistes no explicaven per què succeïa aquest fenòmen.
No obstant, existeix una etapa crítica en aquest aprenentatge que, si es passa de llarg, la facilitat de rebre aquesta disciplina és més complicada a causa de la poca plasticitat del cervell.

10

Què va dir Noam Chomsky d'aquest aprenentatge?

Va comentar que els humans poseïm una capacitat innata que forma part de la nostra herència biològica. Va dir, també, que existeix una gramàtica generativa que és la base de totes les llengües del món.

11

Concepció referencialista del llenguatge.

Aquesta exposa que la funció de les paraules consisteix en ocupar ell lloc dels objectes i fer que l'interlocutor els imagini a la seva ment. Així, per poder mantenir una conversa, és necessari que ambdues persones coneguin el codi i, per tant, el domini del diccionari.

12

Concepció logística

Diu que el que resulta important del llenguatge no és la veritat que expressa sinó la seva coherència interna; la seva lògica. Els representants d'aquesta idea són els filòsofs del Cercle de Viena.

13

Idees principals del Primer Wittgenstein.

Ludwig Wittgenstein va ser un filòsof que va publicar el 'Tractacus logico-filosoficus' on s'exposava que el llenguatge funciona com a mirall de la realitat, és a dir, que només allò que es pot veure (reflectir en el mirall) és el que existeix. Es pretenia aclarir els límits del pensament establint quines coses es poden pensar amb sentit.
Es va establir que, per a què una afirmació tengui sentit s'han de complir dues condicions:
-No ha de ser contradictòria.
-Ha de respectar les lleis de la lògica.
El primer Tractacus va mostrar la diferència entre els fets i les coses. Un fet es un conjunt de coses. Per exemple, una taula i una cadira són coses. En canvi, la 'cadira està devora la taula' és un fet.

14

La lògica segons els 1r Wittgenstein.

Aquesta teoria explica que les fets s'agrupen per formar proposicions. Si aquests fets són bàsics, les que es formaràn es diràn proposicions elementals, les qual s'afirmarà o es negaràn si es refereixen a la realitat.
Seràn, doncs, proposicions complexes aquelles que estiguis formades per un conjunt de proposicions simples i es verificaran de la mateixa manera que les elementals.
Wittgenstein va dir que sempre existeixen proposicions vertaderes (tautologies) i de falses (contradiccions). Aquelles que no parlin sobre la realitat no són tautologies, sinó indefinides.

15

La concepció pragmatista .

Els referencialistes i logicistes defensaven que el llenguatge que utilitzam no és correcte i que necessitam un que ens aclareixi els conflictes comunicatius que es creen a l'hora de interactuar. Els primer pensadors defensaven la prioritat de la semàntica (odre de la morfologia), mentre que els segons remarcaven la sintaxi.

16

El Segon Wittgenstein.

El filòsof va canviar el seu pensament sobre el llenguatge en funció del que va escriure a la primera publicació. En aquesta va establir que el llenguatge és un conjunt d'activitats amb molts usos diferents. La part important no és determinar què signifiquen els motes, sinó com els feim servir.
Parlam, per tant, d'un joc del llenguatge, en el qual l'ús de la paraula implicarà un significat o un altre de ka mateixa

17

Per què deim que la llengua és la nostra filla però a la vegada nosaltres som fills d'ella?

Doncs això es redueix a explicar que el nostre llenguatge l'hem creat nosaltres i que, aleshores, aquest se'ns ha modelat a nosaltres. No obstant, a la mateixa vegada els humans esteim condicionats a ell ja que només podem parlar de les coses que existeixen dins el llenguatge.

18

Relativisme lingüístic.

Lingüistes com Sapir o Wolf varen defensar que el llenguatge de cada població coneix la història del mateix. Això explica que, depenent de cada llenguatge, les persones veuen i viuen la vida de formes diferents.